Huascarán
El Huascarán o Mataraju —orónimo en quechua; traduït respectivament a l'espanyol com ‘nevat enllaçat’ o ‘nevats bessons’— és la montanya nevada culminant dels Vages peruans, en una altitut oficial de 6757 m s.n.m., segons l'última medició de 2017.[1][2] Es localisa en el sector orogràfic denominat com Cordillera Blanca, en el cor del parc nacional Huascarán, dins de les províncies de Yungay i Carhuaz en la regió Áncash.
La montanya involucra dos picos: el nort en 6655 m s.n.m. i el pico sur, en 6757 m s.n.m., sent est el punt més elevat del Perú i de la zona intertropical.[3] Aixina mateix, és la quinta montanya més alta del continent americà superat pels picos Aconcagua, Ulls del Salat, Pissis i el cerro Mercedario. Si la medició es realisa des del centre de la terra, és la segona montanya més alta del planeta després del volcà Chimborazo, superant en casi dos quilómetros l'altura del Everest.[4] En 2013 un equip de científics va revelar que és el lloc de la superfície terrestre en la menor força d'atracció gravitacional.[5][6]
La montanya ocupa la zona central de la Cordillera Blanca i està separada del restant de la cadena per dos profundes valls d'orige glaciar: la quebrada de Llanganuco al nort i la quebrada de Ulta al sur. Depressió geogràfiques que alberguen a les estanys de Llanganuco: Chinancocha i Orconcocha;Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut i al quint túnel vehicular a major altitut del món:Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut el Túnel Punta Olímpica, localisat a 4736 m s.n.m. Les ciutats més poblades propenques són Carhuaz i Yungay, situades a uns 15 km de la montanya.
Els dos cims del Huascarán varen ser conquistades entre 1905 i 1932: l'exploradora nortamericana Annie Peck i els suïssos R. Taugwalder i G. Zumtaugwald varen alcançar el cim nort en 1908. El cim sur es va coronar en l'expedició austroalemana conformada pels científics alemans Philipp Borchers, Wilhelm Bernard, Erwin Hein, Hermann Hoerlin, Erwin Schneider i els porteadores peruans Néstor Montes i Faustino Rojo, els qui varen conseguir conquistar el pico el 20 de juliol de 1932.[7]
Nom
[editar | editar còdic]La primera menció de la montanya es va registrar en 1872 com «Huascan», en un mapa realisat pel naturaliste Antonio Raimondi en el seu llibre El departament de Áncash i les seues riquees minerals; el nom provindria de la paraula quechua waska, el significat de la qual és 'llaç o soga', açò en alusió a la forma de la montanya, que té dos cims units o enllaçades. Dit va terminar va derivar a «Huascarán» en el XX, encara que, segons l'investigador i montañista César Morales Arnao, el vocablo derivaria de Huasco-uran, ya que la montanya s'eleva sobre el poble de Huashco.[8]
Mataraju és el nom pel qual els habitants natius locals preferixen cridar a la montanya. Prové del quechua ancashino mata: bessó, i rahu: gèl o montanya nevada, per lo que significaria 'nevats bessons'.
Geografia
[editar | editar còdic]Ubicació
[editar | editar còdic]
El Huascarán es localisa en les províncies de Carhuaz i Yungay en el departament de Áncash, a uns 70 quilómetros de la ciutat d'Huaraz, capital de la regió. En els seus 6768 metros és el punt més alt del país i de tota la zona intertropical del món. Està rodejat de numerosos picos per damunt de 5000 metros en el sector Cordillera Blanca, una cadena de montanyes coberta de neu de 140 quilómetros de llarc que s'inclou a la seua volta en el parc nacional Huascarán de 340.000 hectàrees. Per la seua gran prominència, la montanya pot ser observada des de llocs com Nou Chimbote a 100 km i Quiruvilca, La Llibertat a 150 km.
El massiç es conforma íntegrament de granit, una roca ignea intrusiva i el seu alçament es va iniciar en el llímit neógeno-cuaternario fa 5,3 millons d'anys. S'emplaça dins del «Batolito Cordillera Blanca» en el territori de la «Falla Activa Cordillera Blanca» una discontinuidad de roques que s'estén des de la estany Conococha al sur, fins a Corongo en el nort.
Morfologia
[editar | editar còdic]El massiç és un sistema de 3 picos en pronunciada elevació respecte a les valls circumdants i als massiços propencs, és per això que pot ser divisat en normalitat a 60 km de distància o a 100 km des de la costa de Chimbote.[9] Els picos nort i sur tenen la cara oest (la que dona al Carreró de Huaylas) en una pendent moderada, concentrant casi el 70% de l'àrea glaciar. Contràriament, la cara este d'estos picos cau de manera abrupta en parets de roca que sobrepassen els 70° d'inclinament, la caiguda inicia des del cim a 6757 m s.n.m. fins als 5400 m s.n.m. a on es troba la llengua glaciar.
Altura
[editar | editar còdic]El 10 d'agost de 2017 una expedició científica del Institut Nacional d'Investigació en Glaciars i Ecosistemes de Montanya (INAIGEM) al cim del Huascarán Sur en l'objectiu d'evaluar la dinàmica glaciar i els efectes del canvi climàtic, va determinar la nova altura utilisant un equip GPS diferencial en 6757 m s.n.m.[1][2]
La penúltima llectura va ser en 1972 realisada per l'Institut Geogràfic Militar (IGM) i l'altura determinada va ser de 6747 m s.n.m. en el método de fotogrametria aérea. La llectura més popular és la de l'expedició científica austroalemana de 1932 que va determinar l'altura en 6768 m s.n.m. en el método de fotogrametria terrestre.[10]
En el mateix método del 2017, utilisant un equip GPS diferencial, es recalculó l'altura de l'Aconcagua el 2012 (1 m més respecte a l'altura anterior) i el K2 el 2014 en els Himalayas (2 m menys).[11][12]
Clima
[editar | editar còdic]La montanya es localisa enterament sobre regió bioclimàtica Janca, el qual presenta un clima polar, nival o gèlit d'alta montanya. Les precipitacions són sòlides manifestant-se com a neu i graniç i conformant llengües glaciars entre els mesos de novembre i abril.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Institut Nacional d'Investigació en Glaciars i Ecosistema de Montanya.(1)Consultat el 24 d'abril de 2019.
- ↑ 2,0 2,1 «Áncash: expedició científica corona cim sur del nevat Huascarán» (en és). andina.pe. Consultat el 24 d'abril de 2019.
- ↑ «Chopicalqui». Andesexperience. Consultat el 19 de setembre de 2012.
- ↑ Helman, Adam (2005). The Finest Peaks (en anglés). ISBN 978-1-4120-5995-4..
- ↑ Curtin University. Science Daily (ed.): «Gravity Variations Over Earth Much Bigger Than Previously Thought» (en anglés) (HTML). doi:10.1002/grl.50838. Consultat el 3 de giner de 2014.
- ↑ «El lloc en menor gravetat del món és un dels més emblemàtics en Sudamérica» (en és). larepublica.pe. Consultat el 2024-03-05.
- ↑ Ministeri d'Educació Nacional - Veneçola.Consultat el 7 de març de 2015.
- ↑ Club Andino Peruà.Consultat el 14 de març de 2020.
- ↑ «EL HUASCARÁN VISTO DESDE LA COSTA». Consultat el 25 de març de 2020.
- ↑ Bolletí INAIGEM.Institut Nacional d'Investigació en Glaciars i Ecosistema de Montanya.Any II(3)
- 88-112.Consultat el 24 d'abril de 2019.
- ↑ «Nova altura oficial del cerro Aconcagua és de 6.961 metros» (en és). RPP. Consultat el 24 d'abril de 2019.
- ↑ «El K2, segona montanya més alta del món, medix dos metros menys de lo que es creïa» (en és). La Veu. Consultat el 24 d'abril de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Huascarán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.