Huayna Picchu
La montanya Huayna Picchu, Wayna Pikchu en quechua, (en una altitut de 2667 m s. n. m.) forma part de les estribacions orientals del massiç de Salcantay, en Cuzco, Perú. És part d'una gran formació orogràfica coneguda com Batolito de Vilcabamba, en la Cordillera Central dels Vages peruans i és coneguda principalment per ser el teló de fondo de la majoria de fotografies panoràmiques dels restants arqueològics incas de Machu Picchu. No obstant ella mateixa alberga també importants restants arqueològics relacionats en el famós complex inca.
Descripció
[editar | editar còdic]A fi d'evitar confusions ha de tindre's en conte que Machu Picchu en quechua significa montanya antiga, mentres que Huayna Picchu significa montanya jove per lo que es tracta d'una analogia entre el home vell i el jove. Aixina que el Huayna Picchu és la montanya de menor tamany i la montanya de major tamany és el Machu Picchu que dona el nom a la vall i a la ciutadella (En les fotos típiques no es veu la montanya Machu Picchu, solament Huayna Picchu, quedant Machu Picchu l'esquena de la foto).
La montanya del Huayna dispon d'un camí molt empinat i estret, que inclou varis trams en escalons, escalinates tallades en la roca viva i cables. L'ascens varia entre 45 a 60 minuts, depenent de la condició física de cada persona, té una altura de 2700 m i la ciutadella inca de Machu Picchu està a una altitut de 2400 m per lo que s'ascendix 300 m. Per la seua banda, en la montanya de Machu Picchu el camí és menys empinat i dispon d'escales, per lo que és menys perillós, pero esta montanya és més alta que el Huayna Picchu en una altura de 3200 m, en el seu cim a 800 m sobre la ciutadella inca de Machu Picchu.
Camí cap al cim
[editar | editar còdic]Un camí que partix de l'extrem nort de Machu Picchu travessa l'estreta llengua de terra que conecta les montanyes Machu Picchu i Huayna Picchu. Després el camí es bifurca. El ramal dret ascendix al cim. La seua construcció va deure ser àrdua i en extrem perillosa: És un camí molt empinat, estret, que inclou varis trams en escalinates tallades en la roca viva a la vora mateixa en la paret vertical de roca. Al final, i coronant el Huayna Picchu hi ha algunes construccions menors, incloent una portada i una pedra llaurada gran a modo de tro que es coneix com "Cadira del inca". Pero lo més interessant ací és la vista que es té dels restants arqueològics del Machu Picchu i del riu Urubamba al fondo del Canó, les aigües del qual turbulentas se senten tronar encara en un lloc tan elevat. El nevat Salcantay (sacralizado pels incas) és visible des d'ací com lo és també la curiosa alliniació que existix entre el Huayna Picchu, el cim del Machu Picchu i el mencionat nevat que segons Johan Reinhard és una de les principals raons per les que Machu Picchu va ser important en temps de Pachacútec (1438-1572).
Com a senya adicional per a aquells que desigen aplegar el cim, les autoritats locals només permeten l'ascens d'un màxim de 400 persones en dos tandes de 200.[1] Açò obedix al fet de que la sendera d'ascens i el cim no alberguen físicament a més visitants. L'ascens pren, per a una persona promig, entre 45 a 60 minuts.
Vore també
[editar | editar còdic]- Camí Inca
- Iperú, Informació i Assistència el Turiste
- Machu Picchu
- Montanya Machu Picchu
- Putucusi
- Qhapaq Ñan
- Turisme en el Perú
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «a-el seu-accés.html Comunicat de la DRC-C sobre Huayna Picchu. Qosqo.info 26.7.2011». Archivat des d'el a-el seu-accés.html original, el 22 de setembre de 2011. Consultat el 26 de juliol de 2011.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Huayna Picchu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.