Humanoide
Un humanoide és un ser no humà en forma o característiques humanes.[1] El primer us registrat del terme, en 1870, es referia als pobles oriunts de les zones colonisades pels europeus. Durant el XX, el vocablo va passar a descriure fòssils que eren morfològicament semblats, pero no idèntics, als del esquelet humà.[2]
Encara que este us va ser comú en la ciència durant gran part de el XX, en l'actualitat es considera poc freqüent.[2] Generalment, el terme es referix a qualsevol cosa en característiques o adaptacions clarament humanes, com posseir extremitats anteriors-apèndixs oponibles (és dir, polzes), espectre visible-visió binocular (és dir, tindre dos ulls), o bipedismo biomecánico plantígrat (és dir, la capacitat de caminar sobre els talons i els metatarsianos en posició vertical). Els mijos de ciència ficció presenten majoritàriament formes de vida extraterrestres sensibles com humanoides, com a conseqüència de la teoria de l'evolució convergent.
Encara que no es coneixen espècies humanoides més allà del gènero Homo, la teoria de l'evolució convergent supon que diferents espècies poden evolucionar en traces similars, i en el cas d'un humanoide estes traces poden incloure l'inteligència i el bipedalismo i atres canvis esquelètics humanoides, com a resultat de pressions evolutives similars. El sicòlec nortamericà i teòric de l'inteligència dels dinosauris Harry Jerison va plantejar la possibilitat de que els dinosauris foren inteligents. En una presentació de 1978 en l'Associació Nortamericana de Psicologia, va supondre que el dromiceiomimus podria haver evolucionat fins a convertir-se en una espècie altament inteligent com els sers humans.[3] En el seu llibre Wonderful Life, Stephen Jay Gould argumenta que si la cinta de la vida es retrocedira i reproduïra, la vida hauria pres un rumbo molt diferent.[4] Simon Conway Morris rebat este argument, afirmant que la convergència és una força dominant en l'evolució i que, ya que les mateixes llimitacions ambientals i físiques actuen sobre tota la vida, existix un pla corporal «òptim» cap al que la vida evolucionarà inevitablement, i que l'evolució entropeçarà en algun moment en l'inteligència, una traça dels primats, els cuervos i els delfins.[5]
En robòtica
[editar | editar còdic]Un robot humanoide és un robot que es basa en l'estructura general d'un ser humà, com un robot que camina sobre dos cames i té un tors superior, o un robot que té dos braços, dos cames i un cap. Un robot humanoide no té per qué semblar-se de forma convincent a una persona real; per eixemple, el robot humanoide ASIMO té un caixco en lloc d'una cara.[6]
Un androide (masculí) o ginoide (femení) és un robot humanoide dissenyat per a semblar-se lo més possible a un ser humà real, encara que estes paraules s'usen freqüentment com a sinònims de humanoide.
Encara que hi ha molts robots humanoides en les històries de ficció, s'han desenrollat alguns robots humanoides reals des de la década de 1990, i alguns robots androides d'aspecte humà real des de 2002.
De la mateixa manera que els robots, els avatars virtuals també poden cridar-se humanoides quan s'assemblen als humans.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ 2,0 2,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Kaneko, Ryūichi (1997). Shin kyōryū densetsu : Saiko kyōryū eoraputoru kara kyōryū jinrui made kyōryūgaku no saisentan (en ja), Tòquio: Hayakawashobō, pp. 204-206. ISBN 978-4-15-050211-9.
- ↑ Gould, S.J. (1989). Wonderful Life: The Burgess Shale and the Nature of History, W.W. Norton & Company.
- ↑ Conway Morris (2005). Life's solution: inevitable humans in a lonely universe, Cambridge, UK: Cambridge University Press. doi:10.2277/0521827043. OCLC 156902715. ISBN 0-521-60325-0.
- ↑ International Journal of Social Robotics.1(3)
- 261–265.ISSN 1875-4791.doi:10.1007/s12369-009-0016-4.Consultat el 2022-01-25.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Humanoide» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.