Hversu Noregr byggdist

Hversu Noregr byggdist (nòrdic antic: Hversu Noregr byggðist, que significa «Com Noruega va ser habitada») és una obra que va sobreviure solament en el Flateyjarbók i és un relat dels orígens de varis linajes llegendaris noruecs. Traça la descendència del primigeni governador finés, Fornjót fins a Nór, que és ací un epónimo del primer gran rei de Noruega. Després dona detalls dels descendents de Nór (i del seu germà Gór) en la secció coneguda com a Genealogia de Ættartolur.

El relat Hversu té gran paralelisme en el començ de la saga Orkneyinga que dona una versió llaugerament diferent de l'història i proveïx detalls solament dels descendents de Gór, incloent informació que no és trobada en Hversu o Ættartolur. Este atre relat és a voltes cridat Fundinn Noregr, 'Fundació de Noruega'.

El material d'estos dos relats no es troba en cap atra obra, en particular el fet de traçar la genealogia de moltes famílies nobles fins a una série de jagantes en lloc de fer-ho fins al deu Odín que és la tendència d'atres fonts.

Les genealogia alega també que moltes famílies heròiques famoses en la tradició escandinava pero no ubicades en Noruega varen ser de fet d'orige noruec, en la seua majoria provinents del bisnieto de Nór, Halfdan el Vell. Casi tots els linajes provinents de Halfdan després convergixen en la persona d'Harald Cabellam Bell, el primer rei de tota Noruega. A on l'informació ací és comparable en els relats d'atres fonts, a on a voltes es confirma i en ocasions es contradiu. També hi ha algunes discrepàncies menors i contradiccions dins de la Ættartolur. Ademés s'inclou informació del linaje danés dels Skjöldung i dels Ynglings com ancestros de Harald Cabellam Bell, incloent l'aparent llínea de descendència des d'Adán fins a Harald.

El Ættartolur termina en la genealogia dels descendents reals de Harald fins a Olaf IV de Noruega en l'aclariment de que el relat va ser escrit en 1387, una llista de reis de Noruega des d'este Olaf cap a arrere en el temps fins a Harald Cabellam Bell, i una menció de l'ascens al tro de Margarita, la mare de Olaf, com regente directa de Noruega.