Anar al contingut

Hydrangea macrophylla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Hydrangea macrophylla (Hydrangea macrophylla)


Hydrangea macrophylla, cridada popularment hortensia, és una espècie del gènero Hydrangea originària de Japó i àmpliament cultivada en Europa.[1]




Descripció

[editar | editar còdic]

Es tracta d'un arbust caducifolio que creixen fins a una altura d'entre 1 i 3 m-. Les fulls són opostes, ovales, dentadas i acuminadas, d'entre 7 i 20 cm de llongitut, en vores rudamente dentados. Les inflorescèncias s'agrupen en corimbes terminals, grans caps globulars, de color blanc, blau, roig o rosa.
El color de les florés depén de la cantitat de sulfat d'alumini que continga el sol, si este és neutre a alcalino conté menys alumini, per lo que es produïxen flors roses, en sols àcits en un pH de 5,5 o menor, la major cantitat de mineral a l'alcanç de les raïls dona flors blaves. Les blanques no es veuen afectades pels valors de pH.[2]
La floració es produïx des de mediats de la primavera fins a finals de l'estiu.

Cultiu i usos

[editar | editar còdic]

La hortensia es cultiva des de temps remots com planta ornamental en Japó, i des de mediats de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

també de forma extensiva en atres àrees del món en climes templats. Hi ha més de 500 cultivarés en el mercat dels dos grups de H. macrophylla, el de flors globosas tipo "pom-pom" i el de cabezuelas aplanadas en anglés lacecap (cofia d'encaix) com a H. macrophylla var. 'Gakuajisai'. Els jardiners solen poder determinar el color de les flors afegint determinats tipos d'abonament o matèria orgànica (cendra, corfa de pi, etc) per a alterar l'acidea del sol.[3] L'adició cuidadosa de carbonat sòdic pot produir una floració multicolor.

Amacha és una tisana elaborada en fulls fermentats de H. macrophylla var. 'thunbergii' consumida en Japó.CR

Toxicitat

[editar | editar còdic]

Principi actiu

[editar | editar còdic]

El principal principi actiu d'esta planta és la hydrangerina, és un glucósido cianogénico, que quan es trenca, en certes circumstàncies, llibera cianur d'hidrogen que ataca al sistema nerviós central.

Intoxicació

[editar | editar còdic]

A principis de 2014 va botar a la prensa europea la notícia d'una pràctica insòlita; fumar porros de hortensia.[4] França i Alemània perseguixen els robos d'esta planta ornamental, que els jóvens convertixen en material per a fumar. Els científics advertixen de que és tòxica i pot matar, segons la dosis. «Una certa ebrietat», es descriuen els seus efectes en Internet; «com un alcohol estrany». No exactament com fumar cànnabis, pero semblat.[5]

Síntomes

[editar | editar còdic]

Els síntomes d'intoxicació són de tipo gastrointestinal, que poden ser severs (inclús en presentació de diarrea hemorrágica).

Tractament

[editar | editar còdic]

El tractament és preventiu i en el seu cas sintomàtic i de manteniment fins a l'eliminació del tòxic, llavats gàstrics, carbó actiu i protectors gàstrics en les primeres quatre hores de l'ingestió, control de les #arrítmia, de la saturació d'oxigen i dels signes neurològics que puguen aparéixer.

Intoxicació en animals

[editar | editar còdic]

Tant els animals domèstics com els de camp poden intoxicar-se en consumir fulls o atres parts de la planta.[6]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Hydrangea macrophylla va ser descrita per (Thunb.) Ser. i publicat en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 4: 15. 1830.[7]

macrophylla: epítet llatío que significa "en fulls grans"[8]

Varietats populars

[editar | editar còdic]

Entre alguns dels cultivarés populars es troben els que han obtingut el Guardó al Mèrit en Jardineria (AGM) de la Real Societat d'Horticultura britànica.

  • 'Altona' (AGM)[9]
  • 'Ami Pasquier' (carmesí obscur o roig púrpura)[10]
  • 'Beaute Vendomoise' (giant lacecap)
  • 'Blue Bonnet'
  • 'Blue Wave'
  • 'Bluebird'
  • 'Endless Summer' (floració perpètua)
  • 'Forever Pink'
  • 'Lilicana'
  • 'Nikko Blue'
  • 'Pia' (nana)
  • 'Sister Theresa'
  • 'Veitchii'

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons