Hypogeomys australis

Hypogeomys australis és un rosegador extint del centre i surest de Madagascar. Descrit per primera volta en 1903, és més gran que el seu parent propenc, el Hypogeomys antimena, que viu més a l'oest, pero per lo demés és similar. La llongitut mija del fèmur (os de la part superior de la cama) és de 72,1 mm, front als 63,8 mm del H. antimena. És un dels pocs rosegadors extints de Madagascar i, segons la datació per radiocarbono, va sobreviure a lo manco fins a al voltant de 1536 a. C. Se sap poc sobre la seua ecologia, pero és possible que vixquera en caus, com el seu parent viu, i s'alimentara d'algunes plantes adaptades als climes àrits.

Taxonomia

Hypogeomys australis va ser descrit en 1903 per Guillaume Grandidier a partir de material subfósil arreplegat en la cova de Andrahomana, en el surest de Madagascar. El material de Hypogeomys era similar al de l'espècie viva Hypogeomys antimena, pero lo suficientment distint com per a que Grandidier ho reconeguera com una espècie separada, diferent en tamany i alguns detalls morfològics. Grandidier va descriure una atra espècie subfósil de Hypogeomys en 1912, H. boulei, pero el material en el que es basava eixa espècie va ser posteriorment identificat com l'enigmàtic mamífer Plesiorycteropus. En 1946, Charles Lamberton va ilustrar un atre fèmur (os de la part superior de la cama) de H. australis; es desconeix l'orige i el parador actual d'este espècimen. En 1996, Steven Goodman i Daniel Rakotondravony varen revisar la distribució de Hypogeomys i varen confirmar que H. australis és una espècie distinta. H. australis i H. antimena es classifiquen juntes dins de la subfamília Nesomyinae, exclusiva de Madagascar, de la família Nesomyidae, que inclou varis rosegadors africans.

Descripció

Hypogeomys australis era en general similar a H. antimena, el rosegador viu més gran de Madagascar, pero encara més gran, en poca o cap coincidència en les mides. Grandidier va descriure a l'espècie extinta com més robusta, en cicatrius musculars més prominents en els ossos llarcs i en molar més llarcs en crestes i lòbuls més distintius. La llongitut del primer molar inferior és de 5,2 a 6,4 mm, en una mija de 5,7 mm, en dèu H. australis, i de 3,9 a 5,5 mm, en una mija de 4,8 mm, en vintiquatre H. antimena. L'esgambi del fèmur en l'extrem proximal (propenc) és de 18,6 a 21,5 mm, en una mija de 19,9 mm, en tretze H. australis, i de 16,8 a 18,5 mm, en una mija de 17,5 mm, en nou H. antimena. En dèu H. australis, la llongitut total del fèmur és de 69,9 a 75,1 mm, en un promig de 72,1 mm, en comparació a 59,7 a 69,9 mm, en un promig de 63,8 mm en nou H. antimena.