Clima àrit càlit

El clima àrit càlit, desértico càlit o sahariano és un tipo de clima àrit que posseïx una temperatura mija anual superior als 18 °C i precipitacions inferiors a 250-300 mm aproximadament. Segons la classificació climàtica de Köppen, està definida com BWh, a on B=clima sec, W=desert (de l'alemà Wüste) i h=calenta (heiß). És el tipo de clima més extens, ocupant el 14.2% de l'àrea terrestre del món, i aproximadament la sexta part de la població de la Terra viu en regions desérticas.

Hi ha gran insolación, de l'orde del 80 a 90% del periodo diürn. En el desert del Sahara la insolació és la major del món, en un 97 a 98%. És comú posseir més de 300 dies solejats a l'any.

Este clima se situa especialment en les terres baixes i s'origina per l'activitat de la cridada cresta subtropical a una latitut de 30° sur i nort, és dir, per la zona d'alta pressió, pròpia del sistema de circulació atmosfèrica (Cèlula de Hadley) que du l'aire molt sec des de l'alta atmòsfera.

Hi ha dos subtipos principals del clima BWh: el clima àrit tropical i el subtropical.

Clima tropical àrit

El clima tropical àrit o àrit tropical pertany als deserts calents i es caracterisa per tindre una temperatura mija anual per damunt dels 24 °C, en estius particularment calorosos i prolongats.

Estos deserts són els pols de calor de la Terra i, a lo manco en estiu, experimenten les temperatures més altes del món. Les temperatures miges màximes generalment superen els 40 °C i de més de 45 °C en parts d'Àfrica i Oriente Pròxim. És per açò que és fàcil notar la presència d'aire tropical molt calent i molt sec en mapes que representen masses d'aire i temperatures. En estes regions, els registres de calor absoluts a sovint excedixen els 50 °C . En grans àrees del Sahara i Aràbia, aixina com en una chicoteta part del Sind en Pakistan, hi ha un promig de més de 100 dies per any en més de 40 °C (per eixemple, més de 130 dies en In Salah (Sahara algerí) a 27° de latitut i 293 m d'altitut. Al mateix temps, la humitat relativa promig és molt baixa, a sovint per baix del 10%, especialment en les hores més caloroses i en les parts més continentals. Junt en les altes temperatures, esta humitat relativa molt baixa és una font d'evaporament intens.

No hi ha un hivern marcat, la temperatura diària promig del més més fret mai és inferior a 10 °C, encara que mínimes nocturnes poden ser d'al voltant de 0 °C en aquells deserts a on per la forta radiació infrarroja nocturna emesa per la Terra en un aire molt sec i baix un cel rebujat. L'únic desert que realment podria descriure's com eternament calorós, en una temperatura promig molt alta tant en hivern com en estiu, és el desert de Afar, ubicat baix del nivell de la mar en la frontera entre l'Etiopia i Eritrea, i les temperatures miges anuals són les més altes en el món: entre 1960 i 1966 anualment es va registrar una mija de 34.6 °C, 41.2 °C de promig màxim i 28.2 °C mínim en Dallol, al norest d'Etiopia, lo que coloca a esta regió àrida en una situació excepcional que no s'alcança en cap atre lloc del món. És comú trobar temperatures miges superiors als 30 °C al sur d'Argèlia.

Clima àrit subtropical

El clima subtropical àrit o àrit subtropical es caracterisa per tindre una temperatura mija anual entre 18 °C i 24 °C, absència de pluges regulars i gran humitat atmosfèrica en les àrees llitorals. Es produïx en latitut subtropicales en els grans deserts.

En els deserts costers com el desert del Perú, La zona costera del nort de Chile i el desert del Namib en Àfrica, presenta nuvolositat i purneig hivernal, per lo que Köppen va cridar a este clima coster com a clima de garúa i classificat com BWhn, en a on la "n" indica la boira freqüent. També ha segut cridat clima peruà o clima desértico marí. Ací la humitat relativa és alta, comunament de 75 a 90%, i la insolació baixa; en Llima per eixemple no aplega al 30% anual d'hores de sol. A pesar de la garúa freqüent, es considera que és un clima hiperárido perque la precipitació total és escassa i està entre 1 i 20 mm anuals aproximadament.

El clima subtropical àrit es troba en Argentina en el desert del Mont. En Amèrica del Nort s'estén pel desert de Sonora i desert de Chihuahua. En Europa es presenta en chicotetes àrees d'Espanya, concretament en la província d'Almeria i les Illes Canàries. En Àfrica està en el desert del Kalahari i al nort del Sahara. En Àsia està en les parts altes relacionades en la cordillera d'Agarrar de la península aràbiga, també al nort d'Aràbia, en Iraq i en deserts del sur d'Àsia com el de Thar. En Austràlia ocupa una gran àrea que comprén el Gran Desert de Victoria, Desert de Gibson, Desert de Simpson i el Menut Desert Arenenc.

En Perú

Les dunes de Ica són part del desert coster del Perú.

Conforma la major part del territori coster del Perú, i inicia en el paralel 5 sur (entre les ciutats de Paita i Talara fins a Tacna i la frontera sur en Chile el qual s'estén en la zona costera fins a la regió de Coquimbo

1.- La Temperatura Atmosfèrica Durant l'estiu la temperatura ascendix a poc més de 28 °C, mentres que en hivern descendix a 13 °C. La temperatura mija anual (18,2 °C) és baixa, puix va deure ser 25 a 26 °C. per trobar-se el Perú en una zona intertropical.

2.- La Humitat Atmosfèrica La humitat és excessiva. Açò significa que l'aire de la Costa és molt humit, puix té abundant vapor d'aigua.

Baixe els 300 m s. n. m., sobre esta regió climàtica, s'observa, durant la major part de l'any, una densa massa de núvols estrat, de color gris obscur, que ensombrece l'ambient, li resta energia calòrica a tota la regió i reduïx sensiblement la temperatura ambiental.

Estos núvols estrats es formen per la condensació del vapor d'aigua que existix en l'aire, a conseqüència del seu refredat; la condensació es produïx pel Anticiclón del Pacífic Sur, que és una massa d'aire fret i sec, i a les aigües fredes de la Corrent Peruana o Mar del Perú.

3.- El Fenomen d'Inversió Tèrmica La presència del sostre de núvols estrats és determinant, puix torna a l'espai l'energia solar que ve en destí a la Costa, donant orige al fenomen d'inversió tèrmica. Segons este fenomen, la temperatura de l'aire disminuïx en l'altitut. En efecte, s'observa que damunt del sostre de núvols la temperatura és de 24 °C., i davall, 18,2 °C.

4.- L'Aire Estable i l'Absència de Pluges Regulars Com a conseqüència del fenomen d'inversió tèrmica l'aire en esta regió és estable, perque és fret i el seu efecte en el clima és l'absència de pluges regulars en la major part de la regió. Hi hauria pluges regulars en la Costa Central i Meridional si l'aire fora inestable, és dir, en alta temperatura i, per tant, en capacitat per a ascendir, trencant el fenomen d'inversió tèrmica.

5.- Les Lomas Els núvols estrats cobrixen als tossals costeñas propenques a la mar denominades "lomas", durant els mesos d'hivern, i les humix, donant orige al desenroll d'una densa vegetació herbácea, coneguda en el nom de lomas. Les lomas florixen durant la primavera convertint-se estos tossals en un eixam de vida en mig del desert.

Les lomas més importants, propenques a Lima, són les de Lachay, a 105 km al nort de Lima, declarades per l'Estat, Reserva Nacional. En Arequipa destaquen les lomas de Atiquipa. Hi ha, ademés, moltes lomas entre Trujillo pel Nort i Tacna pel Sur.

6.- Les Boires terreres i Brumas Durant els mesos d'hivern es formen, en la Costa Central i del Sur, les boires terreres, al condensarse el vapor d'aigua que hi ha en l'aire. La condensació s'origina quan el vapor d'aigua que hi ha en l'aire entra en contacte en la superfície freda de la Costa i de la Mar del Perú, donant orige a les boires terreres o a les brumas, respectivament. Abdós meteors acuosos impedixen la visibilitat. Molts accidents ocorren en les carreteres i en la mar, durant els mesos d'hivern, per la presència de boires terreres i brumas.

7.- Les Garúas i la Camanchaca Els núvols estrats i les boires terreres donen orige a unes precipitacions acuosas, molt fines, cridades "garúas" en la Costa Central, i "camanchaca" en la Meridional. Estes precipitacions s'intensifiquen sobre les lomas.

8.- Els Vents En la Costa Central i Meridional del Perú s'observen dos classes de vents: els oragets i "els paracas".

Els oragets són vents suaus que es desplacen de mar a terra i viceversa per la diferència de pressions que hi ha entre abdós mijos.

Els oragets de mar o virazón són vents suaus que es desplacen, durant el dia, de mar a terra, degut a que sobre la mar la pressió és alta i sobre la Costa la pressió atmosfèrica és baixa, pel seu ràpit caldeamiento. Este vent refresca l'ambient costeño.

Els oragets de terra o terral són vents moderats que es desplacen durant les nits, de terra a mar. En efecte, a la posada del Sol es gela ràpidament la superfície continental, tornant-se en una zona d'alta pressió, des d'a on es desplacen les masses d'aire cap a la mar, convertida en zona de baixa pressió.

Els paracas són vents un tant forts i a voltes violents, que es desplacen durant el dia, des de l'Oceà Pacífic cap al Gran Tablazo de Ica, per la gran diferència de pressió que existix entre la mar i la superfície del desert.

Per la forta radiació solar que aplega fins al Gran Tablazo de Ica, des de les primeres hores del matí, l'arena que ho cobrix es calfa ràpidament, transmetent gran part d'eixa energia a les capes baixes de l'atmòsfera. D'esta manera s'eleva la temperatura i es forma sobre el Gran Tablazo una zona de baixa pressió. Les masses fredes d'aire que reposen sobre la mar (zona d'alta pressió) alvancen durant el dia, sobre el Gran Tablazo de Ica, posant en moviment molta arena, que aplega fins a la Vall de Ica, en a on causa moltes molèsties a la població. També s'agiten les aigües de la mar pel desplaçament d'eixes masses d'aire.

L'intensitat del Paraca disminuïx a la vespradeta, despuix de les 4 de la vesprada, degut a que el continent, o millor dit el Gran Tablazo, pert energia i es gela ràpidament, convertint-se en zona d'alta pressió. Des d'esta zona es desplacen les masses d'aire, durant la nit, cap a la mar, fenomen que rep el nom d'oragets de terra o terral.

9.- El Fenomen del Chiquet En anys en anomalies climàtiques, com en l'estiu de 1983, la temperatura atmosfèrica en la Costa Central i Meridional s'eleva considerablement, per l'incursió d'aigües tropicals, procedents del Nort, dutes per la Corrent del Chiquet. Com a conseqüència, es debilita el fenomen d'inversió tèrmica, i el vapor d'aigua que hi ha en l'aire ascendix sobre el flanc occidental, per a donar orige a fortes precipitacions acuosas o pluges que afecten a la població. El fenomen del Chiquet o Corrent del Chiquet és la causa d'esta anomalia climàtica.

En Espanya

Es dona en algunes zones de les Illes Canàries, principalment en la costa de les illes, en el sur de Gran Canària i Tenerife, per baix de la cota 400 m i en Lanzarote i Fuerteventura. Està influït pels vents alisios procedents d'Àfrica i per una corrent d'aigua freda cridada corrent de les Canàries. Les temperatures, que no solen superar els 30 Cº, oscilen al voltant dels 20 °C tot l'any.

Les precipitacions en estes zones són escasses, rarament superen lo 300 mm, pero en La Palma, La Gomera, El Ferro, nort de Gran Canària i Tenerife hi ha una major variabilitat d'microclima, més pròxims al clima subtropical humit, en precipitacions que poden superar els 600 mm en algunes zones. En Canàries el factor altitut i orientació, a barlovent o sotavent, és determinant per a explicar el tipo d'microclima, per això és que les illes més montanyoses (les tres occidentals i les dos centrals ya indicades), posseïxen multitut d'microclima que poden variar des del desértico fins al de montanya, passant pel subtropical humit.