Anar al contingut

Cresta subtropical

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Un diagrama que mostra les posicions relatives de les calma subtropicales. Al nort està la calma de Càncer i al sur la calma de Capricorn. Abdós de troben en la divergència que està entre la cèlula de Hadley i la de Ferrel.

La cresta subtropical, en ocasions cridada alta subtropical, calma subtropical o latitut del cavall, és un cinturó d'alta pressió d'ample considerable situat al voltant de les latitut 30°N en el hemisferi nort i 30°S en el hemisferi sur. Es caracterisa pels seus vents relativament calmos i la corrent descendent de grans masses d'aire que provenen de les altes capes de l'atmòsfera. Este aire, en provindre d'una regió alluntada dels oceans, és extremadament sec i per lo tant constituïx la principal causa del clima subtropical que és típicament àrit; i està molt relacionat en l'existència dels grans deserts presents en els subtrópicos.[1] És una zona de divergència, puix l'aire fluïx des del seu centre cap a les latitutés superiors i inferiors de cada hemisferi, creant tant els vents alisios com els vents de l'oest. Es mou cap a cada pol durant l'estiu, alcançant la seua major latitut septentrional a principis de l'autumne, abans de traslladar-se cap a l'equador en l'estació freda.

Mapa que mostra en roig i groc les zones de corrents d'aire descendents durant l'estiu boreal, ilustrant aixina en forma efectiva les crestes subtropicales del nort i del sur durant esta temporada.

La calor de la radiació solar en l'equador posa en moviment grans cantitats de masses d'aire cap a dalt per convecció a lo llarc de la vaguada del monsó o zona de convergència intertropical. La divergència sobre la vaguada equatorial du a que l'aire s'alce i es moga llunt de l'equador. Conforme es mou cap a les latitut miges a través dels vents contraalisios, l'aire es refresca i descendix, lo que du a la subsidencia prop del paralel 30 d'abdós hemisferis. Esta circulació es coneix com la cèlula de Hadley i du a la formació de la cresta subtropical.[2] La majoria dels deserts del món són producte d'estes zones d'alta pressió climatològica.

L'anomalia climàtica ENSO pot desplaçar la cresta subtropical, que en La Chiqueta permet un eix més septentrional per a la cresta, mentres que en El Chiquet mostra crestes més meridionals i planes. El canvi de la posició de la cresta durant els cicles ENSO canvia les rutes de ciclons tropicals que es formen al voltant de les seues perifèria meridional i occidental. Conforme la cresta subtropical varia de posició i força, pot enfortir o deprimir el règim del monsó al voltant de la seua perifèria meridional.

Latitut del cavall

[editar | editar còdic]

Latitut del cavall és una denominació de sigles passats que a aludix a les latitut propenques als tròpics a on els vents són suaus, per lo que entorpixen la navegació a vela. No es coneix en certea la seua procedència, encara que segons l'etimologia popular pot provindre de l'época en que els espanyols duyen els seus cavalls a Amèrica i les zones de vents calmos prolongaven severament el viage, aixina que, davant el racionament de menjar i aigua (ya que no plou en estes latitut) es veen obligats a sacrificar algun cavall.[3]

Curiositats

[editar | editar còdic]

Una cançó del grup The Doors es titula Horse Latitut i presenta efectes de sò creats a través de botelles de colpejar, un pot de fem i atres efectes de percussió, cançó que té l'influència de l'educació naval de Jim Morrison.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ThinkQuest team 26634 (1999). The Formation of Deserts. Oracle ThinkQuest Education Foundation. Accés el 16-02-2009.
  2. Dr. Owen E. Thompson (1996). Hadley Circulation Cell. Channel Video Productions. Accés l'11-02-2007.
  3. The Columbia Electronic Encyclopedia, Sixth Edition. New York: Columbia University Press, 2003