Desert coster del Perú

Penya-segats costers en Paracas

El desert coster del Perú o Chala s'ubica en la major part de la costa del Perú, des de Piura pel nort fins a Tacna i la frontera en Chile pel sur. És una ecorregió de desert coster de clima subtropical molt àrit, alta humitat atmosfèrica i molt escassa vegetació, salve pels 52 valls fluvials que descendixen dels Vages travessant el desert.

Forma part d'una ecorregió major conjuntament en el desert coster de Chile, el desert del Pacífic. El WWF ampra el nom de desert de Sechura, no obstant, el nom es restringix en realitat al major dels deserts que es troba en esta ecorregió. No obstant el desert no és homogéneu en flora i fauna, per lo que es pot subdividir en: Desert de Sechura (Piura i Lambayeque), desert coster (sur de Lambayeque a Ica) i desert de Atacama (sur de Ica fins a sur del Perú).

Fotografia satelital del Perú, en a on s'observa de color clar la regió desértica costera.

Delimitació

La regió és una franja estreta d'ecosistemes des del desert extrem a la xara xerófilo i delimitada entre l'oceà Pacífic i la cordillera dels Vages. És estreta pero es va ampliant molt en els departaments de Piura i Ica, en un ample variable entre uns pocs quilómetros i els 100 km. Llimita al nort en el Bosc sec equatorial i al sur en el desert coster de Chile.

Segons Polze Vidal la regió s'estén des del llitoral marí fins a a on la pendent de la cordillera Occidental dels Vages alcançant els 500 m s. n. m. i llimitant en la Yunga marítima. Segons Brack Egg s'estén fins que termina la regió desértica apareixent una vegetació andina més definida pròpia de la Serranía esteparia als 2000 m s. n. m. Atres autors estenen el desert coster peruà des de la vora de la mar fins a entre els 700 i 1000 m s. n. m.

Relleu

Valle escarpado en Caravelí

Archiu:CAPS 1

Image satelital del desert coster limeño en la part esquerra junt en la ciutat de Llima en el llitoral i part de les Estribaciones andinas visibles des de la part central dreta.

A sectors quebrats formats per les estribaciones andinas o per la cordillera de la costa, els succeïxen pampas, dunas i tablazos, en un desert interromput per rius estacionals les valls dels quals han desenrollat una agricultura industrial (cotó, arròs, canya de sucre, vinya i oliveras).

El llitoral està conformat per plages arenenques o per abruptes penya-segats, en predomini de formes rectilíneas i poques baïes, les majors són: Sechura, Paita, Chimbote, Callao i Paracas. En el nort del país el clima és càlit, solejat i de pluges estacionals durant l'estiu austral. En el sur, la Chala es convertix en una regió de clima humit i carent de pluges, en un clima solejat de decembre a maig i nuvolat el restant de l'any.

La temperatura de la costa peruana és menor a la que correspon per latitut (la temperatura mija en el Callao és de 19,2 °C) per les aigües fredes de la Corrent de Humboldt i la barrera que ocasiona la gran altura de la Cordillera dels Vages, fenomens que se sumen a una pressió atmosfèrica casi constant. La conseqüent absència de pluges no significa que el cel estiga rebujat permanentment. Pel contrari, la regió es cobrix d'una espessa capa de boira terrera, de juny a novembre, lo que potser constituïx la seua principal característica.