Xerófilo
Els adjectius xerófilo i xérico, i el sustantiu xeròfit (del grec xero-: sec, -fitos: planta, -tall: amic) s'apliquen en botànica a la vegetació i associacions vegetals específicament adaptades per a la vida en un mig sec. És dir, plantes adaptades a l'escassea d'aigua en la zona en la que habiten, com l'estepa o el desert.[1][2][3][4][5] Es troben en regions climáticamente àridas i també en ambients excepcionalment secs de regions semiáridas o subhúmedas.[1][2][3]
Característiques
[editar | editar còdic]Presenten traces que els permeten sobreviure en absència d'un suministrament abundant.
- Raïls llargues, que constituïxen una extensa ret superficial, com ocorre en els cactus i yuccas, per a aprofitar les pluges esporàdiques; o que profundisen en la terra fins a alcançar nivells freàtics o simplement humits.
- Tronc engordit per a almagasenar aigua, com ocorre en la Ceiba speciosa
- Arbres caducifolios que solten els fulls en periodos llarcs de sequia, com la Gleditsia triacanthos
- Fulls en "poros" o estomes, o fulls reduïts a espina o simplement fulls absents, traslladant-se la funció fotosintética als tallos.
- Metabolisme fotosintéticos especialment adaptats a l'aforro d'aigua, com el CAM (Crassulacean Acid Metabolism).[4][5]
Els jardins formats per xeròfits es denominen xerojardines.
Xerófitas o plantes resistents a la sequia
[editar | editar còdic]Plantes per a jardins de baix consum d'aigua, per a ambients secs i càlits, per a la calor, que aguanten be el sol. En resum, resistixen o tolera la sequia per a un jardí de baix manteniment.[6]
Arbres
[editar | editar còdic]- Acacias (Acacia spp.)
- Algarrobo europeu (Ceratonia siliqua)
- Cupressus sempervirens i atres ciprers.
- Algarrobo americà o pàlit (Prosopis pallida)
- Arbre del Júpiter (Lagerstroemia indica)
- Braquiquito (Brachychiton populneum)
- Casuarina (Casuarina equisetifolia)
- Eleagno (Eleagnus angustifolia)
- Carrasca (Quercus ilex)
- Fals pimentero (Schinus molle)
- Granat (Punica granatum)
- Gleditsia triacanthos (acacia negra)
- Grevillea (Grevillea robusta)
- Higuera (Ficus carica)
- Lagunaria (Lagunaria patersonii)
- Melia (Melia azedarach)
- Olivera (Olea europea)
- Pal borracho (Ceiba speciosa)
- Sabina albar (Juniperus thurifera)
- Espino patagónico (Colletia hystrix)
Palmeres
[editar | editar còdic]- Butia capitata
- Erythea armata
- Margallonera (Chamaerops humilis)
- Margallonera elevada (Trachycarpus fortunei)
- Palmera dátilera (Phoenix dactilifera)
- Hyphaene thebaica (palmera dum)
Arbustos
[editar | editar còdic]- Arbutus unedo (madroño)
- Artemisia
- Atriplex halimus
- Beaucarnea
- Beschorneria yuccoides
- Bupleurum fruticosum
- Buxus sempervirens (boj)
- Callistemon citrinus
- Carissa grandiflora
- Ceanothus spp.
- Cistus spp. (jaras)
- Condalia microphylla (piquillín).
- Cordyline indivisa (drácena)
- Cotoneaster
- Cytisus
- Dodonaea viscosa
- Dracaena draco (drago)
- Furcraea argentea
- Grevillea rosmarinifolia
- Helichrysum
- Lavandula (lavanda)
- Leptospermum
- Myrtus communis (mirto)
- Nerium oleander (baladre)
- Pistacia lentiscus
- Sàlvia rosmarinus 'Prostratus' (romer rastrero)
- Santolina
- Teucrium fruficans
- Thymus vulgaris (tomello)
- Ulex europaeus
- Vitex agnus-castus
- Yucca spp.
Crasas
[editar | editar còdic]I diverses espècies i gèneros, puix per les seues reserves d'aigua, la majoria són xerófilas.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Font Quer, P. 1977: Diccionari de Botànica. Editorial Llabor S.A. Barcelona. Pp:1111=1112. ISBN 84-335-5804-8
- ↑ 2,0 2,1 Strasburger, Edward. 1981: Tractat de Botànica. Editorial Marín S.A. Barcelona. 798p. ISBN 84-7102-990-1
- ↑ 3,0 3,1 Bastidas Arístides. 1991: Les plantes i les seues 13 residències. Edicions Corpoven, S.A. Caracas. 64p.
- ↑ 4,0 4,1 Medina, Ernesto. 1977: Introducció a la ecofisiología vegetal. Organisació dels Estats Americans. Monografia 16.102p.
- ↑ 5,0 5,1 Gold Morgan, Michele. 1983: Processos energètics de la vida. Fotosíntesis. Editorial Trillas S.A. Mèxic. 75p. ISBN 968-24-0927-6
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 30 de juny de 2014. Consultat el 23 de juny de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Xerófilo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.