Ceiba speciosa
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Ceiba speciosa, popularment cridada pal borracho o arbre del pont, és una espècie del gènero Ceiba nativa de les selves tropical i subtropical de Sudamérica. Té varis noms comuns locals: pal borracho, arbre botella, toborochi, arbre de la llana, pal rosat, samohú (del guaraní samu’ũ), lupuna femella en Perú.[1] Pertany a la mateixa família del baobab i del kapok. Una atra espècie del gènero Ceiba, Ceiba chodatii, també rep el mateix nom comú.
Descripció
[editar | editar còdic]Arbre de full caduc, de 10 a 20 m d'altura, encara que no és excepcional que alcance més de 25 m. El tronc, eixamplat en el seu terç inferior, li servix per a almagasenar aigua per a temps de greu sequia. Està protegit per grossos aguijones cònics. En arbres jóvens, el tronc és vert pel seu alt contingut en clorofila, capaç de realisar la fotosíntesis quan falten les fulls; en el temps, es formen vetes rugosas i badades de color castany grisáceo.
Les brancas tendixen a ser horisontals i també estan cobertes de aguijones. Fulls compostes en cinc a sèt folíols normalment tancats. Florés de cinc pétals en el centre blanc cremoso i rosa en la zona distal, medixen 10-15 cm de diàmetro i la seua forma recorda al hibisco. El seu néctar és molt atractiu per als colibríes aixina com per a les palometes monarca que la polinizan.
Florix de giner a maig en l'hemisferi sur.
El frut, popularment cridat "Guatauba", és una baïna ovoide de textura leñosa de 20 cm de llarc, en llavors paregudes a cigrons negres, rodejats d'una massa de fibra algodonosa, fluixa, semblada al cotó o la seda.[2]
Ecologia
[editar | editar còdic]La seua hàbitat original és l'est de Bolívia, el noreste d'Argentina, nort de Paraguay, sur d'Uruguay i sur de Brasil. És resistent a sequia i a la fredor moderada. Creix ràpit quan no li falta aigua.
Usos
[editar | editar còdic]La fibra continguda en els fruts, encara que no de tan bona calitat com en atres espècies: Bombax ceiba, Ceiba pentandra, Calotropis procera, Cochlospermum gillivraei i Cochlospermum fraseri s'usa per a farcidures (densitat = 0,27 g/cm³) per la seua suavitat i flexibilitat, en embalages, per a fer canoas, com polpa de fusta per a fer paper i en cordes. De les llavors s'extrau oli vegetal (tant comestible com d'us industrial).
Esta espècie es cultiva principalment com planta ornamental. A sovint es troba en carrers urbans de ciutats subtropicales d'Espanya, Suràfrica, Argentina, Austràlia, el nort de Nova Zelanda i el sur d'Estats Units.
És un arbre freqüent en les províncies de Valéncia, Màlaga o Càdis, en posseir climes càlits en hiverns suaus carents de gelades.CR
L'oli s'afig a algunes variants de la beguda alucinógena ayahuasca.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie va ser descrita inicialment com Chorisia speciosa per Augustin Saint-Hilaire i publicada en Plantes Usuelles dones Brasiliens, 63, en 1828, actualment és tant un sinònim com el basónimo d'esta;[4] i ulteriormente, seria transferida al gènero Ceiba per Pierfelice Ravenna en Onira, 3(15), p. 46, en 1998.[5]
Etimologia
[editar | editar còdic]Ceiba: nom donat pels taínos que es deriva d'una paraula que significa 'pot', degut a que el tronc de les ceibas era utilisat pels taínos per a construir els cayucos.[6][7]
speciosa: epítet llatí que significa ‘bella’, ‘magnífica’, que aludix a les seues belles flors.
Sinonímia
[editar | editar còdic]- Bombax aculeatum Vell.
- Ceiba rosea (Seem.) K.Schum.
- Chorisia rosea Seem.
- Chorisia speciosa A.St.-Hil. basónimo
- Chorisia speciosa var. minor Chodat
- Chorisia speciosa var. paraguariensis Hassl.
- Spirotheca allenii (Woodson) Cuatrec.
- Spirotheca codazziana Romero
- Spirotheca rhodostyla Cuatrec.
- Spirotheca rimbachii Cuatrec.
- Spirotheca rosea (Seem.) P.I.Gibbs & W.S.Alverson
- Spirotheca salmonea Ulbr.
- Spirotheca trilobata Romero
- Xylon roseum Kuntze[8]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Flor
-
Flor
-
Frut inmaduro
-
Frut madur obert, en la seua fibra algodonosa.
-
Detall del tronc espinós
-
Tronc badat
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Ceiba aff. speciosa - Japonaiserie». Consultat el 28 d'agost de 2022..
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Anàlecs de ayahuasca
- ↑ «Chorisia speciosa» (en anglés). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-06-06.
- ↑ «Ceiba speciosa» (en anglés). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2013-06-06.
- ↑ «Ceiba pentandra».conabio.Consultat el 4-10-2022.
- ↑ «En Recursos Biològics, Escola d'Ingenieria de Antioquía-EIA Edu., Colòmbia». Archivat des d'el original, el 2015-04-02. Consultat el 2015-03-22.
- ↑ Ceiba speciosa en PlantList
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Breu descripció de l'espècie
- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland (20 de decembre de 2007).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ceiba speciosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Pàgines en erros en seqüencies d'órdens
- Categories per revisar
- L'Enciclopèdia:Desambiguació
- Ceiba
- Flora d'Amèrica del Sur
- Guaranismos
- Tàxons descrits per Augustin Saint-Hilaire
- Tàxons descrits per Adrien-Henri de Jussieu
- Tàxons descrits per Jacques Cambessèdes
- Plantes descrites per Ravenna
- Plantes descrites en 1828
- Plantes descrites en 1998
- Flora d'Amèrica