Calotropis procera
.jpg){kind=link}
El mudar de l'Índia[1] o manzano de Sodoma o algodoncillo jagant (Calotropis procera) és un arbre de la família de les asclepiadáceas, originari del nort d'Àfrica. Ha segut introduït en Amèrica.
Descripció
[editar | editar còdic]Calotropis procera és un chicotet arbre perennifolio, hermafrodita de fins a 4-6 m d'altura, en porte empinat. Copa més o menys redonejada. Tronc ben definit, recte a una miqueta tortuoso, en característica corfa suberosa badada que recorda a la del alcornoque, pero de color blanc. Branques estés-empinades, les velles cobertes en la corfa suberosa blanquecina, les més jóvens verdosas, cobertes d'un dens tomento de pèls blancs. Fulls opostes grans oval-elíptiques, en àpiç més o menys redonejat o agut, generalment acuminado, i base més o menys anchamente redonejada, en el marge sancer; planes, cobertes de jóvens per un tomento algodonoso, després glabrescentes, de color vert intens pel fes, en nerviación molt marcada, pubescente-puberulentas i verdoso-blanquecinas pel envés, sésiles, una miqueta amplexicaules, o en un peciol molt curt. Inflorescència en densos cims axilars al final de les branques. Flores de 2-3 cm de diàmetro, en pedicels pubescentes, blanquecinos, d'uns 2 cm de llarcs. Cáliz dividit fins a la base en 5 pétals oval-triangulars que s'òbrin perpendicularmente, per fòra blanquecinos, per dins en base i màrgens blanquecinos i part mija i superior púrpurea. Disc nectarífero pentagonal, blanquecino-groguenc, dels seus costats naixen 5 estams més o menys purpúreos. Frut gran subglobuloso. Floració generalment despuix de les pluges. Fructificación 1 o 2 mesos despuix de la floració, podent verse eixemplars en flors i fruts casi madurs al mateix temps.[2]
Planures pedregosas o limoso-arenenques i més especialment en #depressió de rius, en ambient desértico.
Distribució
[editar | editar còdic]Saharo-sindica. En el nort d'Àfrica este arbre és comú, aplegant a formar bosquetes clars ací i allà en el Sahara occidental, central i meridional. En el Valle del Sous apareixen alguns peus dispersos per les parts més seques al sur del riu.
Com a espècie invasora
[editar | editar còdic]En Canàries, pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Canàries la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[3]
Els fulls, flors i fruts d'esta espècie invasora en Amèrica poden alimentar a les larves de palometes del gènero Danaus (Nymphalidae), trobades per Lepidoptera en àrees naturals, àrees de cultiu, terrenys baldíos i pastures.
Toxicitat
[editar | editar còdic]La seua llacor conté làtex i atres químics que provoquen cremades en la pell. La seua llacor és utilisada per bereberes i beduinos per a eliminar barrugues per lo dit anteriorment.
- Asclepias gigantea Jacq.
- Asclepias procera Aiton
- Calotropis busseana K.Schum.
- Calotropis hamiltonii Wight
- Calotropis heterophylla Wall.
- Calotropis inflexa Chiov.
- Calotropis persica Gand.
- Calotropis syriaca (S.G.Gmel.) Woodson
- Calotropis wallichii Wight
- Madorius procerus (Aiton) Kuntze[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ Jesús Toll García (2001): Guia d'Arbres i Abustos del Nort d'Àfrica AECI, Madrit
- ↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
- ↑ «Calotropis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 5 de setembre de 2009.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Calotropis procera.
Wikispecies té un artícul sobre Calotropis procera.- Este artícul conté una traducció derivada de «Calotropis procera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.