Ceratonia siliqua

algarrobo europeu (Ceratonia siliqua)

El algarrobo europeu (Ceratonia siliqua) és una espècie arbòrea de la família de les fabáceas originària de la Conca del Mediterràneu.

Descripció

El algarrobo és un arbre de fins a 10 m d'altura, encara que la seua altura mija és de 5 a 6 m; és dioico i és de fullage perenne. Té fulls paripinnadas de color vert obscur en una dimensió d'entre 10 i 20 cm de llarc. Les flors són menudes, apétalas, de simetria radiada, color vert-groguenc i es reunixen en arracades caulógenos erectos que sorgixen de les branques més velles de l'arbre.

El frut, cridat garrofa o garrofa, és una baïna coriácea de color castany obscur, d'1 a 3 dm de llongitut, que conté una polpa gomosa de sabor dolç i agradable que rodeja les llavors. Les baïnas són comestibles i s'usen com forraje.

El algarrobo és una espècie de gran rusticidad i resistència a la sequia, pero és d'un desenroll llent i solament comença a fructificar despuix d'uns sèt a dèu anys des de la plantació, obtenint la seua plena productivitat als quinze o vint anys. Sol tindre una bona producció cada dos anys, oscilant entre 90 i 200 kg de frut en arbres madurs, fent-se la recolecció a partir del més d'agost, per mig de vareig o directament del sol.

Les llavors estan recobertes per un tegumento dur que impedix la imbibición d'aigua, este motiu fa que la seua germinació siga molt llenta. Quan el tegumento extern es trenca, la llavor absorbix aigua en prou rapidea, facilitant-se aixina la germinació. El tegumento extern favorix la longevitat de les llavors, es té constància que en quatre anys d'edat encara mantenen una viabilitat germinativa semblant a les llavors obtingudes el mateix any. Per tant, els restants de fruts en la terra d'anys anteriors representa una estratègia de reproducció pròpia d'este arbre. Els processos digestius no afecten a la viabilitat germinativa de les llavors, lo que favorix la dispersió a llarga distància per mig dels consumidors del frut. S'ha constatat també cert grau de resistència de les llavors de algarrobo al fòc, conservant el seu poder germinativo.

El algarrobo és originari de la regió mediterrànea pero es cultiva també en atres zones càlides. És un arbre que no necessita molta aigua per a créixer ni per a viure normalment.

Distribució i hàbitat

Encara que el seu cultiu està molt estés, el algarrobo encara es pot trobar creixent selvat en les regions del Mediterràneu oriental, i s'ha naturalizado en el Mediterràneu occidental. L'arbre és típic de la regió del Algarbe, en el sur de Portugal. També s'estén pel sur i est d'Espanya, principalment en les regions d'Andalusia, Múrcia, Valéncia i les Illes Balears; Malta, en les illes italianes de Sicília i Cerdenya, en el sur de Florida, Croàcia (com en l'illa de Šipan), en l'est de Bulgària, i en el sur de Grècia, Chipre, aixina com moltes illes gregues (per eixemple, Creta i Samos).

Els diversos arbres coneguts com «algarrobo» en Amèrica Llatina (Samanea saman en Cuba, Prosopis pallida en Perú, i quatre espècies de Prosopis en Argentina i Paraguay) pertanyen a una subfamília diferent de les Fabaceae: Mimosoideae. Els primers #colon espanyols els varen cridar «algarrobo», ya que també produïxen baïnes en polpa dolça.

Taxonomia

Ceratonia siliqua va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum, vol. 2, p. 1026, 1753.

Etimologia

La paraula que designa al gènero, Ceratonia, deriva del grec kerátiοn [κεράτιον], "frut del algarrobo" (de keras [κέρας], "banya"), ya que l'apariència, la forma i la consistència del frut recorda a aquell. El vocablo més corrent en espanyol, Algarrobo/-a, prové del àrap hispà a elẖarrúba, este de l'àrap clàssic ẖarrūbah o ẖarnūbah, i este a la seua volta del persa ẖar lup, 'quijada de ruc'. Vejau, entre uns atres, el català Garrofer, el portugués Alfarrobeira, el italià Carrubo/-a, el francés Caroube, el anglés Carob i el alemà Karob/karuben del mateix orige i igual significat.

Nom científic

• Ceratonia: nom genèric que prové del grec: kerat¯onía, ker¯onía = el algarrobo (Ceratonia siliqua L.). Segons Estany, en les seues anotacions al Dioscórides, «El arbol que produze les Algarrouas, es diu en Grec xyloceras, & Ceratonia, i la mesma algarroua Ceration: els quales noms naixen de la figura de aqueste fructo: perque com és fet à manera de cornezuelo, ansi el, com la seua planta, tenen epiteto cornudo: per quanto Ceres significa la banya en la llengua Grega” –gr. kéras, -atos n. = banya.»

• siliqua: epítet latino que significa baïna de la leguminosa, i , per extensió, llegum, leguminosa, pero també garrofa en Plinio el Vell, Història Naturalis (15, 95).

Usos

L'us de la planta de algarrobo es remonta a la cultura de Mesopotamia (actual Iraq). Les baïnes de la garrofa s'usaven en l'elaboració de begudes, dolces i eren molt apreciades pels seus múltiples usos. El algarrobo es menciona en freqüència en texts que es remonten a mils d'anys, destacant el seu creiximent i cultiu en Orient Mig i el Nort d'Àfrica. Les llavors d'este frut varen ser el patró original del quilat —l'unitat de pes utilisada en joyeria— per a pesar metals preciosos, gemas i joyes pel tamany i pes notòriament uniformes de les llavors, propenc als 0,2 g, el mateix pes que un quilat de diamants en l'actualitat. El terme quilat també prové de la paraula grega kerátion [κεράτιον].

Alimentari

El frut del algarrobo, conegut com a garrofa, pot consumir-se cru una volta madur, devent anar en conte de retirar o no mossegar les seues dures llavors. Els fruts i fulls tendres del algarrobo han constituït tradicionalment un bon aliment per al ganado. Com a efecte del pastoreig de cabres i ovelles, els fulls i branques més baixes solen ser les que primer es consumixen, deixant per a l'any següent la mateixa ubicació dels fulls més recents. No obstant, la creixent demanda de les garrofes com espesante alimentici natural o ingredient per a l'indústria cosmètica i farmacèutica ha disparat la rendabilitat d'este cultiu en els últims anys, multiplicant-se el número de robos. En les garrofes és possible preparar un succedàneu del chocolate molt utilisat en aliments dietètics.

Principis actius: Polpa (farina de garrofa): Sucres (20-30%): glucosa, sacarosa, fructosa; pectina, proteïnas, grassas, àcit benzóico i àcit fórmico, mucílac, taninos. Llavors (goma de garrofín): galactomananas (90%).

Indicacions: La farina extreta de la polpa és astringente, antidiarreico. El frut vert s'ha utilisat popularment com antifúngico. La goma, per la seua riquea en galactomananas té un efecte secuestrante (forma un gel viscós que retarda l'absorció de lípits i glúcits), un efecte voluminizante (aumenta la repleción del estòmec i prolonga la sensació de sacietat) i un efecte laxante emoliente, pel mucílac. Farina: diarreas, gastritis, ulcus gastroduodenal, bossadas infantils. Goma: laxante i coadyuvante en tractaments de sobrepés, diabetis i hiperlipemias, prevenció de la arteriosclerosis.

De la llavor destaca el endospermo, del que s'extrau la denominada "goma garrofín" (en anglés Locust Bean Gum), que s'utilisa com espesante i estabilizante (I410) natural en numerosos productes alimentaris (gelats, sorbets, salses, productes làcteus, etc.).

Contraindicado en obstrucció intestinal, íleo, estenosis esofágica pilórica o intestinal. En reduir l'assimilació intestinal de glúcits, el mege deurà tindre en conte la necessitat de reajustar les dosis d'insulina, en els pacients en diabetis insulinodependiente. Tindre en conte que també es pot reduir l'absorció intestinal d'atres medicacions com: penicilina o sals de liti.

S'usen els fruts: polpa seca i llavors. Es recolecta quan els fruts apleguen a la madurea. La polpa es pot prendre en cocimiento en aigua, llet, o en les papillas.

Ornamental

El algarrobo es cultiva en vivers hortícoles com a planta ornamental per a climes mediterràneus i atres regions templades del món, sent especialment popular en Califòrnia i Hawái. La planta desenrolla un tronc esculpido i la forma d'un arbre ornamental despuix de ser podada a mida que madura; de lo contrari, s'utilisa com a bardiça densa i extens. És molt tolerant a la sequia, sempre que no importe el tamany de la collita, per lo que pot utilisar-se en el disseny de xerojardines, parcs i espais públics municipals i comercials.

Maderero

L'us de la fusta de algarrobo varia segons les espècies i regions pero, en general, s'utilisa per a combustible i infraestructura rural, sent notable la demanda que existix per a fusteria i fins artesanals. La fusta del algarrobo, per la seua gran durea i resistència, s'utilisa per a la fabricació de ferramentes de fusta i maquinària subjectes a desgast.

Producció

Els principals països productors de garrofes són els situats en la conca mediterrànea, és dir, Espanya, Itàlia, Portugal, Chipre, Marroc, Turquia, Grècia, Argèlia i Tunis.

Principals productors de garrofes (2012) (tonellades)
Espanya	60.000/80.000
Plantilla:PER	23.000
Plantilla:GRE	22.000
Plantilla:MAR	20.500
Plantilla:CYP	5.186
Plantilla:DZA	3.136
6.256	Font: FAOSTAT

Importància

Preservar i plantar els algarrobos és desijable per raons ecològiques, ya que protegixen el sol, proporcionen aliment i hàbitat per als animals i preserven el caràcter del paisage i els treballs tradicionals. Ademés, és una espècie arbòrea xerófila, que proporciona molt bons resultats en la reforestació d'àrees costeres amenaçades per la erosió o la sequia.

S'utilisa com a arbre ornamental i d'ombra en vàries ciutats d'Arizona i Califòrnia en els Estats Units i en algunes àrees d'Austràlia.

Noms comuns

• Castellà: garrofa (7), garrofa (frut), garrofa asilvestrada, garrofa blanca, garrofa cacha, garrofa casura, garrofa chopa, garrofa chopeta, garrofa comuna, garrofa costella d'asno, garrofa costillar, garrofa cultivada, garrofa de Almoina, garrofa de Ayelo, garrofa de vara llarga, garrofa dolça, garrofa llei de Ferrandi, garrofa lindar, garrofa plana, garrofa mastegara, garrofa melar, garrofa menuda, garrofa mollar, garrofa monollera, garrofa negra, garrofa negral, garrofa roja, garrofa selvada, garrofa baïna de punyal, algarrobal, garrofes (3), garrofes (frut), algarrobera (5), algarrobero (7), algarrobina, algarrobo (41), algarrobo de porcs, algarrobo judeu (3), algarrobos judeus, algarrofal, algarrofín, de ramillete, garofas (frut), garroba, garrobas, garrobas (frut), garrobo (4), garrofa, garrofera, garrofero (8), garrofo (5), garrofín (llavor), garrover (2), garrubia (2), mollar, pa de Sant Joan, pa de Sant Joan Batiste, quilat (les sifres entre paréntesis reflectixen la freqüència de l'us del vocablo en Espanya).

• Nota: Atres espècies d'arbres neotropicales també reben el nom de algarrobo possiblement per tindre baïnes coriáceas: Hymenaea courbaril L. en Colòmbia, Prosopis sp. en Argentina, Prosopis pallida en Perú, i Prosopis chilensis en Chile; les últimes pertanyen a la subfamília de les mimosoídeas.

Vejau també

• Chufa
• Prosopis
• Gleditsia triacanthos
• Zapote (fruta)

Bibliografia

• .

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Ceratonia siliqua.
• Ceratonia siliqua en Arbres Ibèrics
• Ficha del Algarrobo Mediterràneu, Ginart Oleas