Anar al contingut

Butia capitata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
palmera capitata (Butia capitata)
Butia capitata - MHNT

La palmera capitata o palmera de la gelea (Butia capitata) és una espècie del gènero Butia de la família de les palmeres (Arecaceae). Habita en àrees tropicals de Sudamérica, sent endèmica del centre-oriente de Brasil.

No deu confondre's en l'espècie que forma extensos palmares en l'est d'Uruguay i el sur de Brasil, que per llarc temps va ser inclosa en Butia capitata pero que, des de l'any 2011, va passar a ser tractada com una espècie distinta a esta, corresponent-li el nom científic de Butia odorata.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Esta palmera es distribuïx especialment en el noreste d'Argentina, este d'Uruguay i de manera endèmica en el centre-este de Brasil, sent un endemisme de la província fitogeográfica del tancat dels estats de Goiás,[1][2] Baïa i Mines Gerais.

Característiques

[editar | editar còdic]

B. capitata és una palmera solitària, de 4 a 5 metros d'altura. El tronc posseïx un diàmetro de 20 a 30 cm, i ocasionalment és subterràneu. Cada corona posseïx d'11 a 20 fulls pinadas i estovades, les que medixen de 80 a 170 cm de llongitut i són de color glauco. Es subdividen en 49 a 53 foliolos a abdós costats, els que es presenten disposts formant una “V”.

Bràctea peduncular de color glauco i de 50 a 100 cm de llongitut. Flores sobre un raquis de 33 a 55 cm de llongitut, en 100 branques floríferas de 8 a 30 cm de llongitut. El frut madur és groc a groc rojós, comestible d'un sabor àcit, que presenta una forma oblonga; en el seu interior posseïx una fibra densa i pulposa.

Esta espècie pot formar híbrits en atres espècies de palmeres com la Syagrus romanzoffiana, en la qual forma un híbrit denominat Butiagrus.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Butia capitata va ser descrita originalment en l'any 1826 pel botànic alemà Carl Friedrich Philipp von Martius baixe el nom científic de Cocos capitata indicant que habitava prop de la ciutat de Montes Clars, en l'estat de Mines Gerais, sent una espècie característica del tancat i endèmica de la regió del Planalto Central de Brasil.

En l'any 1891 va ser descrit el tàxon del sur de Brasil i l'Uruguay pel botànic brasiler João Barbosa Rodrigues baixe el nom científic de Cocos odorata, indicant que habitava en camps de Riu Gran del Sur i en l'illa dels Pares, prop del riu Cebollatí (estany Merín), Uruguay.[3][4] En l'any 1916 Odoardo Beccari va acceptar a miges el nom propost per Barbosa Rodrigues puix va crear Butia capitata var. odorata (Barb. Rodr.) Becc.[5]

Abdós tàxons són clarament diferents i les poblacions naturalment més pròximes estan separades entre sí per uns 1000 quilómetros de distància.

A pesar d'açò, Glassman en l'any 1979 va passar tant a Cocos odorata com a Butia capitata var. odorata a la sinonímia de Butia capitata, si be va recomanar la necessitat de continuar estudiant el problema taxonómico.[6]


En la segona mitat de la década de 1990, l'especialiste en esta família Henderson[7] va indicar sobre les palmeres de la població austral que: “...tal volta deurien ser reconegudes com una espècie separada, en el cas de la qual Butia odorata seria el nom correcte”, postura que va rebre el respal d'atres especialistes. En l'any 2004 en la seua tesis doctoral,[8] Marcato va crear el nom de Butia odorata (Barb.Rodr.) Noblick ex Marcato, pero mai va publicar la seua tesis ni el nom. En eixe mateix any Lorenzi i uns atres varen publicar el nom de Butia odorata (Barb.Rodr.) Noblick i Pirani, pero carien d'una referència basionímica adequada, per la qual cosa la transferència va fracassar.[9]

En l'any 2010 també Lorenzi i uns atres varen publicar el nom de Butia odorata Noblick i Lorenzi,[10] pero tenia una referència basionímica errònea, per lo que representa un nom illegítim. Finalment es va publicar la transferència Butia odorata (Barb. Rodr.) Noblick, la que va passar a ser considerada com la final, llegal i oficial de Cocos odorata Barb. Rodr. cap al gènero Butia, en la seua referència basionímica correcta.[11]

Per tot això, la combinació científica: Butia capitata queda ara llimitada als eixemplars corresponents a la població septentrional.

Etimologia

El nom genèric Butia prové del nom vernàcul dau en Brasil als membres d'este gènero. El terme específic "capitata" ve del llatí, en a on significa ‘en un cap’, en raó de la corona foliar.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Martins, R. C., Filgueiras, T. S., Fagg, C., & Kuhlmann, M. (2013). As palmeiras natives no estat de Goiás: distribuiçao i conservaçao.
  2. Martins, R.C. (2012). A família Arecaceae (Palmae) no Estat de Goiás: taxonomia i etnobotânica. Universidade de Brasília, Departament de Botânica: tese de doutorado.
  3. Barbosa Rodrigues, João (1891). Plantes novas cultivades no Jardim Botanico do Rio de Janeiro 1: 10–14.
  4. Barbosa Rodrigues, João (1903). Sertum Palmarum Brasiliensium, ou Relation dones Palmiers Nouveaux du Brésil, Découverts, Déscrits et Dessinés d’aprés Nature 1: 1–140, 2: 1–114.
  5. Beccari, O. (1916). Il genere Cocos Linn. i li palme affini. Agric. Còlon 10: 489–524.
  6. Glassman, S. F. (1979). Re-evaluation of the genus Butia with a description of a new species. Principes 23: 65–79.
  7. Henderson, A., G. Galeano and R. Bernal (1995). Palms of the Americas. Princeton University Press.
  8. Marcato, A. C. (2004). Revisão taxonômica do gênero Butia (Becc.) Becc. i filogenia dona subtribo Butiinae Saakov (Palmae). PhD. Thesis. Institut de Biociências dona Universidade de São Paulo.
  9. Lorenzi, H.; H. M. Hermes, J. T. De Medeiros Costa, L. S. C. De Cerqueira and I. Ferreira (2004). Palmeiras Brasileiras i Exoticas Cultivades. Institut Plantarum de Estudos dona Flora Ltda.
  10. Lorenzi, H.; L.R. Noblick, F. Kahn and I. Ferreira (2010). Brazilian Flora Arecaceae (Palms). Plantarum de Estudos dona Flora Ltda.
  11. Noblick L. (2011). Validation of the name "Butia odorata" Palms-Journal of the International Palm Society, 55(1), 48.