Anar al contingut

I-textils

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
LEDs i fibres òptiques integrades en la moda.

Els teixits electrònics, textils electrònics, penyores textrónicas o i-textils (a sovint confosos en els teixits inteligents) són teixits que permeten integrar components digitals, com una bateria i una llum (incloses chicotetes computadores), i components electrònics. Els «teixits inteligents» són teixits que han segut desenrollats gràcies a les noves tecnologies que aporten un valor afegit a l'usuari.[1] Pailes-Friedman, de l'Institut Pratt, afirma que «lo que fa que els teixits inteligents siguen revolucionaris és que tenen la capacitat de fer moltes coses que els teixits tradicionals no poden,  com comunicar-se, transformar-se, conduir l'energia i inclús créixer».[2]


Estos teixits es poden dividir en dos categories diferents: estètics i de millora del rendiment. Els eixemples estètics inclouen teixits que s'allumenen i teles que poden canviar de color. Alguns d'estos teixits arrepleguen energia del mig ambient en captar les vibracions, els sons o la calor, reaccionant a estos estímuls. L'esquema d'allumenament i canvi de color també pot funcionar per mig de l'incrustaació de components electrònics en el teixit com a font d'alimentació. Els teixits inteligents de millora del rendiment han segut dissenyats per al seu us en activitats deportives, en deports extrems i per a usos militars. Entre estos s'inclouen els teixits dissenyats per a regular la temperatura corporal, reduir la resistència al vent i controlar la vibració muscular, tot allò que permet millorar el rendiment deportiu. Atres teixits han segut dissenyats per a crear roba protectora, per a protegir-se dels perills ambientals extrems, com la radiació i els efectes dels viages espacials.[3] L'indústria de la salut i la bellea també està traent partit d'estes innovacions, que van des de la lliberació de productes medicinals a través dels teixits, fins als teixits en propietats hidratantes, perfumadoras i antienvejecimiento.[4] Moltes penyores inteligents, tecnologies portables (també cridades wearables) i proyectes informàtics portables impliquen l'us d'i-textils.[5]

Els textils electrònics són diferents de la tecnologia portable ya que estan enfocats en l'integració imperceptible dels elements electrònics en els textils, com a microcontroladors, sensors i actuadors. Ademés, no és necessari que els i-textils siguen portables. Per eixemple, els i-textils també es troben en el disseny d'interiors.

El camp afí de la fibratrónica explora cóm les funcionalitats electròniques i computacionals poden integrar-se en les fibres textils.

Un nou informe de Cientifica Limited Market Research analisa els mercats de les tecnologies portables incorporades en textils, les empreses que les produïxen i les tecnologies que les fan possibles. En l'informe distinguixen tres generacions distintes de tecnologies textils portables:

  1. La «primera generació» du un sensor agarrat a la penyora. Este enfocament ho estan aplicant actualment algunes marques de calcer deportiu tals com Adidas, Nike i Under Armour.
  2. Els productes de «segona generació» incorporen el sensor en la vestimenta, com demostren els productes actuals de Samsung, Alphabet, Ralph Lauren i Flex.
  3. En els wearables de «tercera generació», la penyora és el sensor. Cada volta més empreses estan creant sensors de pressió, tensió i temperatura per a este propòsit.


Les futures aplicacions dels i-textils podrien ser per a dissenyar productes deportius i de benestar, i per a dispositius mèdics de monitorisació de l'estat dels pacients. Els textils tècnics, la moda i l'entreteniment també seran aplicacions importants.[6]

Història

[editar | editar còdic]

Els materials bàsics necessaris per a construir i-textils, les fibres conductores i els teixits existixen des de fa més de 1000 anys. En particular, els artesans duen envolent làmines fines de metal, casi sempre d'or i argent, al voltant de fils de tela des de fa sigles.[7] Per eixemple, molts dels robages de la regna Isabel I d'Anglaterra varen ser brodats en fil d'or.

A finals de el XIX, a mida que la societat evolucionava i s'acostumava als aparats elèctrics, dissenyadors i ingeniers varen començar a combinar l'electricitat en la roba i la joyeria, desenrollant una série de collars, capells, fermalls i trages allumenats i motorisats.[8][9] Per eixemple, a finals de el XIX, una persona podria contractar a dònes jóvens que portaven vestits de nit tachonados de llums de l'Electric Girl Lighting Company per a brindar entreteniment en una event de còctel.[10]

En 1968, el Museum of Contemporary Craft (Museu d'Artesania Contemporànea) de la ciutat de Nova York va portar a terme una exposició innovadora cridada Body Covering que es va centrar en la relació entre la tecnologia i l'indumentària. En la mostra varen contar en trages espacials d'astronautes, ademés d'en roba que podia inflarse i desinflarse, allumenar-se i gelar-se.[11] En esta colecció varen destacar especialment la llabor de Diana Dew, una dissenyadora que va crear una llínea de moda electrònica que incloïa vestits de festa electroluminiscente i cinturons que podien fer sonar sirenes d'alarma.[12]


En 1985, l'inventor Harry Wainwright va crear la primera sudadera completament animada. La sudadera constava de fibres òptiques, cables i un microprocessador per a controlar els fotogrames individuals de l'animació. Com a resultat es podia visualisar un dibuix animat a color en la superfície de la sudadera. En 1995, Wainwright va passar a inventar la primera màquina que permetia integrar la fibra òptica en els teixits, el procediment necessari per a fabricar suficients productes per al mercat de masses i, en 1997, va contractar a un ingenier de disseny de màquines alemà, Herbert Selbach, de Selbach Machinery, per a crear la primera màquina CNC (de control numèric computarizado) del món capaç d'implantar automàticament la fibra òptica en qualsevol material flexible. A raïl de que els otorgaren en 1989 la primera d'una dotzena de paleses basades en maquinària i pantalles LED/òptiques, l'any 1998 varen entrar en producció les primeres màquines CNC per a produir trages animats per als Parcs Disney. Wainwright i David Bychkov, el CEO de Exmovere en eixe moment en 2005, varen crear les primeres jaquetes biofísiques de control de ECG en pantalla que ampraven pantalles LED/òptiques. Estes funcionaven per mig dels sensors GSR (de la resposta galvànica de la pell) incorporats en un rellonge que es conectava per Bluetooth al microprocessador de la pantalla lavable insertada en una jaqueta texana i varen ser expostes en la Smart Fabrics Conference (Conferència de Teixits Inteligents) celebrada en Washington D. C. el 7 de maig de 2007. Ademés, Wainwright va desvelar atres tecnologies de teixits inteligents en dos conferències Flextech Flexible Display que es varen celebrar en Phoenix (Arizona). En elles, varen exhibir pantalles digitals de infrarrojos en microprocessador incorporat en el teixit en funció de Identification of Friend or Foe (IFF o identificació amic-enemic), les quals varen ser presentades davant BAE Systems per a la seua evaluació en 2006 i varen guanyar el premi «Menció honorífica» en el concurs «Dissenya el futur» organisat per la revista Tech Briefs de la NASA en 2010. El personal de el MIT va adquirir vàries bates completament animades per a que les dugueren posades els seus investigadors en les seues manifestacions de 1999 i aixina atraure l'atenció sobre la seua investigació de la «computadora portàtil». El 5 de juny de 2012, Wainwright va ser l'encarregat de parlar en la Textile and Colorists Conference (Conferència de Textils i Colorista) de Melbourne, Austràlia, per a la qual li varen solicitar expondre les seues creacions de textils que canviaven de color usant qualsevol teléfon inteligent, que indicaven l'identitat del llamante en teléfons mòvils sense recórrer a una pantalla digital i disponien de característiques de seguritat WIFI per a protegir els bossos i objectes personals del furt.

A mitan dels 90, un equip d'investigadors de el MIT liderat per Steve Mann, Thad Starner i Sandy Pentland va començar a desenrollar lo que varen denominar computadores portàtils. Estos dispositius consistien en hardware informàtic tradicional que s'acoplava i es duya damunt del cos. En resposta als desafius tècnics, socials i de disseny a lo que s'enfrontaven estos investigadors, un atre grup de el MIT, que incloïa a Maggie Orth i Rehmi Post, va començar a investigar cóm es podrien integrar dits dispositius de forma més dissimulada en la roba i atres materials flexibles. Entre atres descobriments, este equip va estudiar la manera d'integrar l'electrònica digital per mig de teixits conductors i va desenrollar un método per a engarzar els circuits electrònics.[13] Un dels primers wearables disponibles en el mercat usava microcontroladors Arduino, d'ahí que es cridara Lilypad Arduino, i també va ser creat en el MIT Mija Lab de Leah Buechley.


Algunes cases de moda, com CuteCircuit, estan utilisant i-textils per a les seues coleccions d'alta costura i proyectes especials. La camisa «Hug» de CuteCircuit permet a l'usuari enviar abraços digitals per mig dels sensors incorporats en la penyora.

Introducció

[editar | editar còdic]

El camp dels i-textils pot dividir-se en dos categories principals:

  • I-textils en dispositius electrònics clàssics, tals com a conductors, circuits integrats, LEDs, OLEDs i bateries convencionals dissimulats dins de les penyores.
  • I-textils en components electrònics integrats directament en els substrats textils. Ací es pot incloure tant els components electrònics passius, com a conductors i resistències, com els components electrònics actius, com a transistors, diodos i cèlules solars.

La majoria dels i-textils estan composts per fibres , teixits i teles conductores mentres el restant dels proveïdors i els fabricants utilisen polímero conductors com poliacetileno i polifenileno vinileno (PPV).[14]

La majoria de les investigacions i els proyectes comercials sobre i-textils són híbrits a on els components electrònics inclosos en el textil estan conectats a dispositius o components electrònics clàssics. Alguns eixemples són els botons tàctils que s'integren completament en els materials textils per mig de l'us de teixits textils conductivos, els quals després estan conectats a dispositius tals com a reproductors de música o LEDS engarzar en rets de fibra conductora teixida per a mostrar imàgens.[15]

S'han integrat sensors tàctils per a la monitorisació tant fisiològica com a ambiental en textils,[16] inclosos el cotó,[17] el Gore-Tex[18] i el neopreno.[19]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ https://www.tms.org/pubs/journals/jom/0507/byko-0507.html
  2. ↑ Gaddis, Rebecca. «What Is The Future Of Fabric? These Smart Textils Will Blow Your Mind».
  3. ↑ «Applications of Smart and Interactive Textils». Saddamhusen Jamadar.
  4. ↑ Gaddis, Rebecca. «What Is The Future Of Fabric? These Smart Textils Will Blow Your Mind».
  5. ↑ Cherenack, Kunigunde. “Smart textils: Challenges and opportunities”. Journal of Applied Physics 112 (9): 091301–091301–14. doi:10.1063/1.4742728. ISSN 0021-8979. Bibcode: 2012JAP...112i1301C.
  6. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  7. ↑ Harris, J., ed. Textils, 5,000 years: an international history and illustrated survey. H.N. Abrams, New York, NY, USA, 1993.
  8. ↑ Marvin, C. When Old Technologies Were New: Thinking About Electric Communication in the Clapix Nineteenth Century. Oxford University Press, USA, 1990.
  9. ↑ Gere, C. and Rudoe, J. Jewellery in the Age of Queen Victoria: A Mirror to the World. British Museum Press, 2010.
  10. ↑ «[1]».
  11. ↑ Smith, P. Body Covering. Museum of Contemporary Crafts, the American Craft Council, New York, NY, 1968
  12. ↑ «The Original Creators: Diana Dew».
  13. ↑ “I-broidery: Design and fabrication of textile-based computing” (2000). IBM Systems Journal 39 (3.4): 840–860. doi:10.1147/sj.393.0840. ISSN 0018-8670.
  14. ↑ (2019-05-21) E-Textils 2019-2029: Technologies, Markets and Players (en en).
  15. ↑ «LumaLive.com». Archivat des d'el original, el 2010-02-06.
  16. ↑ (2013).Electroanalysis.25(1)
    29–46.doi:10.1002/elan.201200349.
  17. ↑ (2010).Analyst.135(6)doi:10.1039/B926339J.
  18. ↑ (2010).Electroanalysis.22(21)
    2511–2518.doi:10.1002/elan.201000434.
  19. ↑ (2011).Analyst.136(14)doi:10.1039/C1AN15193B.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=I-textils&oldid=981992»