IBM CPC

Archiu:IBM CPC with IBM 604 on front (2).jpg

IBM CPC en IBM 604 en l'oficina

L'unitat IBM CPC “Card-Programmed Electronic Calculator” va ser anunciada en 1949 com un computador programable, capaç de realisar qualsevol seqüència predeterminada d'operacions aritmètiques sifrades sobre targetes perforades de 80 columnes. Era capaç també de seleccionar despuix de vàries seqüències, operacions ya realisades, per lo que es podien almagasenar operacions per a després realisar-les.

Totes les unitats de la CPC estaven conectades per mig de cables flexibles. Les unitats que componen la CPC normalment eren les següents:

• Una unitat IBM 604 (per a la CPC) o una unitat IBM 605 (per a la CPC II). En esta unitat lo que es conseguia era poder llegir i perforar les targetes electròniques, eixecutar operacions matemàtiques de multiplicació i divisió, almagasenar informació en registres i contadors, ademés de controlar la CPC. Per lo que estem parlant de l'Unitat de Control de la calculadora.
• Una unitat IBM 412 o 418. Esta unitat era una procesadora aritmètica. Era capaç de realisar operacions aritmètiques senzilla de sumes i restes, acumulant les senyes.
• De forma opcional es podia trobar una unitat IBM 941, que era una unitat secundària d'almagasenament de senyes.

Història

En un congrés de computació patrocinat per IBM en 1946 el professor de l'Universitat de Columbia(Nova York) Wallace Eckert va descriure el seu sistema de laboratori “Watson” de la següent manera: “Hem conseguit experimentalment conectar dos unitats. Una unitat és una màquina calculadora capaç de realisar operacions aritmètiques i l'atra és una caixa de control especial per a esta màquina. El conjunt d'estes dos màquines funciona com una calculadora de seqüència en instruccions sobre targetes perforades”. En 1948 IBM va conectar una unitat de control (model 603) i una màquina calculadora (model 405) a on la seqüència d'operació estava controlada per un joc de targetes. Estes targetes contenien dígits en perforació en selectores de recolecció per a demanar les transferències requerides, etc.

Davant les expectatives que va crear, en 1949 IBM va decidir traure una versió comercial combinant una controladora per targetes IBM 604, la calculadora model IBM 402 i una memòria externa. Esta unitat era capaç de llegir fins a 150 targetes per minut i guardar en la seua memòria fins a 1016 números en signe. Aixina va aparéixer en el mercat la CPC (Card Programmer Calculador). Es varen vendre 2500 Unitats.

En 1954 es va decidir millorar la màquina CPC canviant la calculadora per un model més alvançat (412, 418, 407), d'esta manera va aparéixer la CPC-II.

El CPC podia eixecutar programes més grans que els models de calculadores 604 o 605 per sí mateixa tenint-los guardats en les targetes perforades. De fet no hi havia cap llímit en la llongitut del programa. El CPC no era, no obstant, un ordenador de programa almagasenat, com els models 650 o 701. Era més be "una calculadora per a que fora programada directament", açò significava que les instruccions eren eixecutades directament de les targetes. Era possible, no obstant, almagasenar fins a 10 instruccions en la memòria i eixecutar-les repetidament.

Vore també

• Anex:Llista de computadores de tubos de buit