Ibn al-Saffar
Abū a el‐Qāsim Aḥmad ibn ʿAbd Allāh ibn ʿUmar a el‐Ghāfiqī ibn a el‐Ṣaffār a el‐Andalusī (Còrdova-Denia, 1035), més conegut pel sobrenom de Ibn al-Saffar, lliteralment «el Fill del Calderero» (àrap ابن الصفار), també transcrito Ben Assafar va ser un científic andalusí de el XI.
Vida
[editar | editar còdic]Va estudiar en Còrdova baix la tutela de Maslama al-Mayriti. En data incerta, pero coincidint en la guerra civil que va precedir la caiguda del Califato de Còrdova (Fitna del-Ándalus, 1008-1013), es va traslladar a Denia junt en el seu germà Muḥammad, un reconegut constructor d'astrolabios. En Denia va ser protegit per l'emir Muyahid al-Amiri al-Muwaffaq.[1] Va morir en esta ciutat en 1035.
Va ser el constructor de rellonge de sol islàmic més antic que es conserva en la península ibèrica, conservat en el Museu Arqueològic i Etnològic de Còrdova.[1]
Obra
[editar | editar còdic]L'únic tractat seu del com es conserven manuscrits és el Kitab al-amal bi-l-asturlab (Descripció i us del astrolabio),[2] que va tindre molta influència en l'Edat Mija gràcies a la traducció que va fer al llatí Platón de Tívoli en Barcelona al començament de el XII.[3] Es tracta d'un text clàssic de l'escola de Maslama al-Mayriti i molt semblat a un tractat de les mateixes característiques del mateix Maslama, pero és de gran claritat i molt didàctic. Tracta extensament els temes de trigonométrica i ensenya l'us de l'instrument per a medir distàncies, ànguls i superfícies.[4] En el llibre, se cita la Geografia de Ptolomeo, la qual cosa és un indicatiu del nivell de coneiximents de la cultura científica grega.
També se cita com a obra seua un Compendio de taules astronòmiques segons el método de Sindhind, de la qual no es coneix més que el títul, pero que seria provablement frut dels treballs astronòmics fets en Còrdova, baix la direcció de Maslama al-Mayriti, actualisant les taules astronòmiques d'Al-Juarismi.
Reconeiximents
[editar | editar còdic]El planeta extrasolar Saffar, que orbita l'estrela Titawin en la constelació d'Andrómeda, va ser nomenat aixina en el seu honor a partir del proyecte NameExoWorlds.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Glick, 2005, pp. 240-241.
- ↑ Millàs Vallicrosa, 1983.
- ↑ Millàs Vallicrosa, 1983, p. 52.
- ↑ Vernet Ginés, 1983, p. 71.
- ↑ «Final Results of NameExoWorlds Public Vote Released» (en anglés). Unió Astronòmica Internacional.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2005) Medieval Science, Technology, and Medicine. An Encyclopedia (en anglés), Psychology Press. ISBN 9780415969307.
- (1967) Introduction to Kitab Al 'amal Bil Asturlab by Abû Al-Ḥusain 'Abd Al-Raḥmân B. Ùmar Al-Ṣûfî (en anglés), Osmania Oriental Publications Bureau.
- (1983) Assaig d'Història dels Idees Físiques i Matemàtiques a la Catalunya Medieval (en català), Edicions científiques catalans. ISBN 9788486257002.
- (1983) Nous Estudis sobre Astronomia Espanyola en el Sigle d'Alfonso X, CSIC. ISBN 8400055306..
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Rius, Mònica. Thomas Hockey et al. (eds.). The Biographical Encyclopedia of Astronomers, Springer Reference. Nova York, 2007, pp. 566-567.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ibn al-Saffar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.