Ichthyosaura alpestris

salamandra alpina (Ichthyosaura alpestris)

La salamandra alpina (Ichthyosaura alpestris) és una espècie de salamandra originària d'Europa continental i introduïda en Gran Bretanya i Nova Zelanda. Els adults medixen de 7 a 12 cm (2.8 a 4.7polzades) i solen ser de color gris obscur a blau en l'esquena i els costats, en la pancha i la gola anaranjados. Els mascles són de colors més cridaners que les femelles monòtones, especialment durant la temporada de reproducció.

La salamandra alpina es troba tant a gran altura com en les terres baixes. En viure principalment en hàbitats de terres boscoses durant la major part de l'any, els adults migran en estanys, #llac o cossos d'aigua similars per a reproduir-se. Els mascles cortegen a les femelles en una exhibició ritualizada i depositen un espermatóforo. Despuix de la fertilisació, les femelles solen doblar els seus ous en fulls de plantes aquàtiques. Les larves aquàtiques creixen fins a 5 cm (2.0 polzades) en aproximadament tres mesos abans de metamorfosearse en efts jovenils terrestres, que maduren en adults al voltant dels tres anys. En la cordillera del sur, les salamandres a voltes no es metamorfosean, sino que mantenen les seues brànquies i permaneixen aquàtics com a adults pedomórficos. Les larves i els adults s'alimenten principalment de diversos invertebrats i ells mateixos són presa de larves de parot, grans escarabats, peixos, serps, aus o mamífers.

Les poblacions de la salamandra alpina varen començar a divergir fa uns 20 millons d'anys. Es distinguixen a lo manco quatre subespecies, i alguns argumenten que hi ha vàries espècies crípticas distintes. Encara que encara és relativament comú i està classificat com de menor preocupació en la Llista Roja de la UICN, les poblacions de salamandres alpines estan disminuint i s'han extinguit localment. Les principals amenaces són la destrucció d'hàbitat, la contaminació i l'introducció de peixos com la trucha en els criaderos.

Hàbits

Passen la major part del temps en l'aigua, la temperatura de la qual no deu superar els 20-25 °C. S'alimenta de menuts invertebrats, larves de mosquit i menuts insectes. Quan estan en terra són extremadament vulnerables, ya que pel seu tamany i llentitut en superfícies rugosas són assut fàcil per a les aus i atres animals depredadors. La reproducció es produïx en primavera. El mascle desenrolla la seua cresta en esta época i els seus colors s'intensifiquen. Realisa el corteig en presència de la femella,colocant-se front a la mateixa i movent l'extrem de la coa per a cridar la seua atenció. Durant tot el corteig una senya curiosa és que el mascle i la femella no tenen contacte físic, sino que l'esperma és depositada en la grava i la femella ho arreplega. El comportament d'estes salamandres és tranquil. En general no són voraços, encara que en periodos en els que escasseja l'aliment poden donar-se casos de competència pel mateix. Els mascles poden competir davant la presència de femelles per a cortejar-les.

Vida en captiveri

Estes salamandres no exigixen grans contes, n'hi ha prou en un aquari de 10 litros per parella. En el cas d'elegir un acuaterrario, és convenient vigilar a cada individu, ya que una volta que ixen de l'aigua no és fàcil conseguir que s'alimenten, #lo que pot provocar la seua desnutrición i fins a la seua mort per inanició. Quan estan en la seua fase aquàtica, que de fet poden ser aquàtics durant tota la seua vida, és el moment en menor dificultat per a mantindre'ls. S'alimenten en tubifex (viu) o cucs menuts. Alguns accepten pellets també. Es deuen alimentar cada tres o quatre dies. Si ben no és necessari l'us de filtres de cap tipo, el seu us permet que l'aquari es mantinga net per més temps. L'allumenament de l'aquari és un aspecte a tindre en conte. Si be les llums permeten visualisar millor a cada individu, i són fonamentals per al creiximent de les plantes, lo més provable és que intenten ocultar-se de les parts allumenades.

Les plantes aquàtiques seran d'utilitat, no solament com a refugi sino com a lloc específic per a la posada d'ous. Quan es realise la posada, despuix del corteig, és aconsellable separar-los dels seus progenitors per a evitar que les larves naixquen i siguen devorades pels seus pares.

Si ben no són propensos a contraure malalties, pot donar-se el cas de que contraguen paràsits. Açò pot ocórrer en colocar un nou substrat, plantes, eixemplars nous, caragols, mala higiene en els aliments, etc. Lo recomanable seria llavar cada element que va a introduir-se en l'aigua per a minimisar possibilitats.

Ichthyosaura alpestris (macho)

Archiu:Ichthyosaura alpestris (femella).JPG

Ichthyosaura alpestris (femella)

Subespecies

• I. a. alpestris (Laurenti, 1768) (Alps, Europa central)
• I. a. apuanus (Gray, 1850) (Itàlia)
• I. a. cyreni (Wolterstoff, 1932) (Espanya)
• I. a. inexpectatus (Dubois & Breuil, 1983) (Calàbria)
• I. a. lacusnigri (Dely, 1960) (Balcans)
• I. a. montenegrinus (Radovanovic, 1951) (Montenegro)
• I. a. piperianus (Radovanovic, 1961)
• I. a. reiseri (Schreiber, 1912) (Bòsnia)
• I. a. serdarus (Radovanovic, 1961)
• I. a. veluchiensis (Wolterstorff, 1935) (Grècia)