Icosaedrita
La icosaedrita és el primer sistema material cuasicristalino conegut en ser descobert en la naturalea. Posseïx la composició Plantilla:Fq i li'l considera un mineral, sent aprovat per l'International Mineralogical Association en 2010.[1] El seu descobriment va ser el resultat d'una busca sistemàtica de més de 10 anys de duració portada a terme per un grup de científics liderats per Luca Bindi i Paul J. Steinhardt, l'objectiu d'este grup era la de trobar per primera volta un sistema cuasicristalino natural.[2][3]
La icosaedrita es presenta en forma de menuts grans en una mostra de mineral etiquetada com "khatyrkita" (número de catàlec 46407/G, ubicada en el Mueseo d'Història Natural de l'Universitat de Florencia, Itàlia), esta mostra va ser recolectada d'un aflorament de serpentinita en la zona ultramáfica de Koryak-Kamchatka, montanyes Koryak, Rússia. La mostra de roca ademés conté espinela, diópsido], forsterita, nefelina, sodalita, corindón, stishovita, khatyrkita, cupalita i una aleació de AlCuFe sense nom. L'evidència demostra que el mineral és de fet d'orige extraterrestre, arribada a la terra en un asteroide de tipo condrita carbonatada CV3 que data de fa 4,5 mil millons d'anys.[4][2] Una expedició geològica ha identificat el lloc exacte del descobriment original i varen trobar més espècimen del meteorit.[5][6] La mateixa fase cuasicristalina Al-Cu-Fe havia segut creada prèviament en laboratori per un grup de metalúrgics japonesos a fins de la década de 1980.[7]
El concepte de cuasicristalés -junt en el terme que els definix- va ser introduït per primera volta en 1984 per Steindhardt i Dov Levine, abdós en eixe moment pertanyien a l'Universitat de Pennsilvània. El primer cuasicristal sintètic, una combinació d'Alumini i Manganeso, va ser reportat en 1984 pels científics en materials israelites Donen Shechtman i colegues en l'Institut Nacional d'Estàndarts i Tecnologia d'Estats Units, un descobriment per li com Shechtman va guanyar el Premi Nobel en 2011.[8][9]
En la cultura popular
[editar | editar còdic]Cine i televisió
[editar | editar còdic]- Salvation (série de televisió), es nomena a la Icosaedrita en la seua forma natural en l'episodi 12 de la primera temporada, no hi ha referències a la seua forma artificial fabricada en laboratori, provablement perque açò hauria modificat el desenroll de l'història.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaBindi - ↑ 2,0 2,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaBindi2011 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaCNMMN - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaSteinhardt2012 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaQuasicrys - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaBindi2015 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadan-Pang - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaPrinceton - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaImpossible
- Este artícul conté una traducció derivada de «Icosaedrita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.