Idioma ópata
La llengua ópata era una llengua indígena de Mèxic, parlada pel poble ópata pràcticament extinta o llengua morta. Carl Lumholtz va documentar en 1890 en un viage per Sonora que els ópatas s'havien «mexicanizado» i estaven perdent la seua llengua i les seues costums. De 1950 en avant no s'havien registrat parlants en bona fluïdea i únicament es conserven frases i paraules aïllades entre els que sí parlen la llengua. No obstant, en 1993 investigadors del Institut Nacional Indigeniste (INI) varen trobar quinze parlants de la llengua que vivien en Ciutat de Mèxic.[1] No es coneix en precisió el grau de coneiximent d'estos parlants. És fins a 1993 quan es va considerar que havia deixat de ser una llengua vehicular cap a 1930. És una llengua del tronc uto-azteca.
Dins de les llengües uto-azteca forma part del grup taracahita de la divisió sonorense-mexicana. El ópata està estretament emparentat en l'idioma eudeve a tal punt que a voltes es considera que són variants de la mateixa llengua. De fet actualment els ópatas, de la mateixa manera que els seus veïns, els jovas i els eudeves, ya casi han desaparegut com a unitat ètnica diferenciada.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ópata.
La paraula ópata significa "gent hostil" en llengua pima i era el terme usat per estos quan es referien als ópatas, l'autónimo usat pels propis ópatas podria estar relacionat en el terme tegüima (< tehui-ma 'hòmens'?) possiblement emparentat en el autónimo dohe-ma, 'hòmens', dels eudeves.
L'hàbitat tradicional dels ópatas es localisa en el centre i noroest de Sonora, sobre les conques altes dels rius i Sonora. Sobre els seus productes manufacturados destacaren la cestería. També fabricaven ceràmica principalment per a us propi. Ademés fabricaven bateas i culleres de fusta.
Despuix de la cristianización dels ópatas, el sant més comú entre ells és Sant Isidro Labrador, molt venerat en tota l'àrea i patró de varis llogarets.
Classificació
[editar | editar còdic]El ópata és una llengua taracahita que mostra un parentesc més propenc en el jova (jobal o ova) i l'eudeve (heve o egue, dohema) i alguna cosa més distant en el tarahumara. Es coneixen varis dialectes del ópata (Batuc, Nacosura, Tegüima).
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Lombardo, Natal. 1702. "Art de la Llengua Teguima vulgarmente cridada Opata". Mèxic: Miguel de Ribera.
- Lombardo, Natal. n. d., ca. 1702. Art de la Llengua Teguima vulgarmente cridada Opata. Ahir ms. 1641. Newberry Library, Chicago.
- Loaysa, Balthasar, unknown year, Art de la llengua hegue. Ms. in Bibliothèque Nationale, París; còpia de W. I. Gates en l'Ahir Collection, Newberry Library, Chicago.
- Lionnet, Andrés. 1979. El lèxic del eudeve. Mimeography. Friends of Uto-Aztecan Working Conference, Institut d'Investigacions Antropològiques, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic, June 23. : .
- Miller, Wick R., 1983, "A Note on Extinct Languages of Northwest Mexico of Supposed Uto-Aztecan Affiliation", International Journal of American Linguistics, Vol. 49, No. 3, Papers Presented at a Symposium on Uto-Aztecan Historical Linguistics (Jul., 1983), pp. 328-334
- Shaul, David Leedom, 1989 "Teguima (Opata) phonology", Southwestern Journal of Linguistics 9:150-162. ...
- Shaul, David Leedom, 1990, "Teguima (Opata) Inflectional Morphology", International Journal of American Linguistics, Vol. 56, No. 4 (Oct., 1990), pp. 561-573
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma ópata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.