Llengua morta

Una llengua extinta o llengua morta és aquella que ya no posseïx cap parlant natiu, inclús si seguix sent usada en certs àmbits (llitúrgies, noms científics, etc.).

Erro al crear miniatura:

L'escritura cuneïforme va ser usada per a representar diverses llengües, com el sumerio, acadio, l'hitita o l'elamita que actualment són llengües mortes.

Algunes llengües mortes continuen utilisant-se en determinats àmbits, com segona llengua, llengua clàssica o llengua llitúrgica, encara que ya no siguen adquirides per ningú com a llengua materna. Encara en eixos casos, la llengua no seguix el camí normal d'evolució i desenroll que ocorren a lo llarc del temps en les llengües vives.

El terme extinció llingüística es reserva generalment per a descriure el procés de substitució llingüística pel qual una llengua pot aplegar a perdre tots els seus parlants.

Causes de la desaparició de les llengües

Existixen moltes causes per les que una llengua pot desaparéixer. Existixen tres processos principals pels quals una llengua mor:

• la substitució llingüística o canvi de llengua;
• l'evolució llingüística o canvi llingüístic;
• la desaparició dels parlants per violència, guerres o epidèmies, que històricament s'han donat en molta menys freqüència que els anteriors.

Substitució llingüística

Artícul principal → Substitució llingüística.

El canvi de llengua històricament ha respost a les següents causes, causes que no tenen per qué ser excloents:

• Violència. Guerres, invasions i colonisació poden fer desaparéixer físicament als parlants d'una llengua o canviar-la per una atra, en lo que la llengua desapareix en ells. És el cas de les llengües de Tasmania o algunes de les llengües natives americanes, sobretot en Amèrica del Nort. Es pot considerar en este grup a les violentes polítiques de desplantada seguides per governs de varis països contra aborigen i minories nacionals, com els casos d'excolonias britàniques com Austràlia o Canadà fins als anys 1960, o Turquia fins als anys 1980. A voltes es parla de «glotofagia» en estos casos.
• Polítiques llingüístiques restrictives. Quan els estats o els seus governs establixen normes per a l'assimilació obligatòria (i inclús forçada) de les minories ètnic-culturals a la cultura majoritària o oficial de l'estat, especialment en lo relatiu al idioma oficial, llimitant severament l'us de les seues llengües pròpies. El cas insigne d'esta pràctica és la política llingüística de França, adoptada des dels temps de la monarquia i reforçada despuix de la Revolució Francesa, i que va influir en varis països en el marc de la construcció nacional d'ells. En alguns casos es va combinar en polítiques violentes d'assimilació.
• Desastres naturals i malalties. Desastres naturals com el tsunami vixcut recentment en Indonèsia, poden fer desaparéixer físicament a una població o deixar-la en tal estat que els seus parlants tinguen que refugiar-se en una atra cultura, adoptant la seua llengua i costums. En el cas de les malalties, els investigadors moderns deuen tindre molt conte en els seus contactes en pobles remots, ya que la transmissió d'una malaltia trivial pot resultar fatal. Açò afecta en gran manera a llengües parlades per menuts grups, per eixemple, és ben conegut que l'idioma arauá va desaparéixer en 1877 a causa d'una epidèmia de pallola.
• Pressió econòmica. En este cas la desaparició es produïx perque els parlants consideren que els seus fills tindran un millor futur si deprenen una determinada llengua. En dos generacions la llengua original estarà en perill de desaparició. És el cas de la pressió de l'anglés sobre moltes llengües, incloent algunes llengües nacionals com el danés o el noruec, que, en este cas concret i de moment, no estan en perill. En el passat algunes activitats econòmiques varen tindre un efecte desastrós sobre els pobles indígenes aixina la febra del caucho (1879-1945) que diezmó a numerosos pobles amazónicos especialment en el nort de Perú (záparo, peba-yagua i bora-witoto).
• Prestigi cultural. Este mecanisme a sovint està relacionat en l'anterior, ya que el prestigi cultural a sovint prové de la riquea material. És un dels mecanismes més importants per a la desaparició de llengües menudes. En quant una llengua estrangera obté prestigi i l'èlit cultural o econòmica comença a usar-la, passarà poc temps fins que este aprenentage es desplace cap a la perifèria tant geogràfica com a cultural i els chiquets deixen de deprendre llengua pròpia a favor de l'externa. Vàries de les llengües desplaçades per la romanización haurien experimentat un procés d'este tipo i igualment l'antic elamita substituido per les llengües iranias.
• Canvi voluntari. És relativament infreqüent, pero existixen casos documentats en els que una població ha decidit voluntàriament i per assamblea canviar a una atra llengua. En algun moment entre el sigle xviii i xix l'ètnia norperuana dels icahuates va decidir migrar al sur i es va integrar junt en els muniches sent absorbit per estos.
• Matrimonis mixts. Històricament les minories ètniques i llingüístiques, que han practicat el matrimoni mixt en persones d'atres llengües més àmpliament difoses, tenen fills en un coneiximent pobre o deficient de la llengua més minoritària. En Brasil molts grups ètnics molt diezmados en el sigle xx varen practicar el matrimoni mixt deixant les llengües indígenes en favor del portugués. I igualment en localitats a on migraron diferents ètnia minoritàries, la llengua nacional o llengua regional més difosa freqüentment acaba desplaçant a les llengües minoritàries.
• Motius polítics. O immersió llingüística, realisat per règims nacionalistes excloents sobre minories, i inclús majories d'una població, en fins únicament polítics i ideològics, utilisant la llengua a impondre com a característica o resenya "nacional", front a l'atra llengua a anular.

Evolució llingüística

Atres voltes una llengua no desapareix simplement, sino que sofrix una série de canvis llingüístics que afecten tant al seu fonologia com a la seua gramàtica de tal manera que la llengua formal reflectida en els escrits diferix de la llengua parlada. En el temps els nous parlants que no han rebut entrenament formal en els texts més antics de la llengua no són capaces d'entendre-la i llavors es diu que la llengua reflectida en l'escrit és una llengua morta diferent de la llengua parlada sobre la qual els parlants natius tenen intuïcions sobre les seues estructures sense necessitat d'haver-les estudiat formalment. Este cas ha segut molt freqüent en l'història i és el modo en que el llatí, el chinenc clàssic, el sánscrito, l'egipcíac clàssic es varen convertir en llengües mortes; tots ells varen evolucionar donant lloc a llengües diferents.

La crisis moderna

S'estima que una llengua humana mor cada dos semanes en el seu últim parlant. Els científics estimen que hi ha unes 6000 llengües vives en el món, de les que es creu que aproximadament el 90 % desapareixerà en els pròxims dos o tres sigles. Solament en Norteamérica han desaparegut en les últimes décades més de 50 llengües natives. En la Amazonía peruana a principis de sigle xviii existien al voltant de 150 llengües, de les que actualment sobreviu a penes una tercera part.

Òbviament, els efectes sociològics dels processos econòmics que han reduït l'aïllament de comunitats remotes i han forçat a millons de persones a deixar les seues menudes comunitats locals per a emigrar a grans ciutats han contribuït poderosament a l'abandó o decliu de llengües d'àmbit local en favor d'atres de més àmplia difusió, a una escala sense precedents en l'història de la Humanitat.

Es considera que la supervivència d'una llengua està amenaçada quan els chiquets ya no la deprenen com llengua materna. És dir, quan els pares transmeten als seus fills una llengua diferent de la seua pròpia llengua nativa. En eixos casos demogràficament en envellir i morir les generacions que coneixen la llengua, el número de parlants d'esta es reduïx dràsticament.

Moviments recents tendixen a la conservació d'este patrimoni, ben intentant la restitució, ben fixant el contingut llingüístic. No obstant, la documentació de la varietat llingüística per sí mateixa és incapaç de detindre els processos socioeconòmics que conduïxen a l'abandó o decliu de les llengües amenaçades.

Coneiximent de les llengües mortes

Per a les llengües de les que no queden parlants vius, l'anàlisis de documents antics sol ser l'única possibilitat de reconstrucció que tenen els llingüistes. Per a les llengües amenaçades en vies de desaparició, les que tenen molt pocs parlants solen cridar-se microlenguas, o en molta documentació escrita, l'esforç se centra en la creació de diccionaris, gramàticas i gravacions sonores per a conservar la major cantitat possible d'informació. El major problema ho representa la falta de diners i personal capaç, la tasca desborda qualsevol intent que s'ha realisat fins a la data. Ademés la major part del treball llingüístic nou s'elabora normalment sobre la base de llengües vives, per lo que és discutible fins a cert punt el valor d'us científic dels materials sobre llengües ya desaparegudes.

Per una atra part, és dubtós que una gramàtica puga arreplegar tots els detalls rellevants d'una llengua, que per un atre costat un parlant natiu sí coneix de manera intuïtiva. Aixina la lliteratura científica mostra treballs sobre gramaticalidad d'oracions de llengües molt difoses (anglés o espanyol) que havien passat inadvertits per a les gramàtiques estàndar de la llengua. En eixe sentit, Noam Chomsky va aplegar a dir que resulta totalment impossible escriure una gramàtica que done conte d'absolutament tots els detalls de l'anglés, i que encara que fora possible eixa gramàtica seria tan extensa i tan prolija que no seria interessant. Per a Chomsky i gran part del generativisme l'objecte d'estudi de la llingüística són les i-llengües o coneiximent tácito mental que un parlant té de la seua llengua, no els texts o manifestacions de la mateixa (i-llengües), en la que freqüentment es basen les gramàtiques.

Llengües amenaçades

AP Una llengua amenaçada és una llengua per a la que s'identifiquen factors que deixen entrevore la possibilitat de que la llengua es convertixca en una llengua morta a mig determini. Usualment el factor principal que es considera per a considerar a una llengua amenaçada és que els fills de parlants natius estiguen adquirint com a llengua materna una atra llengua més àmpliament difosa o que passada l'infància deixen d'usar la seua llengua materna en favor d'atres llengües d'us més general.

Per una atra part existixen evidències llingüístiques de que una llengua que està perdent número de parlants i veu el seu us cada volta més restringit, fins a ser usada solament en un àmbit estrictament familiar pert algunes de les seues estructures llingüístiques més complexes. S'han observat tant la pèrdua de les àrees menys productives de la gramàtica, com la substitució de les estructures natives per estructures de les llengües en favor de les quals s'està perdent la llengua amenaçada. En un estadi alvançat d'extinció, les llengua amenaçades són parlades solament per vells que parlen la llengua en raonable fluencia, i generacions més jóvens que solament són semihablantes que tenen una fluencia molt llimitada o solament una comprensió passiva de la llengua.

L'UNESCO posseïx un Atles Interactiu UNESCO de les Llengües en Perill en el Món que proporciona informació sobre l'ubicació i situació de les llengües amenaçades. També és d'utilitat el Llibre Rojo de les Llengües Amenaçades de Tapani Salminen i també publicat per l'UNESCO.

Reversión i supervivència de llengües

Per lo manco existix un cas, l'hebreu, en el que una llengua morta ha segut «revixcuda» per al seu us diari. L'hebreu havia segut suplantat ya en l'antiguetat pel arameo, encara que s'havia conservat com a llengua llitúrgica i era amprat en el sigle xix pels moviments sionistes. La decisió de donar a l'estat d'Israel una llengua «neutral» com a llengua oficial, és lo que ha donat l'impuls per a reviure l'idioma. Naturalment la llengua ha tingut que modificar-se i s'han creat un gran número de neologismes per a adaptar-la a l'us modern.

Atres casos, com el córnico, no estan clars, ya que no reben el respal d'estaments polítics com a llengües oficials i el número de parlants és més be modest.

Sobre llengües en perill, s'han realisat diversos intents de preservar llengües menors, en major o menor èxit.

Un eixemple exitós és el finlandés en Finlàndia, que va ser instaurat i promocionat com a llengua oficial pel govern despuix de l'independència. La llengua estava amenaçada pel prestigi del suec, que actualment també és llengua oficial del país. Èxits menors són el vasc i l'irlandés, que en el 2004 contaven en més parlants que en 1954, encara que el seu futur no està assegurat. En abdós casos s'ha decretat la cooficialitat de les llengües (l'irlandés inclús és oficial en l'Unió Europea) i s'ha promogut l'escolarisació pública no universitària.

Llengües en les que les mides no semblen haver tingut èxit són el bretón i l'occità. El govern francés no ha reconegut oficialment estes llengües. La seua presència en els mijos de comunicació és anecdòtica, i les escoles maternals monolingües (Calandretas per a l'occità i Diwan per al bretón) són iniciatives privades de caràcter marginal (menys d'un 2 % dels alumnes assistixen a estes escoles). Es creu que les llengües desapareixeran en una generació.

Els eixemples s'han pres de llengües europees, els parlants de les quals posseïxen els mijos materials per a defendre les seues llengües maternes. En el cas de llengües en països pobres, o els parlants dels quals són marginats, la conservació es complica molt. Simplement no es dispon dels diners necessaris per a oferir les mateixes possibilitats que tenen els parlants de llengües prestigioses: escolarisació, televisió, periòdics, llibres, Internet, treball, etc.

Llista de llengües mortes i moribundes

Algunes de les llengües mortes més importants es llisten a continuació.

LLENGÜES MORTES D'EUROPA I AFORES

Periodo	Llengües mortes
Edat Antiga	Osco (290 a. C.), Pali (circa VI) llatí (circa sigle vii), grec antic (c. sigle iii), íbero (c. s. i), celtibérico (c. s. i), etrusc (c. s. i), hitita (c. s. xi a. C.), egipcíac clàssic (c. s. vii a. C.), huno (c. s. vaig vore i V d. C.), acadio (c. s. iii a. C.), gal (vaig vore d. C.), Nòrdic antic (XIV d. C.)
Edat Mija	Idioma gòtic (c. s. ix), mossàrap (c. s. xii), tocario (c. s. x), picto (c. s. ix),
Edat Moderna	Guanche (s. xvi), arameo mig (c. s. xiii), copto (c. s. xv), antic prusiano (c. s. xviii), polabo (c. s. xviii), córnico (l'última parlant, Dolly Pentreath, va morir en 1777).
Edat Contemporànea	Dálmata (l'últim parlant: Antonio Udina, va morir en 1898), manés (l'últim parlant, Ned Maddrell, va morir en 1977), ubijé (l'últim parlant, Tevfik Esenç, va morir en 1992), livonio (l'última parlant: Grizelda Kristiņa, va morir en 2013), yagán (l'última parlant: Cristina Calderón, va morir en 2022)

Llengües mortes «clàssiques»

El llatí, el grec clàssic i el sánscrito són llengües que es consideren habitualment llengües mortes. No obstant, hi ha també qui argumenta que no ho són si es té en conte que determinades ciències encara utilisen una gran cantitat del seu lèxic i que existixen encara moltes persones que són capaces de parlar-les com a segona llengua, encara que és totalment dubtós que existixquen parlants en la mateixa intuïció per a jujar la gramaticalidad de certes expressions.

Erro al crear miniatura:

Jeroglífics egipcíacs de Karnak.

Per eixemple, el llatí és la llengua oficial de l'Iglésia catòlica. Segons un artícul de Pierre Georges en la seua crònica de Le Monde, el llatí s'hauria enriquit en unes 60.000 paraules i locucions noves en els últims sigles. Com a eixemples nomena vis atomica per a «poder nuclear», res inexplicata volans per a «ovni», etc. El llatí va continuar en us en texts científics i filosòfics molt temps despuix de la seua mort, costum que es va mantindre per lo manco fins al sigle xix.

Segons Paul Valéry, no va ser fins despuix de la Primera Guerra Mundial que el coneiximent del grec clàssic va deixar de ser habitual en França en persones formades. En la seua joventut no era res estrany vore un home instruït llegir a Tucídides en el text original.

Este tipo de «vida» és possible per a un menut número de llengües que estan associades a una cultura en el suficient prestigi i que permeta el manteniment de la llengua per a l'us científic, llegal o eclesiàstic. Pels seus usos llitúrgics s'han conservat per eixemple l'eslavónico, l'avéstico, el copto, el sánscrito, el ge'ez, etc.

Determinades organisacions ampren llengües mortes o rares per a ajudar a produir un cert ambient o donar prestigi. Un eixemple d'este us és la Wikipedia: existixen versions en sánscrito, llatí, anglosaxó i gòtic.

Llengües amerindias en perill d'extinció

Numeroses llengües americanes indígenes han desaparegut des del sigle xvi, pero la tendència s'ha accelerat alarmantemente en el sigle xx. Pràcticament no hi ha país d'Amèrica en el que no hi haja llengües indígenes amenaçades.

País	Llengües amenaçades
Argentina	chaná, vilela.
Bolívia	baure, itonama, leco, pacahuara, reyesano, uru.
Brasil	amanayé, anambé, apiacá, aripakú, aruá, arutani, creole cafundo, guató, himarimã, Irantxe, jabutí, júma, kapixanã, karahawyana, karipuná, katawixi, katukína, Koaiá, kreye, mapidiano, matipuhy, mondé, ofayé, omagua, or win, puruborá, sikiana, tariano, torá, tremembé, xetá, xipaya, etc.
Canadà	abnaki occidental, bella coola, chinook wawa, haida norteny, haida meridional, haisla, kutenai, munsee, salish dels estrets, sechelt, sekani, squamish, tagish, tahltan, tuscarora.
Chile	kawésqar, selk' nam.
Colòmbia	cabiyarí, tariano, tinigua, tororo, tunebo d'Angosturas.
Costa Rica	boruca.
Equador	záparo.
El Salvador	náhuat, lenca salvadoreny.
Estats Units	achumawi, ahtena, apache kiowa, apache lipan, arikara, atsugewi, caddo, cahuilla, chetco, chinook, chinook wawa, clallam, coeur d'Alene, coos, degexit'an, eyak, gros ventre, haida norteny, han, holikachuk, hupa, kalapuya, kansa, karok, kashaya, kawalisu, klamath-modoc, kuskokwim superior, kutenai, luiseño, lushootseed, maidu del nordest, maidu del noroest, manen, menominee, miwok de la Serra Central, miwok dels Lagos, miwok de la Serra Nort, miwok de les Planicies, miwok de la Serra Sur, mona, nisena, osage, panamint, pawnee, pomo central, pomo del surest, pomo del sur, quapaw, quileute, salish dels estrets, serrà, tanacross, tanaina, baix tanana, tolowa, tübatulabal, tuscarora, tututni, wasco-wishram, washo, wichita, wintu, yokuts, yuchi, yurok, etc.
Guatemala	itza', llengües xincas.
Guyana	creole neerlandés berbice, mapidiano, mawayana.
Hondures	tawahka, tol oriental, chortí.
Mèxic	kiliwa, ocuilteco, matlatzinca, ópata, etc.
Nicaragua	branca, miskito.
Panamà	criollo francés de Sant Miguel, emberá.
Paraguay	urbénico (criollo germànic-guaraní-espanyol), chamacoco.
Perú	achuar, aguaruna, arabela, bnora, cachuy, cahuarano, campa (campa ashéninca, campa caquinte i campa nomatisgüenga), candoshi, capanahua, kakataibo, cashinahua, chamicuro, chayahuita, cocama-cocamilla, culina, Eixe eja, harakmbut, huambisa, Iñapari, iñanpi, Iquito, isconahua, Jébero, Machiguengua, Mashco Piro, Matsés–Mayoruna, muescha, muniche, ocaina, omagua, orejón, piro, Quechua del Napo, Quechua del Tigre, resígaro, secoya, sharpa, sharanahua, shipibo–konibo, shiwiar, taushiro, ticuna, urarina, yagua, yaminahua, cholón, kawki, jacaru.
Surinam	akurio, sikiana
Veneçola	añú, Arutani, mapoyo, pemón, sapé, sikiana, yabarana.

Vore també

• Atles interactiu Unesco de les llengües en perill en el món
• Llesta de llengües antecessores de les llengües modernes

Bibliografia

• Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International. Versió en llínea: http://www. ethnologue. com/.
• Hagège, Claude. No a la mort de les llengües. Barcelona: Ed. Paidós, 2001. ISBN 84-493-1175-6.
• Dante Sinfuentes (ed.), 2005. Gramàtica de l'espanyol i competència llingüística (pp. 39–42).

Enllaços externs

• Pàgina primera: portada de la Wikipedia en llatí.
• Héafodsíde: portada de la Wikipedia en anglosaxó.
• मुखपृष्ठं: portada de la Wikipedia en sánscrito.
• Llista de llengües extintes (per data)
• youtube. com/watch? v=CFo8i1bQpZc ¿Cóm s'extinguixen els idiomes? - Llengües mortes