Idioma mapoyo
El idioma mapoyo o wanai és un idioma Carib que és una llengua amenaçada d'extinció, parlat encara per algunes persones en la conca del riu Suapure, molt propenc al yabarana.
El mapoyo és una llengua de tipo ergativo, com la major part de llengües caribes. Esta llengua forma part del patrimoni cultural immaterial inclós dins del Patrimoni de la Humanitat en Veneçola.
Història
[editar | editar còdic]El grup ètnic mapoyo està format per unes 400 persones i cap a 2014 solament quatre d'elles eren parlants competents de la llengua mapoyo, ya que dins de la comunitat s'usa principalment l'espanyol. Els mapoyos viuen en el municipi Cedeño del estat Bolívar, en la via que unix a la població de Caicara del Orinoco i Port Ayacucho en l'estat Amazones.
La comunitat habita en vivendes de bahareque i palma prop del Massiç guayanés, les seues tècniques artesanals, la caça, peixca, sembra de la terra i el maneig de la llengua mapoyo són part important en la conservació de la seua cultura.[1]
La tradició oral dels mapoyos engloba el corpus de relats que constituïxen la memòria colectiva d'este poble ancestral. Esta tradició està indisolublemente vinculada a un determinat número de llocs emplaçats en la Guayana veneçolana, a lo llarc del riu Orinoco, que constituïxen els punts de referència simbòlics del territori ancestral d'este poble. Els depositario d'esta tradició oral narren els relats en el transcurs de les seues activitats quotidianes. L'espai simbòlic que sorgix d'esta interacció s'ha convertit en un element fonamental d'una història viva que vincula als mapoyos en el seu passat i el seu territori.
La tradició oral comprén aspectes essencials com l'estructura social, els coneiximents ancestrals, la cosmogonia i els episodis històrics que han fet dels mapoyos participants llegítims en el naiximent de la República de Veneçola. Actualment, els principals guardians d'estes tradicions i del seu simbolisme són els membres més vells de la comunitat.
No obstant, diversos factors amenacen la transmissió d'este llegat a les noves generacions: l'emigració dels jóvens mapoyos en busca de millors oportunitats educatives i econòmiques; l'expansió de les indústries mineres en els seus territoris; i l'influència del sistema públic d'educació formal, que no promou l'us ni l'enfortiment de la seua llengua materna. (UNESCO/BPI)[2]
El 25 de novembre de 2014 va ser inclós en la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, en la llista de salvaguardia urgent i és la primera llengua indígena veneçolana declarada per l'UNESCO.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Investigació Documental: Font Telesur, Enciclopèdia Veneçola, Boletin de Wamma, 2014
- ↑ seus-referents-simbolicos-en-el-territori-ancestral-00983 La tradició oral mapoyo i els seus referents simbòlics en el territori ancestral
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International.
- Desmond C. Derbyshire & G. K. Pullum, 1991:Handbook of Amazonian Languages, ISBN 978-0-89925-813-3 (referència).
- Dixon, R.M.W. (1999). Amazonian Languages. Nova York: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-57021-3.
- William J. Frawley (2003) [1997]. International Encyclopedia of Linguistics: 4-Volume Set. Tom I. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-516783-X.
- Rodrigues A. D., 2000, "‘Ge-Pano-Carib’ X ‘Jê-Tupí-Karib’: sobre relacions llingüístiques prehistòriques en Sudamérica", in L. Miranda (ed.), Actes de l'I Congrés de Llengües Indígenes de Sudamérica, Prenga I, Lima, Universitat Ricardo Palma, Facultat de llengües modernes, p. 95-104.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma mapoyo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.