Idioma uru

El uru o uruquilla és una llengua indígena de l'ètnia dels uru, antics habitants de les illes del llac Titicaca i les vores del riu Desaguadero. A la llengua parlada pels urus d'Irohito (Bolívia), hui en perill sério d'extinció, se li denomina també uchumataqu (Hannss, 79:2009). Esta llengua estaria fortament relacionada en el chipaya, en el qual conformen la família de llengües uru-chipaya (Velasco Rojas, 2010).

Situació actual

El uru ha segut reemplaçat, principalment, pel aimara i el castellà. En l'any 2000, quedaven tan sol dos parlants natius, d'un grup ètnic d'entre cent i cent cinquanta persones de la Província d'Ingaví (La Pau, Bolívia),en l'any 2019 l'institut tècnic de la llengua uru-chipaya va calcular la recuperació de la llengua posat que entre el 200 i 3000 urus de Bolívia va haver una gran milloria dels parlants de l'idioma uru, Segons Hannss (79:2009), els urus d'esta regió, més específicament de la comunitat d'Irohito, varen experimentar un desenroll polític i social positiu a partir de la década de 1990, lo que va resultar en la fundació de la Nació Originària Uru (NOU) en 2001. Esta organisació està conformada pels chipaya, els murato del Llac Poopó, els urus d'Irohito, els urus de les illes flotants de la baïa de Puno (Perú), els habitants de Sant Joan de Coripata (departament de Carangas) i els isluga en el nort de Chile. A pesar d'este desenroll, com senyala Hannss, els urus d'Irohito experimenten un fenomen, molt comú també en atres comunitats: la migració de la gent jove cap a la ciutat o cap a països veïns en busca de treball.

Aspectes històrics

Els urus d'Irohito, comunitat fundada en un moment en que gran part dels urus ya s'havia tornat aimara, a raïl de les polítiques empleades primer pel govern incaico i posteriorment pels espanyols, s'han caracterisat per tindre una economia basada en la caça d'aus aquàtiques i la peixca (Hannss, 2009: 79). No obstant, esta activitat sempre ha segut motiu de despreci d'atres grups indígenes i dels colonizadores espanyols. La seua forma de vida dràsticament afectada per una sequia extrema en la década dels 40 que no només va fer que els urus abandonaren la seua economia tradicional sino també va significar un greu descens dels parlants del uchumataqu (o uru), com a llengua d'us diari en la comunitat.

Despuix de l'incorporació de l'idioma uru-chipaya com un dels idiomes oficials de l'estat bolivià,s'han donat algunes accions per part de l'Organisació de la Nació Uru (ONU) i atres organismes en la finalitat de preservar esta llengua,per eixemple l'implementació del decret constitucional que establix "en cada regió o departament en el saber de les nacions originàries es deu implementar l'us de la llengua originària de la regió" pel qual es va implementar l'us de la llengua com a motiu de l'aprenentage estudiantil,atres accions va ser la creació d'una aplicació en motiu d'aprenentage de les llengües indígenes de Bolívia en la qual es encruenta l'Aimara,Quechua,Mojeño i Uru de les 3.180 persones que,en el cens del 2012, es varen autodenominar pertanyents a la cultura Uru, l'institut tècnic de la cultura Uru-chipaya en oruro una gran cantitat té, gràcies a les mides preses, un coneiximent bàsic de l'idioma uru.

Classificació

El uchumataqu (uru) pertany, junt en el chipaya, a la família uru-chipaya, la que, segons Hannss (2009), pot ser millor considerada com una família llingüística aïllada del altiplano bolivià.

Esbós gramatical

Fonologia

Hannss (2009:87) propon el següent esquema de consonante per al uchumataqu:

Quadro 1: Inventari consonàntic uchumataqu

Bilabials

Dentals

Alveolars

Prepalatal

Palatals

Velares

Uvulares

Glotal

Oclusivas

p

t

k

q

Aspirades

ph

th

kh

qh

Glotalizades

p´

t´

k´

q´

Labializades

tw

kw

Dentalizades

tk

Nassals

m

n

ɲ

Vibrant

r

Fricatives

s

x

h

Africades

ts

č

Glotalizades

ts´

č´

Aproximantes laterals

l

ʎ

Semivocals

w

i

L'autora propon, ademés, el següent esquema de vocals:

Quadro 2: Inventari vocàlic uchumataqu

	Anteriors		Posteriors
	Allargament mijà	Llarga	Allargament mijà	Llarga
Altes	i	i:	o	o:
Altes-miges	i	i:	o	o:
Baixes	a	a:

Lèxic i classes de paraules

Sobre el lèxic i les classes de paraules en kallawaya, es pot senyalar lo següent (Hannss, 2009:90-93):

• Sobre la base de criteris morfosintàctiques, es poden distinguir tres tipos de paraules en uchumataqu: els sustantius, p. ej. lu:si 'tarro', kuyla 'casa', els adjectius, p. ej. čo:k 'gran', čuni 'bo', i els verps, p. ej. ok- 'anar', čis- 'parlar'.
• Els sustantius, la funció típica dels quals és la de ser núcleu d'una frase substantiva, poden funcionar també com predicats, en el cas de la qual no es requerix de cap marca especial o marcador copulatiu, com s'observa en (1):

(1)	pastu-čai	ni-ki
	planta. medicinal-DCL	aquella-TOP
	‘Aquella és una planta medicinal.’ (Vellard 1951: 22)

• Els adjectius en uchumataqu formen una classe de paraula separada oberta i la seua funció principal és la de modificar als sustantius, com en (2). No obstant, els adjectius poden aparéixer també en funció predicativa, com en (3) en el cas de la qual són marcats pel predicador -kasi, l'us del com està restringit només a adjectius.

(2)	čuni	soni-naka
	bo	home-PL
	‘bon home’ (Uhle 1894: 28.2)

(3)	utča-kasi-čai
	menut-PRED-DCL
	'és menut'(Vellard 1949: 152)

• Dins de la classe d'adjectius, es distinguixen quatre categories que es caracterisen per la seua acció modificadora: els adjectius que funcionen també com a adverbis de modo, grau i modificació, com qhi:pi 'ràpit' en (4), els adjectius d'estats adjectivals marcats per -tni o el seu alomorfo -tin com en (5), els quantificadors, com yuki 'molt, molts' en (6), i els numerals (1 ši, 2 piske, 3 čep, 4 pácpic, 5 paanucu, 6 pacchui, 7 tohoro, 8 cohonco, 9 sankau, 10 kalo) que són obligatòriament inflexionados en el marcador nominal possessiu -či 'tindre', com s'observa en (7).

(4)	qhi:pi	oqlay-a
	ràpit	anar-IMP
	‘¡Veu ràpit!’ (Uhle 1894: 98.1)

(5)	ana	matni	tukun wawa
	NEG	fèrtil	dòna
	‘una dòna no fèrtil; una dòna estèril’ (Métraux 1935: 90)

(6)	yuk[i]	q’a:
	molts	diners
	‘molts diners; un montó de diners’ (Uhle 1894: 29)

(7)	čhep	kalo	čep-či-či
	tres	dèu	tres-POS-POS
	‘trentatrés’ (Vellard 1951: 18)

• Sobre els verps, es distinguixen diferents classes semàntiques, com a p. ej.: verps de moviment, ej. čis- 'vindre', verps d'acció, ej. tax- 'dormir', verps de cognició, ej. sis- 'conéixer', verps d'acció-processe, ej. kona- 'matar', verps factius, ej. pa- 'fer', i verps de parla, ej. pek- 'preguntar'. Els verps, que es caracterisen per funcionar prototípicamente com predicats, poden complir també la funció d'argument. Per eixemple, en (8) el verp sisa 'conéixer' funciona com a objecte de la clàusula.

(8)	sisa	pek-o-čai
	conéixer	desijar-1-DCL
	‘Desig conéixer.’ (Vellard 1967: 19)

Morfologia

Sobre les traces que caracterisen la morfologia del uchumataqu, es pot senyalar lo següent (Hannss, 2009: 94-104):

• En primer lloc es deu mencionar que el uchumataqu és una llengua aglutinant, no obstant el seu sistema pronominal és aïllant i el seu sistema de marcació de temps és fusional.
• Sobre la morfologia nominal, s'observen els següents sufixos nominals: el terminatiu -kama en (9), el possessiu -či en (10), el benefactiu -taki en (11), el purposivo -xapa en (12), el comitatiu-instrumental -stani en (13), i els marcadors plurals -naka i -wiči en (14a) i (14b).

(9)	čuluras-kama	sel-aki-čai	am-ki
	quan-TER	ser-FUT-DCL	vosté-TOP
	‘¿Fins a quàn estarà vosté (peixcant)?’ (Uhle 1894: 68.2)

(10)	wir-ki	pataki	wat[a]-či-čai
	yo-TOP	cent	any-POS-DCL
	‘Tinc cent anys d'edat’. (Métraux 1935: 91)

(11)	thune-s	tek-čai	wakpača	suni-taki
	sol-CL.3	entrar-DCL	tot	gent-BEN
	‘El sol entra / s'alça per a tota la gent.’ (Inda & Muysken 2005: 73)

(12)	haske-l	ox-čai	ma:-ki	kona	tuki	ana	kun-s-xapa	piči	katan-s-xapa
	llunt-¿?	anar-DCL	mare-TOP	secar	abans	NEG	recordar-NMLA-PURP	pit	oblidar-NMLA-PURP
	‘La mare s'allunta abans de secar-se, per a que [el chiquet] no recorde el pit [= ser alletat], per a oblidar-ho.’ (Vellard 1967: 18)

(13)	am-tani	ok-[s]i	pek-o-čai
	tu-COM	anar-NMLA	desijar-1-DCL
	‘Desig anar en tu […].’ (Métraux 1935: 110)

(14a)	čuni	suni-naka-čai
	bo	home-PL-DCL
	‘(Ells són) bons hòmens’ (Uhle 1894: 66)

(14b)	wir-i-l-i	ni-wiči-tani	oka-s-o(-čai)
	yo-VC-CL.1-VC	ell/ella-PL-COM	anar-S-PAS1-DCL
	‘Yo vaig ser en ells.’ (Métraux 1935: 90)

• El uchumataqu presenta cinc grups de pronoms: personals (vore quadro 3), possessius, p. ej. wist 'el meu' i nis 'el seu (d'ell/d'ella), demostratius, p. ej. tu ‘açò’ i ni ‘allò’, interrogatius, p. ej. čulu ‘¿qué? ¿cóm?’ i kasu ‘¿quànts?’, i indefinits, p. ej. čulu 'alguna cosa' i či 'un'.

Quadro 3: Pronoms personals

wir	'yo'
am	'tu'
ni	‘ell, ella, això’
ninaka	‘ells’
očumi	‘nosatres (incl)’
wisnaka	‘nosatres (excl)’
amčuka	‘vostés (tots)’

• El uchumataqu presenta quatre posposiciones: huntani ‘sobre, dalt’ en (15), kesu ‘prop de’ en (16), mora ‘mig’ en (17) i kos 'dins' en (18).

(15)	wes	huntani-čai	potsi
	potsi	sobre;dalt-DCL	gavinet
	‘El gavinet està sobre la frazada.’ (Uhle 1894: 64)

(16)	kesu-kači-čai
	prop. de-PRED-DCL
	‘És prop.’ (Vellard 1951: 14)

(17)	tu	tapa	čo[ki]	xin-kin[a]	ya-ki	maska-ki[na]	mora
	este	pebre	nosatres	caldo-DIR	posar-TOP	gorc-DIR	mig
	‘Posem este pebre en el caldo, dins del gorc en el mig.’ (Métraux 1935: 101)

(18)	wir-i-l	kui[a]	kos-ta	ikan-s-n-a-čai
	yo-VC-CL.1	casa	dins-LOC2	permanéixer-S-O2-FUT-DCL
	‘Permaneixeré dins de la casa.’ (Vellard 1967: 30)

• Sobre la negació en uchumataqu, la partícula ana és usada per a negar clàusules sanceres, com s'observa en (19), aixina com qualsevol classe de paraules.

(19)	ana	kwasi	tun-n-aki-čai	tiks-n-aki-čai
	NEG	aigua	vindre-O2-FUT-DCL	morir-O2-FUT-DCL
	‘No vindrà aigua [= pluja], nosatres morirem.’ (Vellard 1949: 152)

• Sobre la morfologia verbal, el uchumataqu té un sistema de temps futur/no futur, encara que hi ha marcadors per als temps passat, present i futur. cal resaltar que, llevat per la marca de primera persona singular en els temps present i futur, el sistema no complix la funció de marcació personal. La referència a la persona és expressada pels pronoms, com en (20) o inferida del context.

(20)	čul[o]	am-ta	tkris-in-ki
	quin	tu-INT	treball-PAS. HAB-TOP
	‘¿En qué treballes tu [usualment]? (Vellard 1967: 6)

• El uchumataqu presenta, ademés, tres sufixos d'aspecte: el resultatiu -t, ‘tornar’ ke- i ‘sense meta’ -lay, i tres categories diferents de modo: declaratiu, interrogatiu i imperatiu.

Sintaxis

Sobre la sintaxis del uchumataqu, es pot mencionar lo següent (Hannss, 2009:104-111):

• L'orde de paraules bàsic del uchumataqu és SOV. Per lo general, un objecte indirecte precedix l'objecte directe, com s'observa en (21):

(21)	wir-i-l	la teua:s-wintani	tek’kus	na-čai
	yo-VC-CL	bassa-dins	pal	posar-DCL
	‘Yo pose el pal [per a espentar la bassa] dins de la bassa’ (Vellard 1967: 28)

• El uchumataqu presenta dos séries d'element clíticos: els clíticos clausals, que consistixen en el declaratiu -čai, el marcador de tòpic -ki, i l'afirmatiu -pini, i els clíticos personals, que són -l '1.ª', -m '2.ª' i -s '3.ª'. Estos últims són usats principalment per a emfatisar el subjecte de la clàusula principal. Sobre el declaratiu -čai, la seua funció bàsica és la de marcar una afirmació i ocorre en totes les clàusules llevat en les interrogatives i imperatives. Les funcions principals del marcador de tòpic -ki són la marcació d'informació topical, l'establiment del tòpic, i la marcació de verps hortatius. Per últim, sobre l'afirmatiu o certitudinal -pini, el seu significat depén de la classe de paraules a la que està anexat, fluctuant des de purament afirmatiu fins a un grau creixent (d'afirmació).
• Les clàusules imperatives en uchumataqu es caracterisen per presentar un marcador verbal específic i per la falta d'un marcador declaratiu -čai, com s'observa en (22). Sobre les clàusules interrogatives, estàs poden ser preguntes d'informació, en el cas de la qual es fa us d'un pronom interrogatiu i, encara que opcionalmente, del marcador de pregunta -ta i el marcador de tòpic interrogatiu -xwi, com s'observa en (23); o també poden ser preguntes sí/no, que tendixen a presentar un orde de paraules OSV, com s'observa en (24):

(22)	lul-a
	menjar-IMP
	‘¡Menja!’ (Métraux 1935: 100)

(23)	hekis-kistana	kuya-xwi
	quí-ABL	casa-TOP. INT
	‘¿De quí és esta casa?’ (Vellard 1951: 34)

(24)	kwasi	lik	kun	pek
	aigua	beure	tu	desijar
	‘¿Desiges tu beure [una miqueta de] aigua?’ (Vellard 1967: 11)

• El uchumataqu presenta cinc tipos diferents de clàusules predicatives no verbals: les clàusules ecuatives, existencials, locatives, possessives i atributives. En (25), es presenta un eixemple de clàusula predicativa no-verbal locativa.

(25)	kotat-ksi	tusa-naka-ki
	llac-LOC1	bassa-PL-TOP
	‘En el llac hi ha basses.’ (Métraux 1935: 99)

• Per últim, el uchumataqu presenta diferents tipos de clàusules complexes, per a expressar relacions de tipo adverbial (p. ej. clàusules condicionals i clàusules de propòsit) i de complementación. Els verps en clàusules complexes estan despullats dels marcadors regulars de temps, aspecte i modo. En el seu lloc, poden ser marcats per morfemes especials que estan restringits a estos verps i que no ocorren en els verps de les clàusules principals. En (26), per eixemple, es fa us del marcador de gerundi -ku en la clàusula subordinada per a marcar simultaneidad d'events.

(26)	kauani-ku	oč-o-čai
	girar-SUB	cansar-se-1-DCL
	‘Girant, em canse.’ (Uhle 1894: 94)

Bibliografia

• Hannss, Katja (2009). Uchumataqu (Uru). En: Mily Crevels i Pieter Muysken (eds.) Llengües de Bolívia, tom I Àmbit andino, 79-115. La Pau: Plural editors.
• Métraux, Alfred (1935). Contribution à l’ethnographie et à la linguistique dones indiens Uro d’Ancoaqui (Bolivie). Journal de la Société dones Americanistes, 27: 75-110.
• Uhle, Max (1894). Grundzüge einer Uro-Grammatik. Berlín: Institut Ibero-Americà.
• Vellard, Jean (Jehan) (1949). Contribution à l’étude dones Indiens Uru ou Kot’suñs 1. Travaux de l’Institut Français d’Études Andines, 1: 145-209. Lima.
• Vellard, Jean (1951). Contribution à l’étude dones Indiens Uru ou Kot’suñs 3. Travaux de l’Institut Français d’Études Andines 3: 3-39.
• Vellard, Jean (1967). Contribució a l'estudi de la llengua uru [Quaderns de Llingüística Indígena 4]. Buenos Aires: Universitat de Buenos Aires.

Enllaços externs

• archive. org/web/20121125130512/http://butler. cc. tut. fi/~fabre/BookInternetVersio/Dic%3DUruChipaya. pdf Llengua Uru-Chipaya Alain Fabre 2005
• pucp. edu. pe/lexis/sites/revistas. pucp. edu. pe. lexis/files/images/Lexis-XXXI-1y2-2007-2-Cerron-Palomino. pdf Reconstrucció del Proto-Uru, fonologia Rodolfo Cerrón-Palomino
• unesco. org/most/vl4n2muysken. pdf Uchumataqu, research in progress on the Bolivian Altiplano Muysken, P.
• ^{[enllaç trencat]} Muysken, P.

• ^{[enllaç trencat]} Velasco Rojas, P.
• ru. nl/lenguassp/ Llengües de Bolívia (Universitat Radboud de Nimega) ru. nl/lenguassp/ archivat en Wayback Machine.
• endangeredlanguages. com/lang/1959 Proyecte Idiomes en perill d'extinció - Uru