Idioma chipaya
La llengua chipaya (autoglotónimo chipay taqu) és parlada per prop de dos mil persones en Bolívia, específicament en les províncies de Carangas i Sabaya en el departament d'Oruro.
Des de la promulgació del decret suprem N.º 25894 l'11 de setembre de 2000 el uru-chipaya és una de les llengües indígenes oficials de Bolívia,[1] lo que va ser inclós en la Constitució Política en ser promulgada el 7 de febrer de 2009.[2]
El cens de 2001, en la zona de Santa Ana de Chipaya, va registrar 1568 parlants; d'ells 332 de 4 a 9 anys d'edat; 400, de 10 a 19; 277, de 20 a 29; 163, de 30 a 39; finalment 166, de 40 a 49. La majoria dels chipayas parla també el castellà i generalment, els adults ampren l'aimara.[3]
Des de l'any 2012 s'han amprat diferents formes de preservar l'idioma, entre una d'elles és l'implementació de l'idioma chipaya en l'aprenentage escolar, tal com ho dicta la constitució de l'estat bolivià[4] en les localitats propenques al salar de Coipasa i el llac Uru Uru, com a Santa Ana de Chipaya. L'Organisació de la Nació Uru-Chipaya i l'Institut Tècnic de la Nació Uru-Chipaya varen determinar que li entre el 80-70 % dels pertanyents a l'ètnia uru parlaven la llengua originària chipaya.
Classificació
[editar | editar còdic]S'ha provat que l'idioma chipaya es relaciona estretament en l'uruquilla (uchuma taqu), llengua original dels Uros i s'ha integrat en seguritat un grup designat per varis experts com família llingüística uru-chipaya. Uns atres han sugerit relacionar este grup en l'idioma puquina en una sola família i alguns consideren el parentesc de totes estes llengües en la família arawak. Alfredo Torero[5] va demostrar que fins al present no s'ha demostrat relació genètica entre les llengües uru-chipaya i el arawak ni entre el uru-chipaya i el puquina, el quechua o el aimara i va considerar hipotèticament que la separació d'uruquilla i el chipaya es va produir cap al 200 a. C. Recentment varis chipayas varen poder escoltar i entendre sense major problema una gravació dels últims parlants d'uruquilla de la comunitat Uro d'Irohito, realisada en 1980 i va quedar demostrada certa inteligibilitat entre abdós llengües.[6]
Descripció llingüística
[editar | editar còdic]Fonologia
[editar | editar còdic]- En el quadro 1, es presenta l'inventari consonàntic del chipaya (Cerrón-Palomino, 2009:35):
| Bilabials | Dentals | Alveolars | Palatals | Velares | Postvelares | |||||
| [-ret] | [+ret] | [-lab] | [+lab] | [-lab] | [+lab] | |||||
| Oclusivas | Simples | p | t | k | kw | q | qw | |||
| Aspirades | ph | th | kh | qh | ||||||
| Glotalizades | p' | t' | k' | q' | ||||||
| Africades | Simples | ts | č | ĉ | ||||||
| Aspirades | tsh | čh | ĉh | |||||||
| Glotalizades | ts' | č' | ĉ' | |||||||
| Fricatives | ş | s | ŝ | x | xw | χ | χw | |||
| Nassals | m | n | ñ | ŋ | ||||||
| Laterals | l | λ | ɫ | |||||||
| Vibrant | r | |||||||||
| Semivocals | w | i | ||||||||
- Certes africades tenen la funció de sílaba inicial.[7] Hi ha oposició entre consonants oclusivas simples, aspirades i glotalizades. El chipaya registra, ademés, dos órdens més de consonante africades: les alveolars i les palatals retroflexas en les seues séries simples i laringalizades. Com senyala Cerrón-Palomino (2009: 36), ací radica, precisament, una de les tantes peculiaritats fòniques de la llengua, que la diferencien de les seues veïnes aimara i quechua. En el chipaya s'han registrat també variants fonètiques per a les dònes.[8]
- En el quadro 2, es presenta el sistema vocàlic del chipaya. Com es pot observar, es tracta d'un sistema pentavocálico semblança al del castellà, pero que, a diferència d'est, distinguix entre vocals breus i llargues, en la qual cosa el sistema es duplica a 10 fonema vocàlics (Cerrón-Palomino, 2009: 38):
| Anteriors | Centrals | Posteriors | ||||
| Cantitat | Breu | Llarga | Breu | Llarga | Breu | Llarga |
| Altes | i | i: | o | o: | ||
| Miges | i | i: | o | o: | ||
| Baixes | a | a: | ||||
Morfologia
[editar | editar còdic]Sobre les traces morfològiques del chipaya, es pot senyalar lo següent (basat en Cerrón-Palomino, 2009: 47-67):
- El chipaya és una llengua aglutinant, en marcada tendència cap a la fusió. Presenta múltiples sufixs i també alguns prefixs que es troben en procés d'obsolescència. En (1), s'ilustra el grau de complexitat interna que pot tindre una paraula chipaya:
| (1) | zat-s-qat-iñ-t-ki |
| córrer-RFL-CAUS-HAB-VBL-TOP | |
| ‘yo soc el que fa córrer’ (Cerrón-Palomino, 2009:47) |
- En el chipaya, es distinguixen tres categories bàsiques de raïls: la raïls nominals, les raïls verbals i les partícules. Dins de la categoria de raïls nominals, Cerrón-Palomino (2009:49) distinguix les següents subclasses: noms, p. ej. zhoñi 'home', zqala 'sembrío'; pronoms, p. ej. wer ‘yo’, am ‘tu’; adjectius, p. ej. ljok ‘roig’, zona ‘manso’; numerals, p. ej. tshii ‘un’ pizk ‘dos’; i adverbis, p. ej. tonje ‘hui’, teqzi ‘ací’. Sobre les raïls verbals, es distinguixen quatre subclasses: verps intransitius, p. eix. thaz ‘riure’, phalan ‘suar’; verps transitius, p. eix. trak ‘colpejar’, kon ‘matar’; verps ditransitius, p. ej. toj ‘repartir’, maz ‘narrar’; i verps copulatius, p. eix. zhel ‘estar, haver'. Sobre les partícules, corresponen a esta classe aquelles raïls que, semánticamente, constituïxen adverbis d'afirmació o negació, conjuncions, exclamació, interjeccions i salutaciones, com a p. ej. ana ‘no’, uzh ‘o’.
- Sobre la morfologia nominal, el nom chipaya presenta processos de flexión de gènero (es distinguixen dos gèneros: femení i masculí, p. eix. azn-i ‘ruca’, aznu ‘ruc’), número (singular i plural, p. eix. zhoñi 'home', zhoñi-naka ‘hòmens’), i cas. A continuació, es presenta el sistema de casos del chipaya, seguit d'alguns eixemples.
| Nominatiu | -ø |
| Genitiu | -t - ø -(i)zh |
| Acusatiu | -ø |
| Datiu/ilatiu | -kiz(i) - kin(a) |
| Benefactiu | -(ta)-japa |
| Instrumental/comitatiu | -tan(a) |
| Locatiu | -kiz(i) -kin(a) |
| Ablatiu | -kiztan(a) |
| Limitatiu | -kama |
| Causal | -layku |
| Comparatiu | -zhta |
| (2) | tii | aznu-ki | Huwan-zh-ta |
| este | ruc-TOP | Juan-GEN-VBL | |
| ‘Este ruc (és) de Juan.’ (Cerrón-Palomino, 2009:54) | |||
| (3) | am | pala-kiz | qam-tra |
| tu | plaça-LOC | viure-DCL | |
| ‘Tu vius en la plaça.’ (Cerrón-Palomino, 2009:55) | |||
- Sobre la morfologia verbal, el verp chipaya presenta diferents tipos de processos flexivos, a saber: flexión de persona (primera, segona, tercera i quarta persona o persona inclusiva), flexión de temps-aspecte (present absolut, present habitual, passat imperfectiu, passat perfectiu i futur), flexión de modo (indicatiu, optatiu i imperatiu) i subordinació. Sobre la subordinació, el chipaya presenta un sistema de cinc subordinadores que marquen la correferencia o no, [+corr, -corr], entre els subjectes de la clàusula principal i la clàusula subordinada, aixina com la relació temporal entre els verps d'abdós clàusules en térmens de simultaneidad, [+sim, -sim]. En el quadro 4, es presenta el sistema de subordinadores del chipaya, seguit d'alguns eixemples:
| -kan(a) | [+ corr, + sim] |
| -an(a) | [- corr, + sim] |
| -zhku | [+ corr, - sim] |
| -tan(a) | [- corr, - sim] |
| -a | [+ corr, - sim] |
| (4) | qaa-kani | oqh-chi-trai | |
| plorar-SUB | anar-PAS-DCL | ||
| ‘Plorant es va anar.’ (Cerrón-Palomino, 2009:62) | |||
| (5) | wer | cher-ani | uri | zat-chi-n-traj |
| yo | vore-SUB | ràpit | córrer-PAS-1-DCL | |
| ‘Quan em va vore, vaig córrer ràpidament.’ (Cerrón-Palomino, 2009:62) | ||||
- El chipaya presenta, ademés, un conjunt de sufixos independents que es classifiquen en huit subclasses: sufixos enunciatius, que expressen enunciats de contingut informatiu, de caràcter emotiu o inclús en matisos de sorpresa; sufixos modals, que expressen distintes modalitats epistémicas (indefinit, hipotètic i conjetural); sufixos evidencials, que expressen valors que responen a la font de senyes (asertiu i reportatiu); sufixos interrogatius, que marquen interrogat (corroboratiu i informatiu); sufixos concordants, que establixen una relació de concordancia entre el subjecte participant de l'oració i l'element que els porta; sufixos conectors, que establixen una relació entre un enunciat i un atre dins del discurs; sufixos emfàtics, que poden expressar un sentit categòric, corroboratiu o puntualizador; i sufixos afectius, que transmeten un sentiment de simpatia o de compassió.
Sintaxis
[editar | editar còdic]Pel que fa a la sintaxis del chipaya, es pot senyalar lo següent (Cerrón-Palomino, 2009: 67-74):
- L'orde no marcat de constituents en l'oració és del tipo Subjecte Objecte Verp (SOV), com s'ilustra en (6):
| (6) | S | O | V |
| zhoñi | qaz | jwat-chi-tra | |
| home | ànet | colpejar-PAS-DCL | |
| ‘Un home va caçar un ànet.’ (Cerrón-Palomino, 2009:67) | |||
- La frase nominal es caracterisa estructuralment per estar formada per un núcleu, que en este cas és un nom, precedit o no d'un o més modificadores, entre els quals es troben: els determinants, els numerals, els adjectius, els atributs, i les clàusules subordinades. Com en tota llengua SOV, estos modificadores es caracterisen per precedir sempre al seu núcleu, com s'observa en (7):
| (7) | paqh(i) | qhuya |
| gran | casa | |
| ‘casa gran’ | ||
- Segons la naturalea del predicat, les oracions simples es distinguixen en copulatives, com en (8), i predicatives, com en (9). Segons la seua modalitat, estes poden ser declaratives, com en (10), interrogatives, com en (11), exhortatives, etc.
| (8) | am-ki | laa | zhel-ñ-am-tra |
| tu-TOP | malalt | estar-HAB-2-DCL | |
| ‘Tu sols estar malalt.’ (Cerrón-Palomino, 2009:70) | |||
| (9) | qiti-ki | pampi-kin | tik-z-chi-tra |
| rabosot-TOP | pampa-LOC | morir-RFL-PAS-DCL | |
| ‘El rabosot va morir en la pampa.’(Cerrón-Palomino, 2009:71) | |||
| (10) | hazi-ki | chhizwi | poot-o-tra | wer-ki |
| ara-TOP | carn | tallar-1-DCL | yo-TOP | |
| ‘Ara yo estic tallant la carn’. (Cerrón-Palomino, 2009:71) | ||||
| (11) | ¿am | kintu | ziz-qa-i? |
| tu | conte | saber-INT-CORR | |
| ‘¿Saps un conte?’ (Cerrón-Palomino, 2009:71) | |||
- En el chipaya, es distinguixen tres tipos d'oracions complexes: oracions yuxtapostes, com en (12), oracions coordinades, com en (13), i oracions subordinades, en verp no-finito (o no conjugat), com en (14), i en verp finito, com en (15):
| (12) | laa-ki | ana-zh | lul-tra, | ana-zh | lik-tra |
| malalt-TOP | no-CNCR | menjar-DCL, | no-CNCR | beure-DCL | |
| ‘El malalt no menja, no beu.’ (Cerrón-Palomino, 2009:72) | |||||
| (13) | am-ki | lul-a-ki-ya | uzh | thaj-a-ja |
| tu-TOP | menjar-INCMPL-FUT-CORR | o | dormir-INCMPL-CNJT | |
| ‘Tu vas a menjar o potser a dormir.’ (Cerrón-Palomino, 2009:72) | ||||
| (14) | wer-ki | lanz-n-a-tra | tik-za-ñ-kama |
| yo-TOP | treballar-INCMPL-DCL | morir-¿?-NML-A EL | |
| ‘Yo treballaré fins que muiga.’ (Cerrón-Palomino, 2009:74) | |||
| (15) | nii | zhoñi | thon-a-ki-tra | niki, | ana-l | oqh-a-tra |
| el | home | vindre-INCMPL-FUT-DCL | COND | no-CNCR | anar-INCMPL-DCL | |
| ‘Si l'home ve, no aniré.’ (Cerrón-Palomino, 2009:74) | ||||||
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ lexivox. org/norms/BO-DS-25894. html Bolívia: Decret Suprem Nº 25894, 11 de setembre de 2000
- ↑ infoleyes. com/shownorm. php? id=469 Constitució Política de Bolívia
- ↑ Arnold, Denise; Sabine Dedenbach-Salazar; Juan de Deu Yapita i Ricardo López ilcanet. com/chipayaes. html Les llengües uru-chipaya andinas (estat de l'investigació 2002) ilcanet. com/chipayaes. html archivat en Wayback Machine. ILCA.
- ↑ "Constitucion politica de l'estat plurinacional de Bolívia"
- ↑ Torero, Alfredo (2002) Idiomes dels Vages. Lima: IFEA - Editorial Horisó. ISBN 9972-699-27-7
- ↑ Sabine Dedenbach-Salazar Sáenz, Nathalie Boecker & Katja Hannss (2006) "Les relacions internes del Uru-Chipaya: nova evidència". 52 Congrés Internacional d'Americanistas. Sevilla, Espanya.
- ↑ Olson, Ronald D. & Frances Olson (1962) "Senyes per a l'anàlisis fonémico chipaya (en menut text i traducció interlinear)". Informació de Camp 90: 238-239. Bolívia: ILV. (mf.)
- ↑ Porterie-Gutiérrez, Liliane (1990) archive. org/web/20061119052445/http://celia. cnrs. fr/FichExt/Am/A_15_08. pdf Documents per a l'estudi de la llengua chipaya; Amerindia 15.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Rodolfo Cerrón Palomino (2009). Chipaya. En: Mily Crevels i Pieter Muysken (eds.) Llengües de Bolívia, tom I Àmbit andino, 29-77. La Pau: Plural editors.
- Rodolfo Cerrón Palomino, Enrique Ballón (2011). Chipaya: Lèxic i Etnotaxonomía. Lima: Fondo Editorial de la PUCP.
- Rodolfo Cerrón Palomino (2018). iai. spk-berlin. de/index. php/indiana/article/view/2486/2052 El Chipaya: cas únic de reversión idiomàtica en el món. Indiana 35.1 (2018), pp. 121–138.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- proel. org/mundo/chipaya. htm La llengua chipaya en proel
- archive. org/web/20070110230837/http://www. la-razon. com/versiones/20061224_005765/nota_277_371572. htm Els Urus reviuen de la mà dels seus chiquets
- archive. org/web/20070927181951/http://www. la-razon. com/galeriades. asp? C=3135&id=22157 Galeria fotogràfica
- archive. org/web/20061207003414/http://magma. nationalgeographic. com/2000/culture/lost/chipaya. html Chipaya
- mpi. nl/projects/uru-chipaya/? lang=es DOBES Uru-Chipaya
- ru. nl/lenguassp/ Llengües de Bolívia (Universitat Radboud de Nimega) ru. nl/lenguassp/ archivat en Wayback Machine.
- endangeredlanguages. com/lang/2432 Proyecte Idiomes en perill d'extinció- Chipaya
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma chipaya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.