Ètnia urus
Els uros o urus són un poble indígena que es distribuïx en el replanell del Collao en territoris de Bolívia, Perú i zones veïnes en Chile. En el passat varen ocupar territoris més extensos que varen comprendre inclús les valls interandinos de la conca del Pacífic immediats al Collao a manera d'enclavaments.
En Bolívia formen 3 grups: els iruitos o irohito habiten la naixent del riu Desaguadero, els chipayas habiten la conca del riu Lauca i els muratos habiten la desembocadura del riu Desaguadero en el llac Poopó i la conca del Poopó, esta comunitat té estatus nació indígena dins de la Constitució Política de l'Estat.
En el Perú formen 4 grups: les Illes Flotants dels Urus Puno (80 illes) habiten la baïa de Puno, Illes Flotants Kapi (de més de 10 illes) ubicats en el districte de Huatta- Puno, Urus Titino i Urus Chulluni de les vores del llac Titicaca.
Els urus en el passat varen parlar vàries llengües de les quals solament sobreviu en l'actualitat l'idioma chipaya parlat pels urus del salar de Coipasa. El restant de urus ha adoptat l'idioma aimara i el castellà com a llengua materna dels mestizos i urus.
Etimologia
[editar | editar còdic]"Urus", traduït al castellà significa "Els de la aurora", són coneguts també com Jas-Shoni (Hòmens de l'aigua) i Kot’suña (Hòmens del llac).
Orige i història
[editar | editar còdic]Els urus es dien a sí mateixos "hòmens d'aigua".[1] Arthur Posnansky, menciona en un dels seus escrits que "se'ls ha preguntat als urus, si el nom de la seua raça era verdaderament el de uru, i contestaven que aixina els cridaven a ells els aymaras per insult, perque van de nit a peixcar i caçar, pero el verdader nom de la seua casta és kjotsuñi, lo que vol dir hòmens llacustres".[2]
No es consideraven hòmens sino "urus", la raça primigènia d'Amèrica. Els urus tenien la pell més obscura que els aimara.[3] Els orígens d'este grup ètnic, diferent dels aimaras i dels quechuas, es remonten a époques anteriors als incas.
Alguns estudiosos (Lumbreras, entre uns atres) sostenen que provenen d'una migració directa des de la Polinèsia, i que constituïxen un grup humà en un orige independent al que va ser ocupant Amèrica del Sur alvançant des del sur del continent, habitant primer en la costa per a després passar a la serra; uns atres pel contrari consideren que descendixen dels primers pobladors de les Amèricas.
Una atra versió, del professor Juan B. Palao Berastain, L'ètnia uru prové de la Amazonía. Són senyes biològiques comprovades a través del ADN i pertanyen al grup dels arahuacos, pero senyes recents indiquen que són únics i distints.[4]
L'hispà-argentí Salvador Canals Frau (1893-1958) en Les poblacions indígenes de l'Argentina: el seu orige, el seu passat, la seua present (1953), va classificar als urus com a part dels huárpidos. Va considerar a estos com un dels tipos racials més antics de Sudamérica, integrants d'una primera corrent migratòria australoide ingressada a Amèrica pel pont de Beringia.[5]
Segons alguns estudiosos, el primer local a on es varen instalar va ser en les màrgens del llac Uru-Uru, (actual ciutat d'Oruro) en lo que actualment és territori bolivià. En el temps, principalment en el cas del Titicaca, varen ser perdent la purea ètnica, mesclant-se en els quechuas i en els aimaras, habitants de les màrgens del llac Titicaca. Els habitants actuals de les illes flotants encara practiquen algunes de les seues tradicions ancestrals, pero en significativa influència aimara.
Durant el XIX, els urus del llac Poopó, al cap dels seus dirigents com els Sunas i Moricios, varen mantindre una intensa lluita llegal pel seu territori.
Els urus, que en general li'ls caracterisa com a pobladors llacustres dedicats a la peixca, també varen tindre control agrícola i ganader de terres en distints nivells ecològics fora de l'àmbit llacustre tradicional.
Entre els personages célebres uru, es troben Sebastiana Kespi, protagoniste de la película de 1953 Torna Sebastiana del cineaste Jorge Ruiz aixina com activiste i promotora de la cultura chipaya,[6][7] i Daniel Maurici Choque, sabio de la comunitat[8]
Poblacions uru en l'actualitat
[editar | editar còdic]| País | Població | Any del cens | Referència |
| Bolívia | 3343 | 2012 | [9] |
| Perú | 2000 | 2017 | [10] |
| Chile | 123 | 2017 | [11] |
| País | Població quechuófona | Any del cens | Referència |
| Argentina | 305 493 | 2010 | [9] |
| Bolívia | 1 281 116 | 2012 | [10] |
| Chile | 33 868 | 2017 | [12][11] |
Idiomes
[editar | editar còdic]Idioma uru
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Idioma uru.
L'idioma uruquilla, chhiw lüsñchi chhun o uchun maa taqu ("la nostra llengua mare"), és una llengua extinta,[13] es relaciona en l'idioma chipaya de la província de Carangas, ubicat en el departament de Oruro de Bolívia.
Entre 1931 i 1938 hi havia com a màxim cent parlants del uruquilla, pertanyents a trenta famílies en les riberes del riu Desaguadero; a partir de 1950 es mencionen solament uns pocs parlants del uruquilla en la mateixa zona. La majoria dels urus varen adoptar l'idioma aimara i uns atres el quechua, perdent la llengua mare. Alguns sostenen que antigament els urus sabien parlar també l'idioma puquina ademés del propi i per això hui se'ls dona el mateix nom, "pukina", a pesar de tractar-se de dos llengües molt diferents.
Idioma chipaya
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Idioma chipaya.
La llengua uru chipaya ha incorporat traces gramaticals del aimara, per la relació dominant d'esta cultura. No obstant ha mantingut les seues traces fonològics i sintaxis. Conta en 32 vocals i 5 consonante.[14]
Activitats
[editar | editar còdic]Mantenen la tradició de la peixca artesanal, especialment del carachi i el pejerrey. Quan la peixca és abundant conserven els peixos secant-los al sol. També es dediquen a la caça d'aus selvades i a la recolecció d'ous d'ànet.[15]
Els hòmens són hàbils constructors i conductors de basses de totora (cridades caballito de totora pels espanyols) i les dònes són expertes tejedoras. En els començos del sigle XXI han dirigit les seues activitats al turisme. S'han convertit en un punt obligat en el recorregut dels turistes que passen per Puno. El principal element de treball dels urus és la totora. Eren contemporàneus en els camanchacos.
Religió
[editar | editar còdic]Els urus en un començ rendien cult a figures com el puma, còndor, serp i el Huarihuilca, deidades que després varen adoptar com a seues els collas despuix de la dominació de la regió.[16]
Pero la deidad principal dels urus era el sol que estava representada en dibuixos i decoració de la seua ceràmica trobada en Tiahuanaco. Es creu que açò es devia a que el sol els havia servit d'allumenament per a les jornades de caça i peixca diürna. Tenien també per deu a la Lluna, a les estrelas i a les divinitats protectores dels rius, llac, terres, collites i ganados quan deixaven la seua vida de peixcadors i caçadors per a dedicar-se al cultiu de la terra i a la domesticació d'animals.[16]
En l'actualitat els urus s'han convertit al cristianisme en erigir-se iglésies en les seues comunitats. Fan varis rituals i cerimònies en les montanyes o punts montanyosos de Ancohuma i Qalsata.[16]
Serranía sagrada dels urus
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Sagrada serranía dels urus.
La Sagrada serranía dels urus o Serranía de Uru-Uru, es va constituir en un “sacer locus” des de temps de l'antiga ètnia dels urus, centre de pelegrinage religiós del món andino, amfiteatre natural que cobrix l'antiga comarca Uru, en dons sacralizados com deidades protectores, denominades Wakas, Apus o Achachilas; que va generar un continuum, i va experimentar en el transcurs de la seua prolongada existència, canvis semàntics i morfològics en la proyeccions simbòliques i religioses.cita requerida
Els urus varen concebre símbols creadors del cosmos inteligible: El fòc va ser Wari i l'aigua Qwak.cita requerida
Els urus en Bolívia
[editar | editar còdic]
En Bolívia subsistixen per lo manco 3 grups importants de l'ètnia uru, que són els muratos, chipayas i irohitos.cita requerida
Comunitat Muratos-Capillus
[editar | editar còdic]Esta comunitat habita la ribera noreste del llac Poopó, en la província Abaroa a 130km de la ciutat de Oruro. Subsistixen de la caça i la peixca i es autoconsideran descendents de les races primigènies que varen habitar la zona.[17]
Comunitat Chipaya
[editar | editar còdic]Esta comunitat perviu en la província de Atahuallpa a 188 km de la ciutat d'Oruro, al nort de l'estany Coipasa.
-
Pobladors de Chipaya
-
Vivenda Chipaya contemporànea
-
Vivenda Chipaya tradicional
-
Vespradeta en Chipaya, Oruro - Bolívia
Comunitat Irohito o Iruito
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Iruito.
Els urus Iruito habiten la ribera del riu Desaguadero propenc a la població de Jesús de Martafalla en el Departament de la Pau, Bolívia. Durant els sigles XVI i XVII varen ser absorbits pels aimaras, un grup chicotet va poder mantindre la seua identitat i les seues traces culturals. Un element cultural característic dels urus iruito són les seues vivendes de base circular en sostre en punta en forma de con fets en base de palla i fanc; ademés de mantindre la seua subsistència de la caça i la peixca.[18]
Els urus en Perú
[editar | editar còdic]En el Perú els uros habiten grups d'illes flotants que es remonten a époques prehispánicas, es troben en la baïa de Puno i són aproximadament huitanta. les Illes de l'Archipèlec de Kapi en més de 10 sub-illes flotants i urus de terra de les costes del llac Titicaca. El número de famílies que ocupen una illa és prou variable, en general oscila entre tres i dèu. Entre estes illes, es destaquen: Tupiri, Santa María, Tribuna, Toranipata, Chumi, Paraís, Titino, Tinajero i Negrone, etc.
Influència del llac en el clima
[editar | editar còdic]El clima fret i sec característic de la regió s'atenua en la zona gràcies a l'acció de les masses d'aigua que s'evaporen constantment.
Les illes
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Illes flotants dels uros.
Les illes flotants sobre les quals viuen, són construïdes sobre blocs de raïls de les totoras, les que en entrar en descomposició produïxen gasos, que en quedar atrapats en el feltre de raïls ajuden a la flotació. Per damunt d'estos blocs de raïls, coloquen successives capes de totora seca, sobre la qual construïxen les seues habitacions en el mateix material.
La majoria de les illes es troben dins de l'àrea de la Reserva nacional del Titicaca i preserven la seua originalitat.
En atres illes per l'increment de població i necessitat s'han construït escoles i alguns servicis per al públic visitant.
Galeria
[editar | editar còdic]-
Illa flotant dels uros en el llac Titicaca.
-
Chiqueta de l'illa
-
La venda de artesania és una de les seues principals fonts d'ingressos.
-
Una dòna treballant en l'illa dels uros.
-
Una indígena de més de 90 anys molent quinoa en l'illa dels uros, Perú
-
Bassa de totoras.
-
Artesania Uru
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Museu d'etnografia i folklore - Sala Uru-Chipaya». Archivat des d'el original, el 25 d'abril de 2009.
- ↑ [enllaç trencat] 2005
- ↑ Cavagnaro Orellana, Luis. (1986). Materials per a l'història de Tacna., Tacna. Luis Cavagnaro Orellana. Tom I
- ↑ «http://press.nationalgeographic.com/2013/09/11/uros-people-peru-bolivia-distinctive-genetic-ancestries/».
- ↑ Pobles originaris. Taxonomia racial de Canals Frau
- ↑ Freya Schiwy, Indianizing film: decolonization, the Vages, and the question of technology pp. 93-97
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «[1]». Consultat el 20 de setembre de 2022.
- ↑ 9,0 9,1 «Població per poble indígena -Institut nacional d'estadística i censos d'Argentina - INDEC» (XLS). Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 23 de giner de 2011.
- ↑ 10,0 10,1 «Institut nacional d'estadística de Bolívia - INE». Consultat el 23 de giner de 2011.
- ↑ 11,0 11,1 «Institut nacional d'estadística de Chile - Resultat Cens 2002» (PDF). Consultat el 23 de giner de 2011.
- ↑ «https://historico-amu.ine.cl/genere/files/estadisticas/pdf/documents/radiografia-de-genere-pobles-originaris-chile2017.pdf».
- ↑ Katja Hannss, Uchumataqu: the lost language of the Urus of Bolívia
- ↑ preservar-llengua-200505.asp Chipayas, iruitos i muratos varen preservar la seua llengua, Bolívia 20 de maig de 2005
- ↑ Una aproximació antropològica al consum alimentici en la comunitat uru de Irohito [2] archivat en Wayback Machine. Claudia Terrats Moixa, Universitat Major De Sant Andrés La Pau - Bolívia
- ↑ 16,0 16,1 16,2 «Història Ètnia - Puquinas». Archivat des d'el original, el 27 d'agost de 2009.
- ↑ «Formulari per a la candidatura per a la proclamació del Carnestoltes de Oruro com a Obra mestra del patrimoni oral i intangible de la Humanitat revisat el 06-01-2011». Archivat des d'el original, el 4 de novembre de 2009.
- ↑ [enllaç trencat]
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Arnold, Denise; Sabine Dedenbach-Salazar; Juan de Deu Yapita i Ricardo López Les llengües uru-chipaya andinas (estat de l'investigació 2002) [3] archivat en Wayback Machine. ILCA.
- Inda C., Lorenzo (1988) Història dels urus: comunitat Iruohito Yanapata. La Pau: HISBOL, Radi Sant Gabriel.
- Mamani Humérez, Froilán (2001) Els urus del llac Poopó i la seua lluita pel territori durant el sigle XIX. En: Història Nº29, revista de la carrera d'Història. UMSA-La Pau.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ètnia urus.- Localisació d'algunes illes flotants en el Llac Titicaca </noinclude>
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Etnias urus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.