Idioma trinitario

El trinitario, o mojeño trinitario, és una llengua que pertany a l'extensa família llingüística arahuaca. Es parla en tot el Territori del parc nacional Isiboro-Sécure (TIPNIS), en el Territori Indígena Multiétnico (TIM), a lo llarc del riu Mamoré (en Rosario), en la ciutat de Trinitat, i al voltant de les poblacions de Sant Lorenzo i Sant Francisco en Bolívia (Rose, 2014).

Des de la promulgació del decret suprem N.º 25894 l'11 de setembre de 2000 el trinitario és una de les llengües indígenes oficials de Bolívia, lo que va ser inclós en la Constitució Política en ser promulgada el 7 de febrer de 2009 (com mojeño-trinitario).

Aspectes històrics, socials i culturals

Us i estatus actual

El trinitario conta en 3140 parlants aproximadament i, per això, és considerat com una llengua en perill de desaparició (Crevels i Muysken, 2009; Crevels, 2012). Comparada en les atres llengües del tronc mulle (ignaciano, javeriano i loretano), el trinitario és la llengua mojeña més important sobre el número de parlants. No obstant, en Trinitat i en Sant Lorenzo de Moxos s'evidencia una pèrdua ràpida de l'idioma per part de les generacions jóvens, els qui parlen solament castellà. La situació és diferent en el parc nacional Isidoro-Sécure, a on els chiquets encara parlen l'idioma indígena (Rose, 2012).

Història de la llengua

Com senyala Rose (2012), els noms de les quatre varietats mojeñas: trinitario, ignaciano, loretano i javeriano, corresponen a les missions jesuïtes construïdes a finals de XVII. Es presumix, no obstant, que haurien existit majors diferències dialectals abans de l'época de les missions, quan la política llingüística tenia com a meta reduir la varietat llingüística a alguns “idiomes generals”.

Descripció llingüística

Classificació

El mojeño trinitario és una de les poques llengües arahuacas parlades en Bolívia, junt en el baure i el machineri. Dins del grup mojeño, sembla que el javeriano i el loretano són molt similars al trinitario (raó per la qual són referits també com a dialectes en la lliteratura), no obstant, l'ignaciano mostra més diferències, en particular en el nivell fonològic i morfofonològic (Rose, 2012).

Fonologia

En el quadro 1, es presenta el sistema vocàlic del trinitario. Entre corchetes es mostra la realisació precisa d'estes lletres, seguint l'Alfabet Fonètic Internacional (Rose, 2012).

Quadro 1: Vocals del trinitario

	Anteriors		Centrals		Posteriors
	breus	llargues	breus	llargues	breus	llargues
Tancades	i	ii [i:]			o	uu [o:]
Intermiges	i [i, ɛ]	ee [i:]	ae [ ə͡i, ɛ, ɨ]	aee [ ə͡i:, ɛː, ɨː]	o [o, ɔ]	oo [o:]
Obertes			a	aa [a:]

En trinitario, es distinguixen els següents sons consonàntics (Rose, 2012):

Quadro 2: Consonante del trinitario

	Bilabials	Alveolars	Palatals	Velares	Glotal
Oclusivas	p	t	ty [c]	k	' [ʔ]
Nassals	m	n	ñ [ɲ]
Fricatives	v [β]	s	gi, g [ç]	j [x]
Africades		ts [t͡s]	ch [t͡ʃ]
Vibrant		r [ɾ]
Semivocals	w, o [w]		i, i [j]

Classes de paraules

Sobre les classes de paraules en trinitario, es pot mencionar lo següent (Rose, 2012):

• Es distinguixen, en primer lloc, dos classes majors de paraules: paraules lexicals, aquelles que formen part del vocabulari de la llengua, i paraules gramaticals, aquelles que permeten relacionar les paraules lexicals.
• Les paraules lexicals es dividixen, a la seua volta, en diferents tipos de paraules que tenen la seua pròpia morfologia, com són: els sustantius o noms (ej. chora 'lorito', sen 'dòna'), els verps (ej. -uteko 'vindre', -tsuko 'besar'), els adjectius (ej. chope 'gran', tume 'fort'), els numerals (ej. éto- 'un', api- 'dos'), els quantificadors (ej. movera 'molt', ongira 'poc') i els adverbis (ej. juiti 'ara', onogi 'allà').
• Les paraules gramaticals també poden ordenar-se en diferents classes, segons la seua posició i la seua funció dins de l'oració. Segons Rose (2012), en trinitario, hi ha poques classes de paraules gramaticals, ya que moltes funcions gramaticals són expressades per mig d'afijos. En el quadro 3, es presenten els pronoms personals, els artículs i els demostratius en trinitario, els quals constituïxen tres tipos de paraules gramaticals que referixen a participants del món o del discurs i l'us del qual està subjecte a certs paràmetros (persona, humanitat, gènero, sexe del parlant o emissor, etc.).

Quadro 3: Pronoms, artículs i demostratius del trinitario

	Pronom	Artícul	Primera part dels demostratius
1SG	nuti 'yo'
2SG	piti 'el teu'
1PL	viti 'nosatres'
2PL	eti 'vostés'
3M (parlant masculí)	ema 'ell'	ma 'el'	jma- 'este, això, aquell'
3M (parlant femenina)	eñi 'ell'	ñi 'el'	pñi- 'este, això, aquell'
3F	esu 'ella'	la seua 'la'	psu- 'esta, eixa, aquella'
3PL	eno 'ells'	no 'els'	pno- 'açò/as, això/as, aquell/as'
3NH	eto 'açò'	to 'el, la'	pjo- (SG) 'este, això, aquell' jma- (PL)

• Atres tipos de paraules gramaticals en trinitario són les preposicions, com a p. ej. kuti 'com' en (1), i les conjuncions, com a p. ej. tyompo 'i, despuix, en', tajicho 'per, perque'.

(1)	ta-kuti	to	n-mire
	3. NH-com	ART. NH	1SG-cara
	'com la meua cara' (Rose, 2012)

Morfologia

Sobre la morfologia del trinitario, es pot senyalar lo següent (Rose, 2012):

• El trinitario presenta un sistema ric i complex de morfemes. La majoria d'afijos que s'observen en esta llengua són sufixos. Una sola paraula en trinitario pot contindre varis afijos al mateix temps. Dits afijos poden modificar exclusivament a noms, verps, o a qualsevol atra classe determinada de paraules. També existixen afijos que afecten a més d'un tipo de paraules. Estos afijos són considerats com a membres de la morfologia transcategorial.
• Entre els sufixos que corresponen a la morfologia transcategorial, aquella constituïda per afijos que no són especialisats per a una classe de paraules sino que es poden afegir a unes atres, tenim: els afijos de persona, els sufixos de plural, els classificadors i sufixos en valors discursivos. Els afijos de persona (prefixos i sufixos) es troben en verps, noms i adjectius i fan referència a les persones o coses que tenen una relació important en la raïl. Els prefixos de persona s'afigen a un nom, per eixemple, per a referir al seu posesor, com en (2), o a un verp per a referir al seu subjecte, o siga el participant que realisa l'acció, com en (3):

(2)	p-kaecha
	2SG-pala
	'la teua pala' (Rose, 2012)

(3)	py-ajriko
	2SG-escriure
	'Escrius' (Rose, 2012)

Ademés del afijo de persona, un atre tipo d'afijo transcategorial és el sufix de plural -ono que s'afig als noms per a indicar una pluralitat d'elements, com s'observa en (4), i en els verps per a indicar que el subjecte és plural, encara que únicament en el prefix ty-.

(4)	to	wkugi-ono
	ART. NH	arbre-PL
	'els arbres' (Rose, 2012)

Un atre tipo de morfema transcategorial són els classificadors (CLF). Són sufixos que representen una classe d'elements, com per eixemple tot lo que és redó, lo que és líquit o lo que és llarc i flexible. Es troben més freqüentment en els adjectius o verps expressant un estat, com en (5), i en els números.

(5)	tito-gi
	pelat-CLF. cilíndric
	'És pelat (per eixemple un arbre sense clafoll, un gra d'arròs sense chala).' (Rose, 2012)

En la morfologia transcategorial es troben també afijos discursivos, és dir, afijos que mostren l'implicació del parlant en el seu discurs, com per eixemple -chicha i -tataji que indiquen respectivament empatia (pena, respecte o carinyo), com en (6), o despreci cap a un participant.

(6)	v-kuti-richu	jmani	paku-chicha-ono
	1PL-com a-mateix	DEM	gos-EMP-PL
	'Són iguals que nosatres estos pobres gossos.' (Rose, 2012)

• Sobre la morfologia nominal, la possessió s'expressa en el nom a través d'un prefix de persona que referix al posesor. Certs noms, com aquells que denoten parts del cos o relacions de parentesc, no poden aparéixer sense prefixos de persona, és dir que sempre estan posseïts, com en (7). Ademés de la possessió, atres sufixos rellevants de la morfologia nominal són aquells que marquen la forma diminutiva, com en (8), i les categories de temps-aspecte-modo, com en (9).

(7)	n-amri
	1SG-net
	'el meu net' (Rose, 2012)

(8)	to'i-gira
	fruta-DIM
	'fruta chica' (Rose, 2012)

(9)	mimro-yore
	caraça-FUT
	'lo que va a ser una caraça' (Rose, 2012)

• Sobre la morfologia verbal, el trinitario presenta un número considerable d'afijos verbals. Aquells que són obligatoris són, per lo manco, un afijo de persona i el sufix temàtic -ko en els verps actius, com en (10). El trinitario té ademés molts afijos de TAM (temps-aspecte-modo), de veu, entre uns atres.

(10)	n-emasa-sa-ko
	1SG-somriure-RET-TEM
	'Estic somrient.' (Rose, 2012)

Sobre les morfemes de TAM, es tracta de morfemes que precisen el temps (passat, present, futur) de l'event, com a p. ej. el marcador de futur -yore en (11), i distincions sobre el seu desenroll intern, com a p. ej. el marcador aspectual continuatiu -giereko en (12), i la seua realitat, com a p. ej. el marcador d'irrealis -a- en (13).

(11)	n-epeno-yore-po
	1SG-morir-FUT-PF
	'Em vaig a morir.' (Rose, 2012)

(12)	v-komnu-giereko
	1PL-necessitar-CNT
	'Estem necessitant.' (Rose, 2012)

(13)	et	pi-itekpo-a-po	pi-iimuiko-a
	PREP	2SG-aplegar-IRR-PF	2SG-ballar-IRR
	'Quan aplegues tens que ballar.' (Rose, 2012)

Com es va mencionar anteriorment, una atra classe numerosa d'afijos verbals en trinitario són les morfemes de veu. Estes morfemes canvien el sentit del verp afegint, suprimint, o modificant tipos de participants en l'event. Aixina tenim, per eixemple, les morfemes causatius que indiquen que un participant causa l'event o fa que un atre participant porte a terme una acció o entre en un estat determinat, com es mostra en (14).

(14)	a. n-siopo	'entre'	→	n-ko-siopo	'fique'
	b. n-ejak-po	'em vaig assentar'	→	n-k-ejak-po	'ho vaig assentar'
	c. n-itko	'sigues'	→	n-im-itko	'ensenye'

• El trinitario presenta, ademés, afijos que faciliten el canvi de classe de paraules, especialment entre verps i noms. Aixina que, s'observen dos verbalizadores que permeten transformar un nom en un verp, com es mostra en (15), i un conjunt de nominalizadores que permeten formar noms a partir de verps, com s'observa en (16).

(15)	ty-ko-íjare	Bernardo
	3-VBL-nomene	Bernardo
	'Es diu Bernardo.' (Rose, 2012)

(16)	a. n-itoriko	'vixc'	→	n-itoris-ra	'la meua vida'
	b. na-tanko	'busquen'	→	na-tans-ira	'la seua busca d'ells'
	c. n-tire	'conec'	→	n-tire-giene	'lo que conec'

Sintaxis

Sobre la sintaxis del trinitario, es pot senyalar lo següent (Rose, 2012):

• Dins de la frase nominal, s'observa el següent orde de paraules:

ART/DEM

número/quantificador

adjectiu

nomene

• Per lo general, el predicat en l'oració és un verp, en un participant (verp intransitiu), com en (17), dos participants (verp transitiu), com en (18), o tres participants (verp ditransitiu), com en (19). No fa falta que els participants sempre estiguen presents com a frase nominal en l'oració.

(17)	ty-emtioko
	3-perdre-se
	'Es va perdre.' (Rose, 2012)

(18)	ty-itswo-ri-ko-po	keeno
	3-canviar-PLUR-TEM-PF	banana
	'Canvia per bananes.' (Rose, 2012)

(19)	ty-ijroko-vaig vore	to	'puuji-ono
	3-donar-1PL	ART. NH	remedie-PL
	'Nos dona remeis.' (Rose, 2012)

El predicat pugues també ser un nom en un sufix de persona, com s'observa en (20), o una construcció anomenada 'ecuativa', en la que dos grups nominals són presentats com a iguals, com en (21).

(20)	tgripero-nu
	machetero-1SG
	'Soc machetero.' (Rose, 2012)

(21)	eto	n-emtone
	PRO. NH	1SG-treballe
	'Est és el meu treball.' (Rose, 2012)

• L'orde de constituents en una oració bàsica és SVO (subjecte-verp-objecte) com en castellà, com s'observa en (22). Este orde varia, no obstant, en determinats contexts.

(22)	ene	takepo	ma	ty-siso	'chane	ma-om-po	ma	'chane
	i	despuix	ART. M	3-negre	persona	3. M-dur-PF	ART. M	persona
	'I llavors l'home negre va dur a l'home (perdut).' (Rose, 2012)

• Sobre les oracions complexes en trinitario, s'observen oracions completives, que prenen la posició d'objecte i poden estar introduïdes o no per l'artícul no humà to, com en (23). S'observen, ademés, oracions circunstancials que prenen la posició d'un complement de lloc o temps, com en (24), i oracions relatives, que reemplacen un adjectiu o especifiquen per sí soles l'identitat d'un participant, com en (25).

(23)	nuti	n-woo'o	n-im-tire-vaig vore-yore	to	'chene
	PRO.1SG	1SG-voler	1SG-CAUS-saber-2SG-FUT	ART. NH	camí
	'Vullc mostrar-te el camí.' (Rose, 2012)

(24)	et	pi-itekpo-a-po	pi-iimuiko-a
	PREP	2SG-aplegar-IRR-PF	2SG-ballar-IRR
	'Quan aplegues tens que ballar.' (Rose, 2012)

(25)	emja-ri’i-iji	ma	'chane	ty-ko-ésane
	COP. M-ri’i-RPT	ART. M	persona	3-VBL-chaco
	'Dizque/Conten que hi havia un home que tenia el seu chaco.' (Rose, 2012)

Bibliografia

• Crevels, Mily (2012). Language endangerment in South America: The clock is ticking. En: Lyle Campbel i Verónica Grondona (eds.) The Indigenous Languages of South America: a comprehensive guide, 167-233. Berlin/Boston: Walter de Gruyter GmbH & Co. KG.
• Crevels, Mily i Muysken, Pieter (2009). Llengües de Bolívia: presentació i antecedents. En: Mily Crevels i Pieter Muysken (eds.) Llengües de Bolívia, tom I Àmbit andino, 13-26. La Pau: Plural editors.
• Rose, Françoise (2014). Mojeño trinitario. En: Mily Crevels i Pieter Muysken (eds.) Llengües de Bolívia, tom III Orient. La Pau: Plural editors. (en prensa)

Enllaços externs

• ru. nl/lenguassp/ Llengües de Bolívia (Universitat Radboud de Nimega) ru. nl/lenguassp/ archivat en Wayback Machine.
• endangeredlanguages. com/lang/2909 Proyecte Idiomes en perill d'extinció -Trinitario