Idioma baure

El baure és una llengua arahuaca del sur, parlada en la regió noreste de Bolívia, en la partix boliviana de la Amazonía.

Des de la promulgació del decret suprem N.º 25894 l'11 de setembre de 2000 el baure és una de les llengües indígenes oficials de Bolívia, lo que va ser inclós en la Constitució Política en ser promulgada el 7 de febrer de 2009.

Situació actual

Segons les senyes proporcionades en Crevels i Muysken (2009:15) i Crevels (2012:170), el número de parlants de baure ascendix a 67 i, per lo tant, es tracta d'una llengua que es troba en sério perill d'extinció. Sobre el grup ètnic baure, Danielsen (2012) senyala que conta en 3000 a 5000 membres, número que inclou tant als baures del municipi de Baure i comunitats aledaño, aixina com als baures del Carmen. Les persones que parlen el baure en fluïdea i habilitat són en la seua majoria majors de 60 anys. Prop de 500 persones, majors de 40, conten en un coneiximent passiu del baure. Solament uns quants chiquets i jóvens deprenen una miqueta de baure dels seus yayos. Com senyala Danielsen (2012), tots els parlants baures són bilingües en castellà, encara que el castellà d'alguns parlants majors és molt bàsic, en comparació a la seua habilitat en baure. La llengua es parla en contexts llimitats, com, per eixemple, en conversacions entre vells en la casa, en salutacions, en bromes, en narrativa mítiques, en discursos rituals i en cançons, particularment en la Cançó de Baures, que és part de les festivitats de cada poble. Danielsen (2012) indica, ademés, que gràcies a l'estudi de la llengua baure i els tallers d'alfabetisació en les Terres Baixes de Bolívia, s'ha experimentat un canvi sobre l'us de la llengua: molts parlants han començat a integrar la llengua de nou a la seua vida diària i a transmetre-la als jóvens.

Aspectes històrics

L'història dels baures i atres comunitats de la regió dels Plans de Mojos, es pot dividir, com propon Danielsen (2012), en cinc grans periodos o moments de canvi: l'época prehispánica, l'época dels jesuïtes, el periodo de l'explotació del caucho a finals d'el XIX, la mitat d'el XX en les seues reformes i polítiques significatives i l'época de la creixent consciència i politisació indígenes, que es reflectix en un moviment indígena que comença en els anys 90. Com senyala Danielsen (2012), gràcies a este moviment l'identitat indígena va adquirir un valor nou, la autoconfianza indígena va millorar i, en això, la valoració de les cultures i costums tradicionals, aixina com l'interés per les llengües originàries, tals com el baure.

Classificació genètica

El baure és una llengua que pertany a la gran família de llengües arahuaca, més específicament a les llengües arahuacas del Sur, branca a la qual pertanyen també les llengües mojeñas: trinitario, ignaciano, loretano i javierano. Danielsen (2012) senyala que el baure està més estretament relacionat, en térmens lèxics i gramaticals, en les llengües mulle trinitario i ignaciano. Una de les característiques distintives del baure, sobre les llengües mulle, és la pèrdua de les vocals finals.

Esbós gramatical

Fonologia

El baure presenta 14 consonante, si s'inclou l'oclusiva glotal, l'estatus de la qual fonémico encara no és molt clar, com senyala Danielsen (2012). S'observa, ademés, quatre alòfons, els quals apareixen en paréntesis en el quadro 1:

Quadro 1: Consonante baures

		Bilabials	Labiodental	Alveolars	Postalveolares	Palatal	Velares	Glotals
Oclusivas	sordes	p		t			k	(ʔ)
	sonores	(b)		(d)			(g)
Africades	sorda				tʃ
	sonora				dʒ
Fricatives	sordes			s	ʃ			h
	sonora		v
Nassals		m		n
Vibrant					r
Semivocals		w				j

El baure presenta quatre vocals bàsiques, que no es distinguixen per l'extensió o per la nasalidad: i, i, o i a. La vocal o pot també ser realisada com [o], a sovint en combinació en la semivocal w (Danielsen, 2012).

Classes de paraules i morfologia

Sobre les classes de paraules i la morfologia del baure, es pot senyalar lo següent (Danielsen, 2012):

• Els sustantius, els adjectius i els verps constituïxen classes de paraules obertes en baure. Els adverbis constituïxen una classe de paraula semi-tancada, i les classes de paraules tancades són els pronoms possessius, personals i demostratius, els artículs, els conectors de clàusules i atres partícules. Els clíticos personals, que fan referència a posesores, com en (1), subjectes, com en (2), i objectes, com en (3), i els clíticos clausals són morfemes lligades importants que funcionen a nivell de la frase i la clàusula.

(1)	ni=shir
	1SG=fill
	‘el meu fill’

(2)	pi=nik
	2SG=menjar
	‘tu menges/vares menjar’

(3)	ni=pa=ro	tu	eton
	1SG=donar=3SG. M	DEM.1. F	dòna
	‘yo ho done/vaig donar a la dòna’

• A diferència dels clíticos personals, els pronoms personals no són morfemes lligades sino lliures i estan composts d'un clítico i l'element -tu’, com a p. ej. piti’ ‘tu’. Els pronoms possessius es componen de tres elements: clítico personal + -tu’ + -r(o), com a p. ej. pitir’ ‘teu’ en (4):

(4)	tech	pitir	pania’.
	DEM.2. M	teu	tovalla
	‘esta tovalla/pany de tu’

• El baure presenta un conjunt de determinants demostratius, que sempre precedixen al sustantiu i es distinguixen segons tres graus de distància. En el quadro 3, es mostren els determinants demostratius i els artículs.

Quadro 3: Artículs i pronoms demostratius

	Singular		Plural
	masculí	femení
artícul	to	tu	to
present (DEM1)	et	tu	to
pròxim (DEM2)	tech	tich	to nech
distant (DEM3)	tingues	tin	to nen

• Sobre els sustantius, es distinguixen tres grups segons la seua capacitat de possessió: els sustantius de possessió pròpiament dit, que són formes lligades que no es poden utilisar sense el marcat del posesor i inclouen els térmens de parentesc, p. ej. =shir 'fill', parts del cos, p. ej. =wojis ‘mà’, i alguns atres elements específics, p. ej. =wer 'casa'; els sustantius no posseïts, que són formes que es poden utilisar lliurement, pero dels quals es pot derivar una forma posseïda en el sufix possessiu -n(o) ‘POS’, p. eix. yakis ‘llenya’ > niyakison ‘la meua llenya’, jopi ‘cànter’ > nijapin ‘el meu cànter’; i els sustantius que mai poden ser posseïts, p. ej. ses ‘sol’, wajis ‘estrela’, wapoer ‘riu’. Els sustantius poden tindre marcades les categories següents: plural, com s'observa en (5), diminutius/aumentatius, com en (6) i locatius, com en (7).

(5)	ni-nev
	mosquit-PL
	‘mosquits’

(6)	sipori-chi
	granota-DIM
	‘ranita’

(7)	pari-ye
	casa-LOC
	‘en la casa’

• El baure té un sistema de classificació de sustantius que es manifesta a través de més de 50 classificadors, que s'anexen a adjectius, numerals i verps, pero també als composts del sustantiu, per a fer referència a la classe de la que és membre el sustantiu (humà, animal, líquit, menjar, etc.), com s'observa en (8):

(8)	iyowko-a-no	to	ka’ano-nev
	varis-CLF:animal-NML	ART	animal-PL
	‘varis animals’

• Sobre els adjectius, es distinguixen tres classes: els adjectius lligats, que duen sempre un classificador o la raïl d'un sustantiu lligat anexat i que descriuen tamany, dimensió, edat i uns quants conceptes bàsics més, p. eix. cho-pe [gran-CLF:cobert] 'gran (gavinet)', chinenc-pi [vell-CLF:llarc&fi] 'vell (fil)'; els adjectius de la classe II que no duen un classificador anexat i inclou, per eixemple, als préstams del castellà, tals com a picor 'ribalt', sons 'sonso'; i els adjectius de la classe III que són formes derivades i inclou, per eixemple, els térmens de color, tals com mosero-po-n [roig-CLF:multitut-NML] ‘roig (peix)’, kotipo-sero-n [blanca-dent-NML] ‘dent blanca’.
• Els verps constituïxen la classe de paraules més complexa en baure. Poden constar de diferents nivells principals d'afixament dins dels quals hi ha distints conjunts d'afijos que es comporten de maneres diferents. Dits nivells són la raïl del verp, que és l'element lèxic més bàsic d'un verp, el tema del verp, que es compon de la raïl més alguns afijos particulars anexats a ella, i la base del verp, que és l'unitat real del significat del verp i també la seua forma de citació. A la base del verp es poden anexar afijos aspectuals i modificadores de la valència, els quals no canvien el significat del verp, aixina com també clíticos, que poden ser personals, com s'observa en el quadro 4, i clausals.

Quadro 4: Paradigma verp intransitiu =kach 'anar'

ni=kach	1SG=anar-se	‘yo (em) vaig’
pi=kach	2SG=anar-se	‘tu (et) vas’
ri=kach	3SG. F=anar-se	‘ella (es) va’
ro=kach	3SG. M=anar-se	‘ell (es) va’
vaig vore=kach	1PL=anar-se	‘nosatres (nos) anem’
yi=kach	2PL=anar-se	‘vostés (es) van’
no=kach	3PL=anar-se	‘ells (es) van’

• En baure, es distinguixen adverbis locatius, com p. eix. ne’ 'ací', noiy 'allà', adverbis temporals, com p. eix. katir 'pronte, enjorn', nariki 'ara, hui', adverbis de grau, com a p. ej. imir 'molt', ijiriaw 'tant', adverbis de modo, com a p. ej. kik, kiyok 'realment', moeh 'segurament, cert', etc.
• Es distinguixen, ademés, un conjunt de partícules conectoras, com p. eix. ach 'i', apo 'o', tiwe' 'pero', etc.

Sintaxis

Sobre la sintaxis del baure, es pot senyalar lo següent (Danielsen, 2012):

• En baure, l'orde de constituents menys marcat és VSO, en el verp o predicat no verbal a l'inici de la clàusula.

	V	S		O
(9)	no=nik	to	llauren	to	ro=soki.
	3PL=menjar	ART	pardal	ART	3SGm=llavor
	‘Els pardals mengen les llavors (d'un arbre).’

• En baure, és molt comú, no obstant, tindre només un argument central representat per un NP explícit, o siga VS o VO, com s'observa en (10a) i (10b):

	V	S
(10a)	ro=kach	tech	sipori.
	3SGm=anar	DEM2m	sapo
	‘Es va anar el sapo.’

	V	O
(10b)	ro=asko-pa	tech	sipori
	3SGm=ajudar-ANAR	DEM2m	sapo
	‘Ell es va anar a ajudar al sapo.’

• L'imperatiu es marca a través del sufix nominalizador -no ‘NML’, com s'observa en (11):

(11)	pi=amo-no	in
	2SG=dur-NML	aigua
	‘¡Duga aigua!’

• Sobre la negació, s'usa la partícula negativa nga ‘no’, o atres més específiques, com porok ‘mai’, les quals sempre precedixen al verp o al predicat, com s'observa en (12a) i (12b):

(12a)	riti’	ri=veko-wo	tiwe’	ndi’	nga	ni=cho-wo=ro
	3SGf	3SGf=parlar-COP	pero	1SG	NEG	1SG=entendre-COP=3SGm
	‘Ella està parlant, pero yo no ho entenc.’

(12b)	ri=jewe-sa-wo	porok	ri=aviko-po
	3SGf=champar-CLF:aigua-COP	mai. més	3SGf=tornar-PRFLX
	‘Ella es champó a l'aigua i mai més va tornar.’

• La formació de preguntes és un dels aspectes més complexos de la sintaxis del baure. Només unes quantes preguntes inclouen una partícula interrogativa, com s'observa en (13). En la majoria dels casos, les preguntes són construïdes com predicats interrogatius específics, com en (14), a on la pregunta per al nom d'una persona es construïx segons el verp -woyo- ‘tindre nom’ en la forma reduplicada, o en (15), a on la pregunta sobre l'identitat d'algú es construïx segons el verp -woyik- ‘ser’. Com s'observa en estos eixemples, la majoria de preguntes en baure són marcades pel sufix nominalizador -n(o) ‘NML’, el qual s'anexa al verp principal.

(13)	ko=pi	ejevipoeko-wo-no
	per. qué=2SG	caure-COP-NML
	‘¿Per qué et caíste?’

(14)	¿pi=woyowoyo-wo-n?
	32SG=nomeneINT-COP-NML
	‘¿Cóm et dius?’

(15)	¿ro=woyiko-wo-n	- eton	apo	jir?
	3SGm=ser-COP-NML	dòna	o	home
	‘¿Qué és – dòna o varó?’

Referències

• Crevels, Mily (2012). Language endangerment in South America: The clock is ticking. En: Lyle Campbel i Verónica Grondona (eds.) The Indigenous Languages of South America: a comprehensive guide, 167-233. Berlin/Boston: Walter de Gruyter GmbH & Co. KG.
• Crevels, Mily i Muysken, Pieter (2009). Llengües de Bolívia: presentació i antecedents. En: Mily Crevels i Pieter Muysken (eds.) Llengües de Bolívia, tom I Àmbit andino, 13-26. La Pau: Plural editors.
• Danielsen, Swintha (2012). Baure. En: Mily Crevels i Pieter Muysken (eds.) Llengües de Bolívia, tom II Amazonía. La Pau: Plural editors. (en prensa)

Enllaços externs

• ru. nl/lenguassp/ Llengües de Bolívia (Universitat Radboud de Nimega) ru. nl/lenguassp/ archivat en Wayback Machine.
• endangeredlanguages. com/lang/1845 Proyecte Idiomes en perill d'extinció- Baure