Idioma taushiro
El idioma taushiro (també conegut com pinchi) és una llengua aïllada del nort de Perú, parlada en la conca del Ric Tigre en el departament de Loreto (Perú) per membres de l'ètnia pinchi, que es considerava extinta. En 1975 es varen registrar sèt parlants. Un últim reportage mostrat en el 2014 per Amèrica Televisió va indicar l'existència d'una persona que parla esta llengua i, finalment en el 2017, Amadeo García García, l'últim parlant de la llengua, va ser condecorat pel Ministeri de Cultura en el dia de la llengua materna.[1] Actualment hi ha un parlant natiu de taushiro segons el Ministeri de Cultura.[2]
El primer glossari del Taushiro, que contenia 200 paraules, va ser recopilat per Daniel Velie en 1971.[1]
Classificació
[editar | editar còdic]Kaufman (1994) propon també una relació entre el candoshi, el omurano (mayna) i el taushiro.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut Esta proposta resulta interessant perque en última instància existixen multitut de propostes que relacionen d'alguna manera numeroses famílies o llengües del nort de Perú, que a la seua volta podrien estar relacionades en les llengües jívaro-cahuapanas.
Descripció llingüística
[editar | editar còdic]Classificació
[editar | editar còdic]Seguint els treballs de Tovar (1961), Loukotka (1968),[3] i Tovar (1984), Kaufman (1994) observa que encara que el taushiro ha segut relacionat en les lengas záparas, en realitat, mostra major correspondència lèxica en el candoshi i especialment en l'omurano. Per eixes raons, en 2007 reclasificó el taushiro i el omurano (encara que no el kandoshi) com llengües záparo-yawanas.
Jolkesky (2016) també va observar que existixen algunes similituts lèxiques en el tequiraca i el leco.[4]
Gramàtica
[editar | editar còdic]El taushiro és una llengua que usa postposiciones en lloc de preposicions, i ademés usa l'orde sintàctic VSO.[5]
Alfabet
[editar | editar còdic]El taushiro conta en un alfabet oficial fet pel Ministeri de Cultura i establit per mig de Resolució Ministerial N.º 110-2020-MINEDU, del 25 de febrer de 2020, en 17 lletres i més una apòstrof conformen l'alfabet taushiro: a, ch, i, h, i, j, k, n, ñ, o, r, sh, t, o, w, i, '.[2]
Amadeo García García
[editar | editar còdic]En juny de 2015, l'últim parlant natiu, Amadeo García García, residia en Intuto, a la vora del ric Tigre en la regió noreste de Perú, Loreto. Zachary O’Facen va realisar treball de camp específic en ell, abordant temes com etnohistoria, genealogia, pràctiques socioculturals, lèxic i gramàtica.[6]
Fins a decembre de 2017, llingüistes del govern peruà adscrits al Ministeri de Cultura, treballant en Amadeo, havien creat una base de senyes en 1.500 paraules en taushiro, 27 relats i tres cançons.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Casey, Nicholas. nytimes. com/2017/12/26/world/americas/peru-amazon-the-end. html? hp&action=click&pgtype=Homepage&clickSource=story-heading&module=photo-spot-region®ion=top-news&WT. nav=top-news&_r=0 Thousands Once Spoke His Language in the Amazon. Now, He's the Only One., The New York Claves.
- ↑ 2,0 2,1 «cultura. gob. pe/lenguas/taushiro Taushiro | BDPI». bdpi. cultura. gob. pe. Consultat el 2023-07-30.
- ↑ Loukotka, Čestmír (1968). org/details/classificationof0007louk Classification of South American Indian languages, els Angeles: UCLA Latin American Center.
- ↑ etnolinguistica. org/tese:jolkesky-2016-arqueoecolinguistica «Estudo arqueig-ecolinguístico dones terras tropicais sul-americanes».University of Brasília.Brasília:
- ↑ Alicea, Neftalí. 1975. Anàlisis preliminar de la gramàtica de l'idioma Taushiro. (Senyes Etno-Llingüístics, 24.) Senyes Etno-Llingüístics. Lima: Institut Llingüístic d'Estiu.
- ↑ O’Facen, Zachary. «berkeley. edu/~zjohagan/pdflinks/ohagan_fforum_taushiro_isolates_v1. pdf Taushiro and the Status of Language Isolates in Northwest Amazònia». University of Califòrnia, Berkeley.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma taushiro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.