Ñ
La ñ (en mayúscula Ñ, nom eñe, plural eñes) és la quinzena lletra i la duodècima consonant del alfabet espanyol a on representa una consonante nassal palatal.[1]
La ñ està també present en els alfabets d'atres idiomes les ortografia dels quals han segut influenciades per la de l'espanyol, com per eixemple l'asturià, gallec, vasc o vascuence, aimara, bubi, chamorro, gacería, guaraní, papiamento, quechua o filipí i per conveniència en alguns que no ho estan com el tàrtar de Crimea, wólof, bretón, mapudungun o algunes llengües aborigen australianes i moltes atres llengües en tots els continents.
Història
[editar | editar còdic]
En els monasteris i despuix en les imprentes es tenia la costum de economizar lletres abreviant per a aforrar esforç en les tasques de copiat i colocació de caràcters. Aixina, la seqüència procedent de la geminada llatina «nn» s'escrivia en una chicoteta tilde damunt de l'ene: «ñ»; tal tilde o virgulilla ()[2] representava a una n chicoteta i "achatada" cursivament. Lo mateix va succeir en portugués en «an» i «ã»; p. eix., annus > añus; i el grup romançada nn > ñ que s'hi havia palatalizado a lo llarc del temps en la península ibèrica.
| Proto-Semítico N |
Fenicio N |
Grec Ni |
Etrusc N |
Llatí N |
Espanyol Ñ |
|---|---|---|---|---|---|
|
|
|
|
|
|
Use
[editar | editar còdic]La ñ en espanyol representa un sò nassal palatal (segons l'Alfabet Fonètic Internacional, /ɲ/), que significa que l'aire escapa a través del nas i és articulada en la part mija o atrassera de la llengua contra el paladar òsseu.
En espanyol i atres llengües (com les llengües filipines, aimara, quechua, mapuche, mixteco, zapoteco, guaraní, vasc, chamorro, bubi, lleonés i yavapai) les ortografia del qual tenen base en la de l'espanyol, representa la nassal palatal. En gallec representa eixe sò.
En tagalo, visayano i uns atres idiomes filipins, la majoria dels térmens que incloïen ñ es varen passar a escriure en ny en l'ocupació nortamericana de Filipines, en un esforç nortamericà per la deshispanizaació de l'archipèlec. Aixina i tot va sobreviure en molts noms propis, que solen conservar la ñ i la seua grafia original espanyola (com Sant Chiquet, Parañaque, Mañalac, Malacañán) i encara que en poc us té presència com a quinzena lletra en l'alfabet filipí. En l'ortografia filipina antiga, la lletra també s'usava, junt a g, per a representar el sò nassal velar [ŋ] (llevat a final de paraula, quan es usaria ng) si era apropiat en lloc d'una tilde, que originalment comprenia la seqüència de n i g (n͠g), com a pa͠galan ("nom"). Açò es deu a que l'ortografia antiga es basava en espanyol, i sense la tilde, pangalan s'hauria pronunciat en la seqüència [ŋɡ] (per lo tant, pang-GAlan). La forma ñg es va convertir en una forma més comuna de representar n͠g fins a principis de el XX, principalment perque estava més disponible en tipografies que la tilde que comprén abdós lletres.
També apareix en varis térmens de l'anglés d'orige espanyol, com jalapeño, pinya colada, piñata i El Chiquet. La paraula espanyola canó, no obstant, es naturalizó com canyon, per lo que el Gran Canó del Colorat és escrit com Grand Canyon. Fins a mediats de el XX, adaptar-ho com nn era més comuna en anglés, com en la frase "Battle of Corunna". Ara, casi sempre es deixa sense modificar.
Us no hispà
[editar | editar còdic]També s'utilisa en atres sistemes d'escritura d'idiomes sense influència de l'espanyol per a representar sons nassals. Este es deu a la casualitat de que durant la creació de les seues ortografia, necessitaven un signe similar a la N i lloc que la Ñ era semblada es convertia en una opció molt convenient ya que estava àmpliament implantada, per la que la varen agregar no tant pel seu significat sino per la seua forma gràfica.
Alguns d'estos idiomes l'usen per a representar la velar nassal, com en tàrtar de Crimea, malayo i nauruano. Precisament en la versió moderna de l'alfabet yañalif (o yaꞑalif) del idioma tàrtar i en l'idioma lule sami, la ñ a voltes s'usa com a substitut de n en descendent (Ꞑ en tàrtar) o la lletra ŋ (en lule sami), que no estan disponibles en molts sistemes informàtics.
En el cas de molts idiomes de Senegal, per eixemple l'idioma wólof, ñ s'usa com en espanyol per al sò nassal palatal. Senegal és únic entre els països d'Àfrica Occidental en l'us d'esta lletra. En l'idioma tetun de Timor Oriental, també es va adoptar per a representar el mateix sò en préstams portuguesos representats per nh, encara que açò també s'usa en Tetum, de la mateixa manera que ny, influenciat pel indonesi, evitant la confusió en el dígraf.
En llengua bretona (noroest de França) nasaliza la vocal precedent, com en Jañ (/ʒã/), que correspon al nom francés Jean i té la mateixa pronunciació. Tan recentment com 2008, el govern francés va començar a permetre el registre de noms en esta lletra.[3]
En nauruano representa al dígraf «ñ», encara que actualment la tendència majoritària és usar simplement «ñ». Molts parlants de portugués l'ampren per a representar la paraula não en llenguage informal d'internet.
També s'usa en la transliteraació de la nassal palatal del sánscrito i atres idiomes escrits usant alfabets índicos.
Com a símbol cultural
[editar | editar còdic]
La lletra eñe s'ha convertit en un símbol freqüent per a representar l'identitat de l'idioma espanyol. L'editor llatí Bill Teck va etiquetar la cultura hispana i la seua influència en els Estats Units com la "Generació Ñ" i va començar una revista en eixe nom.[5] Organisacions com l'Institut Cervantes i l'Associació Nacional de Periodistes Hispans han adoptat la lletra com la seua marca de herència hispana.
Va ser utilisat en l'Eixèrcit de l'Aire de la República Espanyola per a l'identificació d'aeronaus. Les circumstàncies que varen rodejar l'accident de l'avió de série 'Ñ' Potez 540 que va ser derribat sobre la Serra de Gúdar del Sistema Ibèric prop de Valdelinares varen inspirar a l'escritor francés André Malraux a escriure la novela L'Espoir (1937), traduïda a l'anglés com Man's Hope i convertida en película anomenada Espoir: Serra de Terol.[6]
En 1991, un informe de la Comunitat Europea recomanava la derogació d'un reglament que impedia la venda en Espanya de productes informàtics que no respalaren "totes les característiques del sistema d'escritura espanyol", alegant que es tractava d'una mida proteccioniste contra els principis del lliure mercat. Açò hauria permés la distribució de teclats sense una tecla "Ñ". La Real Acadèmia Espanyola va afirmar que es tractava d'un greu atentat contra la llengua. El premi Nobel de Lliteratura Gabriel García Márquez va expressar el seu despit per la petició d'eliminació en dir: "LÑ' no és un fem arqueològic, sino tot lo contrari: un bot cultural d'una llengua romançada que va deixar arrere a les demés en expressar-se en solament una lletra és un sò que atres idiomes seguixen expressant en dos ".[7]
Atres formes de controvèrsia és la relativa a l'anglicizaació de llinages espanyols. La substitució de ñ en una atra lletra altera la pronunciació i el significat d'una paraula o nom, de la mateixa manera que ho faria en reemplaçar qualsevol lletra d'una paraula donada per una atra. Per eixemple, un llinage espanyol comú com Penya (que significa "tossal rocós") a voltes és editat en publicacions angleses i convertit en Pena ("llàstima"). Un atre eixemple comú és "Núñez",[8] pero també "Yáñez" i "Náñez".
Quan Federico Penya es va postular per primera volta para alcalde de Denver en 1983, el Denver Post va imprimir el seu nom sense tilde com "Pena". Solament en acabant de que guanyara les eleccions, varen començar a imprimir el seu nom en virgulilla. Com l'administració de Penya va tindre moltes crítiques, les seues objeccions a voltes es varen expressar caprichosament com "ÑO".
Des de 2011, el canal de notícies "CNN en Espanyol" incorpora en el seu logotip una virgulilla sobre les dos enes.[9]
Com a part del dia de les bromes d'abril del 2013, la professora de llingüística portorriquenya Aida Vergne[10] va escriure un artícul periodístic en el que afirmava que la Real Acadèmia Espanyola havia optat per eliminar la ñ de l'idioma espanyol, en lloc de ser reemplaçada per la nn original del espanyol antic.[11] Com l'Acadèmia havia eliminat prèviament lletres com ch i ll,[12][13] tal acusació es va prendre en sério i ocasionalment l'Acadèmia té que recórrer a negar i aclarir l'acusació.[14]
Un atre canal de notícies, TLN en Espanyol, també solia usar "tlñ", en una ñ en el lloc de la n esperada de la seua versió en anglés.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Cita OLE
- ↑ «virgulilla | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-04-24.
- ↑ La Justícia francesa rectifica i permet la lletra 'ñ' en el nom d'un bebé
- ↑ «Academios de Número» (en espanyol). Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 24 de febrer de 2021.
- ↑ «Generation-Ñ». Generation-n.com. Consultat el 2014-10-12.
- ↑ Forging Man's Fate in Spain, The Nation, March 20, 1937
- ↑ «El Triumfo De la Ñ – Afirmació De Hispanoamerica &#; Blog De Luis Durán Rojo». Blog.pucp.edu.pe. Archivat des d'el original, el 31 de juliol de 2009. Consultat el 2015-05-31.
- ↑ «Last Name Nuñez Pixen».
- ↑ «Cnn en espanyol en la ñ inclosa» (en és). El Poder de les Idees. Consultat el 2021-04-24.
- ↑ «[1]». Consultat el 2022-04-01.
- ↑ «[2]». Consultat el 2022-04-01.
- ↑ «[3]». Consultat el 2022-04-01 (en en).
- ↑ «[4]». Consultat el 2022-04-01 (en en).
- ↑ «nostre-idioma-cca99a8251a3 Notícies falses, ¿també sobre el nostre idioma?». Medium. Archivat des d'el nostre-idioma-cca99a8251a3#::text=És%20llamentable%20que,6 original, el 2021-01-17. Consultat el 2022-04-01.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ñ» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.