Hispans

Hispà o hispànic es referix als pobles, persones i cultures d'influència o orige espanyol. ^{cita requerida}

Hispania és el nom que varen donar els romans a la península ibèrica durant el periodo en que la varen dominar, entre el III i el V En l'expansió ultramarina iniciada en 1492, Espanya va establir un vast imperi que va integrar a numerosos pobles del Nou Món en les seues estructures polítiques, econòmiques i culturals. Després de la conquista, la cultura i l'ètnia espanyola entren en procés de transformació i es mesclen entre els diferents pobles d'Amèrica, formant una varietat que s'engloba en la cultura hispana, incloent formes de parlar basades en l'original espanyol medieval que va donar orige al modern idioma espanyol, grups de persones que procedixen del mestiçage, tradicions que inclouen les creències, la música, el menjar i les costums en les que té un paper central la llengua espanyola.

El terme s'usa en EE. UU. per a referir-se a persones d'orige hispanoamericà, freqüentment immigrants de primera, segona o tercera generació. També s'usa l'adjectiu «llatí» (en anglés: Latin American) per a incloure persones procedents de països l'idioma dels quals no és l'espanyol, com és el cas de Brasil o Haití.

L'adjectiu «'___protected_title_3___'» és similar al de «'___protected_title_4___'». No obstant, encara que el primer es referix originalment al gentilici dels habitants de Hispania i sinònim d'espanyol, a voltes és usat en Amèrica com la versió abreviada del terme «hispanoamericà» i per tant, en eixe context, pot referir-se solament als països hispanohablante del continent americà. No obstant, en les produccions audiovisuals entre Espanya i atres països fa referència al país de la Península Ibèrica: producció hispà-argentina (espanyola i argentina). El terme «hispànic» és més ampli i es referix als pobles i cultures d'influència o orige espanyol de tot lo món, des d'Espanya fins a Filipines, passant per Amèrica. Per eixemple, la filologia hispànica és la branca de la filologia que estudia la llengua i lliteratura espanyoles i d'atres països hispanohablante.

Abdós térmens deriven de la paraula «Hispania», que era com els fenicios es referien a la península ibèrica («Ophioússa» per als grecs). Posteriorment els romans varen usar el mateix terme per a referir-se a la divisió polític-administrativa de la seua imperi que comprenia casi tota la península. Des de l'Edat Mija va escomençar a usar-se el terme «espanyols» per a referir-se a tots els regnes cristians peninsulars. Per eixemple, Jaime I d'Aragó en les seues cròniques de el XIII es referix a les seues conquistes per a la «major glòria d'Espanya», o durant un concilie en França per a una nova creuada, al no acceptar-se la seua proposta de fer-l'immediatament, declara: «Barons, ya podem marchar-nos: hui a lo menys hem deixat ben posat el honor d'Espanya». Esta denominació queda en desús en Portugal despuix de la segona independència en 1640, i continua per a Espanya.

Els térmens «'___protected_title_0___'» i «hispànic» són derivació de «Hispania» el nom que varen donar fenicios i romans a la península ibèrica. Segons les definicions del terme «hispà/a» que dona la Real Acadèmia Espanyola, es referix tant als habitants de l'antiga Hispania romana (habitants de la península ibèrica) i sinònim actual d'espanyol/a com als ciutadans de les nacions d'Hispanoamèrica, entre les que s'inclouen Espanya i els països hispanohablante d'Amèrica, Àfrica i Àsia, aixina com els habitants d'Estats Units que siguen originaris d'algun d'estos països. El terme «hispanoamericà» ve a significar lo mateix en les seues distintes definicions, ya que agrupa a espanyols i americans de països de Hispanoamèrica. A la seua volta existix el terme «Hispanoáfrica» i «Hispanoasia» en els seus respectius gentilicis «hispanoafricano» i «hispanoasiático».

En Hispanoamèrica, el terme «hispà» és usat en molt poca freqüència hui, mentres que «hispànic» s'usa solament per a referir-se a Espanya, a el herència cultural espanyola en la regió, o en assunts propis de l'història o lliteratura espanyola. En Estats Units, no obstant, «hispà» («___protected_title_2___», en anglés) s'ha tornat un terme d'us comú.

Per raons relacionades en el història regional dels dos últims sigles, encara que el terme «hispanoamericà» no és desconegut en Hispanoamèrica, és molt més freqüent l'us del terme «llatí» o «llatinoamericà», que ademés de països a on l'espanyol és llengua majoritària inclou a uns atres en atres llengües hereues del llatí vulgar, com Brasil (portugués) i Haití (francés), aixina com les distintes dependències de França en Amèrica (Guadalupe, Guayana Francesa, Martinica, Sant Bartolomé i Sant Martín).

Al respecte, valga aclarir que els dos primers usos de l'expresíon «Amèrica Llatina» es varen donar entre 1856 i 1857. El primer, en el discurs «Iniciativa de l'Amèrica», del chilé Francisco Bilbao, i el segon en el poema «Les dos Américas», del colombià José María Torres Caicedo. Abdós consideraven que una unió de les democràcies de la regió era imprescindible per a enfrontar tant noves invasions per part d'Estats Units (abdós autors mencionen l'Intervenció nortamericana en Mèxic i l'expedició de William Walker a Centroamérica), aixina com l'amenaça de l'eixemple que posava Europa després de la tornada de la monarquia i l'abandó de la diplomàcia. Més vesprada, en «Emancipació de l'esperit d'Amèrica», Bilbao duria encara més llunt dites idees en parlar també de la necessitat de la «emancipació intelectual» dels països suramericans de les teories i idees europees, després d'observar que França usava l'idea d'una «raça llatina» de Michel Chevalier com a pretext per als seus proyectes imperialista en Mèxic en 1862.

Usos del vocablo hispà

En Espanya i Iberoamèrica

El terme hispà feya referència des de l'Antiga Roma als habitants de la península ibèrica, sent esta la denominació més habitual en la bibliografia històrica.

Hispanoamèrica va ser partix integrant dels dominis del rei d'Espanya, baixe la denominació de Les Índies.

Una volta produïda la desintegració en els diferents nous Estats de les Índies, est va continuar sent el nom utilisat per a definir els territoris i la seua gent, posteriorment varen sorgir els térmens Hispanoamèrica i Amèrica Llatina. Este terme va ser usat per primera volta en 1856 pel chilé Francisco Bilbao i el colombià José María Torres Caicedo per a demanar l'unió dels països llatinoamericans després de l'invasió nortamericana durant l'Intervenció nortamericana en Mèxic (1846-1848) i l'expedició de William Walker a Nicaragua, a on este va pretendre reintroducir l'esclavitut, ya abolida en Centroamérica, i instaurar una colónia que parlara en anglés.

Encara hui, el terme "Hispanoamèrica" és més usat entre els espanyols, mentres que el terme "Llatinoamèrica" o "Amèrica Llatina" és d'us molt més comú entre els països hispanoamericans, encara que abdós térmens no són sinònims:

• Es coneix com Hispanoamèrica al conjunt de països americans que, en el moment de la seua independència, formaven part de l'antiga monarquia hispànica, puix l'idioma espanyol va tindre una gran influència inclús en països a on la majoria de la població s'identifica en els grups indígenes d'Amèrica (els casos més notable són en Bolívia, Equador, Guatemala, Mèxic o Perú).
• Un terme relacionat és Iberoamèrica, que inclou també a Brasil, per ser el portugués la llengua de l'un atre gran imperi controlat des de la península ibèrica: l'Imperi portugués (en ocasions, segons el Diccionari Panhispánico de Dubtes, pot incloure aixina mateix a Espanya i Portugal, encara que eixe us siga menys freqüent).
• El terme Llatinoamèrica és més ampli encara, puix inclou a tots els països americans la llengua majoritària dels quals és alguna de les llengües romançades (o "llengües dels romans", per basar-se en els diferents dialectes del llatí vulgar, que varen evolucionar de forma distinta en cada regió despuix de la dissolució de l'imperi romà). Per tant, Llatinoamèrica deuria incloure a tots els països a on es parla espanyol, portugués i francés. Aixina que, ademés de tots els països iberoamericans, el terme Llatinoamèrica pot incloure també a Haití, a la província canadenca de Quebec, la llengua oficial de la qual és el francés, i a diferents dependències de França en Amèrica, com els departaments i colectivitat d'ultramar: Guadalupe, Guayana Francesa, Martinica, Sant Bartolomé, Sant Martín i San Pedro y Miquelón.

En Estats Units

Plantilla:Vore també A partir de 1970, el cens utilisa en Estats Units la paraula "hispanic" per a qualsevol persona d'ascendència cubana, mexicana, portorriquenya, suramericana o centroamericana, o que faça part de qualsevol atra cultura hispana, o tinga ancestros que provinguen de qualsevol cultura hispana, en independència de la raça ("a person of Cuban, Mexican, Port Rican, South or Central American, or other Spanish culture or origin regardless of race"). La guia del cens també aclarix que els hispans poden ser de qualsevol raça, qualsevol ascendència i qualsevol etnicitat, puix només es dona importància a la identificació en la cultura hispana. Per això és possible ser hispà sense parlar espanyol i este cas, és particularment comú entre els descendents d'immigrants hispanoamericans i espanyols de segona i tercera generació.

Aixina, en Estats Units, per al cas dels immigrants, un cubà d'orige espanyol, un argentí d'orige alemà, un uruguayà d'orige italià, un mexicà mestizo o indígena, un bolivià d'orige amerindio o mestizo o inclús un mateix espanyol -naixcut en Espanya- serien tots ells «hispans», puix la seua cultura és d'orige espanyol o hispanoamericà. Mentres que per als ciutadans nortamericans d'orige familiar hispà, lo més important és l'autoidentificaació en les raïls de sanc o culturals familiars, sense importar l'idioma que parlen.

També s'usa el terme "llatí" com a abreujament de "llatinoamericà". No obstant, cap d'abdós térmens s'aplica sempre de forma correcta, puix és freqüent que, per eixemple, s'aplique a un brasiler el terme de "hispà", o a un ciutadà espanyol el de "llatí".

En Àfrica

En Àfrica, el terme «hispanoafricano» s'usa per a descriure la lliteratura dels països d'Hispanoáfrica; el seu us no és tan comú com el seu contraparte americana.

Població hispana en el món

Vore també: Anex:Països hispans per població i Anexe:Població hispanoamericana en Espanya

La taula conté la població dels països en l'idioma espanyol oficial o de facto, en files de color més obscures, i en files en fondo blanc, conté solament la població que és possible considerar de hispans dins de països a on l'idioma espanyol no és oficial, composta per emigrants de països de predominant parla espanyola, i en alguns casos (Estats Units, França, Itàlia, Alemània, Brasil, Canadà o Austràlia), també es contabilisen fills d'emigrants (segona generació), als que se li presupon algun llaç en la cultura hispana (llengua espanyola, religió catòlica o atres aspectes culturals). El cas de Filipines correspon a l'escassa pervivencia de la llengua espanyola des dels temps imperials.

Països	Població	PIB nom 2024 en mill. $	Superfície en km²
Bandera de Mèxic Mèxic	133 367 428	2 017 025	1 973 375
Archiu:Flag of the United States.svg EE. UU.	68 013 553 (de 340 mill.)	4 100 000 (de 27 720 725 en 2023)	9 147 593
Bandera de Colòmbia Colòmbia	53 110 609	386 076	1 141 748
Erro al crear miniatura: Espanya	49 315 949	1 647 114	505 992
Bandera d'Argentina Argentina	47 473 760	604 260	2 780 400
Bandera del Perú Perú	34 102 668	282 458	1 285 216
Bandera de Veneçola Veneçola	32 605 423	102 328	916 445
Bandera de Chile Chile	20 086 377	333 760	756 102
Bandera d'Equador Equador	17 893 324	121 592	256 369
Bandera de Guatemala Guatemala	17 843 132	110 035	108 889
Bandera de Bolívia Bolívia	12 332 252	49 334	1 098 581
Bandera de Cuba Cuba	11 089 511	147 193 (2022)	109 886
Bandera de República Dominicana República Dominicana	10 795 677	127 356	48 671
Bandera de Hondures Hondures	9 892 632	37 355	112 492
Bandera de Paraguay Paraguay	7 656 215	45 817	406 752
Bandera del Salvador El Salvador	6 581 940	35 333	35 333
Bandera de Nicaragua Nicaragua	6 733 763	18 829	130 373
Bandera de Costa Rica Costa Rica	5 262 374	96 058	51 100
Bandera de Panamà Panamà	4 278 500	87 347	75 517
Bandera d'Uruguay Uruguay	3 543 026	82 605	176 215
Bandera de Puerto Rico Puerto Rico	3 285 874	117 763	13 792
Bandera de Brasil Brasil	1554744 (de 212 mill.)
Bandera de Guinea Equatorial Guinea Equatorial	1 320 401	10 708	28 051
Erro al crear miniatura: França	938 870 (de 67,4 mill.)
Bandera de Canadà Canadà	732 110 (de 34,4 mill.)
Erro al crear miniatura: Itàlia	542 858 (de 60,5 mill.)
Bandera d'Alemània Alemània	525 337 (de 83,2 mill.)
Bandera de Filipines Filipines	461 689 (de 110 mill.)
Bandera d'Austràlia Austràlia	447 175 (de 25,6 mill.)
Bandera de Belize Belize	270 160 (de 430 191)
Archiu:Flag of the United Kingdom.svg Regne Unit	253 003 (de 67,1 mill.)
Bandera de Suïssa Suïssa	208 048 (de 8,6 mill.)
Bandera d'Argèlia Argèlia	175 000 (de 43,4 mill.)
Archiu:Flag of the Netherlands Antilles (1986–2010).svg Antilles Neerlandeses	140 670 (de 227 000)
Bandera d'Israel Israel	130 000 (de 9,4 mill.)
Bandera de Bèlgica Bèlgica	108 183 (d'11,6 mill.)
Archiu:Flag of Japan.svg Japó	108 179 (de 125,4 mill.)
Archiu:Flag of Aruba.svg Aruba	93 500 (de 112 309 )
Bandera de Suècia Suècia	81 797 (de 10,4 mill.)
Bandera de Països Baixos Països Baixos	87 448 (de 17,6 mill.)
Bandera de Trinitat i Tobago Trinitat i Tobago	62 000 (d'1,4 mill.)
Bandera d'Andorra Andorra	44 937 (de 78 015)
Bandera de Nova Zelanda Nova Zelanda	21 645 (de 5,1 mill.)
Archiu:Flag of Norway.svg Noruega	21 187 (de 5,4 mill.)
TOTAL	565 876 337	10 951 789	24 877 905

Com a referència, es mostra la comparació a nivell internacional en la següent taula:

País	Població	PIB nom 2024 (mill. $)	Extensió en km²
Archiu:Flag of the People's Republic of China.svg China	1 409 670 000	18 532 633	9 596 960
vora Hispans	565 876 337	10 051 789	24 877 905
Erro al crear miniatura: Unió Europea	448 387 872	18 977 627	4 324 782
Archiu:Flag of the United States.svg Estats Units	335 893 238	28 781 083	9 631 418
Archiu:Flag of Japan.svg Japó	123 850 000	4 110 452	377 835
Archiu:Flag of Germany.svg Alemània	83 222 442	4 591 100	357 104

Bibliografia

Maura, Juan Francisco. “Noves aportacions a l'estudi de la toponímia ibèrica en l'Amèrica Septentrional en el sigle XVI”. Bulletin of Spanish Studies 86. 5 (2009): 577-603.