Yanalif

Yanalif o Yañalif (Plantilla:IPA2; tar. яңа əлифба/jaꞑa əlifʙa, Plantilla:Lang-ba, abreviat. яңалиф/jaꞑalif, lliteralment: «nou alfabet»), cridat en la prensa oficial soviètica Nou Alfabet Túrquico (en ruso: Новый тюркский алфавит) va ser un proyecte soviètic per a l'escritura de totes les llengües túrquicas en un alfabet uniforme, propost a finals de la década de 1920 com a part del proyecte de latinización en l'Unió Soviètica. Es va introduir oficialment en 1928 en les repúbliques de parla túrquica i les repúbliques autònomes de l'URSS per a reemplaçar els alfabets de base aràbiga.

En 1938-1940, a un ritme accelerat, va ser reemplaçat per alfabets basats en l'alfabet cirílico. Actualment no s'utilisa.

L'alfabet constava de 33 caràcters, dels quals 9 eren per a vocals. l'apòstrof es va usar per a denotar l'oclusió glotal i, a voltes, es va considerar una lletra separada. A voltes s'usaven lletres adicionals per a noms estrangers. La versió minúscula de la lletra B, per a evitar confusions en la lletra Ь ь, es vea com ʙ, i la forma mayúscula de la lletra I, com la lletra У cirílica. La lletra №33 no està representada en Unicode, pero sembla un signe suau en cirílico. La lletra mayúscula Ə en algunes fonts s'assembla a la Э cirílica.