Idioma kawésqar

El kawésqar, qawasqar, alacalufe o alacaluf és un idioma aïllat o un conjunt de llengües relacionades, parlat pels kawésqar o alacalufes, un poble indígena del sur de Chile. Es tracta d'una llengua propenca a l'extinció, parlada solament per algunes decenes de persones en Port Edén. Té ortografia estandardisada i existixen estudis de la seua gramàtica, aixina com un diccionari en construcció. Alguns autors distinguixen dos variants de kawésqar el aksaná o variant septentrional i el hekaine o variant meridional.

Denominacions

Els noms kawésqar i qawasqar són representacions de la forma en que els seus últims parlants es nomenen a sí mateixos i a l'idioma; segons el llingüiste Óscar Aguilera és una paraula composta que significa "ser racional de pell i os", en el mateix sentit que l'expressió castellana "persona de carn i os". El mateix autor indica que el terme alacalufe o alacaluf és d'etimologia incerta i es registra per primera volta en els escrits del capità anglés Robert Fitz Roy que va cridar alikhoolip a un grup indígena que habitava les rodalies del Estret de Magallanes. Una hipòtesis és que procedix d'una deformació de la paraula en espanyol "regalar" que ells haurien usat en pujar als barcos i una atra és que procedix de halakwúlup que significaria menjadors de clòchines i hauria segut un nom despectiu que els donaven els yaganesPlantilla:Afegir referències.

Història i distribució

En 1698 l'aventurer francés Jean de la Guilbaudière va recopilar un vocabulari que constituïx el primer testimoni sobre esta llengua. Des de llavors s'han recopilat més de quinze vocabularis, en dates diverses i en diverses localitats de la Patagonia occidental (zona compresa entre el Golf de Penes i el sur del Estret de Magallanes, en Chile). Estos vocabularis es llimiten a alguns centenars de paraules aïllades i a algunes frases breus. Des d'el XVII els misionero jesuïtes de Chiloé varen organisar expedicions a la zona per a atraure als pobles canoeros a Chiloé en la finalitat d'evangelizarlos i "civilisar-els". Usualment els misionero se servien d'indígenes ya assentats en les seues missions per a atraure a uns atres, perque ells no dominaven les seues llengües. No obstant, hi ha senyes de que en la década de 1760, abans de l'expulsió dels jesuïtes, estava escrivint-se en la missió de Cailín una gramàtica de l'idioma dels cridats cálenes i taijatafes, considerats kawésqar, pero els apunts es varen perdre quan el misionero que els tenia al seu càrrec es va ofegar en una expedició als canals patagónicos.

Últims parlants

En els anys 1980 quedaven quarantasset parlants d'esta llengua, agrupats en la menuda baïa de Port Edén, en la costa oriental de l'illa Wellington. Són coneguts com alacalufes, pero ells no es designen jamai a sí mateixos en este nom. S'autodenominen kawésqar, i criden aixina també a la seua llengua que es parlava des del Golf de Penes, o potser més al nort, fins al sur de l'Estret de Magallanes.

Han segut víctimes d'una transculturación que els ha anat sumint en la pobrea i la dependència de l'assistència estatal. Alguns continuen practicant el nomadisme marítim i realisen llargues caceres de llops marins, pero l'instalació en 1968 d'unes casitas prefabricar en Port Edén ha segut nefasta per a ells. Açò es deu a lo mal situades que estan estes cases que se'ls han assignat, i a que no s'ha pres medida alguna per a adaptar-els a la nova vida que deuen dur en veïnat en la colonisació de Port Edén (uns trescents habitants procedents de l'illa de Chiloé), la competència de la qual els ha segut adversa.

En Port Edén s'ha instalat també un menut quarter de policia, un lloc de primers auxilis, sense personal, i una escola en un sol mestre, regida pel mateix programa dels demés establiments escolars de Chile. Açò vol dir que l'ensenyança s'impartix únicament en castellà, la qual cosa contribuïx dràsticament a la total extinció de l'idioma. Els adults kawésqar són uns vint, i només dos saben llegir; en canvi els chiquets que assistixen a l'escola han demostrat ser bons alumnes, encara que sense que això els òbriga cap nova perspectiva. Tampoc l'hi ha per a la totalitat d'este poble la ràpida desaparició del qual resulta aixina imminent.

Dialectes

La llengua kawésqar tenia dos o més varietats, que per a Hammerly Dupuy serien dos idiomes separats, el "aksánas" en el nort i el "alakaluf" en el sur. La majoria d'estudis mencionen la presència de dialectes i els autors diferixen sobre el grau de divergència entre ells. Les diferències que s'observen mostren una dialectización no sempre precisable, encara que hi ha raons que podrien explicar-les parcialment:

• Les variacionserrors de transcripció depenents de l'orige, estudis i talent del recopilador.
• L'impossibilitat d'identificar en alguns casos la comunitat llingüística a la que pertanyia el informante.
• L'interferència normal entre llengües que es produïx en el llímit territorial de dos o més ètnia, per ser el contacte entre estes més freqüent.
• El nomadisme dels pobles.
• L'evolució natural de la llengua.
• Els casos de sinonímia real o aparent.
• Una caracterisació essencial d'esta llengua que és el fenomen de fluctuació de fonema, és dir la lliure alternança de dos o més fonema en el mateix monema.

Clairis i atres autors consideren que les llengües calen (calenches), caucahué i taijataf, identificades pels misionero jesuïtas en el XVII entre els chonos, no són més que dialectes septentrionals del kawésqar. D'acort a Aguilera i de Clairis, entre els kawésqar de Port Edén residixen algunes persones procedents de més al sur, cridats tawóksers, el llenguage dels quals presenta diferències.

José Pedro Viegas Fancs va comparar llistes de vocabularis de diferents époques i llocs i va aplegar a la conclusió de que existien tres varietats: una del nort, el kawésqar de Port Edén; una atra del centre, en l'Estret de Magallanes, pròpia dels tawóksers; i una atra del sur, de l'àrea de la península Brecknock. D'acort als resultats d'este estudi, la divergència entre la varietat del nort i la del centre seria de 10 sigles i entre la del centre i la del sur, de 17 sigles. No obstant, l'autor advertix de la possible distorsió en els resultats a causa de lo incomplet de la documentació, l'heterogeneïtat d'époques i llocs i el procés de pèrdua de la llengua.

Classificació

No s'ha provat satisfactòriament la relació de la llengua o llengües kawésqar en atres idiomes, per lo que li la classifica com una llengua aïllada o, segons uns atres, com una família aïllada composta per tres llengües; d'acort a este últim plantejament, el kawésqar parlat pels habitants de Port Edén seria la més septentrional d'elles. SIL International considerava que el "kawésqar" era membre de la família de "llengües alacalufes" junt en l'extint "kakauhua" (l'idioma caucahué), pero com no existix seguritat de l'idioma dels caucahués, més vesprada es va eliminar eixa llengua de Ethnologue, el catàlec de llengües de SIL International.

Mary Key (1978) i els anys següents, va publicar estudis en que relacionava al kawésqar en el mapudungun i el yaghán. Viegas Fancs (1994) considera que l'evidència de parentesc entre el kawésqar i el yaghán com a prometedora, pero rebuja el parentesc en les llengües chon o el mapuche.

En 1987 el llingüiste nortamericà Joseph Greenberg va propondre un sistema de classificació de les llengües americanes en que la família amerindia incloïa l'immensa majoria d'idiomes del continent, fins a eixe moment agrupats en múltiples famílies independents. Segons eixa classificació, el kawésqar estaria dins del grup meridional de les llengües andinas, junt en el "araucano" (mapudungun), el gennaken, el patagón i el yagán. No obstant, el método de comparació utilisat per Greenberg és controvertit i molts llingüistes no accepten l'existència d'una família amerindia o no consideren que l'informació disponible permeta afirmar-ho.

Viegas Fancs en la seua investigació de les llengües de la Patagonia considera plausible que existixca alguna relació entre el kawésqar i el yagán, la llengua dels seus veïns de més al sur, mentres que desestima que ocórrega lo mateix en les llengües chon, també geogràficament pròximes, que eren parlades per tehuelches, selknam i haush.

Descripció llingüística

Fonologia i fonètica

No hi ha concordancia sobre la qualitat ni de la cantitat de fonemas de l'idioma entre els dos estudis fonològics més acabats que s'han fet fins a l'any 2006. En el primer d'ells, Christos Clairis afirma que existixen 23 fonema, 3 vocalés, 2 semivocalés i 18 consonants.

Per la seua banda, els autors d'una Gramàtica de la Llengua Kawésqar i de l'Alfabet Oficial, Oscar Aguilera (antropòlec chilé) i José Tonko Paterito (professor i parlant natiu), distinguixen 26 fonema: 6 vocals, 2 semivocals i 18 consonante.

Una de les diferències més notòries entre abdós propostes és l'existència en l'Alfabet Oficial de /k/, mentres Clairis ho va considerar tan sol un alòfon de /q/. Per lo tant, en un cas el nom de la llengua s'escriu kawésqar i en l'atre, qawasqar.

L'inventari de vocals ve dau per:

	Anterior	Central	Posterior
Tancada	i		o
Mija	i		o
Oberta	æ	a

Fonema segons la seua descripció en l'Alfabet Oficial de la Llengua Kawésqar (1999)

• /a/ és una vocal oberta central no redonejada que en la rodalia de consonants uvulares té com a alòfon a [ɑ], una vocal oberta posterior no redonejada. L'alòfon principal [a] sona com la "a" de padre en castellà . L'alòfon secundari [ɑ] sona com la "o" de hot en anglés nortamericà. Eixemples: at (casa), kájef (pot).
• /æ/ és una vocal semiabierta anterior no redonejada, com la "a" de fat en anglés o la "ä" de Käes en alemà. Clairis la considera un alòfon de /a/. Eixemples: ktæl (nom).
• /i/ i /o/ es pronuncien de modo semblant a les vocals "i" i "o" del castellà. Clairis els considera alòfons de /i/ i /o/ respectivament. Eixemples: kilíta (galleta), lol (furtar).
• /i/ i /o/ són com les vocals "i" i "o" del castellà.

L'inventari de consonants ve dau per:

	Labial	Coronal	Velar	Uvular	Glotal
oclusiva	p pʼ	t tʼ	k kʼ	q
africada		tɕ tɕʼ
fricativa	f	s	x		h
vibrant		r ɾ
nassal	m	n
aproximante		l, j	w

Fonema segons la seua descripció en l'Alfabet Oficial de la Llengua Kawésqar (1999)

• D'acort a Aguilera, hi ha una série de consonants oclusivas sordes /p/, /t/, /k/ i /q/, en que les tres primeres tenen alòfons simples ([p], [t], [k]) i aspirats ([p^h], [t^h], [k^h]. Les formes eyectives /pʼ/, /tʼ/ i /kʼ/ són fonema separats. Clairis, en canvi, no reconeix valor fonémico a [k] i ho considera una variant de /q/ completament intercanviable. Este autor postula l'existència de tres séries de fonema oclusivos: una d'articulació secundària simple (/t/, /p/, i /q/), una atra aspirada ((/t^h/, /p^h/, i /q^h/)) i una atra eyectiva (/pʼ/, /tʼ/ i /qʼ/). El llingüiste chilé Adalberto Sals posa en dubte les conclusions de Clairis en lo tocante a l'absència del fonema /k/. La consonant /q/ és una oclusiva uvular sorda, que pot trobar-se també en el quechua; s'assembla a una "k" pronunciada en la part d'arrere de la llengua alçada fins a fer contacte en la gallet.

• L'africada alveopalatal sorda simple /tɕ/ i la eyectiva /tɕʼ/ són reconegudes per abdós estudis. Estes dos consonante no tenen equivalent en espanyol, sent lo més propenc el sò de "ch" /tʃ/ és espanyol estàndar (una africada postalveolar sorda).
• La fricativa labiodental sorda /f/ és igual a la "f" de l'espanyol. La /s/ és una fricativa alveolar sorda realisada com la "s" de la majoria dels dialectes del castellà en Amèrica i la consonant /x/ (una fricativa velar sorda) sona com la "j" de l'espanyol estàndar, mentres que /h/ (no reconeguda per Clairis) és una fricativa glotal sorda com la "j" habitual en l'espanyol caribeny o la "h" de l'anglés.

Alfabet

L'alfabet en us en l'actualitat, cridat Alfabet Oficial de la Llengua Kawésqar, es va establir en 1999. Els responsables varen ser Óscar Aguilera i José Tonko Paterito. Conté 26 lletres: 6 vocals (a æ i i o o), 2 semivocals (j w) i 18 consonante (č c’ f h k k’ l m n p p’ q r rr s t t’ x). L'apòstrof sobre p, t i k indica que són eyectives en lloc d'oclusivas simples. Les vocals llargues duen damunt un macrón.

Gramàtica

És una llengua aglutinant exclusivament sufijadora, com moltes atres llengües americanes. En la conjugació verbal es marca temps, aspecte, número i beneficiari.

La possessió se senyala per mig d'un sufix de genitiu afegitó al sustantiu i existixen partícules per a indicar el tòpic d'una oració.

Vore també

• Idioma haush
• Idioma selk'nam
• Idioma yagán
• Idioma teushen
• Idioma tehuelche
• Idioma gününa këna

Bibliografia

• Viegas Fancs, J. Pedro (1994a): “La classificació de les llengües patagónicas. Revisió de l'hipòtesis del grup llingüístic “andino meridional” de Joseph H. Greenberg”. Quaderns de l'Institut Nacional d'Antropologia i Pensament Llatinoamericà, Buenos Aires, vol. 15, pp. 167-184.
• Viegas Fancs, J. Pedro (1994b): “Explorant l'hipòtesis del parentesc alacalufe-yagán”. Llengua i Lliteratura Mapuche, Temuco, vol. 6, pp. 281-285.

Enllaços externs

• kawesqar. uchile. cl/ Informació sobre llengua i cultura kawésqar
• kawesqar. uchile. cl/lengua/alfabeto. html Alfabet Kawésqar (inclou archius de sò)
• ^{[enllaç trencat]}
• ^{[enllaç trencat]}