Ethnologue
The Ethnologue: Languages on the World (El etnólogo: llengües del món, en espanyol) és una publicació impresa i virtual de SIL International, una organisació cristiana evangèlica de servicis llingüístics que estudia les llengües més conegudes per a proveir de servicis misionero als seus parlants en els Estats Units.
Visió general
[editar | editar còdic]Com s'indica en el prefacio de l'obra, no existix un consens sobre els criteris que determinen qué és una llengua i qué és un dialecte. Ethnologue seguix uns criteris llingüístics generals basats principalment en l'inteligibilitat mútua.[1]
Ademés d'un nom principal per a la llengua, Ethnologue sol proporcionar una selecció de noms alternatius utilisats per parlants, governs o naturals de països veïns per a denotar la llengua o els seus dialectes. També es contemplen noms històrics, sense considerar qüestions d'oficialitat, correcció política o connotacions negatives.
Història
[editar | editar còdic]La primera edició del treball va ser publicada en 1951 per SIL International.[2]
En 1984, Ethnologue va publicar un sistema d'identificació d'idiomes en forma de còdic de tres lletres al que va denominar «còdic SIL». El conjunt de còdics va excedir significativament l'alcanç d'atres estàndarts, com l'ISO 639-1 i l'ISO 639-2.[3] La 14.ª edició, publicada en 2000, inclou 7148 còdics d'idioma.
En 2002, Ethnologue va rebre una solicitut per a colaborar en l'Organisació Internacional de Normalisació (ISO) per a integrar els seus còdics en un borrador de norma internacional. La 15.ª edició de Ethnologue va ser la primera que va utilisar este estàndart, denominat ISO 639-3. En l'actualitat, SIL seguix administrant la norma (segons criteris establits per ISO), encara que de forma independent de Ethnologue.[4] Hi ha una sola discrepància en l'us de la norma per part d'ISO i Ethnologue. ISO 639-3 considera l'akán com una macrolengua que consta de dos llengües: twi i fante, mentres que Ethnologue considera que el twi i el fante són dialectes d'una llengua comuna, el akán, ya que són mútuament inteligibles. Esta anomalia es deu a que la norma ISO 639-2 dispon de còdics diferents per als idiomes twi i fante, que tenen tradicions lliteràries separades, i tots els còdics 639-2 per a idiomes individuals s'incorporen automàticament a 639-3, inclús encara que els criteris de 639-3 no els assignaria normalment còdics separats.
En 2014, en la 17.ª edició, Ethnologue va introduir un còdic numèric per a l'estat d'un idioma per mig del marc EGIDS (Expanded Graded Intergenerational Disruption Scale, «Escala Expandida Graduada de Disrupción Intergeneracional»), a la seua volta basat en el GIDS de Joshua Fishman. En este sistema, els idiomes es puntuen entre 0 per a una llengua internacional i 10 per a una llengua extinta, o una llengua de la que ningú conserva un sentit d'identitat ètnica.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
En decembre de 2015, el lloc web de Ethnologue va incorporar un mur de pagament pel que els usuaris de països d'ingressos alts que volgueren consultar més de sèt pàgines de senyes en un més tindrien que adquirir una subscripció.[5] En 2019, Ethnologue «va endurir» el mur de pagament, deshabilitando les visites de prova.[6]
En 2021, la 24a edició tenia 7.139 idiomes vius.[7]
Crítiques
[editar | editar còdic]Ethnologue no pot deixar de contindre alguns errors, com és inevitable en una iniciativa d'esta magnitut. Per eixemple, en preparar la 14.ª edició s'han agregat llengües com el Chenoua mentres que s'han suprimit atres supostes llengües com el Nemadi o el Wutana.cita requerida
S'ha discutit ocasionalment la neutralitat dels criteris científics usats per Ethnologue, en especial en lo relacionat en la Bíblia i les religions del Llibre. Un cas destacat és la classificació del àrap junt al hebreu com a part de les llengües semíticas centrals del sur, distinguint-els del arameo, mentres que el consens acadèmic tendix a vore com més propencs l'hebreu i al arameo.cita requerida
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «sil. org/iso639-3/scope. asp Scope of denotation for language identifiers». SIL International. Consultat el 2013-06-23.
- ↑ Keith Brown, Sarah Ogilvie, Concise Encyclopedia of Languages of the World, Elsevier, Netherlands, 2010, p. 385
- ↑ Everaert, 2009, p. 204.
- ↑ (2006) sil. org/~simonsg/preprint/ELL2%20Ethnologue. pdf Encyclopedia of Language and Linguistics, 2nd edició (vol. 4), Elsevier, pp. 250–253. ISBN 978-0-08-044299-0.
- ↑ M. Paul Lewis, ethnologue. com/ethnoblog/m-paul-lewis/ethnologue-launches-subscription-service#. VmSMQL_bFpE "Ethnologue launches subscription service." Ethnologue. December 6, 2015
- ↑ Rob Hess, ethnologue. com/ethnoblog/rob-hess/changes-ethnologuecom "Changes at Ethnologue. com." Ethnologue. October 26, 2019.
- ↑ Gary Simons, ethnologue. com/ethnoblog/gary-simons/welcome-24th-edition Welcome to the 24th edition, ethnologue. com, USA, 22 de febrer de 2021
Bibliografia utilisada
[editar | editar còdic]- google. com/books? id=SbwaRARlVvgC&pg=PA365 The Use of Databases in Cross-Linguistic Studies, Walter de Gruyter.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- ethnologue. com/ Versió web de The Ethnologue (en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ethnologue» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ethnologue» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.