Idioma yagán

Per a atres usos d'este terme vore Yaganes (desambiguación).

El idioma yagán o yámana, mencionat també en la lliteratura com háusi kúta, inchikut, tekeenika, yahgan o yappu, va anar l'idioma dels yaganes, un poble amerindio nómada que vivien en les illes i canals de l'extrem sur de Chile i Argentina. És una llengua aïllada^[1] extinta, puix en el present solament es coneixia una parlant (d'alvançada edat) d'este idioma: Cristina Calderón, naixcuda el 24 de maig de 1928, que va viure en el poblat chilé de Vila Ukika, en les rodalies de Port Williams (Illa Navarino). Ella va fallir el 16 de febrer de 2022 als 93 anys.^[2]

Denominacions

Erro al crear miniatura:

Cristina Calderón, última parlant del yagán.

De les denominacions donades als seus parlants, la més coneguda és "yagán" (de l'anglés Yahgan), inventada per el misionero colonizador d'Ushuaia, Thomas Bridges:

Vaig donar a estos natius el nom Yahgan perque era apropiat. L'estret Murray, prop del com es va establir la nostra missió i cridat pels natius Yahga, pot ser considerat el centre del seu territori i l'idioma al modo en que allí es parla és el que yo vaig deprendre i esta és la seua forma més pura, sent la que està al mig entre les seues varietats parlades al sur, a l'est i a l'oest. Per les raons anteriors, Yahgan va semblar un nom adequat i ara és conegut aixina en tots els llocs.^[3]

Junt al nom yagán, s'ha amprat el terme "yámana" (del yagán jámana, "home") per a referir-se al poble i a la seua llengua; pero este terme no era acceptat per les últimes dos parlants, per significar "home/varó", és dir, solament en la seua accepció de "ser humà de sexe masculí".

El nom inchikut és una paraula composta el primer terme de la qual sembla provindre de l'anglés indian, després significaria simplement idioma dels indis.

D'acort a Adalberto Sals, el nom háusi kúta (escrit per este autor háusi kút) és el que li donaven les últimes parlants.

Història

El yagán era la llengua més austral del món i fins a inicis d'el XX era parlat en l'àrea costera austral de l'illa de Terra del Fòc, i en les illes i canals entre el canal Beagle i el veta de Forns. En 1886 ademés es registrava una menuda població parlant d'este idioma també en l'archipèlec de les Malvines, en una missió de l'illa Vigía o Keppel.^{cita requerida}

Li l'ha descrit com una llengua en un lèxic molt ampli, pero no existix acort entre els llingüistes sobre la seua relació en atres llengües, i si be permaneix considerada un idioma aïllat, s'ha intentat relacionar-la en atres llengües de l'àrea fueguina, com el kawésqar o el chono, les llengües chon i en llengües geogràficament més distants com el mapudungun.^{cita requerida}

El modo de vida dels yaganes actuals va ser semblant al de la població rural de qualsevol atre orige de l'extrem austral d'Argentina o Chile, en res diferent al de la població emigrada, especialment de Chiloé, cap a eixa zona. En 1972 només dos vells, Felipe Álvarez i Benito Sarmiento, estaven disposts a informar sobre la seua llengua i per ells es va saber que atres 5 o 7 la coneixien, que entre els demés membres de la població alguns recordaven només unes quantes paraules, i que els més jóvens l'ignoraven per complet. En referir-se a l'actitut dels yámana, de no voler parlar la seua llengua, afirmava Benito Sarmiento:

És que no s'oblida, sino per orgull ho deixen, puix yo he dit moltes voltes, yo no em puc orgull; yo m'oblide yahgán, yo sempre vaig a seguir parlant yahgán, fins que yo em muiga.

(Benito Sarmiento —fallit en 1975— vivia absolutament només en la caleta de Clòchines, a uns 28 km a l'oest de Port Williams. En Clòchines, al voltant de 1930, es varen construir unes casitas per als indígenes que actualment estan completament deshabitades.) La seua actitut era una excepció, tant els yámanas com els kawésqar es mostren reluctantes a parlar les seues llengües davant estranys.

En 2006 només quedava una parlant nativa, Cristina Calderón, qui despuix de la mort de la seua germana Úrsula, no va tindre possibilitat de parlar la seua llengua en atres persones. Es va trobar abocada a la creació d'un diccionari per a preservar tot el lèxic que recorde, es desconeix si va ser finalisat, ya que Cristina va fallir en 2022.^[4]

Dialectes

Les classificacions dialectals del yagán diferixen segons l'autor i els criteris amprats. Wilhelm Koppers va distinguir cinc dialectes principals distribuïts en distintes àrees de l'archipèlec fueguino: un dialecte wollastonense en el sector de la veta de Forns i les illes Wollaston; un dialecte meridional, subdividido en les varietats occidental hatuwaia i oriental ufyargo, entre baïa Cook i la península Hardy; un dialecte oriental en l'est de l'illa Navarino i les illes Picton, Nova i Lennox; un dialecte central entre l'illa Gable i Punta Dividix; i un dialecte occidental entre Punta Dividix i la península Brecknock.^[5]

Martin Gusinde va reconéixer igualment cinc àrees dialectals: Inalumā́a̯la (occidental), Ilalumā́a̯la (centre-sur), Yëskū́šinā́a̯la (surest), Ī́tulumā́a̯la (oriental) i Wā́kimā́a̯la (central).^[6] Gusinde registra ademés les formes ufyā́ragumā́a̯la i hatuwā́ialimā́a̯la per a grups meridionals, aixina com Yëškaiā́malim, i definix Yëškū́šin com un «grup compost de vàries illes», nom associat a l'archipèlec de les illes Wollaston.

Mateo Martinic relaciona estes varietats en cinc parcialitat territorials yámanas distribuïdes entre el canal Beagle i l'archipèlec del Cap de Forns: Wakimaala, Utumaala, Inalumaala, Ilalumaala i Yeskumaala.^[7]

Varis d'estos etnónimos presenten els elements -áa̯la, -aala o -óala, interpretats generalment com a «gent» o «habitants».^[8] Algunes denominacions han segut relacionades en raïls direccionals, com ina (‘oest’) en Inalumā́a̯la i ī́tulum/ī́talum (‘l'est’, ‘cap a l'est’) en Ī́tulumā́a̯la.

Fonologia

Bridges i els demés investigadors de l'idioma yámana han propost diferents sistemes fonològics per a la llengua. L'alfabet que s'usa hui en dia per a transcribirla distinguix 7 vocalés i 16 consonants, si be hi ha un estudi de Poblete i Sals que indica que hi hauria 18 consonante. En canvi, el dialecte o estadi de l'idioma documentat per Bridges tenia un número major de consonante, puix existia oposició entre sordes com a /p/ i /t/ i sonores com a /b/ i /d/.^{cita requerida}

Vocals

En la següent taula es mostren les 7 vocals de l'idioma. Per a la seua representació escrita en l'Alfabet Oficial s'ampren els mateixos signes que s'usen en l'Alfabet Fonètic Internacional, en excepció de la vocal mija central que s'escriu ö.

	Anterior	Central	Posterior
Tancada	i		o
Mija	i	ö (ə)	o
Oberta	æ	a

Consonante

	Bilabial	Llavi- dental	Alveolar	Alveo- palatal	Retrofleja	Velar	Glotal
oclusiva	p		t			k	ʔ
africada				ch [t͡ɕ]	tɻ
fricativa		f	s	š [ɕ]		x	h
nassal	m		n
aproximante	w			j	rh [ɻ]
vibrant			r [ɾ]
líquida			l
No reconeguts com a fonema en l'Alfabet Oficial.

Pronunciació


Lletres A – M	A !Æ	Ch/Č	I	Ö/Ǎ	F	H	I	J/I	K	L	M
Pronunciat	æ	tʃi	i	ə pejpi	ef	ha	i	jot	ka	em
Sò IPA	æ	tʃ	i	ə	f	h	i	j	k	l	m
Eixemple	Ánan	Mæpi	Číli	Ikóle	Lǎm	Taflá	Halajélla	Ílan	Jičéla	Kuluána	Lufkié	Masákon
Pronunciació IPA	ánan	mæpi	tʃíli	ekóle	lɘm	taflá	ílan	jetʃéla	kuluána	lufkié	masákon
Inglés	Canoe	Jonquil (rush daffodil)	Wave	One	Sun	Fat	I leave you (farewell)	Southern wind	Dog	Grandma	Owl	Father-in-law
Espanyol	Canoa	Junquillo	Ona	U	Sol	Gros	Els deixe	Vent sur	Gos	Yaya	Lechuza	Sogre
Lletres N – X	N	O	P	R/Rr	Rh	Ř	S	Š	T	O	W	X
Pronunciat	en	o	pe	ar	iɹ	ɹʃ	és	et \|o	wáu	xa
Sò IPA	n	o	p	ɹ	r	ɹʃ	s	ɕ	t	o	w	x
Eixemple	Nítral	Ofkís	Pošaki	Kárrpo	Wárho	Ákař	Síma	Tapeá	Omašamái	Wilóila	Xíxa
Pronunciació IPA	nitrál	ofkís	puɕaki	káɹpo	wáro	ákaɹʃ	síma	tapeá	umaɕamái	wilóila	xíxa
Inglés	Needle	Ears	Wood	Cormorant	Cave	House, hut, tent	Water	Penguin	Mom	Barberry	Skua	Canal
Espanyol	Agulla	Orelles	Llenya	Cormorán	Cova	Casa, barraca, carpa	Aigua	Pingüí	Mare	Calafate	Salteador	Canal
Yágankuta — menut diccionari del Yagan.^[9]

Gramàtica

Era una llengua altament aglutinant, d'orde SOV i alineamiento nominatiu-acusatiu. Caria d'artícul i gènero gramatical, pero distinguia en número singular, dual i plural. Posseïa 6 casos: nominatiu, acusatiu, datiu, locatiu i instrumental, sufixos i prefixos locatius, verbalizadores, benefactius, predicatius, d'orientació, direcció, nominalización, entre uns atres.

El verp es conjugava en tres modos: indicatiu, imperatiu, subjuntiu. També tenia:

Persona: primera, segona i tercera,

Veu: causativa, reflexiva, recíproca i passiva.

Temps: present, passat propenc, passat lluntà, futur propenc i futur lluntà

Aspecte: continuatiu, duratiu i imprecís

Número: singular, dual i plural.

La forma plural dels verps tenia diferents sufixos segons siga colectiu, paucal, intransitiu, objectiu, entre uns atres, no obstant, molts no varen dur sufix i varen anar totalment irregulars.

Una característica notable és que va ser una de les poques llengües d'Amèrica que va utilisar la serialización verbal.

Eixemples de vocabulari

En la llista s'inclouen alguns vocablos.^[10]^[11]

Vore també

Mamihlapinatapai

Referències

↑ «archive. org/web/20081128100159/http://butler. cc. tut. fi/~fabre/BookInternetVersio/Dic%3DYahgan. pdf Yahgan/Yamana In: Diccionari etnolingüíntico i guia bibliogràfica dels pobles indígenes suramericans». Archivat des d'el cc. tut. fi/~fabre/BookInternetVersio/Dic=Yahgan. pdf original, el 28 de novembre de 2008. Consultat el 13 nov. 2008.
↑ Leonardo Buitrago. «elciudadano. com/chile/fallecio-a-els-93-anos-cristina-calderon-harban-la-ultima-hablante-nativa-yagan-lucho-incansablemente-por-conservar-la-lengua-y-cultura-de-su-pueblo/02/16/ Va fallir als 93 anys Cristina Calderón Harban, l'última parlant nativa yagán: Va lluitar incansablemente per conservar la llengua i cultura del seu poble». El Ciutadà. Consultat el 2022-02-16.
↑
"I gave these natives the name Yahgan because it was convenient. The Murray Narrows, near which our Mission was established, called by the natives Yahga, may be considered the centre of their land and the language as spoken there was that which I learned, and its purest form, being the pixen between its varieties spoken Southward, Eastward and Westward. For these reasons Yahgan seemed a suitable name, and is now known everywhere".
↑ «archive. org/web/20040501170720/http://www. estrellaarica. cl/site/edic/20030817234728/pags/20030818041915. html «Dòna yahgana busca preservar la seua llengua». Diari L'Estrela d'Arica.». Archivat des d'el estrellaarica. cl/site/edic/20030817234728/pags/20030818041915. html original, el 1 de maig de 2004. Consultat el 10 d'octubre de 2006.
↑ Koppers, Wilhelm. 1927. Die Fünf Dialekte in der Sprache der Yamana aus Feuerland. Anthropos 22: 466-476.
↑ Gusinde, Martin. 1986 [1937]. Els indis de la Terra del Fòc. Els Yámana, I-II. Buenos Aires: CAEA.
↑ Martinic, Mateo. 2005. Crònica de les terres del sur del canal Beagle.
↑ Golbert de Goodbar, Perla. 1978. «Yagán, morfologia nominal».
↑ com/annakoelle/docs/y_gankuta__independiente_ «Yágankuta»
↑ «archive. org/web/20100629004858/http://www. serindigena. org/territorios/yagan/len_yam1. htm Pobles Originaris – Territori Yagán». SerIndigena. Archivat des d'el serindigena. org/territorios/yagan/len_yam1. htm original, el 29 de juny de 2010. Consultat el 27 de novembre de 2010.
↑ «com/lenguas/yagan. php Llengües Kawésqar i Yámana». pueblosoriginarios. com. Consultat el 25 de març de 2014.

Bibliografia

Adelaar, Willem (2004). org/details/languagesofandes0000adel The Languages of the Vages, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-36275-7.
(2016).Quaderns de la ALFAL.09

pp. 25-47.

(1985).51(4)ISSN 0020-7071.
(1894).Journal of the Anthropological Institute of Great Britain and Ireland, London.23

pp..

(1977).Vicus, Amsterdam.1

pp. 5–60.

(1978).Vicus, Amsterdam.2

pp. 87–101.

(1953, 1954).Revista de la facultat d'humanitats i ciències, Montevideo.10–11

pp.193–223, 121–142.

Adam (1885). org/details/bub_gb_4V1IAAAAYAAJ Grammaire de la langue jâgane (en francés).

Enllaços externs

Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma yagán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[FabreYahgan-1] «archive. org/web/20081128100159/http://butler. cc. tut. fi/~fabre/BookInternetVersio/Dic%3DYahgan. pdf Yahgan/Yamana In: Diccionari etnolingüíntico i guia bibliogràfica dels pobles indígenes suramericans». Archivat des d'el cc. tut. fi/~fabre/BookInternetVersio/Dic=Yahgan. pdf original, el 28 de novembre de 2008. Consultat el 13 nov. 2008.

[2] Leonardo Buitrago. «elciudadano. com/chile/fallecio-a-els-93-anos-cristina-calderon-harban-la-ultima-hablante-nativa-yagan-lucho-incansablemente-por-conservar-la-lengua-y-cultura-de-su-pueblo/02/16/ Va fallir als 93 anys Cristina Calderón Harban, l'última parlant nativa yagán: Va lluitar incansablemente per conservar la llengua i cultura del seu poble». El Ciutadà. Consultat el 2022-02-16.

[3] 
"I gave these natives the name Yahgan because it was convenient. The Murray Narrows, near which our Mission was established, called by the natives Yahga, may be considered the centre of their land and the language as spoken there was that which I learned, and its purest form, being the pixen between its varieties spoken Southward, Eastward and Westward. For these reasons Yahgan seemed a suitable name, and is now known everywhere".

[4] «archive. org/web/20040501170720/http://www. estrellaarica. cl/site/edic/20030817234728/pags/20030818041915. html «Dòna yahgana busca preservar la seua llengua». Diari L'Estrela d'Arica.». Archivat des d'el estrellaarica. cl/site/edic/20030817234728/pags/20030818041915. html original, el 1 de maig de 2004. Consultat el 10 d'octubre de 2006.

[5] Koppers, Wilhelm. 1927. Die Fünf Dialekte in der Sprache der Yamana aus Feuerland. Anthropos 22: 466-476.

[6] Gusinde, Martin. 1986 [1937]. Els indis de la Terra del Fòc. Els Yámana, I-II. Buenos Aires: CAEA.

[7] Martinic, Mateo. 2005. Crònica de les terres del sur del canal Beagle.

[8] Golbert de Goodbar, Perla. 1978. «Yagán, morfologia nominal».

[9] /annakoelle/docs/y_gankuta__independiente_ «Yágankuta»

[10] «archive. org/web/20100629004858/http://www. serindigena. org/territorios/yagan/len_yam1. htm Pobles Originaris – Territori Yagán». SerIndigena. Archivat des d'el serindigena. org/territorios/yagan/len_yam1. htm original, el 29 de juny de 2010. Consultat el 27 de novembre de 2010.

[11] «com/lenguas/yagan. php Llengües Kawésqar i Yámana». pueblosoriginarios. com. Consultat el 25 de març de 2014.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]