Gènero gramatical
El gènero gramatical (o existència de classes nominals) és una característica arbitrària dels sistemes llingüístics naturals i un sistema de classificació nominal que posseïxen algunes llengües en que els elements nominals són classificats dins d'un número finito de classes, per a les quals generalment hi ha regles de concordancia gramatical. El gènero gramatical pot ser analisat com un traça gramatical involucrat en les relacions de concordancia de gènero.
Introducció
[editar | editar còdic]El gènero és una propietat llingüística en un idioma, i no hi ha una necessitat llògica en la seua relació al sexe biològic. Encara que en certes llengües (per eixemple les indoeuropeas) un o varis dels gèneros s'usen majoritàriament per a un dels sexes biològics, segurament en cap llengua del món per a sers sexuados hi ha relació necessària entre sexe biològic i el gènero de la paraula per a designar en ser animat. Açò es deu, fonamentalment, a que no hi ha correspondència immediata necessària entre els significats d'una llengua i la classe d'entitats extralingüísticas. La majoria de les llengües del món carixen de gènero gramatical: solament un terç d'elles usen alguna forma de gènero gramatical.[1]
Aproximadament un 20% de les llengües del món té la distinció de gènero en el sustantiu, la qual cosa significa que els sustantius s'enquadren en classes nominals o gèneros (que poden ser classes formals o classes semánticamente motivades). En les llengües indoeuropeas existixen generalment 2 o 3 gèneros gramaticals estrictes (masculí, femení i, a voltes, també neutre); en les llengües semíticas, lo comuna és distinguir entre 2 gèneros (masculí i femení). En les llengües indoeuropeas, el número habitual de gèneros varia entre dos i tres, normalment masculí, femení o neutre, de manera que concerta en una determinada flexión. Atres llengües, com les bantúes, distinguixen un gran número de gèneros, encara que millor és parlar de classes nominals; en concret, el seu número supera la decena. En el protobantú, les classes principals en el singular són la 1 (per a persones), la 3 (per a objectes allargats i també arbres), la 5 (objectes que apareixen en parells o grups), la 7 (per a instruments o mijos) i la 9 (per a certs animals). Les classes 2, 4, 6 i 8 són formes de plural de les classes 1, 3, 5 i 7. En l'atre extrem, la família de llengües chinenques o de les llengües urálicas i el grup geogràfic zonal altaic (famílies túrquica, mongólica i tungúsica) no distinguixen gènero. El gènero és una categoria que pot aparéixer en el pronom, el nom i el verp. En les llengües en gènero gramatical, lo més freqüent és que els pronoms personals de tercera persona i els noms siguen els que presenten diferències de gènero. L'ocurrència de diferència de gènero en el verp, com en les llengües semíticas, és menys freqüent. Quan el gènero apareix en els pronoms, ho fa típicament en formes de tercera persona i més rarament també en la primera i segona persona (els casos de llengües en distinció en la primera i segona persona pero no en la tercera són marginals, i ocorren en menys del 0,5% de les llengües ben documentades).[1]
El gènero en espanyol
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Gènero gramatical en espanyol.
En espanyol és una distinció formal que posseïx capacitats contrastives diverses; conten en gènero el sustantiu, el adjectiu, el artícul i alguns pronoms. Servix per a establir concordancia entre un adjectiu i el sustantiu al que califica i entre un artícul i el sustantiu al que actualisa. La concordancia és alguna cosa menys estricta quan es tracta de subjecte i atribut (Estes coses són lo pijor, Esta persona eres tu, etc).
Classificació morfològica
[editar | editar còdic]El gènero masculí és la forma no marcada o inclusiva: la frase "els alumnes d'esta classe" fa referència a alumnes de sexe masculí i femení; el gènero gramatical femení és la forma marcada i per tant resulta exclusiva o excloent: la frase "les alumnes d'esta classe" no fa referència també als de sexe masculí, sino solament a les de sexe femení.[2] Quan es referix a sers animats, generalment indica sexe masculí o femení, entre atres nocions. S'expressa habitualment per mig de morfemas constitutius:
- -o o res per al masculí: cambrer, lleó, abad.
- -a, -eixa, -isa, ina, -iz per al femení: lleona, abad, poetisa, gallina, actriu. Existix ademés el gènero gramatical neutre, encara que hi ha els qui argumenten que no és un gènero com a tal, sino més be l'exponent d'una classe gramatical de paraules que designen certes nocions abstractes,[3][4] entre els artículs (lo, que servix per a sustantivar adjectius i senyalar conceptes abstractes: lo profunt, lo extern), els pronoms personals en tercera persona del singular (això, lo), els demostratius (açò, això, allò), alguns pronoms indefinits (alguna cosa, res) i els adverbis quantificadors (quant, quant, tant). El gènero en que els adjectius concorden en ells no diferix morfològicament del masculí singular, encara que hi ha autors que ho coneixen també com a gènero neutre.
Classificació semàntica
[editar | editar còdic]Ademés dels anteriors gèneros existixen paraules que es classifiquen en els gèneros comú, epiceno i ambigu.[5][6][7] Aixina des del punt de vista semàntic el gènero assignat a una forma lèxica pot ser:
- Comú, el dels noms que designen ents animats que tenen una sola terminació i diferent artícul. Ej.: el violiniste, la violinista; el màrtir, la màrtir; el testic, la testic; l'espia, l'espia; el dentiste, la dentista; etc. Pertanyen a este grup els participis actius derivats de temps verbals com a estudiant, atacant o eixint, encara que existixen excepcions històriques, en professions a on les funcions laborals dels sexes biològics solien variar, com sirviente/sirvienta.[8]
- Epiceno, el dels noms d'animals que tenen un sol gènero gramatical per a abdós sexes biològics. Ej.: la rata, la rata, la granota, la comadreja, la llebre, la formiga, el muçol, l'escarabat, el buitre, el delfí, el còndor, la flama. Per a especificar el sexe, es diu "la rata macho", "la rata femella", "la comadreja macho", "la comadreja femella".
- Ambigu, el d'alguns sustantius que admeten indistintament l'artícul masculí o femení. Ej.: la mar i la mar, el pont i la pont, la calor i la calor, reuma, tilde, etc.[9]
Ademés, a voltes el gènero, especialment quan es referix a objectes inanimados, servix com a marcador d'atres diferències semàntiques. Entre les atres capacitats contrastives del gènero gramatical espanyol figuren les següents:
- Masculí gran (silló, carro) - Femení chicotet (cadira, carreta)
- Masculí chicotet (anell, gaveta) - Femení gran (anella, cuba)
- Masculí humà (cosechador, impressor) - Femení cosa (cosechadora, impressora)
- Masculí elogioso (gall, rabosot) - Femení despectiu (gallina, rabosot)
- Masculí individual (leño) - Femení colectiu (llenya)
El gènero en llengües indoeuropeas
[editar | editar còdic]El sánscrito, el llatí i el grec clàssic distinguien entre tres gèneros gramaticals: masculí, femení i neutre. No obstant, moltes llengües indoeuropeas més modernes han perdut algun d'estos tres gèneros: en la majoria de les lengues romançes, en les llengües celtes modernes i en les llengües bàltiques, el gènero neutre s'ha assimilat al masculí o al femení. En anglés, la distinció de gènero solament existix en els pronoms de tercera persona de singular: he, ell; she, ella; (marginalment, quan el referent és un vehícul, una embarcació o un país pot usar-se she per a referir-se a ells, pero per lo demés he, she solament s'usen per a persones); it, això, encara que en anglés antic el gènero també existia en els demostratius i els artículs. En neerlandés, la distinció entre el femení i el masculí ha desaparegut en ellenguage estàndar; hi ha sustantius de gènero comú (paraules en de, "de-woorden") i de gènero neutre (paraules en het, "het-woorden"). Masculí i femení solament perviuen en alguns dialectes i en ellenguage cult; ademés, es distinguix entre femení i masculí en els pronoms de 3.ª persona slngular per a individus sexuados, com en anglés. En moltes llengües iranias modernes existixen solament dos gèneros: en persa modern solament existix distinció entre gènero humà i no-humà i en pashtu, entre masculí i femení.[10] Moltes llengües índicas han perdut algun dels tres gèneros presents en sánscrito: el hindi-urdu[11] solament diferencia entre masculí i femení, ya que ha desaparegut el neutre, mentres que en bengalí la pèrdua ha anat més allà i la distinció de gènero ya no existix, o, més exactament, no és morfològicament productiva, encara que existixen residus en elèxic. Lo mateixa ocorre en algunes atres llengües modernes, com el armeni, que han perdut completament la distinció de gènero tant en el nom com en el pronom.[12]
El número de gèneros en el indoeuropeo més antic reconstruible és dubtós, ya que sembla que les llengües anatolias més antigues solament reflectixen una distinció entre gènero animat i gènero inanimado en l'adjectiu. Francisco Rodríguez Adrados ha propost que esta és la distinció més antiga, la del protoindouropeo, i secundariamente de l'animat varen sorgir el masculí i femení i del inanimado o inánime el neutre en el restant de les branques.[13]
En les llengües en que existix el gènero neutre sol donar-se el contrast entre animat/no animat. Per eixemple, en rus la flexión varia en acusatiu i genitiu dels sustantius masculins no animats, mentres que és igual en els animats. Aixina, автобус (avtobus, autobús), sustantiu masculí, fa el acusatiu singular com автобус (avtobus), pero el genitiu com автобуса (avtobusa). Pero el sustantiu animat Борис (Boris) fa tant el acusatiu com el genitiu com Бориса (Borisa). Les llengües indoeuropeas tenen tradicionalment tres gèneros, masculí, femení i neutre, com el llatí, el asturià, el alemà o el rus. Uns atres, com el castellà o el francés han perdut el neutre, pero ho conserven en el artícul per a sustantivar adjectius i en alguns pronoms (encara que hi ha autors que asseguren que no hi ha gènero neutre en l'actualitat[14]Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut). Aixina mateix, el rus fa distinció tant en el masculí singular com en el masculí plural entre animat i no animat,[15] i el polac ademés fa esta mateixa distinció en masculí plural. Per la seua banda, en anglés el gènero no rig cap flexión en adjectius o determinants, pero sí en els pronoms, de manera que es poden deduir els gèneros d'eixa manera.
El gènero gramatical en llengües americanes
[editar | editar còdic]El gènero gramatical és una miqueta menys freqüent entre les llengües indígenes d'Amèrica que en atres regions del planeta.[16] No obstant, no falten llengües americanes en diversos tipos de gènero gramatical, de diversos tipos (masculí/femení, animat/inanimado, etc.).
Llengües chinuk
[editar | editar còdic]Per eixemple en les llengües chinuk parlades a lo llarc del riu Columbia en els estats de Washington i Oregó existixen diferències de gènero en el nom, el verp, els pronoms i els demostratius. En els noms i verps el gènero gramatical es marca per mig de prefixos. Es distinguixen tres gèneros "masculí", "femení" o "indiferent" (este últim s'usa quan no s'especifica explícitament el gènero o es desconeix, vore eixemples). Molts noms prenen gènero masculí o femení sobre una base clarament semàntica, com en els següents eixemples del kathlamet:
Masculins Femenins iqʔiúqt 'home major'
iqsxíɬau 'mònstruo (masculí)'
ixkáqunq 'vell'
ikásqax 'chicon'
íkala 'home'
iíalx̣t 'el seu germà major'
ikʔútkʔut 'gos'aqʔiúqt 'dòna major'
aqsxíɬau 'mònstruo (de sexe femení)'
axkáqunq 'vella'
akásqax 'chicona'
akala 'dòna'
ákalx̣t 'la seua germana major'
akʔútkʔut 'gossa'
Igualment existix l'opció de no especificar el gènero explícitament, pero llavors deu colar-se un prefix ɬ- (gènero comú o no especificat).
Gènero comú ɬ-qʔiúqt 'una persona major'
ɬ-qsxíɬau 'un mònstruo'
ɬ-kuaɬilx̣ 'una persona'
ɬ-kʔútkʔut 'un gos'
En tots estos eixemples existix una base semàntica basada en la diferenciació sexual clara; no obstant, de la mateixa manera que succeïx en espanyol, existixen noms d'animals epicenos (a on la mateixa forma designa tant al macho com a la femella, com en granota, llebre, sapo, ballena', etc.):
Masculins ipúkua 'gat cerval', icixq 'cabra montesa', ikípix̣l 'lleó marí', ikuaɬi 'ballena', ipʔísxas 'mofeta', iɬatát 'mapache'. Femenins aqaɬxíla 'carranc', acʔmínqan 'caragol', aqískuax 'foca', apʔísxas 'teixó', aíi 'pechina [del fango]'.
Boes va observar algunes tendències, com que els animals grans tendien a ser masculins i els més chicotets femenins (encara que va trobar contraeixemples). Els inanimados freqüentment reben gènero no especificat:
Gènero comú ɬ-cúqua 'aigua', ɬ-xuímax 'illa', ɬ-pait 'cuerdo', ɬ-tka 'neu', ɬ-qáuulqt 'sanc', ɬ-kuaɬi 'pobrea', ɬ-kcáma 'pentine', ɬ-kíɬoɬ 'salmón sec martafallat', ɬ-qapt 'huevas de salmón'
També, de la mateixa manera que en espanyol, molts noms per a objectes inanimados reben gènero arbitrariamente:
Masculins iɬaɬqi 'pal per a excavar', icúɬq 'harpón', ikánim 'canoa', isíqi 'porta', iauík 'passat demà', iíx̣atk 'camí', iɬáuick 'la marea'. Femenins aqʔiuíqi 'gavinet', ákmuks 'mora [de la zarzamora]', aknuaks 'cor', ápul 'nit', áel teuɬ 'fòc'.
Boes nota la tendència a que les propietats abstractes (pequeñez, maltia, fret) siguen masculines, mentres que les plantes i els instruments usats en plantes siguen femenins. Ademés el gènero lèxic en kathlament requerix concordancia dins de l'oració:
- qust i-kipix̣ɬ i-ax̣i-ax ik-i-x-lucx-am
- Mirar MASC-</smaleó. marí MASC-això-ENFAT MASC.ERG-MASC.ABS-RFL-vore-PURP
- 'Mira, un lleó marí ha vingut per a vore [el ball ritual]'
Llengües algonquinas
[editar | editar còdic]Un atre sistema de gènero gramatical àmpliament estudiat és que de les llengües algonquinas, que s'estenien des d'Alberta i Montana en Norteamérica occidental fins a la costa este de Norteamérica (des de Labrador a Carolina del Nort). En estes llengües el sistema de gènero distinguix entre "animat" i "inanimado". Existix una correlació semàntica important entre gènero gramatical i tipo d'entitat; aixina els noms que designen a sers humans, animals o plantes són animats, encara que el gènero de les entitats inanimades no és totalment predictible, ya que algunes entitats inanimades reben gènero animat. Els noms d'entitats que es mouen (com a humans o animals, pero també esperits i cossos pesats) són gramaticalmente "animats"; també el nom dels arbres i la major part dels instruments metàlics són "animats". Els noms de fruts pulposos, tubèrculs i raïls també són en general animats, encara que els noms de les bayas, fruts secs i vegetals que creixen a nivell de sol són inanimados (encara que estes tendències estan clares, existixen excepcions: el nom per a 'fraula' és inanimado, mentres que el nom per a 'frambuesa' és animat en diverses llengües). En siksiká (blackfoot o idioma dels peus negres) miitis- és animat quan s'usa per a 'arbre', pero és inanimado quan s'usa per a 'pal'. El gènero es reflectix no solament en marques de gènero en el nom sino també en atres afijos verbals i en demostratius. En siksiká, el sufix singular d'inanimados és -wa despuix de vocal o -a despuix de consonante, mentres que el sufix de plural dels inanimados és -iksi. El singular dels inanimados és -yi (despuix de vocal, -i despuix de consonante) i el plural és -istsi. Alguns eixemples:
Singular Plural Animats nínaawa 'home'
ponokáwa 'alce'
natáyowa 'gat cerval'
póósa 'gat'
káksaakina 'astral'
ísska 'cubeta'nínaiksi 'hòmens'
ponokáiksi 'alces'
natáyoiksi 'gats cervals'
póósiksi 'gats'
káksaakiniksi 'astrals'
ísskiksi 'cubetas'Inanimados ómahksíkmiyi 'llac'
íʔksisakoyi 'carn'
aohkííyi 'aigua'
owáayi 'ou'
níípi 'full'
moʔtokááni 'cap'ómahksíkmiistsi 'llac'
íʔksisakoistsi 'carns'
aohkíístsi 'aigües'
owástsi 'ous'
níípistsi 'fulls'
moʔtokáánistsi 'caps'
El gènero en atres llengües
[editar | editar còdic]Atres llengües tenen diferents criteris de classificació (gènero) per als seus sustantius. Aixina, la llengua australiana dyirbal posseïx quatre classes:
- I - objectes animats, hòmens
- II - dònes, aigua, fòc, violència
- III - frutes i verdures comestibles
- IV - tot lo demés
En navajo la classificació, que afecta al verp, es realisa per la consistència, forma o el criteri [±animat] dels sustantius. Per la seua banda les llengües bantúes tenen sistemes que distinguixen fins a 22 gèneros diferents o classes nominals. El fula distinguix fins a 26 classes nominals. En vasc hi ha dos classes, animats (humans i restant dels animals) i inanimados; no obstant, es diferencien únicament en la declinació per als casos locatius o de lloc (inesivo, genitiu locatiu, adlatiu, adlatiu terminal, ablatiu i ablatiu de direcció). Existixen unes poques paraules en versió femenina i masculina, generalment parentesc ("primer/primera": lehengusu, lehengusina) o de raïl molt antiga i provinents d'idiomes en gènero com ellatí ("rei": errege, dellatí regem; "reina": erregina, dellatí reginam). En noms de parentesc, quan cal englobar els dos sexes, s'unixen els dos noms ("fill": seme; "filla": alaba; "fill" (abdós sexes): seme-alaba) o existix un nom que els inclou: pare: aita; mare: ama; pare (abdós sexes): guraso.
Gènero i sexe
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Distinció entre sexe i gènero.
No deuen confondre's els térmens gènero i sexe. La classificació de la classe nominal en masculí, femení i neutre és enganyosa, ya que es tracta d'una classe a la que pertany un sustantiu, i per a la qual rig o realisa en sí mateixa una flexión en algun atre element gramatical (en castellà, en determinants, pronoms i adjectius; en anglés, solament en pronoms, etc.). A voltes, s'usa la nomenclatura gènero natural (equivalent al sexe) per a contrastar en gènero gramatical. En la frase Pedro és una visita molt molesta, la paraula visita té gènero gramatical femení i gènero natural masculí. El gènero gramatical no està basat en el sexe biològic (extragramatical), que seria masculí, sino en la classe a la que tal sustantiu pertany, que és el gènero femení. El gènero natural dels objectes inanimados és neutre, pero en castellà el seu gènero gramatical deu necessàriament ser masculí o femení. És erròneu i deu evitar-se l'us de la paraula gènero (tant en el seu significat gramatical, com en el seu significat sociològic) com a sinònim de sexe, que definix una característica biològica de certes espècies vives.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut En 2005, el Diccionari panhispánico de dubtes va acceptar l'us del terme 'gènero' en estudis sociològics i feministes per a definir una categoria analítica que aborda les desigualtats socioculturals basada en la diferència biològica entre hòmens i dònes: estudis de gènero, violència de gènero.[17] En 2014, el Diccionari de la llengua espanyola va incloure com a tercer significat del terme 'gènero' el "grup al que pertanyen els sers humans de cada sexe, entés este des d'un punt de vista sociocultural en lloc d'exclusivament biològic".[18][19]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 M. Haspelmath, M. S. Dryer, D. Gil, B. Comrie, 2005.
- ↑ Real Acadèmia Espanyola. «rae. es/recursos/gramatica/nueva-gramatica Nova Gramàtica de la Llengua». Consultat el 10 de març de 2017.
- ↑ http://www. fundeu. es/noticia/la-esquina-del-idioma-genero-neutro-6479/
- ↑ http://hispanoteca. eu/gram%C3%A1ticas/Gram%C3%A1tica%20espa%C3%B1ola/Lo%20pronombre%20neutro. htm
- ↑ «archive. org/web/20090603010920/http://www. umce. cl/~cipumce/publicaciones/cuadernos/facultad_de_historia/metodologia/cuaderno_10/aspectos_morfosintacticos_de_la_redaccion__genero. htm INDICE Quadern - Centre d'Informacions Pedagògiques». Universitat Metropolitana de Ciències de l'Educació. Archivat des d'el umce. cl/~cipumce/publicaciones/cuadernos/facultad_de_historia/metodologia/cuaderno_10/aspectos_morfosintacticos_de_la_redaccion__genero. htm original, el 2009-06-03.
- ↑ «aplicaciones. info/lengua/morfo06. htm Gènero del sustantiu». Aplicacions Didàctiques.
- ↑ «ucm. es/plataformaele/genero-gramatical-sustantius Plataforma gramatical d'ensenyança d'espanyol com a llengua estrangera». Universitat Complutense de Madrit. Consultat el 2022-08-09.
- ↑ «rae. es/sirviente ». Consultat el 10 de març de 2017.
- ↑ «sld. cu/traduccions/2014/09/10/sustantius-de-genero-ambiguo/ Traducció i Terminologia Mèdiques – Sustantius de gènero ambigu». temes. sld. cu. Consultat el 2022-08-09.
- ↑ Comrie, 1987, p. 140-142
- ↑ Comrie, 1987, p. 60-62
- ↑ Clarkson, 2007, p. 91
- ↑ Adrados, 1975, p. 481-3.
- ↑ «archive. org/web/20090124101317/http://www. mepsyd. es/redele/Revista13/Enriquetarez_neutroELE.pdf Copia archivada». Archivat des d'el mepsyd. es/redele/Revista13/Enriquetarez_neutroELE.pdf original, el 24 de giner de 2009. Consultat el 19 de setembre de 2008.
- ↑ Gramàtica Pràctica de la Llengua Russa. Nogueira Merechenkova, Moskowskaya. Ed. Herder 2011
- ↑ Marianne Mithun, The Native Languages of North America, p. 95
- ↑ Plantilla:Cita DPD
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «fundeu. es/recomendacion/genero-y-sexo-31/ gènero amplia el seu significat». Fundeu.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1987) Bernard Comrie (ed.). The Major Languages of South Àsia, the Middle East and Africa. ISBN 0-415-05772-8.
- Clackson, James. (2007). Indo-European linguistics: An Introduction. ISBN ISBN 978-0-521-65367-1.
- Crespo Cantalapiedra, I. (2025). org/records/16948183 La diversitat en les llengües: el gènero gramatical. Llibre en llínea.
- Rodríguez Adrados, Francisco. (1975). org/details/linguisticaindoe0002rodr , Madrit: Editorial Gredos. ISBN 84-249-0049-9.
- M. Haspelmath, M. S. Dryer, D. Gil, B. Comrie. (2005). org/details/worldatlasoflang0000unse WALSin: The World Atles of Languages Structures, Oxford University Press. ISBN 0-19-925591-1.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Género gramatical» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.