Anar al contingut

Idioma bengalí

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Idioma bengalí

El bengalí (Plantilla:Lang-bn) és una llengua indoaria i lingua franca de la regió de Bengala, en el subcontinent indi. És la llengua més parlada de Bangladés i la segona més parlada de les 22 llengües oficials de l'Índia, despuix del hindi. En aproximadament 228 millons de parlants natius i atres 37 millons com segona llengua,[1] el bengalí és la sexta llengua nativa més parlada i la sèptima per número total de parlants en el món.[2][3]

El bengalí és l'idioma oficial i nacional de Bangladés,[4][5][6] i el 98 % dels bangladesíes ho utilisen com a primera llengua.[7][8] En l'Índia, el bengalí és la llengua oficial dels estats de Bengala Occidental, Tripura i la regió de la vall de Barak de l'estat d'Assam. És la llengua més parlada en les Islas Andamán y Nicobar, aixina com en el golf de Bengala,[9] i la parlen poblacions importants d'atres estats com Arunachal Pradesh, Delhi, Chhattisgarh, Jharkhand, Meghalaya, Mizoram, Nagaland i Uttarakhand.[10] El bengalí també ho parlen les importants comunitats de la diàspora bengalí mundial (diàspora bangladesí i bengalíes indis) en Pakistan, Regne Unit, Estats Units i Mig Orient.[11]

El bengalí s'ha desenrollat a lo llarc de més de 1300 anys. La lliteratura bengalí, en una història lliterària milenària, es va desenrollar àmpliament durant el Renaixença bengalí i és una de les tradicions lliteràries més prolífiques i diverses d'Àsia. El moviment per la Llengua Bengalí de 1948 a 1956, que exigia que el bengalí fora una llengua oficial de Pakistan, va fomentar el nacionalisme bengalí en Bengala Oriental, lo que va conduir a l'aparició de Bangladés en 1971. En 1999, l'UNESCO va reconéixer el 21 de febrer com Dia Internacional de la Llengua Materna en reconeiximent a este moviment llingüístic.[12][13]

Erro al crear miniatura:
dialectes bengalíes

Etimologia

[editar | editar còdic]

El primer nom natiu del bengalí va ser Gauda-bhasa en el XVI. En el XIX Vanga-bhasa o Bangala-bhasa. Actualment es coneix com Bangla-bhasa.[14]

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
La descendència del proto-Gauda, el ancestro de la llengua bengalí moderna, de la llínea proto-Gauda-Kamarupa del proto-Magadhan(Magadhi Prakrit).[15]

Antiga

[editar | editar còdic]

Encara que el sánscrito era practicat pels brahmanes hindús en Bengala des de l'I mileni a. C., la població local budiste parlava en algunes varietats de les llengües prakritas. Estes varietats es denominen generalment "Magadhi Prakrit oriental", com va falcar el llingüiste Suniti Kumar Chatterji, ya que els dialectes indoarios mijos varen tindre influència en el primer mileni, quan Bengala formava part del regne magadán. Les varietats locals no tenien estatus oficial durant l'Imperi Gupta i, en convertir-se Bengala cada volta més en un centre de lliteratura sánscrita per als sacerdots hindús, la llengua vernàcula de Bengala va rebre molta influència del sánscrito. El Magadhi Prakrit també es parlava en les actuals Bihar i Assam, i esta llengua vernàcula va acabar evolucionant cap al Ardha Magadhi.[16][17] El Ardha Magadhi va escomençar a donar pas a lo que es coneix com Apabhraṃśa, a finals del primer mileni. La llengua bengalí va evolucionar com una llengua distinta en el pas del temps.[18]

Primerenca

[editar | editar còdic]

Encara que alguns afirmen que alguns texts d'el X estaven en bengalí, no se sap en certea si representen una llengua diferenciada o si representen una etapa en la que les llengües indoarias orientals s'estaven diferenciant.[19] El apabhraṃśa local del subcontinent oriental, el purbi apabhraṃśa o abahatta ("sons sense sentit"), va acabar evolucionant fins a convertir-se en dialectes regionals, que a la seua volta varen formar tres grups de llengües bengalí-asamesas, les llengües bihari i la llengua oriya. Alguns sostenen que els punts de divergència es varen produir molt abans, remontant-se inclús a l'any 500 de l'era cristiana,[20] pero la llengua no era estàtica: les distintes varietats coexistien i els autors solien escriure en múltiples dialectes en este periodo. Per eixemple, es creu que el ardhamagadhi va evolucionar cap a el VI fins a convertir-se en el abahatta, que va competir en el ancestro del bengalí durant algun temps.[21] El protobengalí va ser la llengua del Imperi Pala i de la dinastia Sena.[22][23]

Medieval

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Taka d'argent del sultanato de Bengala, cap a 1417
Erro al crear miniatura:
Moneda d'argent en escritura protobengalí, Regne d'Harikela, al voltant d'el IX-XIII

Durant el periodo medieval, el bengalí mig es va caracterisar per l'elisió de la অ ô final de les paraules, la difusió dels verps composts i l'influència de les llengües àrap, persa i turca. L'arribada de mercaders i comerciants de Mig Oriente i el Turquestán a l'imperi budiste de Pala, des d'el VII, va donar lloc a l'influència islàmica en la regió. A partir de la conquista de Bajtiiar Jalyi en el XIII, les posteriors expedicions musulmanes a Bengala varen fomentar en gran medida els moviments migratoris de musulmans àraps i turc-perses, que varen influir molt en la llengua vernàcula local en establir-se entre la població nativa. El bengalí va adquirir importància, per damunt del persa, en la cort dels sultans de Bengala en l'ascens de Jalaluddin Muhammad Shah.[24] Els posteriors governants musulmans varen promoure activament el desenroll lliterari del bengalí,[25] permetent que es convertira en la llengua vernàcula més parlada del sultanato.[26] El bengalí va adquirir molts vocablos del àrap i el persa, que varen cultivar una manifestació de la cultura islàmica en la llengua. Entre els principals texts del bengalí mig (1400-1800) es troben Yusuf-Zulekha, de Shah Muhammad Sagir, i Shreekrishna Kirtana, dels poetes Chandidas. El respal de la cort a la cultura i la llengua bengalíes va disminuir quan l'imperi mogol va colonisar Bengala a finals d'el XVI i principis d'el XVII.[27]

Modern

[editar | editar còdic]

La forma lliterària moderna del bengalí es va desenrollar durant el XIX i principis d'el XX a partir del dialecte parlat en la regió de Nadia, un dialecte bengalí del centre-oest. El bengalí presenta un fort cas de diglòsia, ya que la forma lliterària i estàndart diferix molt del parla coloquial de les regions que s'identifiquen en la llengua.[28] El vocabulari bengalí modern conté la base de vocabulari del Magadhi Prakrit i del Pali, també tatsamas i représtamos del sánscrito i atres préstams importants del persa, l'àrap, les llengües austroasiáticas i atres llengües en contacte.

Durant este periodo, hi havia dos formes principals de bengalí escrit:

  • চলিতভাষা Chôlitôb#a; forma coloquial del bengalí que utilisa inflexions simplificades
  • সাধুভাষা Sadhub#a; forma sánscrita del bengalí.[29]

En 1948, el Govern de Pakistan va intentar impondre l'urdu com a única llengua estatal en Pakistan, iniciant el moviment de la llengua bengalí.[30] El Moviment per la Llengua Bengalí va ser un moviment etnolingüístico popular en l'antiga Bengala Oriental (hui Bangladés), resultat de la forta consciència llingüística dels bengalíes per a conseguir i protegir el reconeiximent del bengalí parlat i escrit com a llengua estatal del llavors Domini de Pakistan. El 21 de febrer de 1952, cinc estudiants i activistes polítics varen ser assessinats durant les protestes prop del campus de l'Universitat de Daca. En 1956, el bengalí es va convertir en llengua estatal de Pakistan.[30] Des de llavors, este dia s'observa com el Dia del Moviment Llingüístic en Bangladés i també es commemora com el Dia Internacional de la Llengua Materna per l'UNESCO cada any des de 2000.

En 2010, el parlament de Bangladés i l'assamblea llegislativa de Bengala Occidental varen propondre que el bengalí es convertira en llengua oficial de l'ONU,[31] encara que no es varen prendre més medides al respecte.

Descripció llingüística

[editar | editar còdic]

Fonologia

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
L'home parlant bengalí (Proyecte Wikitongues)
Erro al crear miniatura:
El parlant sobre l'idioma bengalí

L'inventari fonètic del bengalí estàndar consta de 29 consonante i 7 vocals, incloent 6 vocals nasalizades. El bengalí és conegut per la seua àmplia varietat de diptongos, combinacions de vocals que ocorren dins de la mateixa sílaba.

Sistema d'escritura

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Bengalí en la seua alfabet propi

L'escrit bengalí és un sistema abugida d'escritura que pertany a la família brahmica d'alfabets que són associats en els idiomes bangla, asamés, bishnupriya manipuri, manipuri i sylheto. Va derivar de l'antic alfabet nagari.

Encara que és molt similar al devanagari, és menys estructurat en blocs i presenta formes més sinuoses. L'alfabet bengalí modern va ser formalisat en 1778 quan Charles Wilkins per primera volta va crear una composició tipogràfica.

Text bengalí de Jôno Gôno Môno:

জনগণমন-অধিনায়ক জয় হে ভারতভাগ্যবিধাতা!
পঞ্জাব সিন্ধু গুজরাট মরাঠা দ্রাবিড় উত্কল বঙ্গ
বিন্ধ্য হিমাচল যমুনা গঙ্গা উচ্ছলজলধিতরঙ্গ
তব শুভ নামে জাগে, তব শুভ আশিস মাগে,
গাহে তব জয়গাথা।
জনগণমঙ্গলদায়ক জয় হে ভারতভাগ্যবিধাতা!
জয় হে, জয় হে, জয় হে, জয় জয় জয়, জয় হে॥

জনগণমন-অধিনায়ক জয় হে ভারতভাগ্যবিধাতা!

Vocabulari

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Fonts de paraules lliteràries modernes en bengalí     67 % natives     25 % préstams sánscritos     8 % préstams autòctons i estrangers

El bengalí té fins a 100 000 paraules distintes, de les quals 50 000 es consideren tadbhavas, 21 100 són tatsamas i el restant són préstams del austroasiático i atres llengües estrangeres.

No obstant, estes sifres no tenen en conte la gran proporció de paraules arcaiques o molt tècniques que s'utilisen molt poc. Ademés, els distints dialectes utilisen més vocabulari persa i àrap, sobretot en distintes zones de Bangladés i en les zones de majoria musulmana de Bengala Occidental. Els hindús, per la seua banda, utilisen més vocabulari sánscrito que els musulmans. Mentres que el bengalí estàndar es basa en el dialecte nadia que es parla en els estats de majoria hindú de Bengala Occidental i en parts de la divisió de majoria musulmana de khulna en Bangladés, al voltant del 90 % dels bengalíes de Bangladés (uns 148 millons) i el 27 % dels bengalíes de Bengala Occidental i el 10 % dels d'Assam (uns 36 millons) són musulmans i parlen una versió més "persio-arabizada" del bengalí en lloc del dialecte nadia estàndart, més influenciat pel sánscrito. De fet, el vocabulari productiu utilisat en les obres lliteràries modernes està compost majoritàriament (67 %) per tadbhavas, mentres que els tatsamas solament representen el 25 % del total.[32][33] Els préstams de llengües no índicas representen el 8% restant del vocabulari utilisat en la lliteratura bengalí moderna.

Segons Suniti Kumar Chatterji, els diccionaris de principis d'el XX atribuïen al voltant del 50 % del vocabulari bengalí a paraules natives (és dir, paraules prakritas modificades naturalment, formes corruptes de paraules àries i llengües no indoeuropeas). Al voltant del 45 % de les paraules bengalíes són sánscritas no modificades, i les restants procedixen de llengües estrangeres.[34] En este últim grup predomina el persa, que també és la font d'algunes formes gramaticals. Estudis més recents sugerixen que l'us de paraules natives i estrangeres ha anat aumentant, sobretot per la preferència dels parlants de bengalí per l'estil coloquial.[34] Pels sigles de contacte en els europeus, els pobles túrquicos i els perses, el bengalí ha absorbit numeroses paraules de llengües estrangeres, a sovint integrant totalment estos préstams en el vocabulari principal.

Els préstams més comuns de les llengües estrangeres procedixen de tres tipos de contacte diferents. Despuix d'un estret contacte en vàries llengües indígenes austroasiáticas,[35][36][37][38] i posteriorment l'invasió mogol, la llengua del qual de la cort era el persa, numeroses paraules chagatas, àraps i perses varen ser absorbides en el lèxic.[30]

Més vesprada, els viagers d'Àsia oriental i últimament el colonialisme europeu varen dur paraules del portugués, el francés, el neerlandés i, sobretot, l'anglés durant el periodo colonial.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Hays, Jeffrey. «com/india/Minorities_Castes_and_Regions_in_India/sub7_4b/entry-4198. html BENGALIS – Facts and Details».
  2. ↑ «cia. gov/the-world-factbook/countries/world/ The World Factbook» (en en). Central Intelligence Agency.
  3. ↑ «ethnologue. com/statistics/size Summary by language size» (en en).
  4. ↑ «Bangla B#a Procholon Ain, 1987», minlaw. gov. bd/pdf/705___. pdf Bangladesh Code, Online edició (vol. 27) (en bn), Dhaka: Ministry of Law, Justice and Parliamentary Affairs, Bangladesh.
  5. ↑ «banglapedia. org/index. php? title=Bangla_Language Bangla Language – Banglapedia».
  6. ↑ «Article 3. The state language», The Constitution of the People's Republic of Bangladesh, Ministry of Law, The People's Republic of Bangladesh.
  7. ↑ «com/nationalsymbols/national-languages-of-bangladesh/ National Languages Of Bangladesh».
  8. ↑ «viadelivers. com/bengali-language-facts/ 5 Surprising Reasons the Bengali Language Is Important».
  9. ↑ «nic. in/shared/linkimages/NCLM50thReport. pdf 50th Report of the Commissioner for Linguistic Minorities in Índia (July 2012 to June 2013)».
  10. ↑ «nic. in/shared/linkimages/NCLM50thReport. pdf 50th REPORT OF THE COMMISSIONER FOR LINGUISTIC MINORITIES IN ÍNDIA». Ministry of Minority Affairs.
  11. ↑ «britannica. com/topic/Bengali-language Bengali Language».
  12. ↑ «unesco. org/images/0011/001177/117709E. pdf Amendment to the Draft Programme and Budget for 2000–2001 (30 C/5)». General Conference, 30th Session, Draft Resolution. UNESCO (1999).
  13. ↑ «unesco. org/education/en/ev. php-URL_ID%3D28672%26URL_DO%3DDO_TOPIC%26URL_SECTION%3D201. html Resolution adopted by the 30th Session of UNESCO's General Conference (1999)». International Mother Language Day. UNESCO.
  14. ↑ Samrat. «livemint. com/Leisure/kWEvwN3D2I3rWlpr1oDKmL/Kamrupi-a-language-with-no-army. html Kamrupi: a language with no army».
  15. ↑ Toulmin, 2009, p. 220
  16. ↑ Shah 1998, p. 11
  17. ↑ Keith 1998, p. 187
  18. ↑ Plantilla:Harv
  19. ↑ "Within the Eastern Indic language family the history of the separation of Bangla from Oriya, Assamese, and the languages of Bihar remains to be worked out carefully. Scholars do not yet agree on criteria for deciding if certain tenth century AD texts were in a Bangla already distinguishable from the other languages, or marked a stage at which Eastern Indic had not finished differentiating." Dasgupta, 2003, pp. 386–387
  20. ↑ Plantilla:Harv
  21. ↑ «banglapedia. org/index. php Banglapedia».
  22. ↑ «britannica. com/topic/Pala-dynasty Pala dynasty – Indian dynasty».
  23. ↑ nimmi. «indianmirror. com/dynasty/paladynasty. html Pala Dynasty, Pala Empire, Pala empire in Índia, Pala School of Sculptures».
  24. ↑ "What is more significant, a contemporary Chinese traveler reported that although Persian was understood by some in the court, the language in universal use there was Bengali. This points to the waning, although certainly not yet the disappearance, of the sort of foreign mentality that the Muslim ruling class in Bengal had exhibited since its arrival over two centuries earlier. It also points to the survival, and now the triumph, of local Bengali culture at the highest level of official society." Eaton, 1993, p. 60
  25. ↑ Rabbani, AKM Golam. “banglajol. info/index. php/DUJL/article/view/3344 Politics and Literary Activities in the Bengali Language during the Independent Sultanate of Bengal”. Dhaka University Journal of Linguistics 1 (1): 151–166.
  26. ↑ Eaton, 1993.
  27. ↑ Eaton, 1993, pp. 167–174
  28. ↑ «cornell. edu/asian/courses/bengali Bengali Language at Cornell». Cornell University.
  29. ↑ Ray, S Kumar. «kwintessential. co. uk/translation/articles/bengali-language. html The Bengali Language and Translation». Translation Articles. Kwintessential.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 Bengali, Paperback with corrections. edició, Amsterdam: John Benjamins Pub. Co., p. 3. ISBN 978-90-272-3819-1.
  31. ↑ bbc. co. uk/2/hi/south_asia/8425744. stm Bengali 'should be UN language'.
  32. ↑ banglapedia. org/index. php? title=Tatsama Tatsama banglapedia. org/index. php? title=Tatsama archivat en Wayback Machine. in Asiatic Society of Bangladesh 2003
  33. ↑ banglapedia. org/index. php? title=Tadbhaba Tadbhaba banglapedia. org/index. php? title=Tadbhaba archivat en Wayback Machine. in Asiatic Society of Bangladesh 2003
  34. ↑ 34,0 34,1 «britannica. com/topic/Bengali-language Bengali language».
  35. ↑ Byomkes Chakrabarti A Comparative Study of Santali and Bengali, K. P. Bagchi & Co., Kolkata, 1994, ISBN 81-7074-128-9
  36. ↑ Dones, Khudiram (1998). Santhali Bangla Samashabda Abhidhan, Kolkata, Índia: Paschim Banga Bangla Akademi.
  37. ↑ «com/files/ebooks/Bangla-santali-vasa-samporko-by-khudiram-das. pdf Bangla santali vasa samporko».
  38. ↑ Dones, Khudiram. Bangla Santali Bhasa Samporko (eBook).

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Plantilla:Col-2

  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • Shaw, Rameswar : sadharan Bhasabigna O Bangal Bhasa, Pustak Bipani (Calcuta), 1997
  • Haldar, Narayan : Bangla Bhasa Prsanga : Banan Kathan Likhanriti, Pustak Bipani (Calcuta), 2007
  • .

Plantilla:Col-end

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Plantilla:InterWiki Bengali language en Wikimedia Commons.

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_bengalí&oldid=1080253»