Bengala

Erro al crear miniatura:

Bengala

Bengala (Plantilla:Lang-bn, <phonos file="LL-Q9610_(ben)-Titodutta-বঙ্গ. wav">Bôṅgo</phonos>) és una regió situada en el noreste del subcontinent indi. Hui en dia està dividida en dos: la República de Bangladés i l'estat de Bengala Occidental (en la República de la Índia). En l'Índia, l'antiga Bengala pertany a l'estat de Bengala Occidental, encara que algunes zones que varen formar part de l'antiga regió existent en el periodo del Imperi britànic estan ara en els estats de Bihar, Tripura i Orissa. L'història de Bengala pot dividir-se en gran part d'acort a la religió que varen professar els seus governants.

Història antiga

Magadha

Des d'el VI, la major part de Bengala formava part del poderós regne de Magadha, un antic regne indoario de l'antiga Índia, mencionat (com Vanga) tant en el Ramáiana com en el Majábharata. També era un dels quatre regnes principals de la Índia en l'época de Buda, que es varen desenrollar durant els “regnats” de Bimbisara (c. 544 a 491 a. C.) i el seu fill Ayata Satru (c. 491 a 460 a. C.). Magadha es va expandir fins a incloure la major part de les regions de Bijar i Bengala. Segons la tradició, en esta época Magadha era un dels 16 mahā jana pada (en sánscrito mahā: ‘gran’; jana: ‘gent, poble’; pada: ‘secció, organisació, comunitat’), societats republicanes, com Rajakumara. El terme janapada (comunitat popular) s'opon a rājya, ‘regne’ (hereditari, absolutista, antidemocràtic) i provablement va ser utilisat com a terme pijoratiu pels enemics d'este sistema. Cada llogaret (grāmaka) tenia la seua pròpia assamblea. L'administració estava dividida en funcions eixecutives, judicials i militars. El rei Bimbisara tenia bones relacions tant en els jainistas com en els budistes, encara que va tractar de mantindre fòra del seu regne les noves idees occidentals del brahmanisme (més xenòfop i misógino que les atres dos religions) i va suspendre els cobros en el creuament dels rius per a tots els ascetas (inclús els hinduistas), des d'una ocasió en que Buda no va poder creuar el riu Ganges perque no tenia diners per a pagar-li al barquero.

Alejandro Magne

En l'any 326 a. C., l'eixèrcit d'Alejandro Magne va aplegar fins a la frontera occidental de Magadha. L'eixèrcit —exhaust i atemorisat en l'idea de trobar-se en el riu Ganges en algun atre immens eixèrcit indi— es va amotinar en el riu Hyphasis (actual riu Beas) i es varen negar a marchar més a l'est. Alejandro, despuix de dialogar en el seu oficial Coenus, es va convéncer de que lo millor era retornar a Macedònia.

Magadha va ser la sèu de l'imperi Mauria —fundat per Chandragupta— que baix Ashoka el Gran s'estenia pràcticament per tot el sur d'Àsia i parts d'Iran i Afganistan. Més vesprada va formar part del poderós Imperi gupta, que va ocupar la mateixa zona. Una de les primeres referències històriques estrangeres de Bengala apareix en l'any 100 a. C. quan la regió apareix citada pels grecs com Gangaridai. Es creu que el terme procedix de la paraula Ganga-hridai (lliteralment en bengalí ‘cor del riu Ganges’ o ‘terra en el Ganges en el seu cor’) i es creu que fa referència a l'àrea de Bengala.

Budistes

Bengala es va convertir en una entitat política en el VII, época en la que va governar el primer rei independent de Bengala, S#anka (el regnat del qual va començar aproximadament en el 606 de nostra era). El primer rei de la dinastia budiste dels Pala, el rei Gopala I, va aplegar al poder en l'any 750 en Gaur despuix d'un procés electoral. Este fet està reconegut com el primer event democràtic en Àsia del sur des dels maha jana pada. Els reis més poderosos d'esta dinastia, Dharmapala (que va regnar entre el 775 i el 810) i Devapala (que va regnar entre el 810 i el 850) varen unificar Bengala i varen fer que la família Pala es convertira en una de les dinasties més importants de l'Índia. Va ser una época de desenroll del idioma i la lliteratura bengalí, l'agricultura va florir i va aumentar el comerç. La dinastia va entrar en decliu durant el regnat de Naráian Pala (entre 854 i 908), ple d'excessos administratius i lluites intestinas. Durant el regnat de Majipala I (977-1027) la dinastia va tindre una chicoteta renaixença que va finalisar en la guerra contra la poderosa dinastia Chola. L'ascens de la dinastia Chandra va accelerar el decliu dels pala. L'últim rei d'esta dinastia, Madanpala, va morir en 1161.

Hinduistas

La dinastia Malla va sorgir en Bengala en el VII. Al contrari que els pala i els chandras (que eren budistes), els malles professaven el hinduisme. Varen construir temples i espectaculars monuments religiosos durant el seu regnat en Bengala. baix la dinastia Sena, que va durar des de 1095 fins a 1260, el bengalí va escomençar a ser un important idioma en el nort de l'Índia i el hinduisme va escomençar a desplaçar al budisme com a religió principal.

Musulmans

Artícul principal → Sultanato de Bengala.

L'invasió de l'Índia per part d'eixèrcits provinents de Turkmenistan es va produir a principis d'el XIII. Els invasores (liderats per Muhammad Bajtiar Jalyi) varen derrotar al vell rei Lakshman Sen en la seua capital Nábadwip en l'any 1203 o 1204. La família Deva, última dinastia hinduista que va governar Bengala, va regnar breument la zona este de la regió i varen ser derrocats a mitan d'el XIV. Durant els inicis del periodo musulmà, l'antic regne es va convertir en el sultanato de Bengala, governat de manera intermitent des del sultanato de Delhi. En eixa época va viure el sant bengalí Chaitania (1486-1534), naixcut en el poble de Nabadwip, que va impulsar una branca del krisnaísmo (que ya s'havia difòs per tota l'Índia), la doctrina gaudía (de Gauda: ‘[terra de la] canya de sucre’, Bengala). Els caòtics balancejos del poder entre els sultans afgàs i turcs varen aplegar al seu fi quan el imperi mogol es va establir en Bengala durant el XVI. En 1534 elíder afgà Sher Shah Suri (també conegut com Farid Khan, un home de gran talent militar i polític) va derrotar a les forces mogolés, molt superiors, liderades per Humayun, en Chausa (1539) i Kannauj (1540). Sher Shah va alvançar fins a capturar les ciutats de Delhi i Agra i va establir el regne bengalí més poderós i ampli que jamai ha existit, comprenent fins al Panyab. Les seues habilitats administratives varen facilitar els treballs públics, incloent la reconstrucció de la Grand Trunk Road, la primera gran carretera en tota la regió que unia Sonargaon (en Bengala) en Peshawar (en el Hindu Kush). Sher Shah va governar fins a la seua mort en 1545, encara que eixos cinc anys de regnat han tingut una poderosa influència en la societat, la política, l'economia i l'imaginari de l'Índia.

Erro al crear miniatura:

Fàbrica de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals en Hugli-Chuchura, Bengala, 1665

El successor de Sher Shah no tenia cap de les seues habilitats administratives i el seu imperi va perdre força. Humayun va vore l'oportunitat de restablir el seu imperi i, en 1554, va conquistar Lahore i Delhi. La mort d'Humayun en 1556 va dur a l'ascensió d'Akbar, el major emperador mogol, que va derrotar als governants Karani de Bengala en 1576 i va regnar per mig de governadors. El regnat d'Akbar va ser una época de gran prosperitat en Bengala i tot el nort de l'Índia. La prosperitat de Bengala va impressionar tant als mogoles que varen aplegar a cridar a la regió el «paraís de les nacions». La cort imperial mogol va establir diversos governadors per a administrar la regió lo que va dur a quatre décades de semiindependencia de la regió baix el govern de nawabs. Els nawabs varen donar permís a la Companyia Francesa de les Índies Orientals per a que s'establira un punt de comerç en Chandernagore (en 1673) i a la Companyia Britànica de les Índies Orientals per a que fera lo mateix en Calcuta (en 1690).

Imperi britànic

Erro al crear miniatura:

Presidència de Bengala en 1858.

Quan la companyia britànica va escomençar a endurir els seus defenses en Fort William (en Calcuta) el nawab Siraj Ud Daulah, animat pels francesos, va atacar. Les tropes britàniques i els seus aliats locals varen capturar Chandernagore en març de 1757 i varen derrotar als nawab el 23 de juny de 1757. Els britànics varen establir al seu propi nawab títaro en Bengala i varen estendre el seu control cap al sur. Chandernagore va ser tornat als francesos en 1763. Els bengalíes varen intentar recuperar el seu territori en 1763 establint una aliança en l'emperador mogol Sha Alam II pero varen ser derrotats de nou en 1765. El centre comercial i cultural del nort de l'Índia va passar de Delhi a Calcuta en caure l'imperi mogol. Bengala es va convertir, a partir de 1850, en un dels principals centres de l'indústria i el comerç indi, concentrat bàsicament en Calcuta. La majoria de la població va permanéixer, no obstant, dependent de l'agricultura, aliens aliderage que eixercia la zona en l'activitat política i intelectual de l'Índia. En 1905 la regió de Bengala va ser dividida pels britànics en dos províncies: la de l'oest, de majoria hindú (que incloïa els actuals estats de Bihar i Orissa) i la de l'est (incloent l'actual Assam) de majoria musulmana. Este procés polític és conegut com la Primera partició de Bengala. Els nacionalistes indis varen vore en esta acció una divisió de l'unitat d'una zona, unida pellenguage i l'història. Despuix de diversos altercats violents, els britànics reunificaron Bengala en 1912 i varen convertir Bihar i Orissa en una província separada.

Independència

Erro al crear miniatura:

Bangladés

En la divisió de la Índia britànica en dominis hindús i musulmans en 1947, Bengala es va dividir de nou en dos: l'estat de Bengala Occidental (hindú) i la regió de Bengala Oriental (musulmana), baix domini de Pakistan. El procés es coneix com la Segona partició de Bengala. En 1958 la zona es renombró com Pakistan Oriental. Pakistan de l'Est posteriorment es va rebelar contra el govern militar pakistaní i —despuix d'una guerra d'independència sostinguda en 1971— es va convertir en la república independent de Bangladés que significa ‘país de Bengala’ (Bangla: Bengal; deśa: ‘regió’). La part occidental de Bengala va seguir pertanyent a l'Índia. No obstant, cultural i sociológicamente, les dos zones de Bengala compartixen més que un idioma comú. Bengala va experimentar dos hambruna terribles que varen costar numeroses víctimes: la primera en 1770 (a penes a cinc anys de començat el regnat dels britànics) va morir la tercera part de la població de Bengala, en lo que proporcionalment ha segut una de les hambruna més grans del món). La segona va ser en 1943 (durant la Segona Guerra Mundial), per responsabilitat directa de l'Imperi britànic en que varen morir entre tres i sèt millons de bengalíes. No obstant, la gent de Bengala ha segut capaç de superar estos desastres i reconstruir la seua terra en lo que el poeta Rabindranath Tagore va descriure com la "Bengala dorada".

Vore també

• Renaixença bengalí
• Arquitectura de Bengala

Enllaços externs

Commons

• Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bengala.
• archive. org/web/20070629153707/http://www. hostkingdom. net/india. html#Bengallistat de governants de Bengala