Anar al contingut

Hindi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El hindi (Plantilla:Lang-bn) és un dels dos idiomes en caràcter oficial en la Índia, junt en el anglés i atres vintidós idiomes en diversos estats del país de caràcter cooficial.[1]

El hindi és el quart idioma més parlat del món com a llengua materna despuix del chinenc mandarín, el espanyol i el anglés. Té aproximadament 344 millons de parlants.[2]

Està estretament relacionat en el urdu, llengua oficial de la República Islàmica de Pakistan. Abdós són mútuament inteligibles, al ser, des d'un punt de vista llingüístic, varietats d'un mateix idioma, el idioma indostánico o hindustaní, el qual, contabilisat aixina, seria la segona llengua més parlada, per darrere del chinenc mandarín i per davant del espanyol. Les seues diferències sobretot es reduïxen al sistema d'escritura, que en el cas del hindi és l'alfabet devanagari, mentres que el urdu ampra una forma del alfabet àrap. Estos dos idiomes també es diferencien en la seua terminologia culta, que el hindi pren generalment del sánscrito (el procés de «sanscritizar»). D'esta manera, es va començar un procés d'erradicació de la terminologia d'orige persa-àrap del hindi, en la finalitat de disociarlo políticament del urdu, mentres que en urdu els cultismes són majorment d'orige perso-àrap. En la llengua familiar que es parla diàriament per la majoria dels parlants, el hindi i el urdu són més similars que en les seues respectives formes més cultes.

Etimologia

[editar | editar còdic]

El vocablo «hindi» originalment era usat per a referir als habitants de la planura indogangética. Eixa paraula va ser pres del persa clàssic هندی Hindī (pronunciació: Hendi), que significa «pertany al Hind (Índia)» (per lo tant, indi).[3]

Els térmens «Hindi» i «Hindu» es remonten a l'antic persa que va derivar estos noms del nom sánscrito Sindhu (सिन्धु), que referix al riu Indo. Els cognados grecs dels mateixos térmens són «Indus» (per al riu) i «Índia» (per a la terra del riu).[4][5]

Classificació

[editar | editar còdic]

El hindi és una llengua de la família indoeuropea. Forma part de la subfamília indoirania, més precisament del subgrup indoario central. Es considera una versió estandardisada del indostánico. L'atra varietat estandardisada és el urdu. De fet, el hindi i el urdu són mútuament comprensibles.

Idioma indostánico

[editar | editar còdic]

És la llengua de la que va derivar el Hindi i atres llengües (alguna cosa aixina com llatí sobre l'espanyol, francés, italià...)

Dialectes

[editar | editar còdic]

L'idioma indostánico o hindustaní és un idioma oficial de l'Índia en el dialecte hindi i Pakistan en el dialecte urdu. Encara que pròpiament són idiomes distints pero segons la constitució de l'Índia, les llengües del grup hindi occidental (i encara alguns d'atres grups de la zona central) es consideren com a dialectes del hindi (o millor dit del hindustaní)

  • Khadiboli, Khariboli o Sarhindi és el dialecte usat com l'idioma nacional d'Índia, ensenyat en les escoles i en el govern. Prové del nort d'Uttar Pradesh, prop de Delhi.
    • Urdu és el dialecte usat com l'idioma nacional de Pakistan, pero que molts paquistanins i indis consideren una llengua pròpia totalment diferenciada del hindi, encara que llingüísticament (a lo manco al nivell coloquial) no siga aixina. Es parla en molts estats d'Índia com la llengua materna de comunitats musulmanes, i és un dels idiomes indis que són reconeguts com a idiomes regionals pel govern. La majoria de les persones que parlen urdu com a llengua materna viuen en Índia, i la majoria dels que ho parlen com a segona llengua viuen en Pakistan, on és la llengua franca que la majoria de la població entén. També, molts dels immigrants musulmans que varen vindre a Pakistan (Mojayires) despuix de la separació dels dos països parlen urdu com a llengua materna, i ells formen la majoria de la població en la ciutat de Karachi. El urdu escrit pren moltes paraules del persa i àrap, mentres que el hindi estàndar pren paraules del sánscrito.
      • El urdu d'Andhra Pradesh es parla en el seu propi accent (que per influència Drávida conserva alguns diptongos que el urdu norteny va perdre).
    • Hindi estàndar dialecte lliterari de Khadiboli.
    • Bambaiya o Mumbaiyya es parla en Bombay, i té traces del marathi. Les següents varietats no són dialectes sino llengües:
  • Braj-b#a (‘parla de Braj’) va ser el dialecte lliterari durant el periodo bhakti, originat en la zona de Vraja (Vrindavan) i parlat en Uttar Pradesh occidental.
  • Awadhi o Avadhi es parla en Uttar Pradesh central.
  • Kanauji es parla en la regió entre Awadh i Braj en Uttar Pradesh.
  • Bundeli es parla en la regió Bundelkhand de Madhya Pradesh.
  • Bagheli es parla en el noreste de Madhya Pradesh.
  • Chhattisgarhí, Lahariya o Khalwahi es parla en Chhattisgarh.
  • Hariyanvi, Bangaru o Jatu es parla en Haryana.
  • Bhaya es parla en el sur de Pakistan.
  • Chamari, parlat pels dalit d'Uttar Pradesh i Madhya Pradesh.
  • Gowli es parla en Madhya Pradesh i en el districte Amravati de Maharashtra.

Distribució geogràfica

[editar | editar còdic]

Principalment, en les regions noroest i centre-oest de l'Índia. Hi ha un percentage important de parlants en Fiji, Guyana, Surinam i Trinitat i Tobago.

Estatus

[editar | editar còdic]

És un dels vintiun idiomes oficials de la República de l'Índia.

Dialectes

[editar | editar còdic]

Encara que pròpiament són idiomes distints, les llengües del grup hindi orient (i alguns d'atres grups de la zona central) es consideren com a dialectes del hindi (o millor dit, del indostánico) segons la constitució de l'Índia.

  • El jadibolí o sarhindi és el dialecte usat com l'idioma nacional de l'Índia, ensenyat en les escoles i en el govern. Prové del nort d'Uttar Pradesh, prop de Delhi.
    • El urdu és el dialecte usat com a idioma nacional de Pakistan, pero que molts paquistanins i indis consideren com a llengua pròpia totalment diferenciada del hindi, encara que en l'àmbit llingüístic (a lo manco al nivell coloquial) no siga aixina. Es parla en molts estats de l'Índia com la llengua materna de comunitats musulmanes, i és un dels idiomes indis que són reconeguts com a idiomes regionals pel govern. La majoria de les persones que parlen urdu com a llengua materna viuen en l'Índia, i la majoria dels que ho parlen com a segona llengua viuen en Pakistan, on és la llengua franca que la majoria de la població entén. També, molts dels immigrants musulmans que varen anar a Paquistán (Mojayires) despuix de la separació dels dos països parlen urdu com a llengua materna: formen la majoria de la població en la ciutat de Karachi. El urdu escrit pren moltes paraules del persa i àrap, mentres que el hindi estàndar pren paraules del sánscrito.
      • El urdu d'Andra Pradesh es parla en el seu propi accent (que, per influència drávida, conserva alguns diptongos que el urdu norteny va perdre).
    • El hindi normalisat, dialecte lliterari del jadibolí.
    • El bambaiya o mumbaiyya es parla en Bombay, i té traces del maratí. Alguns dialectes es poden considerar com a llengües perque no són inteligibles entre sí:
  • El braj-b#a (parla de Braj) va ser el dialecte lliterari durant el periodo bhakti, originat en la zona de Vraja (Vrindavan) i parlat en Uttar Pradesh occidental.
  • El avadí, parlat en Uttar Pradesh central.
  • El kanaují, parlat en la regió entre Awadh i Braj en Uttar Pradesh.
  • El bundelí, parlat en la regió Bundelkhand de Madhya Pradesh.
  • El baguelí, parlat en el noreste de Madhya Pradesh.
  • El chatisgarí, lahariya o jalhuahí, parlat en Chatisgar.
  • El hariyanví, bangaru o yatu, parlat en Haryana.
  • El baya, parlat en el sur de Paquistán.
  • El chamarí, parlat pels dalit d'Uttar Pradesh i Madhya Pradesh.
  • El goulí, parlat en Madhya Pradesh i en el districte Amravati de Maharashtra.

Comparació en el urdu estàndar modern

[editar | editar còdic]

Des del punt de vista llingüístic, el hindi i el urdu són dos registres de la mateixa llengua i són mútuament inteligibles.[6] Tant el hindi com el urdu compartixen un vocabulari bàsic de paraules natives del prácrito i derivades del sánscrito.[7][8][9] No obstant, el hindi s'escriu en escritura devanagari i conté més paraules derivades del sánscrito que el urdu, mentres que el urdu s'escriu en escritura persoárabe i utilisa més préstams àraps i perses que el hindi.[10] Per este motiu, aixina com pel fet de que abdós registres compartixen una gramàtica idèntica,[11][7][8] un consens de llingüistes els considera dos formes estandardisades de la mateixa llengua, el indostaní o hindi-urdu.[6][11][7][12] El hindi és la llengua oficial més utilisada en l'Índia. El urdu és la llengua nacional i lingua franca de Pakistan i és una de les 22 llengües oficials de l'Índia, en estatus oficial també en Uttar Pradesh, Jammu i Cachemira, Delhi, Telangana,[13] Andhra Pradesh[14] i Bihar.[15]

Escritura

[editar | editar còdic]

AP

El hindi s'escriu en l'alfabet devanagari, un alfasilabario. El devanagari consta d'11 vocals i 33 consonante i s'escriu d'esquerra a dreta. A diferència del sánscrito, el devanagari no és totalment fonètic per al hindi, sobretot perque no marca la supressió de la schwa en el hindi estàndar parlat.[16]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «archive. org/web/20170113064233/http://rajb#a. nic. in/en/constitutional-provisions Constitutional Provisions: Officialanguage Related Part-17 of The Constitution Of Índia». Department of Officialanguage, Government of Índia. Archivat des d'el nic. in/en/constitutional-provisions original, el 13 de giner de 2017. Consultat el 15 de febrer de 2017.
  2. ↑ Mikael Parkvall, "Världens 100 största språk 2007" (The World's 100 Largest Languages in 2007), in Nationalencyklopedin. Asterisks mark the ne. se/spr%C3%A5k/v%C3%A4rldens-100-st%C3%B6rsta-spr%C3%A5k-2010 2010 estimates ne. se/spr%C3%A5k/v%C3%A4rldens-100-st%C3%B6rsta-spr%C3%A5k-2010 archivat en Wayback Machine. for the top dozen languages.
  3. ↑ uchicago. edu/cgi-bin/philogic/getobject. pl? c.7:1:6823. steingass A comprehensive Persian-English dictionary, Routledge & K. Paulocation=London, p. 1514. Consultat el 13 de febrer de 2018.
  4. ↑ Mihir Bose. google. com/books? id=6gyAAgAAQBAJ&pg=PA1 The Magic of Indian Cricket: Cricket and Society in Índia, Routledge, pp. 1–3. ISBN 978-1-134-24924-4.
  5. ↑ Plantilla:Citeweb
  6. ↑ 6,0 6,1 «in/artícul/809102/the-death-of-urdu-in-india-is-greatly-exaggerated-the-language-is-actually-thriving Hindi and Urdu llaure classified as literary registers of the same language».
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 google. com/books? id=YkWHDwAAQBAJ Education, Ethnicity and Equity in the Multilingual Asian Context (en en), Springer Publishing. ISBN 978-981-13-3125-1. «La llengua nacional de l'Índia i Pakistan, el urdu estàndar, és mútuament inteligible en el hindi estàndar perque abdós compartixen la mateixa base índica i són pràcticament indistinguibles en fonologia i gramàtica. (Lust et al. 2000).»
  8. ↑ 8,0 8,1 org/details/cultureofindia0000unse The Culture of Índia (en en), Rosen Publishing. ISBN 978-1-61530-149-2. «Urdu is closely related to Hindi, a language that originated and developed in the Indian subcontinent. They share the same Indic base and llaure baix similar in phonology and grammar that they appear to be one language.»
  9. ↑ Suniti Kumar Chatterji: a centenary tribute (en en), Sahitya Akademi. ISBN 978-81-260-0353-2. «"L'Alt hindi escrit en devanagari, que té idèntica gramàtica que el urdu, amprant al màxim els elements natius del hindi o del indostaní (prácrito), pero per a les paraules d'alta cultura, acodint al sánscrito. El indostaní pròpiament dit representa el khari boli bàsic, en un vocabulari que manté un equilibri entre el urdu i l'alt hindi. "»
  10. ↑ The Indo-Aryan Languages (en en), Routledge. ISBN 978-1-135-79711-9. «Les principals fonts de préstams no indoarios al hindi són l'àrap, el persa, el portugués, el turc i l'anglés. Els registres conversacionals del hindi/urdu (per no mencionar els registres formals del urdu) ampren un gran número de préstams perses i àraps, encara que en els registres sanscritizados moltes d'estes paraules se substituïxen per formes "tatsama" del sánscrito. Els elements lèxics perses i àraps del hindi són el resultat dels efectes de sigles de domini administratiu islàmic sobre gran part del nort de l'Índia en els sigles anteriors a l'establiment del domini britànic en l'Índia. Encara que és habitual diferenciar els préstams perses i àraps en el hindi/urdu, en la pràctica sol ser difícil separar-els. Els lexema àraps (i també túrquicos) prestats al hindi a sovint passaven pel persa, per lo que es produïa un profunt entrelazamiento d'elements perses i àraps, que es manifestava en fenomens com els composts híbrits i les paraules compostes. Ademés, encara que la trayectòria dominant dels préstams lèxics va ser de l'àrap al persa, i d'ahí al hindi/urdu, es poden trobar eixemples de paraules que en el seu orige són en realitat préstams perses tant a l'àrap com al hindi/urdu.»
  11. ↑ 11,0 11,1 (2019) google. com/books? id=hxmvDwAAQBAJ Hindi Christian Literature in Contemporary Índia (en en), Routledge. ISBN 978-1-00-070224-8. «Dos formes de la mateixa llengua, el hindi nagarai i el hindi persianizado (urdu) tenien una gramàtica idèntica, compartien paraules i raïls comunes i ampraven escritures diferents.»
  12. ↑ google. com/books? id=E7gtDQAAQBAJ The Rhetoric of Hindutva (en en), Cambridge University Press. ISBN 978-1-107-14987-8. «El urdu, com el hindi, era un registre estandardisat de la llengua indostánica derivada del dialecte de Delhi i va sorgir en el sigle XVIII baix el domini dels últims mogoles.»
  13. ↑ Javaid, Arfa. «jagranjosh. com/general-knowledge/list-of-officialanguages-of-indian-states-and-union-territories-1624022980-1 List of Officialanguages of Indian States and Union Territories».
  14. ↑ thehindu. com/news/national/andhra-pradesh/bill-recognising-urdu-as-second-officialanguagepassed/article65252966. ece Bill recognising Urdu as second officialanguage passed (in (en-IN)), The Hindu.
  15. ↑ «indiatoday. in/magazine/indiascope/story/19800731-decision-to-make-urdu-second-officialanguage-in-bihar-provokes-furore-from-maithil-brahmins-821314-2014-01-17 Decision to make Urdu second officialanguage in Bihar provokes furore from Maithil Brahmins».
  16. ↑ org/details/historyofhindigr0000bhat A History of the Hindi Grammatical Tradition: Hindi-Hindustani Grammar, Grammarians, History and Problems, Brill. ISBN 9789004079243.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Plantilla:InterWiki Erro al crear miniatura: Hindi en el Viccionari.

Plantilla:Varietats d'Urdu

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hindi&oldid=1112568»