Idioma chono (Chile)

El idioma chono és una llengua indígena americana extinta o un grup d'elles que haurien parlat els chonos, nom que designa a un o més pobles nómadas dels canals del sur de Chile. A este idioma s'atribuïx l'orige de la toponímia indígena de la zona habitada en algun moment per chonos i que no pot explicar-se per mig del mapudungun (la llengua dels mapuches).

Aparte de la toponímia, l'únic testimoni directe és un catecisme d'el XVIII, sense traducció a l'espanyol.

Història i documentació

Cronistes i sacerdots espanyols

En els relats dels primers anys de la conquista de Chile i els deixats pels misioneros de la Missió Circular existixen descripcions, a voltes contradictòries, de les gents que habitaven els canals patagónicos.

En l'expedició que Juan Ladrillero i Francisco Cortés Ojea varen realisar entre 1557-1558 al estret de Magallanes, el segon va descriure als indígenes que varen trobar entre la boca del Guafo i la península de Taitao:

... en esta terra habiten uns indis marins que duen unes canoas de tres taules, en la manera que són les dels Coronats, empero parlen una atra llengua que els d'els Coronats no entenen...

Francisco de Cortés Hojea, Viage del Capità Juan Ladrillero al descobriment de l'Estret de Magallanes

Els sacerdots de la Companyia de Jesús varen arribar a Chiloé en 1609; els primers en aplegar varen ser els pares Juan Bautista Ferrufino i Melchor Venegas. Es varen dedicar a la evangelización dels cuncos, huilliches i payos, aixina com a l'atenció espiritual de la població espanyola resident, pero també varen mamprendre viages als archipèlecs australs en busca d'indígenes canoeros en intenció de convertir-els al cristianisme. Melchor Venegas relata en una carta de 1612 que Ferrufino és l'autor d'un "Catecisme de la Doctrina Christiana" i d'un "Art i Vocabulari de la Llengua Chono", abdós desaparegudes, encara que no hi ha acort sobre l'autor, perque Pedro Lozano en el seu "Història de la Companyia de Jesús en la Província del Paraguay" de 1754 atribuïx dos obres de títul semblat al pare Mateo Esteban, aplegat a Chiloé en 1611, i inclou part del relat que va fer el sacerdot del seu ministeri en les illes Guaitecas, pres de les mateixes cartes anuas del propi Ferrufino:

Per la Gràcia del nostre Senyor que em va voler consolar, vaig intentar fer un Catecisme en la seua llengua chona que és molt diferent i molt dificultosa en la pronunciació que esta general, i la vaig acabar en dia i mig, traduint les tres oracions i manaments i acte de constricció i, ademés d'açò, tot el Catecisme en preguntes i respostes...

Mateo Esteban, en Venegas, Melchor. 1614. "Cartes anuas de les províncies del Paraguay, Chile i Tucumán de la Cía. de Jesús:1609.1614".

.

el misionero José García va estar entre els chonos a mitan d'el XVII i encara que va assegurar que la seua llengua no era un dialecte de la "araucana", no podia dir si estava emparentada en l'idioma dels caucahués o es tractava de llengües sense relació.

Passada l'época d'abandó del catolicisme i relacions hostils en els espanyols i veliches, entre 1630 i 1710, es varen assentar en l'illa Guar, en l'archipèlec de Calbuco i després en Apiao, Chaulinec i Cailín, "el confín de la cristiandad", a on estaven baix la tutela dels jesuïtes i exents de l'encomana en la seua calitat de "neófitos". Allí estaven en contacte en tres llengües: el castellà, el mapudungun (en el seu dialecte veliche) i el caucahué, propi d'un atre grup d'indígenes canoeros australs i per a principis d'el XIX ya no es diferenciava llingüística ni culturalment del restant de la població chilota, si be hi ha relats esporàdics durant el XIX i inclús el XX acosta trobades en indígenes canoeros que han segut identificats com chonos.

Durant l'estància en Chaulinec, un sacerdot va redactar una "Doctrina per als vells chonos" en la llengua chona; est és l'únic testimoni de l'idioma que ha perdurat. Esta doctrina va ser copiada dins de la Notícia de la llengua dels Yndios Chonos, en que se senyala:

Estos Yndios tenen la seua llengua particular, mui diferent a la llengua general de Chile i de Chiloé, pero com anaven i comerciaven en els Yndios naturals de Chiloé facilmente varen entrar en ablar la llengua dels naturals de Chiloé en especial els jóvens, i per a l'instrucció dels Chonos vells habíase format un breu cathecisme que al present ya no s'usava, perque ya tots entenien la Llengua General de Chiloé

Notícia de la llengua dels Yndios Chonos.

El manuscrit chono no conta en traducció original i va ser descobert per Tentori en l'archiu del Collegio Romà. En 1972 va ser presentat per Bausani en el XL Congrés d'Americanistas en Gènova (Itàlia), mentres que Hanisch ho va publicar eixe mateix en una versió llaugerament distinta, en un llibre sobre els jesuïtes expulsos de Chile. Fins a llavors no es contava en cap text en chono, llevat llistes de paraules de veracitat discutida. La traducció va estar inicialment a càrrec de Tentori, pero va fallir abans de completar-la; després es va ocupar d'ella Alessandro Bausani i s'estima que es coneixen en certea al voltant de 20 paraules. Si be hi ha similituts provables en el kawésqar, no són suficient per a traure conclusions sobre les relacions del chono en estes llengües. Entre les paraules identificades es troben cot (fill), sap (pare), tas (tres), jo (sí) i yamchiu (no).

Topònims de possible orige chono

Erro al crear miniatura:

L'illa de Linlín (comuna de Quinchao), del nom de la qual es diu que podria significar "dos cerros".

En els archipèlecs de Chiloé, de les Guaitecas i dels Chonos i en les terres continentals adjacents existix toponímia d'orige indígena que no ha pogut analisar-se com a procedent del mapudungun, el tehuelche ni el kawésqar. Tals topònims típicament contenen terminacions en -ao, -ec, -ac o -lin. Per a Alejandro Canyes Pinochet Jorge Ibar Bruce i Ramírez Sánchez, entre atres investigadors, estos noms geogràfics serien d'orige chono. Es basen per a això tant en l'impossibilitat de relacionar-els en les llengües conegudes de la zona, com en la seua ubicació, en llocs que este poble va freqüentar, escomençant pel nort en el canal de Chacao i seguint per la costa este de l'Illa Gran de Chiloé i les illes que s'ubiquen en la seua mar interior, fins als archipèlecs de les Guaitecas, els Chonos i les illes Guayaneco al sur del golf de Penes.

Ibar Bruce va presentar en 1960 un conjunt d'etimologies deduïdes per a estos topònims d'acort a interpretacions de característiques físiques dels llocs en topònim no dilucidat. En la mateixa llínea estan els estudis de Ramírez-Sánchez de 1988. S'ha assignat a l'element lin el significat de "cerro", ya que Guamblin, Linlín i atres illes contenen cerros conspicuos; ao seria una caleta protegida del vent del noroest ("travessia"); pel contrari ec i ac, llocs sense ampara dels vents; i ach, una plaja o arena. Es disputa sobre la partícula -ao, perque segons Claudio Wagner, be podria ser una derivació dialectal del mapudungun, que provindria de we, "lloc". La llista de topònims que contenen estos elements inclou a pobles com Achao o Chacao; illes com Apiao, Quenac, Tac, Caguach, Chaulinec, Tahuenahuec, Meulín o Chelin; i sectors costers com Manao, Terao, Ichuac. En el llibre "Els chono i els veliche de Chiloé" de Cárdenas, Montiel i Hall, se senyala sense aclarir quin és la font de la senya, que el nom de l'Illa Gran de Chiloé hauria segut Ka'wais, "la nostra illa de pedra".

Classificació

No existix acort entre els estudiosos sobre l'identitat d'esta llengua o el seu parentesc. Junt a els qui la postulen com una llengua diferent, uns atres consideren que hauria segut un dialecte norteño del idioma kawésqar, llengua parlada pels alacalufes o kawésqar.

Viegas Fancs, senyala que podria existir un parentesc lluntà del chono en el kawesqar o en el yagán. Este autor considera que prop del 45% del vocabulari i morfemes conegudes del chono podrien estar relacionat en atres formes d'estes llengües, encara que no sembla ser més propenc a algun dels dos.

Relacions en el kawésqar

L'investigador argentí Manuel Llaras Samitier va publicar en 1967 un estudi titulat "El grup chono o wayteka i els demés pobles Fuegopatagonia". En ell presenta una llista de 97 paraules en un idioma que ell va cridar wayteka i que va considerar contigu al kawésqar i no emparentat en ell. L'autor assegurava haver obtingut este vocabulari de part d'un soldat d'ascendència chona i donava com a dates 1937 o 1931 i com a llocs Comodoro Rivadavia o Port Santa Creu. Esta obra i l'alegat d'un idioma chono independent del kawésqar va caure en el descrèdit per eixes inconsistencias del relat, la falta de referències que permeteren corroborar l'informació i perque el llingüiste argentí Rodolfo Casamiquela va trobar que la llista contenia vocablos presos d'atres obres publicades, junt en térmens mapuches, kawésqar i gününa küne.

En el seu estudi del qawasqar, Clairis considera que les senyes són insuficients per a acceptar o rebujar la relació chono-kawésqar o siquiera per a atestar l'existència del chono. D'esta manera, resta validea a les conclusions de Lehmann-Nitsche que ho va incloure com un dialecte del kawésqar i les de Loukotka que emparentava al chono en el aksánas i negava la relació d'abdós en el kawésqar.

Descripció llingüística

Fonologia

El sistema fonològic del chono pot ser tentativamente reconstruït a partir de les senyes de Basauni (1975). Les sílabes freqüentment són tancades, encara que no necessàriament totes lo són. Existixen pocs grups consonàntics, encara que els grups de vocals són freqüents. L'inventari de consonante hauria segut més o menys com el següent:

	Labial	Dental	Alveolar	Palatal	Velar	Glotal
Nassal	m		n	ñ	ŋ
Obstruent sorda	p		t	č	k	ʔ
Obstruent sonora	b				g
Fricativa	f	z	s	š	x	h
Aproximante				j	w
Lateral			l	ʎ

La realisació fonètica de /z/ no està clara podria realisar-se tal volta com /θ/, /ʦ/ o /s̪/.

Bibliografia

• Adelaar, Willem (2004). org/details/languagesofandes0000adel The Language of the Vages, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-36275-7.
• Latorre, Guillermo(1998).Estudis Filològics.Valdivia:33

55-67.ISSN 0071-1713.Consultat el 5 d'agost de 2007.

• Trivero Rivera, Alberto(2005).Working Paper Séries 25.

Enllaços externs

• Wikisource conté el document Doctrina per als vells chonos.