Consonante alveolar
Aparència
Les consonante alveolars són aquelles que s'articulen en tocar en la llengua els alvéolos dentarios superiors, o acostar-la a ells. Existixen dos formes principals d'emetre este tipo de sons:
- Les consonante alveolars laminares: que s'articulen en l'extrem de la superfície superior de la llengua (vore consonant laminar);
- Les consonante alveolars apicals: que s'articulen solament en la punta de la llengua (vore consonant apical). Si la part de la llengua que s'usa en articular no és la punta de la superfície superior sino la de la superfície inferior (curvada cap a dalt), no es parla de consonante alveolar sino de consonant retrofleja. En freqüència, l'articulació laminar és incorrectament denominada «dental», perque la punta de la llengua aparentment toca o s'acosta a les dents. No obstant, és el punt de contacte posterior el que definix elloc de l'articulació; ací és a on la cavitat bucal termina i és l'espai resonante de la cavitat bucal que dona a les consonante i vocals el seu timbre característic. L'alfabet fonètic internacional (AFI) no té símbols independents per a les consonante alveolars. És més, el mateix símbol s'utilisa per a tots els punts d'articulació coronals que no siguen palatalizados o retroflejos. Per a evitar ambigüitats, es pot utilisar el «pont» (s̪, t̪, n̪, l̪) per a les consonante dentals, o la barra baixa (s̠, t̠, n̠, l̠]) per a les postalveolares. Note's que la [s̪] es diferencia de la [θ] (dental) en ser sibilant, mentres que la [s̠] es diferencia de la [ʃ] postalveolar en no ser palatalizada. A pesar d'això, no es poden assumir que les lletres simples [s, t, n, l] representen específicament a les alveolars. Els idiomes no poden fer tals distincions, de manera que dos o més llocs coronals es troben alofónicamente, o la transcripció pot ser simplement massa àmplia per a distinguir una dental d'una alveolar. Si és necessari especificar a una consonante com a alveolar, es pot usar un signe diacrític del AFI estés que consistix en «=»[1] colocat baix la lletra. No obstant, els símbols «t, n, l» en freqüència són cridats «alveolars», i els eixemples d'avall són tots sons alveolars. Les consonante alveolars o coronals que apareixen en el AFI són:
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Dit signe diacrític AFI estés va ser ideat per a representar una patologia del parla i s'utilisa a sovint per a significar un sò «alveolarizado» a on ellavi més baix entra en contacte en la vora alveolar.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Consonante alveolar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.