Idioma selk'nam

El idioma selk'nam o ona (variants d'escritura: shelk'nam, selknam, shilk'nam) és una llengua chon meridional que era parlada pels selk'nam o onas en l'Illa Gran de Terra del Fòc.

L'idioma selk'nam és una llengua a la vora de l'extinció, degut, per una part, al genocidi selknam perpetrat per immigrants europeus patrocinats per empresaris ganaders a fins d'el XIX i, per un atre costat, a morts per malalties i a una radical ruptura de la societat tradicional ona. Una font indica que els últims parlants decorreguts d'esta llengua varen fallir en la década de 1980. No obstant, Rojas Berscia (2014) va afirmar que dos persones (Joubert "Keyuk" Yantén, un jove chilé,^[1] i Herminia Vora, una dòna selknam d'Argentina fallida el 2014^[2]), eren capaços de comunicar-se en l'idioma,^[2] encara que solament com semihablantes o parlants en un coneiximent passiu llimitat de la llengua. El nom "ona" prové del idioma yagán i ha prevalgut sobre selk'nam, paraula que reflectix el nom que ells utilisaven per a autodenominar-se.

Classificació

Dins del grup chon meridional la màxima similitut es dona en l'haush, una atra llengua chon parlada en l'illa Gran de Terra del Fòc.

Dins de les llengües d'Amèrica s'ha especulat que la família chon podria estar relacionada en les llengües mosetén formant una hipotètica família mosetén-chon o inclús podria estar relacionada en les llengües pano-tacanas. Encara que l'evidència en favor d'açò és inconclusa. Més especulativa encara és la classificació de Joseph Greenberg, prou discutida en l'actualitat,^[3] el selk'nam hauria segut una llengua amerindia del grup andino meridional.

Fonologia

El selk'nam posseïx sis vocals, totes elles es poden agrupar en parelles de curta/ llarga :

	Anterior	Central	Posterior
Mija-curta	i		o
Mija-llarga	(iː)		(oː)
Baixa-curta		a
Baixa-llarga		(aː)

Najlis (1973) analisa les vocals [iː,aː,oː] com /Vh/ per lo que en el seu anàlisis el selk'nam posseïx només tres fonema vocàlics, sent l'allargament conseqüència del contacte fonètic en /h/. Per la seua banda Viegas Fancs (1993) analisa eixes vocals com a fonema vocàlics llarcs independents.

L'inventari de consonante és el següent:^[4]^[5]

	Labial	Dental	Apical	Palatal	Velar	Uvular	Glotal
Nassal	m	n
Ocl. sorda simple	p	t		č	k	q	ʔ
Ocl. glotalizada	pʼ	tʼ			kʼ	qʼ
Fricativa		s	ʂ	š	x		h
Aproximante		l	r	j	w

El fonema /č/ (= AFI ʧ) òbviament és fonèticament africada, pero fonológicamente té un comportament i distribució equiparable a les oclusivas. Presenta dos alòfons:/čʼ/ davant sílaba accentuada, i /č/ davant sílaba no accentuada. Ademés Viegas Fancs (1993) senyala que en molts casos /r/ i /l/ semblen estar en variació lliure (1a) o variació dins de la família chon (1b) o variar d'acort en algun tipo de simbolisme fonètic (1c):

(1a) 'ull': òːtr òːtl

(1b) 'front': ʔòːsr (Ch. central i meridional) / ʔòːsl (Ch. septentrional)

(1c) '(ser) negre': p'àːr (selk'nam) / p'ole (tehuelche) / p'a el (haush)

Els grups consonàntics poden ser prou complicats particularemente en les codes silàbiques:

karxèwten 'arreplegar'

koxeyek 'plaja'

Gramàtica

El selk'nam sembla tindre un orde bàsic OVS més concretament, objecte-verp-auxiliar-subjecte, tendint el núcleu sintàctic a estar al final d'el sintagma i a tindre postposiciones:

(2) Yéeprr t'en ma'arsèyn

carn menjar chicona

'la chicona menja carn'

(3) Máa weh xesòow olwé

tu poder vindre NE-DU 2ª.SG

'Potser no pots vindre'

(4) Xen mer ch'óon

vindre-AF.MS DC home

'L'home va vindre'

L'últim eixemple mostra dos característiques del selk'nam l'existència d'elements evidencials (AF) i la seua variabilitat d'acort en el gènero gramatical.

Algunes paraules

La següent llista reproduïx algunes paraules:

Sol: Kren
Lluna: Kre'
Nit: Qawq'n
Dia: Kerren
Ull: Óotrr
Cap: Ahaleta
Llengua: Chan
Mà: Chen
Carn: Yéeprr
Sanc: Wáarr
Home: Ch'óon
Dòna: Na'
U : Sóos
Dos : Sóoke
Tres : Sawken
Quatre : Konè-sóokèy
Cinc : Kessmarey
Terra del Fòc: Karwkèynká
Riu Gran: Chawrk'n

Vore també

Referències

↑ bbc. com/mundo/noticias/2015/08/150717_finde_selknam_idioma_unico_hablante_ac El jove que està revivint un idioma agonizante
↑ ^2,0 ^2,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Rojas
↑ «pubmedcentral. nih. gov/articlerender. fcgi? artid=1182033 Problematic Use of Greenberg’s Linguistic Classification of the Americas in Studies of Native American Genetic Variation». Consultat el 18 de maig. 2007.
↑ W. Adelaar, 2004, p. 559
↑ Najlis, 1973

Bibliografia

Hammarström, Harald; Forkel, Robert; Haspelmath, Martin; Bank, Sebastian, eds. (2016). ["Ona" http://glottolog. org/resource/languoid/id/onaa1245]. Glottolog 2.7. Jena: Max Planck Institute for the Science of Human History.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma selk'nam» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] . com/mundo/noticias/2015/08/150717_finde_selknam_idioma_unico_hablante_ac El jove que està revivint un idioma agonizante

[Rojas-2] 2,0 ^2,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Rojas

[3] «pubmedcentral. nih. gov/articlerender. fcgi? artid=1182033 Problematic Use of Greenberg’s Linguistic Classification of the Americas in Studies of Native American Genetic Variation». Consultat el 18 de maig. 2007.

[4] W. Adelaar, 2004, p. 559

[5] Najlis, 1973

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]