Idioma gal

El idioma gal va ser una llengua pertanyent al grup de les llengües celtes de la família indoeuropea. Va ser parlada en l'àrea de l'antiga Galia pels pobles gals, ans que el llatí vulgar de finals del Imperi romà s'imponguera en eixes terres. L'idioma es coneix gràcies a uns centenars d'inscripcions en pedra, ceràmica o atres artefactes i monedes, aixina com en làmines de plom (i en una ocasió de cinc). Estos es troben per tota l'antiga Galia, és dir, especialment en l'actual França pero també en parts de Suïssa, Itàlia, Alemània i Bèlgica.

El gal s'agrupa junt en el celtíbero, lepóntico i gálata com llengües celtes continentals.

Història

El gal va ser en el seu moment una de les llengües més esteses per l'Europa pese a ser una llengua morta al dia d'hui, donada l'extensió dels pobles celtes en el continent abans de la conquista romana de la pràctica totalitat dels seus territoris. Es baralla d'hipòtesis de que les llengües cèltiques continentals, si ben no formaren una llengua unificada, sí devien ser altament inteligibles entre sí, donada l'uniformitat dels topònims d'orige celta a lo llarc d'Europa. Aixina, el lepóntico, és en ocasions cridat gal cisalpino donada la seua similitut en est i el gálata, segons Sant Jerónimo en els seus escrits, era molt similar al gal de Tréveris. S'estima que el gal sobrivivió a lo manco fins a el V o VI

Escritura

El coneiximent que es dispon del gal hui en dia és obtingut de diverses fonts, com són paraules, noms de persona i tribus i topònims a partir de fonts llatines i gregues o préstams adoptats pel francés, pero especialment es deu a centenars d'inscripcions trobades. No obstant, estes solen compondre's únicament de poques paraules, normalment antropónimos, dins de frases estereotipades i molt fragmentades. Aixina i tot, el gal és la llengua celta continental de la que més evidència escrita es té. A lo llarc de la seua història es va escriure tant en alfabet llatí com en grec o etrusc (alfabet de Lugano).

Es conserven prop d'un centenar d'inscripcions en gal que comprenen des d'el III, pero la major part del material prové de l'I a. C., i encara que no hi haja inscripcions hi ha testimonis d'haver-se parlat fins a el IV La majoria de les inscripcions tendixen a ser senzilles, la qual cosa en general facilita la seua interpretació.

Aixina mateix, hi ha tres extenses inscripcions en pedra, dos d'elles són bilingües, en gal i llatí: l'inscripció funerària de Todi (Umbría) i la dedicatòria de Vercelli (Piemont oriental). Estes inscripcions daten aparentment d'un temps en el que l'influència política i llingüística de Roma ya era considerable en el nort d'Itàlia (III o posterior).

Entre els anys 70 i mediats dels 80 es varen trobar atres tres inscripcions en alfabet llatí cursivo de gran llongitut pero difícil interpretació; un era el fragmentario Plat de Lezoux, d'unes 50 paraules, que sembla contindre una llista de màximes morals; una atra és la placa de pissarra de Chamaliéres, en una miqueta més de 50 paraules pertanyents a principis d'el I; i per últim una atra inscripció també en pissarra, trobada en L'Hospitalet-du-Larzac, d'aproximadament 200 paraules i datada al voltant del 100 d. C., que inclou imprecacions màgiques.

L'alfabet llatí (tant el monumental i cursiva) que s'usava en la Galia romana era:

ABCDÐEFGHIKLMNOPQRSTUVXZ

abcdðefghiklmnopqrstuvxz

G i K s'usaven en ocasions de forma indistinta. Ð, ð, ds i s pot ser que representaren t^s. X, x representa [χ] o /ks/. EV es pot intercanviar junt en OV (i. g. L-3, L-12). Q s'usa en rares ocasions (per eixemple, Sequanni, Equos) i pot ser que fora un arcaisme. Ð i ð eren usades per a representar la lletra Tau Gallicum, que no s'ha afegit encara al Unicode. En contrast en Ð la barra central s'estén per tot el glifo. Les inscripcions en este alfabet procedixen del periodo posterior a la conquista de la Galia per César (52 a. C.) i s'han trobat especialment en la zona central de l'actual França. A unes 15 inscripcions breus en pedra, principalment monuments funeraris i dedicatòries, cal sumar el calendari de Coligny, una placa de bronze, preservat en 73 fragments que originalment eren d'1,48 m d'ample i 0,9 m d'alt, sent provable que el seu orige dona't del final d'el II.

Erro al crear miniatura:

Inscripció en el plom de Larzac, Museu de Millau. L'inscripció en escomença: In-sinde es—: bnanom bricto n,—eainom anuana sanander na:—brictom uidlaias uidli[..] tigontias baix. / Ací: un conjur màgic de la dòna, els seus noms especials màgics infernals, el conjur màgic d'un profeta que va crear esta profecia.

L'alfabet grec oriental usat en la Galia Transalpina era:

αβγδεζηθικλμνξοπρστυχω

χ s'usa per a [χ], θ per a t^s, ου per a /o/, /ū/, /w/, η i ω tant per a la /i/, /ē/ curta i llarga, /o/, /ō/, mentres que ι és per a la /i/ curta i ει per a /ī/. Cal notar que Sigma en l'alfabet grec oriental s'assembla a una C (sigma lunada). Este alfabet es va usar sobretot en regió de Marsella, àrea antigament colonisada pels grecs.

L'alfabet de Lugano, una variant de l'etrusc, usat en la Galia Cisalpina per al lepóntico era:

AEIKLMNOPRSTΘUVXZ

L'alfabet de Lugano no distinguix entre les oclusivas sordes i sonores, és dir, P representa /b/ o /p/, T val per a /t/ o /d/, K per a /g/ o /k/. Z representa provablement t^s. O /o/ i V /w/ es distinguixen. Θ s'usava provablement per a /t/ i X per a /g/. En este alfabet s'han trobat sis inscripcions en el nort d'Itàlia.

Característiques llingüístiques

Erro al crear miniatura:

Vista de la placa del Calendari de Coligny reensamblada.

Com es va mencionar anteriorment, la major part del coneiximent que es té hui en dia del gal es deu a inscripcions variades, pero també a topònims, antropónimos i glosses de vocabulari en gal testimoniat per autors clàssics. D'esta manera es coneixen unes 1000 paraules, as poden afegir atres reconstruïdes a través de paraules cèltiques britàniques i gaèliques, aixina com atres llengües indoeuropeas tot el nostre corpus; en total es pot afirmar que el vocabulari gal conegut supera les 5000 paraules, sent la llengua celta extinta millor acreditada.

Fonologia

Vocals

El sistema vocàlic del gal distinguix cinc timbres i dos graus de cantitat:

	anteriors (palatals)	centrals	posteriors (velares)
tancades (d'obertura mínima)	i, ī	-	o, ū
miges (d'obertura mija)	i, ē	-	o, (ō)
obertes (d'obertura màxima)	-	a, ā	-

Consonante

Per una atra part el sistema consonàntic seria més o menys el següent:

	labials	alveolars	palatals	velares
oclusivas sordes	p	t		k
oclusivas sonores	b	d		g
africadas		t^s
fricativas		s		-
nassals	m	n		-
líquides	-	r, l		-
Semivocalés	w		j	-

Ademés deu tindre's present que:

[χ] és un alòfon de /k/ davant /t/.

Una de les caracteristas del gal és ser una llengua cèltica-P, transformant el sò labiovelar indoeuropeo /k^w/ es reduïx a /p/:

petri - 'quatre' (goidélico **kethir, llatí quattuor).

També es pot afirmar que dins de l'idioma gal hi havia diferències dialectals coincidint en la diversitat de tribus gals, podent-se definir el gal oriental o Volsco-Boyo, gal central, gal cisalpalpino o suroccidental, narbonense, aquitano i belga. No cal confondre el possible dialecte gal aquitano en l'idioma aquitano, sense cap relació. No obstant atres classificacions únicament distinguixen tres dialectes: gal transalpí, gal cisalpino i gálata (considerant a este últim com un dialecte gal originalment).

Gramàtica

Com es vorà a continuació, gramaticalmente el gal té moltes similituts en el llatí. En el seu morfologia, el gal presenta una flexión nominal en terminacions típiques indoeuropeas, distinguint normalment sèt casos: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu-ablatiu i instrumental, que funcionen d'una forma molt similar als casos llatins.

Aixina mateix, de la mateixa manera que en el llatí existixen casos aïllats en alguns noms de locatiu i les declinació es classifiquen segons la terminació del nominatiu. Per eixemple, els temes en -a i en -o, comparats en el llatí són els següents:

Singular	Temes en -a (Gal)	Temes en -a (Llatí)	Temes en -o (Gal)	Temes en -o (Llatí)
Nominatiu	-a \| -vos	-us < -vos
Vocatiu	-a \| -i	-i
Acusatiu	-in, -im	-am	-on, -om	-um < -om
Genitiu	-as, -ias	-ae, -as	-i	-ī < -oi
Datiu - Ablatiu	-ai, -i	-ae / -ā	-o(i) < -oi	-ō, (-oi)
Instrumental	-ia	-	-o	-
(Locatiu)	-i	-ae	-i	-i

Plural	Temes en -a (Gal)	Temes en -a (Llatí)	Temes en -o (Gal)	Temes en -o (Llatí)
Nominatiu-Vocatiu	-as	-ae	-oi	-ī < -oi
Acusatiu	-as' < -ans	-ās < -ams	-us', -vos	-ōs < -oms
Genitiu	-an. om	-ār. um	-on	-ōrum
Datiu - Ablatiu	-abo	-īs, -abus	-us, -is	-īs < -ois
Instrumental	-ia	-	-	-

Els pronoms personals, de la mateixa manera que en llatí, es declinen segons cas, tenint de fet formes similars a les llatines. En nominatiu són:

	Singular	Plural
1.ª persona	em \| align=center \| sni(s),
2.ª persona	la teua	suis
3.ª persona	**is(masculí) si (femení) aneu (neutre)	sies

En gal trobem interrogatius similars als llatins, mostrant no obstant el canvi **kw > p.:

pe-, 'qui' [indoeur., **kwei; llatí, qui]

**po(n), 'quan' [indoeur., **kwo(m); llatí quum > cum]

Respecte a la conjugació de verp, les terminacions verbals són molt similars a les del llatí:

	Singular	Plural
1.ª persona	-o, -la meua	-omu
2.ª persona	-s	-etis, ete
3.ª persona	-t	-nt

pis. si. o. el meu, 'voré' [llatí, spec. ie. m],

regu, 'endrece' [lat. rego]

gabas, 'agarres' [llatí, capis; irlandés, gabi-]

ratet, 'beneïx'

auot, 'fa'

El seu tipologia llingüística és Subjecte Objecte Verp, sent diferent de les llengües cèltiques insulars, en una tipologia VSO.

L'imperatiu, també de la mateixa manera que en llatí, es caracterisa per l'absència de desinència:

dona 'dá(selo)' [llatí, dona]

gabi, 'agarra' [llatí, cape].

També la veu passiva, tal com en llatí, es caracterisa per la presència de r:

dedor, 'és fet'

Erro al crear miniatura:

Inscripció RIG G-172 ϹΕΓΟΜΑΡΟϹ ΟΥΙΛΛΟΝΕΟϹ ΤΟΟΥΤΙΟΥϹ ΝΑΜΑΥϹΑΤΙϹ ΕΙωΡΟΥ ΒΗΛΗ ϹΑΜΙ ϹΟϹΙΝ ΝΕΜΗΤΟΝ "Segomaros, fill d'Uillo, toutious (líder tribal) de Namausos, dedica este santuari a Belesama".

Lèxic

Algunes de les preposicions del gal són:

ad 'cap a, al costat de'

ambi, 'entorn'

vaja, 'davant de'

llaure, [<p(a)re], 'davant de, abans de'

au-, 'des de'

en, 'en'

de / vaig donar, 'des de (fòra de)'

eni / in, 'en'

ex, 'fòra de'

inter, 'entre'

ris [<**pris], 'per'

ro [<pro], 'en favor de'

que coincidixen casi en exactitut en les del llatí: ad, en(itus), davant, prae, ab/au, cum, de, in, ex, inter, per, pro.

Els números ordinals, obtinguts del grafiti La Graufesenque, són:

cintus, cintuxos (galés cynt "abans", cyntaf "primer", bretón kent "en front", kentañ "primer", córnico kynsa "primer", irlandés antic céta, irlandés céad "primer")
allos, alos (galés ail, bretón eil, irlandés antic aile "un atre, segon", irlandés eile "un atre")
tri[tios] (galés trydydd, bretón trede, irlandés antic treide)
petuar[ios] (galés pedwerydd, bretón pevare, irlandés antic cethramad)
pinpetos (galés medieval pymhet (ara pumed), irlandés antic cóiced)
suexos (potser confòs en suextos, galés chweched, irlandés antic seissed)
sextametos (galés seithfed, irlandés antic sechtmad)
oxtumeto[s] (galés wythfed, irlandés antic ochtmad)
namet[vos] (galés nawfed, irlandés antic nómad)
decametos, decometos (galés degfed, irlandés antic dechmad, celtíbero dekametam)

Vore també

Idioma nórico

Referències

Bibliografia

Delamarre, X. (2003). Dictionaire de la Langue Gauloise (2nd ed.). Paris: Editions Errance. ISBN 2-287772-237-6
Lambert, Pierre-Yves (2003) La language gauloise (2nd ed.) Paris: Editions Errance. ISBN 2-87772-224-4
Meid, Wolfgang (1994) Gaulish Inscriptions. Budapest: Archaeolingua. ISBN 963-846-06-6
Sims-Williams, Patrick (2003) The Celtic Inscriptions of Britain: phonology and chronology, c.400-1200 Oxford: Blackwell. ISBN 1-4051-0903-3

Enllaços externs

Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma galo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.