Idioma pemón

El idioma pemón (també cridat arecuna) pertany a la família d'idiomes caribes. És parlat davant tot per l'ètnia pemona, d'aproximadament 30 000 persones, en la regió amazónica de Veneçola particularment en el parc nacional Canaima, Estat Bolívar, i en l'estat de Roraima, Brasil. Algunes de les seues paraules s'han incorporat a la forma de parlar dels habitants d'eixa àrea del país.

Classificació

Erro al crear miniatura:

Idioma pemón entre els idiomes caribes.

El pemón és part de la família caribe, de la branca guayanesa, sub-branca Kapón. Està emparentat cercanamente en l'akawaio, el macushi i el patamona i en menor grau en idiomes tals com el yekuana.

Distribució

El pemón és l'idioma Carib en més parlants. Es parla en els municipis Sifontes i Gran Sabana de l'estat Bolívar de Veneçola, en Guyana i en Roraima, Brasil. El macushí o macuxi, parlat en Brasil, és a voltes considerat com un dialecte del pemón. La Gran Sabana és el lloc en el major número de parlants de la llengua pemona.

Dialectes

Hi ha tres dialectes pemones mútuament intelegibles:

• arekuna: dialecte de la zona nort i centre, parlat per un 45% de la població.
• kamarakoto: dialecte de Kamarata i Urimán, en la zona nort-occidental, en el Baix Caroní i Baix Paragua.
• taurepáng: dialecte del sur (de la Gran Sabana)

Estos dialectes es diferencien a nivell fonètic, gramatical i lexical.

Història

El Taurepan té un orige comú en una série d'idiomes coneguts com llengües caribes. Dits idiomes s'haurien derivat d'un idioma proto-caribe hipotètic l'existència del qual s'estima remontar-se a 3700 anys arrere. Esta família és una de les majors en Amèrica i hauria tingut la seua extensió màxima en el moment del contacte en els europeus.

L'idioma encara conserva un gran semblat en atres idiomes caribes parlats actualment en Veneçola i en uns atres que s'extinguiren en els sigles passats com el tamanaco o el chaima. En sigles anteriors els misionero catòlics varen realisar estudis d'idiomes caribes relacionats, com el tamanaco i el chaima. El taurepan ha segut davant tot un idioma sense tradició escrita. Solament en el XX va començar a canviar açò.

L'antropòlec i explorador Theodor Koch-Grünberg va ser provablement la primera persona en publicar estudis sobre este idioma. Fra Cesáreo d'Armellada va desenrollar la primera gramàtica del taurepan a mitan d'el XX (1943), aixina com un diccionari, que han rebut vàries edicions. d'Armellada també va publicar varis volums de contes en taurepan i castellà.

La constitució de 1999 va declarar a l'idioma taurepan com un dels idiomes oficials del país, encara que açò no ha tingut moltes repercussions. Els alumnes de primària reben algunes classes en taurepan, encara que l'educació es desenrolla davant tot en castellà. Anualment hi ha un concurs de llectura en quatre idiomes en la ciutat de Santa Elena d'Uairén i el taurepan és un d'estos idiomes. No hi ha prensa escrita en taurepan. Hi ha ràdios locals en la Gran Sabana que tenen programes en este idioma. En Santa Elena d'Uairén és comuna trobar persones que parlen taurepan.

Influència en atres idiomes

El pemón ha donat algunes paraules a l'idioma castellà. Una d'elles és "tepuy" (tüpü). Una família de coleòpters aléfagos ha rebut com a nom el terme Meruidae, del pemón meru o "cascada".

Numerosos topònims de la Guayana veneçolana són d'orige pemón. Entre uns atres, es conten: Roraima, Kamoirán, Uairén (Wairen), Kukenán, Icabarú, Caroní, Auyán Tepui, Kari'ña, Kavanayén, Canaima (Kanaima), encara que Caroni es pensa que és d'orige arawak.

Erro al crear miniatura:

Tepuy, del pemón tüpü, és una paraula que ha passat a designar en espanyol i atres idiomes el tipo de montanyes trobades en el Massiç Guayanés.

Fonologia

Vocals

El pemón té els següents fonema vocàlics:

a: /a/

i: /i/ o /ε:

i: /i/

ï: /i/

ü:

o: /o/ o /ø/

ö: /ø/ o /ə/

o: /o/

Encara hi ha texts que solament usen les lletres castellanes, sense fer diferència de manera clara entre fonema tals com /o/ o /ø/.

Consonante

Existixen les següents consonante:

b, ch, d, k, m, n, ñ, p, r, s, t, v, w, i

Morfologia i sintaxis

El pemón, a diferència del castellà, no té artículs. En lloc de preposicions, s'usen per lo general postposiciones.

Substantius

Número

El número s'indica molt poques voltes en pemón. En general s'usa el sufix -damük per al plural dels sers vius, mentres que s'usa -ton per als objectes inanimados. La variant kamarakota no usa esta forma per a humans, sino -ton.

morok	morokdamük
peix	peixos

S'usen atres sufixos per a expressar pluralitat: -kon, -senar, -on, -sant, -ton.

dakon	dakonnon
germà	germans

Gènero

El gènero en pemón no s'indica en afixos. Per a indicar el gènero dels animals se'ls afig la terminació -´pachi.

gos: arinmaraka

gos: arinmaraka pachi

Solament certes paraules es distinguixen per a referir-se a sers vius masculins o femenins, que també són depenents del gènero de qui es diga. Ej:

mumu: fill, si es tracta del fill del varó

yenchi: filla, si es tracta de la filla del varó

rume: per a fill o filla de la femella.

Diminutius i aumentatius

El sufix principal per a expressar un diminutiu és -rü'kö. Hi ha diversos sufixos que expressen el aumentatiu: potorü (de pare), yun (pare), pai (cap), entre uns atres.

kaikuse	kaikuserü'kö	kaikusepotorü
tigre	tigrito	tigrote

Adjectius

Els adjectius pemones usualment s'anteponen al sustantiu, al contrari de lo que ocorre en espanyol.

nosan yöi: pal llarc.

Els adjectius poden nominalizarse depenent de la seua posició.

Poden dur una terminació de plural, encara que la mateixa no és tan freqüent com en espanyol:

chuviyü: roig, chuviyüton: rojos

Comparació

En pemón es pot comparar utilisant l'adverbi yentai. Este es coloca usualment al final de l'oració, seguint la fòrmula S + A + S + yentai (frase nominal + adjectiu + frase nominal + més)

Waira	tekatunsen	mauray	yentai
Danta	corredor	cachicamo	més

La danta és més corredora que el cachicamo.

Pronoms

La següent taula representa els pronoms i afijos nominals.

	pronom	subjecte S
1s	yuurö	-V
2s	amörö	a-V
3s	mö'rö	i-V
1&2	yuurötokon	X-V-kon
1&3	inna
3p	amörönokon	a-V-kn

Verps

Els verps solen anar al final de l'oració o entre l'objecte directe i el subjecte. Hi ha prefixos i sufixos per a identificar la persona i el número. Els pronoms s'anexen al verp.

Present

El present transitiu regular té les següents formes:

persona	afijos	eixemple	castellà
1p. sing	-dona	konekada	faig
2p. sing	-uya	konekauya	fas
3p. sing	-ya	konekaya	fa
1p. plur	-inada	konekainada	fem
2p. plur	-uyanokon	konekauyanokon	feu
3p. plur	-tota	konekatoda	fan

El verp ser/estar es pot expressar per mig de dos verps diferents. Un és regular i l'atre no:

Persona	echi	i	espanyol
1. sing	(yurö)echi	edai	soc
2. sing	avechi	medai	eres
3. sing	amöröechi	amöröman	és
1. plural	innaechi	innaman	som
1. plural	yurönokonechi	yurönokonman	som
2. plural	avechikon/amörökonechi	medatöi	sou
2. plural	toechi	prenen	són

Pretérito

El pretérito sintètic té les següents formes:

persona	afijos	eixemple	castellà
1p. sing	-i	entanai	vaig menjar
2p. sing	em-X-i	mentanai	vares menjar
3p. sing	ne-X-i	nentanai	va menjar
1p. plur	(ina) ne-X-i	(ina) nentanai	vàrem menjar
2p. plur	em-X-töu	mentanatöu	vàreu menjar
3p. plur	(to) ne-X-i	(to) nentanai	varen menjar

El pretérito perfecte pot expressar-se en la raïl seguida del sufix -sak:

• i'neiika: enujar-se

• i'neikasak dona'tai: quan m'enuge

Futur

El futur no s'indica en una forma verbal específica. Es poden usar sufixos que expressen matisos de futur (intenció).

• -kupü: tapui ataremo kupü (es va a caure la casa)
• -ina: chikö chimokaina (vaig a traure la nigua)
• -es: mörö enöse (anem a menjar-ho)

Imperatiu

El pemón pot indicar en les seues formes imperatives si l'acció ha de realisar-se en una atra part o si el receptor deu anar a l'interlocutor per a realisar-la.

persona	afijos	eixemple	castellà
2p. sing	-kö	konekakö	fes
2p. plural	-tök	konekatök	feu
2p. singular en un atre lloc	-ta	konekata	vés-te a fer-ho
2p. plural en un atre lloc	-tantök	konekantök	vés-te a fer-ho
2p. singular venint al lloc de l'interlocutor	-tane'ke	konekatane'ke	veuen a fer-ho
2p. plural venint al lloc de l'interlocutor	-tane'tek	konekatane'tek	vingau a fer-ho

Postposiciones

El pemón, com a molts idiomes americans de diverses famílies, usa postpociones en lloc de preposicions.

En la següent taula es poden vore alguns eixemples de les mateixes.

Pemón	Castellà	Eixemple
dai
dak
dakarö
dannak	cap a dins
dona'rö	en
dasanau	entre
dau	en, dins
dawörö	a través de, segons
do'no	davall
winökai
kuretak	entre (verps de moviment)
nai	durant
poro
töpai
wak	a (en térmens d'aigua, o continguts líquits)
woi	entorn

Adverbis

Molts adverbis no es diferencien per la seua forma d'adjectius o substantius. Un dels sufixos adverbializadores més comuns és -pe.

Eixemples: emadope: primerament yataretika: en terminar

Atres adverbis són demostratius: tare: ací seporo: per ací

Numerals

L'idioma pemón té un sistema de numeració que solament aplega fins a la vintena. Normalment s'usen els numerals castellans per a cantitats més allà de 5. Els numerals en pemón són els següents:

numeral	pemón	explicació
1	teukin, toikin
2	saküne, saknankon, sak, saare, torrara	sak: parella
3	eseura-woné, eseurau, essei-rau, eseurawe-nan, eseurá-woné
4	nauru, sakrere, sakörö roné	doble de 2 |-	5	mia toikin, teukin yenin	mà, 5 dits
6	teukin pia tenna tamotai, mia teukin	1 a una atra mà
7	sakne pia tenna temotai, mia saküne	2 a una mà
8	eseurawene mia pona temotai	3 a una mà
9	sakrere mia pona temotai	4 a una mà
10	mia tamenawere, yenna-to kaichare, yenna to-pe	abdós mans, tots els dits

Sintaxis

L'idioma pemón és un idioma SOV alternat en OVS.

El pemón és una llengua ergativa.

Alguns eixemples:

José-dona

Juan

erema

> José veu Juan

Les següents frases en equivalents:

Sabauke

a-

rona

-dona

> Et llave en sabó

a-

rona

-dona

sabauke

> Et llave en sabó

Sabauke es forma en el substantiu sabau (sabó) i la postposición -ke (en o valor instrumental).

Lèxic

El pemón té una gran semblança lèxica a atres idiomes caribes, en especial aquells de Guayana i la costa occidental de Veneçola. Avall apareixen algunes paraules dels extints chaima i tamanaco, que varen ser registrades per Alexander von Humboldt en el seu viage a Veneçola, junt en l'equivalent en pemón i en castellà.

pemón	chaima	tamanaco	castellà
yuurö	ure	ure	yo
tuna	tuna	tuna	aigua
conopo	conopo	canepo	pluja
puturu	poturu	puturo	coneiximent
apok	apoto	o-apte	fòc
kapüi	nuna	nuna	lluna, més
wan	guane	uane	mel
aute	nuga	aute	casa

El lèxic pemón també ha rebut influència de diversos idiomes autòctons i europeus.

pemón	idioma orige	original	significat
kamicha	espanyol	camisa	camisa
kareta	espanyol	carta	carta per extensió un atre tipo de paper
prata	espanyol	argent	diners, argent
rin	anglés	ring	anell
kasupara	aruaca	kasupara	machet
karivina	portugués	galinha	gallina

Algunes expressions

• Öik adeseik?: ¿Cóm et dius?

• Waküperö medan?: ¿Cóm està Vosté?

• Waküperö medatöu?: ¿Cóm estan Vostés?

Enllaços externs

• google. com/site/idiomapemon/ Gramàtica del pemón google. com/site/idiomapemon/ archivat en Wayback Machine.
• native-languages. org/pemon. htm Informacions generals sobre el pemón (en anglés)
• archive. org/web/20111109230103/http://www. culturaindigenapemon. org/culturaindigenapemon/Files/Arrasate/3_0_Literatura/3_0_1_Cuentos/PantonitonFrameset. htm Lloc sobre la cultura pemona en texts i gravacions en pemón

Lliteratura

Gramàtiques i diccionaris

• Álvarez, José (2008): Clàusules relatives, nominalización i constituents en Pemón (Carib) Revista de Ciències Humanes i Socials., N.º 57. Págs. 114-143. ISSN 1012-1587.

• Armellada, Cesáreo de (Fra) i Olza, Jesús,s. j. (1999): Gramàtica de la llengua pemón (morfosintaxis) Caracas. Publicacions Ucab, Vicariato Apostólico del Caroní i Universitat Catòlica del Táchira. pp. 289.

• Armellada, Cesáreo de (Fra) i Gutiérrez Salazar, M. (Mons.) (2007): Diccionari pemón-castellà-castellà-pemón. Pp. 305. Quarta edició. Germans Menors Capuchinos. UCAB. ISBN 978-980-244-512-7.

• Gutiérrez Salazar, Msr Mariano (2001): Gramàtica Didàctica de la Llengua Pemón. Caracas. ISBN 980-244-282-8.

• Koch-Grünberg, Theodor (2010): Vom Roraima zoom Orinoco 5 Volume Set: Vom Roraima zoom Orinoco: Ergebnisse einer Reise in Nordbrasilien und Veneçola in donen Jahren 1911-1913: Volume 4. Cambridge Library Collection - Linguistics. ISBN 978-1108006286.