Idioma akawayo
El akawayo (també cridat akawaio, acawayo, akawai, acahuayo, kapon, kapong o waicá) és un d'aproximadament 50 idiomes caribe, parlat en la regió centre-occidental de Guayana, sobretot en la regió de l'alt Mazaruni, els seus afluents, en especial el riu Ireng,[1] i al nort del Amazones. Encara que molts dels que parlen l'idioma no viuen en llogarets, hi ha un número de centres poblacionals akawaio, notablement els Kamarang, Jawalla, Waramadong, i Kako. Unes 6.000 persones parlen akawaio, algunes d'elles, si be una minoria, en l'estat Monagas i el municipi Roscio del estat Bolívar,[2] Veneçola i en Roraima, Brasil,[1] a on se li coneix com Ingarikó.[3]
El akawayo és un idioma marginalment entendible per atres llengües caribe, com els pemón (arecuna) i macusí.[3] S'han traduït i escrit un contable número de llibres en l'idioma, com a parts de la Bíblia,[4] "Cóm es va formar el camí entre Kurupung i Kamarang",[5] entre uns atres incloent contes.[3] És una llengua que descendix del Karinya (Kariña) amazónico, uns 80 anys a. C.[6]
Parlants
[editar | editar còdic]Segons senyes recents actualment hi ha 5.986 akawaio-parlantes, distribuïts per nacions de la següent manera:
- Brasil: 675
- Guayana: (Guayana Esequiba): 4500
- Veneçola: 644 (1992)[2]
Distribució demogràfica
[editar | editar còdic]En Brasil l'idioma abunda al nort d'Estat de Roraima, entre les fronteres en Veneçola i Guayana Esequiba, en esta zona a l'idioma es coneix com "ingarikó". En Guayana Esequiba, a on habiten la majoria dels akawaio-parlantes, en la Regió del Cuyuní - Mazaruní, en l'Alt del riu Mazaruní i els seus afluents Potaro, Ireng i Cotingo. En Veneçola viu en la frontera oriental de l'Estat Bolívar, específicament en Sant Flaviano, Sant Martín de Turumbán i Araymatepuy, entre unes atres del Municipi Autònom Sifontes, a on els seus parlants es autonombran "Piapokos".
Història
[editar | editar còdic]Spike Gildea i Desrey Fox, llingüistes, varen elaborar una ortografia per a este idioma, que va ser entregada als habitants de Guayana Esequiba. En 1873 els misionero catòlics varen elaborar una escritura akawaio i varen traduir la Bíblia a esta llengua.
Fins a fa unes quatre décades, l'idioma era parlat per mils d'indígenes akawaios, connacionals que originalment habitaven les costes de la delta. Posteriorment, estos grups es varen internar en les selves de Guayana i, més vesprada, es varen desplaçar cap al Territori del Esequibo, a on es varen establir i varen conformar una nació amerindia.
No obstant, la seua presència en eixa regió va entrar en conflicte en els interessos dels natius afrodescendientes guyaneses, els qui, en el respal del poder britànic, es varen apropiar d'este territori històricament veneçolà, hui en dia objecte d'una reclamació internacional.
La permanència dels ancestros akawaios en El Esequibo va originar una transculturización dels seus descendents, els qui varen adoptar -per obligació- l'idioma anglés, ya que els va ser prohibit parlar la llengua nativa, el arahuaco. De fet, considerant-se ciutadans veneçolans, els amerindios varen iniciar en la década dels 60 lo que va ser denominat “El Tumult de Rupununi”, quan estos indígenes varen proclamar la seua independència del govern guyanés, declarant ser ciutadans veneçolans, varen ser repelits i expulsats del territori en qüestió, retornant novament a Veneçola i instalant-se en l'Estat Bolívar, específicament en este municipi Sifontes a on es varen radicar, formant comunitats bilingües, anglés-espanyol, com a Sant Flaviano, Sant Martín de Turumbán i Araymatepuy, entre unes atres. A on novament varen sofrir una atra transculturización idiomàtica, esta volta per l'espanyol.
Açò, a través dels anys va ocasionar l'extinció de la seua llengua mare, el akawaio. Parlat única i exclusivament pels vells els qui, en desaparéixer, es varen dur en si la llengua de les seues ancestros. Ya que les noves generacions d'indígenes arahuacos radicats en Veneçola, exactament en la parròquia Dalla Costa i Sant Isidro del municipi Sifontes, varen adoptar l'espanyol com la seua nova llengua. Segons ho senyala en marcada preocupació la Capitana Indígena Dawn de Gómez.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Alain Fabre 2005- Diccionari etnolingüístico i guia bibliogràfica dels pobles indígenes suramericans. archive. org/web/20121125131714/http://butler. cc. tut. fi/~fabre/BookInternetVersio/Dic%3DCaribe. pdf
- ↑ 2,0 2,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaElschnig - ↑ 3,0 3,1 3,2 Reporte Ethnologue. com - Akawaio. ethnologue. com/show_language. asp? code=ake Ethnologue report on Akawaio
- ↑ The Rosetta Proyect. archive. org/web/20070930154711/http://www. rosettaproject. org/archive/ake/gen-1/arcdoc_view? portal_status_message=Agreement%20Confirmed.
- ↑ Bidem. archive. org/web/20071001000830/http://www. rosettaproject. org/archive/ake/vertxt-1
- ↑ Guyana Development Gateway. archive. org/web/20070927103118/http://www. sdnp. org. gy/wrma/akawaio. htm
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma akawayo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.