Guayana
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La Guayana[1][lower-alpha 1] és una regió geogràfica del nort d'Amèrica del Sur compresa pel massiç guayanés i els territoris aledaño. Políticament comprén els territoris de Guyana, Surinam i Guayana Francesa, encara que en atres classificacions s'anexen també la Guayana veneçolana (antigament denominada Guayana Espanyola), que inclou els estats federals veneçolans d'Amazones, Bolívar i Delta Amacuro; els estats brasilers d'Amapá (antigament denominat Guayana Portuguesa i república independent per un breu lapsus de temps), Roraima, territori parcial de l'estat de Pará i en ocasions s'inclou també partix de l'estat brasiler d'Amazones.
La part central de la Guayana té una història diferenciada sobre el restant de Sudamérica, ya que va ser colonisada per països europeus ubicats fòra de la península ibèrica. Esta situació l'ha distanciat cultural, llingüística i políticament del restant dels països del subcontinent suramericà al com pertany, i en canvi, l'ha aproximat a la comunitat de països caribenys.
Països i territoris que la componen
[editar | editar còdic]Baix este terme s'agrupen habitualment des de tres fins a cinc territoris en diferents graus d'autonomia:
Guyana
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Guyana.
Guyana[3] és un país situat al nort d'Amèrica del Sur, membre de la UNASUR. Llimita al nort en el oceà Atlàntic, a l'est en Surinam, a l'oest en Veneçola i al sur en Brasil. També sol denominar-se-li en espanyol Guayana britànica, el seu nom antic quan era una colónia britànica,[4] de qui va obtindre la seua independència el 26 de maig de 1966.
Les dos terceres parts de l'occident del país són reclamades pel seu veí occidental, Veneçola, zona anomenada per esta última com Guayana Esequiba. El seu veí de l'est, Surinam, també reclama per a sí una part del territori oriental guyanés, coneguda com a Regió de Tigri.
La seua superfície és de 214 969 km² i l'estimació poblacional per a l'any 2010 va ser de 784 894 habitants. El anglés és l'únic idioma oficial. La ciutat més poblada és també la seua capital: Georgetown.
Surinam
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Surinam.
Surinam[5][6] és un país situat en el nort d'Amèrica del Sur, llimitat a l'est per la Guayana Francesa, a l'oest per Guyana, al sur per Brasil, i al nort pel oceà Atlàntic. També sol denominar-se-li en espanyol Guayana Neerlandesa o Guayana holandesa, el seu nom antic quan era una colónia neerlandesa, de qui va obtindre la seua independència el 25 de novembre de 1975.[7]
La seua superfície és de 163 270 km², i la seua població, segons senyes de la ONU de 2011, és d'al voltant de 549 000 habitants, per lo tant, el menys poblat dels països independents de Sudamérica. Surinam reclama vàries àrees territorials situades més allà de les seues fronteres en Guyana i la Guayana Francesa. La seua capital és la ciutat de Paramaribo. Està dividida en dèu districtes i estos en ressorts. El país està dividit religiosament entre catòlics, hinduistas, musulmans i protestants.
Guayana Francesa (França)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Guayana Francesa.
La Guayana Francesa[8][9][10][11] és una regió i departament d'ultramar de França, i una Regió Ultraperiférica de l'Unió Europea,[12] que s'ubica en la costa nort d'Amèrica del Sur, entre Brasil i Surinam, llimitant al nort en el oceà Atlàntic. Com els atres departaments d'ultramar, la Guayana Francesa és també una regió d'ultramar de França, una de les 18 regions de dit país; és partix integrant de França des de 1946.[13]
És conegut per ser l'últim territori europeu en Amèrica del Sur continental, ademés per posseir un ràpit creiximent poblacional, dels més alts a nivell mundial.[14]
La seua superfície és de 91 312 km² i l'estimació poblacional per a l'any 2010 va ser de 260 000 habitants. El francés és l'únic idioma oficial, per lo que en el sentit ampli és també considerada com a part d'Amèrica Llatina. La ciutat més poblada és també la capital del departament d'ultramar: Cayena.
Surinam reclama l'àrea entre els rius Litani i Maroní. Este conflicte territorial encara es troba sense solució.
Amapá (Brasil)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Amapá.
Amapá és un dels vintissís estats que, junt en el districte federal, formen la República Federativa de Brasil. Conegut històricament el seu territori com la Guayana portuguesa.
Relacions en el restant de Sudamérica
[editar | editar còdic]Havent segut colonisades per països europeus ubicats fòra de la península ibèrica a diferència del restant de Sudamérica, la regió s'ha alluntat cultural i políticament del restant dels països del subcontinent al com pertany, i en canvi, l'ha aproximat a la comunitat de països caribenys. Un eixemple d'esta aproximació es pot vore, dins de l'àmbit del deport, en el fútbol associat, a on les federacions de Guyana, Surinam i la Guayana Francesa s'han integrat a la Concacaf, corresponent a Norteamérica i el Carib, a on competixen tant els seus clubs com les seues seleccions nacionals, excloent-se de la Conmebol que correspon a Sudamérica.
Ya que no sol existir molta cobertura mediàtica sobre les Guayanas ni els successos que en ella ocorren, és vista com una regió exòtica pels habitants del restant de les nacions suramericanes.[15][16]
La principal relació que tenen Guyana i Surinam en els seus parells suramericans és, políticament, per mig de l'integració i participació en la Unió de Nacions Suramericanes, que té l'objectiu d'agrupar i integrar a tots els estats sobirans de Sudamérica, raó per la qual la Guayana Francesa no els integra per tractar-se d'un territori no sobirà pertanyent a França; aixina mateix, té relacions fonamentalment polítiques en tots o la gran majoria dels països suramericans per mig de l'integració i participació en organismes i organisacions internacionals d'àmbit americà o mundial tals com el Sistema Econòmic Llatinoamericà i del Carib, la Organisació dels Estats Americans, el Sistema Interamericano de Drets Humans o la Organisació de les Nacions Unides.[17][18]
De la mateixa forma que participen de el UNASUR, Guyana i Surinam formen part de la Comunitat del Carib que agrupa a tots els països del Carib, incloent les nacions suramericanes de Colòmbia i Veneçola, sent Georgetown, capital guyanesa, la sèu de l'organisme.[19]
Econòmicament, Guyana i Surinam són els països menys desenrollats de Sudamérica i el seu mercat depén fonamentalment de l'exportació de matèries primeres. Es tracta de les dos economies més menudes de Sudamérica per moltíssima diferència i és un gran impediment per a conseguir un desenroll sostingut, sent un fenomen que es deu fonamentalment a l'enorme diferència poblacional en el restant dels països sobirans tenint en conte que cap dels dos, aixina com tampoc la Guayana Francesa, aplega al milló d'habitants. Per un atre costat, Guyana s'ubica penúltima en PIB per càpita en contraposició a Surinam que s'ubica 5º, aixina com Guyana és el país en el pijor índex de desenroll humà de Sudamérica mentres que Surinam s'ubica 9º superant a la seua veïna i a Bolívia i Paraguay.
Les dos nacions independents junt en alguns països del Carib i de Centroamérica formen part des de 2005 de l'acort energètic denominat Petrocaribe impulsat per Veneçola, que té com a objectiu una aliança que consistix que els països caribenys compren el petròleu veneçolà en condicions de pagament preferencial.
Guyana
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Guyana.
Guyana manté una disputa territorial en la seua veïna Veneçola pel Esequibo, que representa les tres quartes parts occidentals del país, per lo que les relacions entre abdós solen ser tenses, encara que en el 2005 el president Hugo Chávez l'haja inclós en l'acort energètic del Petrocaribe. No obstant, el comerç en Sudamérica és relativament baix; sobre importacions, Veneçola és el país suramericà que major intercanvi comercial té en Guyana i representa a penes el 4.6% del comerç exterior del país, el qual es concentra sobretot en Estats Units (24,7%), la República Popular China (10,4%), Trinitat i Tobago (20,2%), Surinam (4,9%) i atres països del Carib, mentrestant els principals socis importadors de Guyana són Estats Units (30%), Canadà (25,7%), Regne Unit (3,7%), Països Baixos (6,4%) i països caribenys, fonamentalment Jamaica (4,3%) i Barbados (4,6%).[23][24]
Guyana també manté una disputa territorial en el seu veí de l'est, Surinam, sobre una porció del surest de Guyana coneguda com a Regió de Tigri.
Sobre la circulació de ciutadans estrangers, els ciutadans guyaneses poden ingressar sense requerir visat en qualsevol país de Sudamérica en excepció de Veneçola i Paraguay, per als quals requerixen visat, i de Bolívia, a on poden solicitar i rebre la visa en aplegar al país, mentres que en excepció dels mencionats Bolívia, Veneçola i Paraguay, els ciutadans dels quals requerixen visa per a ingressar, tots els ciutadans de països suramericans poden ingressar sense presentar visa.[25][26]
Surinam
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Surinam.
Sobre l'economia de Surinam, el comerç exterior en Sudamérica és relativament poc; Surinam importa la major part dels seus bens d'Estats Units (26,8%), els Països Baixos (14,3%), la República Popular de China (12,2%) Trinitat i Tobago (7,4%) i Japó (4,8%) i realisa les seues exportacions principalment a Suïssa (21,8%), Emirats Àraps Units (14,5%), Índia (13,9%), Bèlgica (9,7%), Estats Units (8,9%), França (8,1%) i Canadà (6,6%) i el principal soci comercial suramericà de Surinam és, ademés de la Guyana, Brasil, del com importa principalment manufactura textils, peces mecàniques i aliments i exporta petròleu. cal destacar que Surinam té una economia basada en la mineria, especialment en l'extracció d'alumini, or i bauxita, ademés del petròleu, que suponen el 85% de les exportacions del país.[24]
Sobre l'arribada de ciutadans estrangers, Surinam no exigix visat per als països suramericans, pero els ciutadans suramericans tenen l'obligació de pagar i adquirir una targeta o permís de turiste siga a través de consulats en els seus països o en arribar al país, sent condició necessària per a adquirir-la un passaport vàlit i un passage o tiquet que confirme la posterior eixida del país; la targeta de turista té un us individual i únic per a ingressar al país i permet la estadía durant un màxim de 90 dies sent condició innecessària per a ciutadans argentins i brasilers.[27] En tant els ciutadans surinameses poden ingressar sense presentar visat a Colòmbia, Perú, Equador, Brasil i Argentina, requerint visat per a ingressar a Veneçola, Chile, Paraguay i Uruguay i en el cas de Bolívia deuen presentar una visa podent solicitar i rebre el visat en aplegar al país.[28]
Guayana Francesa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Guayana Francesa.
Guayana Francesa és un departament d'ultramar de França i una Regió Ultraperiférica de l'Unió Europea, por cuanto al no ser un estat sobirà és representada políticament per la República Francesa de la que forma part, i les seues relacions polítiques en atres països suramericans passen per les autoritats de la nació europea.
L'economia de la Guayana Francesa és llimitada i està poc desenrollada, motiu pel qual la regió alcança una taxa del 20% de desocupació i 40% de pobrea, destacant que la producció agrícola, que es dedica particularment als cultius d'arròs, banana, sucre i yuca, es llimita a la zona costera i que els sectors més importants de l'economia de la Guayana Francesa són la peixca, que representa tres quartes parts de les exportacions, la silvicultura i la principal activitat de la regió són els ensajos de la indústria aeroespacial europea, realisats per la Agència Espacial Europea en el port espacial de Kourou, que representa el 25% de el PBI del país i que convertix a la regió en una posició estratègica de gran importància per a França, i que convertix a la Guayana Francesa en un territori altament vigilat i militarisat, tasca a càrrec de la policia militar francesa i de la Legió Estrangera. Per esta raó, les relacions econòmiques en Sudamérica són casi nules, sent que la regió es dedica a exportar i brindar servicis a França, de la qual rep casi totes les seues importacions, al mateix temps que se sol llimitar l'ingrés de ciutadans estrangers. Mentres que qualsevol ciutadà de la Unió Europea pot ingressar sense visat i per temps indeterminat, els ciutadans de països suramericans, a excepció de Guyana i Surinam, no requerixen visa, pero poden permanéixer fins a un periodo de temps específic i no tenen accés a algunes regions. Ciutadans argentins, veneçolans, bolivians, uruguayans i paraguayans poden ingressar a qualsevol regió i permanéixer fins a 90 dies, mentres que els ciutadans peruans, equatorians i colombians poden ingressar sense visa i permanéixer fins a 90 dies, pero tenen prohibit l'ingrés a determinades àrees o comunas, mentrestant els ciutadans brasilers poden ingressar a qualsevol part del territori pero solament si es tracta d'un passe de trànsit o un viage organisat en previ avís i permís.[29]
Guayana Veneçolana
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Guayana veneçolana.
Geografia de la regió
[editar | editar còdic]Relleu
[editar | editar còdic]
El relleu guyanés està format per un basamento pla en el llitoral, que constituïx la zona agrícola a on es concentra la major part de la població. En l'interior del territori abunden les tossals i les selvas, en el sur i oest s'estén una gran regió de montanyas i sabanas. El relleu més important del país és la serra de Pacaraima, que culmina en el tepui Roraima, de 2810 m s. n. m., situat en la frontera en Veneçola i Brasil.
Hidrografia
[editar | editar còdic]Els principals rius són el Esequibo, el Cuyuní, el Mazaruni, el Demerara, el Surinam, el Corantín, el Coppename, el Maroni, el Nickerie, el Saramacca, el Tapanahoni, el Paloemeu, etc. Són famoses les catarates de Kaieteur (de 226 m de bot).
Clima
[editar | editar còdic]El clima és equatorial-tropical, suavisat per la oraget marina.
Les precipitacions són abundants, generalment superen els 2000 mm anuals en l'occident, aplegant a 4000 mm en sectors orientals, lo que torna al clima molt humit en tota la regió.
Patrimoni biològic
[editar | editar còdic]Una densa selva equatorial cobrix la major part del territori. És l'extensió septentrional de la selva amazónica, la qual es desenrolla al voltant del ric Amazones i de la seua conca fluvial. Les altes temperatures favorixen el desenroll d'una vegetació tupida i exuberante, sempre verda. Existixen en ella innumerables espècies de plantes encara sense classificar, mils d'espècies d'aus, innumerables amfibis i millons d'insectes.[30]
Vejau també
[editar | editar còdic]- Escut guayanés
- Història de Guyana
- Cultura de Guyana
- Geografia de Surinam
- Cultura de Surinam
- Història de la Guayana Francesa
- França d'ultramar
- Província de Guayana
- Regió Guayana
- Amapá
- Guayana veneçolana
- Con sur
- Comunitat Andina
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Guayana.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «Guyana i Guayana, diferències» (en castellà). Fundéu.
- ↑ «Guayana» (en castellà). Diccionari panhispánico de dubtes.
- ↑ Oficina d'Informació Diplomàtica del Ministeri d'Assunts Exteriors, Unió Europea i Cooperació d'Espanya (ed.): «Guyana. Ficha país». www.exteriores.gob.es. Archivat des d'el original, el 2 d'agost de 2022. Consultat el 7 de març de 2023.
- ↑ Real Acadèmia Espanyola (ed.): «Guyana». Diccionari panhispánico de dubtes. Santillana. Consultat el 7 de març de 2023.
- ↑ Real Acadèmia Espanyola. «Surinam». Diccionari panhispánico de dubtes. Madrit: Santillana. Consultat el 7 de març de 2023. «No deu usar-se en texts espanyols la forma neerlandesa Suriname.»
- ↑ Organisació Panamericana de la Salut. «Suriname». Consultat el 7 de març de 2023. «La República de Suriname, que es va independisar dels Països Baixos en 1975.»
- ↑ Gimlette, John (2011). Wild Coast: Travels on South America's Untamed Edge. Profile Books.
- ↑ Plantilla:Cita DPD
- ↑ Brash, Celest (2018-02-26). Sudamérica per a mochileros 3. Guayana Francesa (en és), GeoPlaneta. ISBN 978-84-08-18628-1.
- ↑ (1961) La Guayana Francesa: terra de selves tropicals (en és), Embaixada de França.
- ↑ Publishing, Guayana Francesa Travel Jour (2020-01-16). Diari de Viage Guayana Francesa: Planificador de Viages I Planificador de Viages Per Carretera I Quadern de Punts I Quadern de Viage I Diari de Bojaca I Regal Per a Mochileros I Agenda de Viage (en en), Independently Published. ISBN 978-1-6618-9618-8.
- ↑ Governe de Canàries. «Canàries: una regió ultraperiférica de la UE Canàries: una regió ultraperiférica de la UE Canàries: una regió ultraperiférica de la UE». Archivat des d'el original, el 16 de novembre de 2011. Consultat el 14 d'abril de 2013.
- ↑ Aldrich, Robert and Connell, John (2006). France's Overseas Frontier : Départements et territoires d'outre-mer Cambridge University Press. ISBN 0-521-03036-6.
- ↑ Conseil Général de la Guyane. «Population Growth Rates» (en anglés). Consultat el 14 d'abril de 2013.
- ↑ «Els veïns desconeguts en Suramérica» (en és-co). El Temps. Consultat el 24 de giner de 2018.
- ↑ «Travel and Exchange – Les Guayanas: grans desconeguts de Sudamérica» (en és-es). www.travelandexchange.com. Consultat el 24 de giner de 2018.
- ↑ «UNASUR / Tots Som UNASUR». www.unasur.int. Consultat el 24 de giner de 2018.
- ↑ «UNASUR / Tots Som UNASUR». www.unasur.int. Consultat el 24 de giner de 2018.
- ↑ «Caribbean Community (CARICOM) —Caribbean Community (CARICOM) Secretariat» (en en). www.caricom.org. Consultat el 24 de giner de 2018.
- ↑ International Monetary Fund. «Country Comparison» (en anglés). Consultat el 6 de juliol de 2015. «US dollar».
- ↑ International Monetary Fund. «Country Comparison» (en (anglés)). Consultat el 12 de decembre de 2015. «US dollar».
- ↑ FMI. «Gross domestic product, current prices» (en (anglés)). Consultat el 12 de decembre de 2015. «U.S. dollars, not in PPA terms».
- ↑ «The World Factbook — Central Intelligence Agency» (en en). www.cia.gov. Archivat des d'el original, el 6 de decembre de 2018. Consultat el 24 de giner de 2018.
- ↑ 24,0 24,1 «The World Factbook — Central Intelligence Agency» (en en). www.cia.gov. Archivat des d'el original, el 13 d'agost de 2016. Consultat el 24 de giner de 2018.
- ↑ «Visa Requirements for Entry Into Guyana». www.guyana.org. Consultat el 25 de giner de 2018.
- ↑ «[1]». Consultat el 25 de giner de 2018 (en en-GB).
- ↑ «Introduction "Tourist card" in the Republic of Suriname» (en en-gb). www.consulaatsuriname.nl. Consultat el 25 de giner de 2018.
- ↑ «a-viajar-ao-brasil Vists per a viajar ao Brasil» (en pt-br). www.portalconsular.itamaraty.gov.br. Archivat des d'el a-viajar-ao-brasil original, el 22 de setembre de 2021. Consultat el 25 de giner de 2018.
- ↑ «French Guiana, in South America, seeks more autonomy from France» (en en). The Economist. Consultat el 26 de giner de 2018.
- ↑ pdf Rapid Assessment Program. 2008. Biodiversity in the Konashen Community-Owned Conservation Area, Guyana. Conservation International, Arlington, VA, USA.
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Guayana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>