Petrocaribe

 Veneçola

 Països membres de Petrocaribe i CARICOM

 Membres de Petrocaribe que no participen de CARICOM

 Membres retirats de Petrocaribe

 Membres de el CARICOM que no participen de Petrocaribe

Petrocaribe va ser una aliança en matèria petrolera entre alguns països del Carib en Veneçola. L'iniciativa per part del Governe de Veneçola du com a objectiu una aliança que consistix que els països caribenys compren el petròleu veneçolà en condicions de pagament preferencial. Esta aliança va ser llançada en juny de 2005 per Hugo Chávez. L'acort permet que les nacions del Carib compren fins a 185.000 barrils de petròleu per dia. Des de l'inici d'este acort energètic, Veneçola ha finançat la construcció de refineria, patis de tanc, oleoductes i plantes hidroelèctriques en alguns països membres com Cuba i Nicaragua.Des de 2019 Petrocaribe està suspés, per la baixa de producció petrolera de Veneçola.

Creació

L'organisació va ser fundada el 29 de juny de 2005, en la ciutat de Port La Creu en la Primera Trobada Energètica de Caps d'Estat i de Govern del Carib sobre Petrocaribe, i quedant subscrit per 14 països el «Acort de Cooperació Energètica».

Objectius

L'acort de Petrocaribe està basat en l'eliminació de tots els intermediaris per a solament intervindre les entitats dirigides pels governs.

Es busca la transformació de les societats llatinoamericanes i caribenyes, fent-les més justes, cultes, participatives i solidàries. L'idea es concep en la finalitat de crear un procés integral que promoga l'eliminació de les desigualtats socials, fomenta la calitat de vida i una participació efectiva dels pobles.

Esta organisació coordinarà i articularà les polítiques d'energia, que no solament inclou petròleu sino també els seus derivats; gas, electricitat, cooperació tecnològica i capacitació, desenroll d'infraestructura energètica, i l'aprofitament de fonts alternes, tals com l'energia eòlica i solar.

Petrocaribe perseguix la conformació d'un bloc regional, per a lo que assumix a l'energia com a Element Unificador, en un context en el que la transició cap a fonts energètiques de més alt cost, atenta contra la seguritat dels països més vulnerables. Per mig d'un Mecanisme de Financiamiento d'hidrocarburs, centres d'operació subregional, el pol de refinación del Carib, el desenroll complementari de fonts energètiques no convencionals, i en general, tota l'infraestructura supranacional que es desenrolle per a l'intercanvi energètic, permet la conexió dels sistemes energètics dels països membres. Aixina, Petrocaribe conseguix contribuir en la Seguritat Energètica de la regió i mamprén el procés d'integració. Els països poden aprofitar els aforros generats pel comerç directe, sense intermediaris, i el financiamiento dels hidrocarburs per a enfortir els seus processos productius, a l'hora que honren els seus compromisos de pagament del monte finançat a llarc determini, tant en divises com en bens i servicis, per mig del Mecanisme de Compensació. Aixina, els demés sectors econòmics es conecten entre sí. "A llarc determini, es deu passar d'una regió fragmentada en menuts països, a un nou espai econòmic caribeny, un bloc regional"

Forma de pagaments

Es va propondre una escala de financiamiento en les factures petroleres, a on es pren com a referència el preu del cru. S'estendrà un periodo de gràcia per al financiamiento a llarc determini d'un a dos anys i es preveu el pagament del 60% de factura al moment i la diferència el 40% pagador a determinis en una extensió del periodo de pagament de 17 a 25 anys, reduint l'interés al 1%, si el preu del petròleu supera els 40 dólarés per barril. utilisats en el país. D'esta manera, Cuba paga part de la seua factura en servicis mèdics, d'educació i deport. Nicaragua compensa part de les seues factures a Veneçola suministrant-li carn i llet, en República Dominicana s'ha negociat l'enviament d'aixarop de glucosa i fesols negres caraotas. Pero quan el barril aplegara gitar 15 dólarés per barril, Veneçola solament finançaria el 5% de la factura. Açò no és únicament per estos motius sino també, per propòsits polítics que permeten que el govern veneçolà ampliar la seua política d'integració. La tasca d'importació i distribució ha segut facilitada per la Corporació Veneçolana Agrària

Països integrants

L'acort d'integració va ser firmat el 7 de setembre de 2005 i els seus integrants eren: Veneçola, Cuba, Antigua y Barbuda, les Bahames, Belize, Dominica, Granada, Hondures (suspesa), Jamaica, Surinam, Santa Lucía, Guatemala, El Salvador, Sant Cristóbal i Nieves i Sant Vicente i les Granadines.

Els únics països en no firmar varen ser Barbados i Trinitat i Tobago. Per una atra part Haití no va ser invitat a les negociacions, ya que el Govern de Veneçola no va reconéixer el seu govern per a eixe llavors. Haití finalment es va unir a l'acort, una volta que el president elegit René Préval prenguera el palau en Port Príncip, va anar en la III Cim Petrocaribe (agost de 2007) a on també va entrar a formar part Nicaragua, sent en l'actualitat 16 membres.

És comprensible que Trinitat i Tobago no firmara l'acort, per ser un productor de petròleu. Alguns crítics han preguntat per Barbados i han especulat en que ha sucumbit a la pressió dels Estats Units per la seua relació tensa en Veneçola. Barbados, per la seua banda, ha negat que esta siga la raó, i no han descartat la possibilitat d'ingressar en Petrocaribe en el futur. Barbados ha fet alusió des de llavors a que Petrocaribe agregaria una cantitat considerable de deute a l'economia del seu país.