Anar al contingut

Meruidae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Els merúidos (Meruidae) són una família de coleòpters adéfagos que posseïx una única espècie, Meru phylissae, que va ser trobada en grans cantitats a principis dels 80, pero després es va perdre l'interés en investigar-los.

El terme Meru ve de la llengua indígena dels pemones i significa cascada. Este escarabat ha segut únicament trobat en l'alvertent d'El Tobogán (Les Amazones, Veneçola). Esta remota localitat és celosament protegida pels pemones. No obstant, per la singularitat del lloc els turistes varen inundar el lloc, causant la degradació del hàbitat dels Meruidae, tot el ranc conegut de l'hàbitat va ser afectat per açò. Esta és una de les causes de la gran desaparició de la població de Meruidae des dels 80. No obstant, pot ser que siga el fet que no se sap suficient com per a trobar-los la causa de que no es troben grans poblacions.

Característiques

[editar | editar còdic]

Meru és un dels escarabats més chicotets del món, medint 0,8 mm. Ha segut trobat en particulars condicions aquàtiques, involucrades en cascades. Per lo chicotets que són, la seua rarea, i lo difícil que és trobar-los, l'informació sobre la seua biologia és nula, fòra de la seua morfologia. Encara no se sap res sobre els seus ous, els seus larvas o buas, no s'han vist mai. Ni tan sols se sap que mengen, aun cuando els seus descobridors sospiten una dieta fitófaga, o les seues époques de reproducció o d'adults. La localitat en que varen ser trobats també posseïx totes les famílies del suborden Myxophaga, uns rars escarabats. Esta regió, es creu també posseïx casi la majoria dels seus escarabats aquàtics encara sense descobrir, i estos es troben ya en perill d'extinció sense siquiera haver segut coneguda la seua existència.

Basant-se en els estudis filogenéticos, se li ha vinculat a Dytiscidae, pero també s'han mostrat factors que sugerixen una relació propenca a Noteridae o Haliplidae; no obstant diuen que és suficientment diferent com per a tindre una família pròpia.

Este escarabat en especial, posseïx una estranyes ungles redonejades, les quals s'especula servixen per a nadar i escalar raïls. Degut a que no és àgil ni ràpit nadador, els seus peces bucals no estan preparades per a capturar assuts més menuts; els científics Spangler i Steiner[1] creuen que M. phyllisae sobreviu menjant fongos, algues i fulls sumergits.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]