Llengua clàssica

Llengua clàssica és una expressió usada per a denominar a certes llengües mortes que — encara despuix de la seua desaparició com llengua vehicular habitual d'una comunitat de parlants — seguixen sent estudiades i empleades en propòsits culturals particulars i d'indagació llingüística per la seua traça matricial.

En Europa, les llengües clàssiques per antonomàsia són el llatí i el grec antic, mentres que el sánscrito ha eixercitat funcions similars en el subcontinent indi i en regions adjacents. També el chinenc clàssic ha segut una llengua de cultura en China, Japó, Coreja i Vietnam. En Amèrica es reconeix estes característiques en el maya clàssic (Ch’olti’), el náhuatl clàssic i el quechua clàssic.

Freqüentment, les llengües clàssiques són una font de raïls i formantes per a neologismes científics i d'un atre tipo. Tant el grec com el llatí, el sánscrito i el chinenc clàssic han complit esta funció en diferents regions del planeta. Antigament, el sumerio va ser una llengua clàssica en l'Imperi acadio i en el babilònic. En l'antic imperi egipcíac, l'egipcíac clàssic va seguir sent deprés aun cuando la llengua parlada era l'egipcíac demótico.

Vore també

• Art i cultura clàssica
• Estudis clàssics
• Filologia clàssica
• Llengües orientals bíbliques