Pali
El pali és un idioma índico o prácrito.
El terme pāḷi significa ‘text’ o ‘llínea’ (per referir-se a la llínea en els fulls de palma a on s'escrivia). Cap a la mitat d'el XIX, quan els europeus varen començar a estudiar els texts budistes, es va escomençar a denominar pali a l'idioma d'estos texts. El pali prové del idioma sánscrito (la llengua en que estan escrits els texts hinduistes de l'Índia).
Per això és àmpliament estudiat perque és l'idioma del Cànon pali o Tipiṭaka budiste, aixina com el llenguage sagrat del budisme theravada.[1]
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula «pali» s'utilisa per a designar la llengua en que està escrit el cànon theravada. La paraula sembla tindre el seu orige en les tradicions comentarias, en les que l'idioma pāli (en el sentit de la llínea del text original citat) es distinguia del comentari o traducció vernàcula que li seguia en el manuscrit.[2]K. R. Norman sugerix que la seua aparició es va basar en un malentés del compost pāli-bhāsa, interpretant-se pāli com el nom d'una llengua concreta.[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
El nom «pali» no apareix en la lliteratura canònica, i en la lliteratura de comentaris a voltes se substituïx per tanti, que significa una cadena o linaje.[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where Este nom sembla haver sorgit en Sri Lanka a principis del segon mileni durant un resorgiment en l'us del pali com a llengua cortesana i lliterària.[3][2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
Com a tal, el nom de la llengua ha causat cert debat entre els erudits de totes les époques. L'ortografia del nom també varia, trobant-se tant en «ā» llarga [ɑː] i «a» curta [a], i també en sò retroflejo [ɭ] o no retroflejo [l] «l».
Tant la ā llarga com la retrofleja ḷ es veuen en la traducció ISO 15919/ALA-LC, pāḷi.
No obstant, fins a la data no existix una única grafia estàndar del terme, i les quatre grafies possibles poden trobar-se en els llibres de text. L'orientaliste britànic R. C. Childers (1838-1876) traduïx la paraula com a ‘série’, i afirma que la llengua «du l'epítet com a conseqüència de la perfecció de la seua estructura gramatical».[4]
Orígens i desenroll
[editar | editar còdic]Com es va anotar més dalt, la paraula pāḷi significa ‘llínea (de text)’ o ‘text (del Cànon pali)’, i l'us d'este terme com a nom per a este idioma sembla originar-se en la tradició dels comentaris, en a on el «pāḷi» (en el sentit de la llínea de text original citada) era distinguida del comentari o lo vernàcul que ho seguia en la pàgina manuscrita.
El pali és una llengua lliterària del grup prácrito de llengües indoeuropeas. Mai ha segut una llengua parlada informal, en el sentit de llengua materna. A pesar de l'excelent coneiximent d'este assunt, persistix una confusió sobre l'interrelació del pāḷi en la llengua vernàcula parlada en l'antic regne de Magadha (ubicada en el modern estat indi de Bihār).
El pali va ser considerat pels primers budistes que era similar llingüísticament a l'antic magahi (també cridat magadhi) o inclús que constituïa una continuació directa d'eixe idioma. Moltes fonts del theravādona es referixen a l'idioma pali com «magadhan» o la ‘llengua de Magadha’. No obstant, el magadhi de les inscripcions d'Asoka és una llengua oriental de l'Índia mentres que el pali s'acosta més a les inscripcions de l'Índia occidental. Hi ha moltes analogia notables entre el pali i el ardhamagadhi (magadhi mig), una antiga forma de magahi preservada en els antics texts jainistas. El ardhamagadhi es diferencia del magahi pròpiament dit en aspectes similars als del pali. Per eixemple, el ardhamagadhi tampoc canvia la r per l, i en la flexión nominal exhibix la desinència -o en lloc de la -i del magahi a lo manco en molts apartes mètrics. Esta similitut no és casualitat, ya que Majavirá (549 – 477 a. C.), el creador del yainisme, va predicar en la mateixa regió (Magadha) que Buda Gotama.
T. W. Rhys Davids en el seu llibre com/text/buddhist-india/chapter9. htm Buddhist Índia (L'Índia budista), i Wilhelm Geiger en el seu llibre Pali Literature and Language (Lliteratura i llengua pali) varen sugerir que el pali podria haver-se originat com una forma de llengua franca o llengua d'intercanvi del laicado cult, utilisada en l'época de Buda. No obstant, la majoria d'acadèmics moderns consideren que el pali va evolucionar durant sigles, tornant-se prou fix quan es redactava el Cànon pali en Sri Lanka. Est va seguir preservant-se en la seua totalitat en pali, mentres que la tradició de comentaris que ho acompanyaven (d'acort en l'informació proporcionada per Buddhaghosa) es va traduir al idioma cingalés i es va preservar en les llengües locals durant vàries generacions.
No obstant va anar finalment reemplaçat en l'Índia pel sánscrito com a llengua lliterària i religiosa seguint la formulació del sánscrito clàssic pel gramàtic Pánini. El pali es va considerar en Sri Lanka que havia entrat a un periodo de decliu que va finalisar cap a el IV o V (al mateix temps que el sánscrito va aumentar la seua prominència), pero finalment va sobreviure. L'obra de Buddhaghosa va tindre gran responsabilitat en el seu resorgiment com un idioma académicamente important en el pensament budiste. El Visuddhimagga i els demés comentaris que Buddhaghosa va recopilar, varen codificar i condensaron la tradició de comentaris cingalesa que havia segut preservada i expandida en Sri Lanka des d'el III.
Actualment s'estudia pali principalment per a tindre accés més directe a l'estudi de les escritures budistes, i s'utilisa en càntics freqüentment en context ritual. La lliteratura secular de cròniques històriques, texts mèdics i inscripcions en pali també és de gran importància històrica. Els grans centres d'aprenentage de pali queden en les nacions del surest asiàtic que seguixen l'ensenyança theravādona: Birmània, Sri Lanka, Tailàndia, Laos, i Camboya. Des d'el XIX, diverses societats per al reavivamiento dels estudis pali en Índia han promogut informació sobre la llengua i la seua lliteratura, potser en major notorietat la Societat Maha Bodhi (Maha Bodhi Society) fundada per Anagarika Dhammapala.
En Europa, la Societat de Texts Pali (Pali Text Society) ha segut una important impulsora de l'estudi de pali pels acadèmics occidentals a partir de la seua fundació en 1881. En sèu en el Regne Unit, esta societat publica edicions en pali romanizado, junt en moltes traduccions al anglés d'estes fonts.
La Societat de Texts Pali es va fundar en part per a compensar el bajísimo nivell dels fondos assignats per a l'indología a finals d'el XIX en Anglaterra; contradictoriamente, els anglesos casi no estaven tan enfortits en els estudis sobre sánscrito i prácrito com Alemània, Rússia i fins a Dinamarca, una situació que es podria dir que es manté. Sense la «inspiració» de posseir colónies com l'anterior ocupació britànica de Sri Lanka i Birmània, institucions tals com la Biblioteca Real (Dinamarca) han format les principals coleccions de manuscrits pali, i les principals tradicions d'estudis pali.
Relació en el budisme
[editar | editar còdic]El pali té una estreta relació en el budisme. Les escritures del budisme theravada, que en anterioritat s'havien transmés oralment, varen ser escrites per primera volta durant el sigle Plantilla:Versalitas a. C. En el surest asiàtic el pali és hui en dia una llengua sacra en el mateix sentit que el llatí eclesiàstic en Europa occidental. Hui, encara els monges budistes redacten texts en ell, i usen l'idioma com lingua franca en Birmània, Sri Lanka, i Tailàndia.
Relació en el sánscrito
[editar | editar còdic]El sánscrito i el pali s'assemblen molt en el vocabulari. L'estructura gramatical també és molt pareguda: el gènero, la funció del cas, temps, i modo.
En abdós llengües hi ha huit casos gramaticals: nominatiu, acusatiu, instrumental, datiu, ablatiu, genitiu i locatiu. El vocatiu, encara que no es considera un cas gramatical especial, també està present. El número dual del grec i del sánscrito, no obstant, està absent.
També abdós tenen una fonètica similar, encara que el pali és més senzill, en menys consonants múltiples. La r i la l vocalisades no es donen en pali. Els diptongos ai i au han segut reemplaçats per les vocals i llarga i o respectivament.
Lliteratura pali
[editar | editar còdic]La lliteratura pali sol dividir-se en texts canònics i no canònics o extracanónicos. [5] Els texts canònics inclouen la totalitat del Cànon pali o Tipitaka. En l'excepció de tres llibres inclosos en el Khuddaka Nikaya només per la tradició birmana, estos texts (que consistixen en els cinc Nikaya del Sutta Pitaka, el Vinaya Pitaka i els llibres del Abhidhamma Pitaka) són tradicionalment acceptats per la tradició theravada com els que contenen les paraules de Buda i els seus discípuls immediats.
Els texts extracanónicos poden dividir-se en vàries categories:
- Comentaris (Atthakatha) que arrepleguen detalls i explicacions adicionals sobre el contingut dels Suttas.
- Subcomentarios (Ṭīkā) que expliquen i afigen continguts als comentaris.
- Cròniques (Vaṃsa) que relaten l'història del budisme en Sri Lanka, aixina com els orígens de relíquies i santuaris famosos i els ardits de reis històrics i mítics.
- Manuals i tractats, que inclouen resums de llibres canònics i compendios d'ensenyances i tècniques com el Visuddhimagga
- Manuals del Abhidhamma, que expliquen el contingut del Abhidhamma Pitaka.
Atres tipos de texts presents en la lliteratura pali inclouen obres sobre gramàtica i poètica, texts mèdics, texts astrològics i d'adivinación, cosmologia i antologia o recopilacions de material de la lliteratura canònica.[2]
Encara que es creu que la majoria de les obres en pali es varen originar en la tradició de Sri Lanka i després es varen estendre a atres regions theravada, alguns texts poden tindre atres orígens. El Milinda Panha pugues haver-se originat en el nort de l'Índia abans de ser traduït del sánscrito o del Gandhari Prakrit.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
També hi ha una série de texts que es creu que varen ser composts en pali en Sri Lanka, Tailàndia i Birmània, pero que no varen circular àmpliament. En l'actualitat, esta lliteratura pali regional és relativament poc coneguda, sobretot en la tradició tailandesa, ya que molts manuscrits mai varen ser catalogats ni publicats.[6]
Lèxic
[editar | editar còdic]Casi totes les paraules del pāḷi tenen cognado en les atres llengües indoarias miges, els prácritos. La relació en el sánscrito védico és menys directa i més complicada; els prakrits descendien de llengües indoarias antigues vernaculares.
Històricament, l'influència entre el pali i el sánscrito s'ha deixat sentir en abdós direccions. A sovint s'exagera la semblança del pali en el sánscrito en comparar-ho en les composicions sánscritas posteriors, que varen ser escrites sigles en acabant de que el sánscrito deixara de ser una llengua viva, i estan influïdes pels desenrolls del índico mig, incloent el préstam directe d'una part del lèxic del índico mig; mentres que, una bona part de la terminologia tècnica del pali posterior ha segut presa del vocabulari de disciplines equivalents en sánscrito, ya siga directament o en certes adaptacions fonològiques.
El pali poscanónico també posseïx alguns préstams de llengües locals en les que s'utilisava el pali (per eixemple, els habitants de Sri Lanka afigen paraules en cingalés al pali). Estos usos diferencien el pali que es troba en el Suttapiṭaka de composicions posteriors, com els comentaris pali sobre el cànon i el folclore (per eixemple, comentaris sobre els contes Jataka), i l'estudi comparatiu (i la datació) dels texts sobre la base de tals paraules de préstam és ara un camp especialisat en sí mateixa.
El pali no es va utilisar exclusivament per a transmetre les ensenyances de Buda, com pot deduir-se de l'existència d'una série de texts profans en pali, com a llibres de ciència/instrucció mèdica. No obstant, l'interés dels estudiosos per esta llengua s'ha centrat en la lliteratura religiosa i filosòfica, per la finestra única que obri a una fase del desenroll del budisme.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Stargardt, Janice. Rastrejant pensaments a través de les coses: els texts palis més antics i l'arqueologia budista primerenca de l'Índia i Birmània (pág. 25). Ámsterdam (Països Baixos): Real Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos, 2000.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Norman, Kenneth Roy. Pali literature (en en), Wiesbaden: Otto Harrassowitz, pp. 2 and 3. ISBN 3-447-02285-X.
- ↑ “Pali Grammar and Kingship in Medieval Sri Lanka” (2015). Journal of the Royal Asiatic Society of Sri Lanka 60 (2): 49–58.
- ↑ Hazra, Kanai Lal. Pāli language and literature; a systematic survey and historical study (pág. 19). Nova Delhi (Índia): D. K. Printworld, 1994.
- ↑ “No canònica. Canonical pali literature” . Annals of the Bhandarkar Oriental Research Institute 13 (2): 97-143.
- ↑ «Reflections on the pali literature of Siam», From Birch Bark to Digital Data: Recent Advances in Buddhist Manuscript Research: Papers Presented at the Conference Indic Buddhist Manuscripts: The State of the Field. Stanford, June 15-19 2009, Austrian Academy of Sciences Press, pp. 347–366. doi:ctt1vw0q4q.25 10.2307/j. ctt1vw0q4q.25. ISBN 978-3-7001-7581-0.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Varis autors (1979). American National Standard system for the romanization of lao, khmer, and pali. Nova York: The American National Standards Institute.
- org/details/cu31924071132082 A pali reader, Copenhagen: Gyldendalske Boghandel, Nordisk Forlag, pp. 310.
- Mahathera Buddhadatta (1998). Concise pāli-english dictionary. Quickly find the meaning of a word, without the detailed grammatical and contextual analysis. ISBN 8120806050
- Collins, Steven (2006). A pali grammar for students. Silkworm Press.
- Gupta, K. M. (2006). Linguistic approach to meaning in pali. Nova Delhi (Índia): Sundeep Prakashan. ISBN 81-7574-170-8
- Hazra, K. L. (1994). Pāli language and literature: a systematic survey and historical study. Emerging perceptions in Buddhist studies, no. 4–5. New Delhi: D. K. Printworld. ISBN 81-246-0004-X
- Martineau, Lynn (1998). Pāli Workbook Pāli Vocabulary from the 10-day Vipassana Course of S. N. Goenka. ISBN 1928706045.
- Müller, Edward [1884]. The pali language: a simplified grammar. Londres: Trübner (Trübner's Collection of Simplified Grammars), 2003. ISBN 1-84453-001-9
- Bhikkhu Nanamoli. A pāli-english glossary of buddhist technical terms. ISBN 9552400864
- Perniola, V. (1997). Pali grammar. Oxford (Regne Unit): The Pali Text Society, 1997.
- Soothill, W. I., & Hodous, L. (1937). A dictionary of chinese buddhist terms: with sanskrit and english equivalents and a sanskrit-pali index. Londres (Regne Unit): K. Paul, Trench, Trubner & Co.
- Webb, Russell (ed.) [1975]: An analysis of the pali cànon. Kandy (Índia): Buddhist Publication Society, 1991 (vejau http://www. bps. lk/reference. asp bps. lk/reference. asp archivat en Wayback Machine.).
- Wallis, Glenn (2011). Buddhavacana, a pali reader (llibre publicat en format PDF). ISBN 192870686X.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- elportaldelaindia. com/El_Portal_de_la_India_Antigua/Pali. html «Pali», artícul publicat en el lloc web El Portal de la Índia Antiga, que és una pàgina en espanyol que conté una descripció detallada del pali i els prácritos (classificació, fonologia, morfologia, lèxic).
- proel. org/index. php? pagina=mundo/indoeuro/indoiran/indico/pali http://www. proel. org/pali (informació general en espanyol).
- uchicago. edu/dictionaries/pali/ http://dsal. uchicago. edu/dictionaries/pali (diccionari en anglés de la Societat de Texts Pali, publicat per l'Universitat de Chicago).
- vri. dhamma. org/publications/pali/primer http://www. vri. dhamma. org/publications/pali (Pali primer) vri. dhamma. org/publications/pali/primer archivat en Wayback Machine. (en anglés).
- webnode. com http://dhamma. webnode. com (traducció detallada del Dhammapada a l'anglés).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pali» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.