Cognado

En llingüística històrica, es diuen cognados aquelles paraulas, típicament d'idiomes distints, que tenen un mateix orige etimològic, pero generalment una forma distinta, i a voltes també un significat distint, pel canvi llingüístic. És per tant un concepte distint al de família de paraules, que són paraules d'una mateixa llengua en una raïl comuna i diverses morfologia. A voltes poden escriure's llargues séries de térmens cognados dins d'una mateixa família de llengües. Per eixemple, entre les llengües indoeuropeas es té estes dos séries de cognados:

1. nit (espanyol), night (anglés), nuit (francés), Nacht (alemà), nacht (neerlandés), nag (afrikáans) nat (danés), noc (chec, polac i eslovaco), noch (rus), noć (croata), noć (serbi), nox (llatí), nakti- (sánscrito), natë (albanés), nos (galés), nueche (asturià), nueit (aragonés), noite (gallec, portugués), notte (italià), nit (català i valencià), nich (ucranià), noapte (rumà), nótt (islandés), νύχτα níjta (grec modern) i naktis (lituà). Τodos ells signifiquen ‘nit’ i tenen una similitut fonètica evident; açò es deu a que tots deriven del protoindoeuropeo **nóg^wts ‘nit’.
2. estrela (espanyol), star (anglés), étoile (francés), Stern (alemà), Sjerne (danés), ster (neerlandés, afrikáans), stella (llatí, italià), str (sánscrito), seren (galés), isteddu (sardo), stidda (siciliano), estrela (aragonés i valencià), estrela (gallec, portugués), estel (català), stea (rumà), sjarna (islandés), αστέρι astéri (grec modern), setare (persa) i estêre (kurdo). En este cas, tots ells signifiquen ‘estrela’ i deriven del protoindoeuropeo h₂stḗr ‘estrela’. Els cognados que són resultat de préstams llingüístics poden presentar chicotetes variacions en el seu significat, pero mantenint relació en el concepte original. Per eixemple, el Portugués brasiler panapanã, que designa a una bandada de palometes en vol; el guaraní paraguayà i correntino panambi, el guaraní oriental bolivià panapana, el cocama-cocamilla i omagua panama, i el sirionó ana ana són cognados, derivats del tupí antic panapana, 'palometa', mantenint el seu significat original en dites llengües tupíes. La semblança de les paraules cognades induïx a sovint a traduccions errònees, com la de l'anglés actually per «actualment», encara que lo que significa és ‘realment’ o ‘de fet’; o com policy, que sembla que significa «policia», quan en realitat significa ‘norma’. A estos térmens se'ls crida falsos amics.

Etimologia

El vocablo «cognado» es deriva del llatí cognatus, de co- ‘en’, i -gnatus, natus, participi del verp llatí nascor ‘nàixer’. La seua traducció lliteral seria ‘consanguíneos, en un mateix antepassat’, ‘conacidos’ o ‘relacionats per una mateixa naturalea, característica o funció anàloga’.

Doblets

Els doblets lèxics són casos de dos paraules cognades dins d'una mateixa llengua; En les lengues romançes són habituals els casos en que una de les paraules és el resultat de successives transformacions des dellatí a lo llarc dels sigles (paraula patrimonial, per eixemple fòc), mentres que l'atra és un cultisme reintroducido en temps més recents (p. eix. foc) quan abdós procedixen del mateix orige: focus; o un préstam llingüístic que a la seua volta prové dellatí, com en espanyol cadera i càtedra (abdós provinents dellatí cathedra, pero la primera és un patrimonialisme i la segona un cultisme), per últim, un préstam d'una atra llengua, com en obra i òpera (òpera prové dellatí opera a través de l'italià).

Falsos cognados

Artícul principal → Fals cognado.

Els cognados falsos són aquelles paraules que semblen tindre un orige comú, pero que despuix d'un estudi llingüístic es pot determinar que no tenen cap tipo de relació. Aixina, per eixemple, si nos basem en similituts superficials, podríem supondre que el verp llatí habēre i l'alemà haben, que signifiquen «tindre», són cognados, pero no és aixina. Si comprenem el modo en que evolucionen abdós llengües a partir de les raïls protoindoeuropeas, vorem que no poden ser-ho: haben prové en realitat del protoindoeuropeo **kap- «agarrar», i el seu cognado real en llatí és capere «prendre, capturar». El verp llatí habēre, en canvi, deriva del protoindoeuropeo gʰabʰ- «donar, rebre», per lo que és el cognado del verp alemà geben «donar». De la mateixa manera comparen-se els vocablos anglesos give i have en els espanyols haver i cabre, derivats de gʰabʰ- i **kap- respectivament. La similitut entre paraules de distintes llengües no basta per a demostrar que dits vocablos estan relacionats entre sí, de la mateixa manera que només per una semblança física no es pot determinar si dos persones tenen els mateixos gens. Despuix de miles y miles d'anys, les paraules poden canviar la seua pronunciació completament, fent difícil identificar-les: per eixemple, la paraula "cap", en anglés head i l'espanyol cap són cognados abdós derivats del protoindoeuropeo **kapot, mentres que la paraula anglesa over i l'hebrea a'var no.

Vore també

• Fals amic
• família de paraules
• Llista de Swadesh en diverses protolenguas

Bibliografia

• Rubén Morán (2016). El Diccionari de Cognados en Llínea, cognates. org/ archivat en Wayback Machine.
• Rubén Morán (2011). The Dictionary of Cognates, English - Spanish (Amazon's Kindle Edition)
• Bynon, Theodora (1977). Historicalinguistics (Cambridge University Press) ISBN 0-521-29188-7
• Hoenigswald, Henry M. (1960). Language change and linguistic reconstruction (Chicago: Univ. of Chicago Press)
• Lehmann, Winfred P. (1973). Historicalinguistics: An Introduction (Second Edition) (Holt) ISBN 0-03-078370-4
• McMahon, April (1994). Understanding Language Change (Cambridge University Press) ISBN 0-521-44665-1
• Milroy, James (1992). Linguistic Variation and Change (Blackwell) ISBN 0-631-14367-X
• Samuels, M. L. (1972). Linguistic Evolution (Cambridge University Press) ISBN 0-521-29188-7

Enllaços externs

Erro al crear miniatura: Cognado en el Viccionari. Plantilla:RAER